dimarts, 6 de març del 2018

Seguim........ Cap a on ?

                                                                                 
                                                                   


             Seguim, ni un pas enrere, ara es l'hora, no tenim por ......son alguns de les frases que es van fer servir per "vendrens" que la República Catalana era possible. Des del 27S, alguns independentistes, jo en soc un, varem creure el que ens deien els polítics. El camí cap a la República Catalana era imparable i amb la victòria per majoria absoluta al Parlament ens hi portarien en 18 mesos. Molts pensarem que 18 mesos era poc temps per fer "un país nou", i encara mes quan en aquella ocasió va ser la CUP la que amb la negativa d'investir Artur Mas, va estar a punt d'engegar-ho tot a "norris" i forçar unes noves eleccions. Ja a la "prorroga", Artur Mas va donar un pas al costat i va proposar Carles Puigdemont per ser investit president. Arrancava a empentes i rodolons la legislatura que ens hauria de portar la independència. A l'estiu però, la CUP no va donar suport als pressupostos de JxSí i això va fer trontollar de nou la legislatura. Puigdemont es va sotmetre aleshores a una qüestió de confiança, que de no haver superat, hauria provocat la convocació immediata d'eleccions. LA CUP va tornar a fer confiança en el president amb la condició que es faria un referèndum en el termini d'un any. Molts varem avisar que un nou referèndum unilateral, ( per que el govern espanyol no s'avindria a fer-lo, ), seria un nou 9N, però des del govern de JxSí se'ns va dir que aquest referèndum, acordat o no, seria vinculant i se'n aplicaria el resultat. Ens van dir que s'intentaria dialogar amb tothom per que el referèndum fos acordat amb el major nombre de formacions polítiques del parlament i amb el vist i plau de l'estat. La resposta del govern de Rajoy va se un NO rotund. Davant aquestes negatives, el govern de JxSí va decidir seguir endavant i va triar l' 1 d' Octubre per celebrar el referèndum. Com no podia ser d'un altre manera el govern de l'estat va recorre al Tribunal Constitucional, ( que es el braç judicial del govern, ), que va declarar el referèndum il·legal. Malgrat que cap partit amb representació al parlament li donava suport tret de la CUP, JxSí tenia la ferma decisió de seguir endavant, peti qui peti. ( Després hem sabut que no era ben be així. ). Per fer l' 1-O efectiu i poder-ne aplicar el resultat, es van aprovar al Parlament, amb molt d'enrenou, les lleis de transitorietat, que sobre el paper haurien de permetre la transició de l'estat autonòmic a la República Catalana. El dia 1-O es va celebrar la votació de mes de dos milions de catalans, que des de primera hora de la matinada varem anar als col·legis electorals per defensar les urnes de les forces repressores, ( P.N. i G.C. ), que van "carregar" i atonyinar nens, avis, i a tothom que es posava pel mig que únicament volia votar pacíficament. Fa unes setmanes hem sabut mitjançant la declaració de Marta Rovira que ella va voler aturar el "referèndum" al migdia, però Puigdemont no va voler, argumentant que potser seria pitjor. Neus Munté va declarar davant el jutge que tothom sabia que l' 1-O no va ser un referèndum. Artur Mas va dir que tot el que es va fer, tothom sabia que no tenia mes recorregut i que era tot simbòlic.
Dos milions de catalans i catalanes vam anar a votar per la República, varem rebre cops, varem aturar el país i una vegada mes els polítics ens van fallar. Malgrat que el SI va guanyar el referèndum per mes d'un 90%; ( els unionistes no van reconèixer el referèndum i per tant no van recomanar no anar a votar, ); El govern de JxSí no va complir la promesa d'aplicar el resultat i Puigdemont, el dia 10-O va fer una declaració de la República Catalana, que només va durar 8 segons per que tot seguit el mateix president la va deixar en suspens. Fa uns dies ha reconegut que aquella suspensió va ser un error. La decepció d'una gran part de l'independentisme va ser gran, però varem fer confiança amb Puigdemont i les seves "jugades mestres".

              Davant d'aquest desafiament a l'estat, Rajoy va demanar a Puigdemont que li ratifiques per escrit si havia declarat la República o no, i va posar en marxa el mecanisme d'activació de l'article 155, que amenaçava d' aplicar si a Generalitat no contestava o la resposta era afirmativa. D'aquesta manera varem arribar al 26 i 27 d'octubre on van passar coses molt estranyes. Malauradament crec que mai sabrem la veritat de que coi va passar aquells dos dies, per que els "actors" principals, ens han donat versions diferents i mutants del que va passar. El 26 ens van dir que Puigdemont estava decidit a convocar eleccions en un intent de frenar el 155. El 27 es va desdir, i va portar al Parlament la proposta de declaració de la República que es va aprovar la tarda del 27 per 70 vots a favor. Segons Puigdemont, el motiu d'aquest canvi radical de postura va ser que el govern espanyol no li va donar garanties de que la convocatòria d'eleccions aturaria el 155. Altres fonts asseguren que ERC va amenaçar de sortir del govern si es convocaven eleccions i que respectaven la decisió però no la compartien. Potser, i dic potser, per que això es una opinió meva, Puigdemont va tenir por de ser titllat de traïdor i es va fer enrere. Es un punt que no sabrem mai del cert, però no oblidem que Gabriel Rufiàn va fer un tuit on parlava de 155 monedes de plata. ( Rufiàn va dir després que en aquest tuit no es referia a Puigdemont. ). Alguns alcaldes del PDeCAT van dir que deixarien el partit i algun va presentar la dimissió.
Sigui com sigui, finalment la tarda del 27 el parlament aprovava la DUI, amb força enrenou per la desaprovació de C's-PP-PSC que van abandonar l'hemicicle. Però vet aqui que després de l'aprovació, tothom se'n va anar cap a casa. A la gent que hi havia concentrada a la plaça St. Jaume, per si s'havia de fer front a algun tipus de reacció de l' estat espanyol, se'ls va dir que tornessin cap a casa. Rajoy amb el suport del Psoe i C's, va aplicar  el 155, va dissoldre el parlament i va cessar a tot el govern, president inclòs. Els independentistes no enteníem res, i encara ara no ho entenem, i des del govern se'ns deia que dilluns el govern seguiria treballant per la República als seus despatxos. Dilluns, però, cap conseller va anar a "treballar" i varem saber que Puigdemont s'havia "exiliat" a Brussel·les. Pocs dies després, Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa, Borràs entraven a la preso, on ja estaven tancats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "els Jordis". A hores d'ara, Junqueras, Forn i els Jordis, encara estan tancats.Els altres han pogut sortir sota fiança. La raó de no defensar la República, ens han dit que va ser la probable repressió violenta de l'estat, fins i tot amb l'exercit. Aquesta no defensa de la República va ser un altre gerro d'aigua freda pels independentistes que esperarem quelcom mes dels nostres polítics. A partir d'aleshores tot ha anat pel pedregar. Tots els consellers empresonats i els membres de la Mesa, així com alguns investigats com Artur Mas, Marta Rovira o Neus Munté han renegat de la República, i de l' 1-O, acceptant la constitució i acatant el 155, que, com a estratègia de defensa pot ser acceptable i fins i tot aconsellable, però després de fer aquestes declaracions no es concebible que ells mateixos tornin a liderar el projecte de República. Després de les eleccions del 21D i malgrat que en campanya el principal objectiu era restituir al govern cessat per seguir cap a la República, hem pogut comprovar que el PDeCAT i sobretot ERC han decidit abandonar la via unilateral; amb l'excusa de recuperar les institucions i començar a governar volen tornar a l' autonomisme. Aquest "putairamonetisme" ha fet impossible la investidura de Puigdemont, que finalment ha donat un pas al costat i proposant Jordi Sànchez com candidat a la presidència. ERC va dir en un principi que Sànchez era el candidat de JxCAT i que no estava consensuat i que per "legitimitat" li tocava a Junqueras. Hores després el mateix Sabrià rectificava i anunciava que acceptaven a Jordi Sànchez. Diumenge però ERC la tornava a vessar, amb la publicació d'un article de Joan Tardà on demanava als independentistes mes alçada de mires per mirar d'eixamplar les bases amb els Comuns i el PSC. No cal dir que l'hi han "caigut" per totes bandes i de tots colors, però es que sembla que s'hagi oblidat que el PSC dona suport a l'aplicació del 155, mitjançant el qual tenim presos polítics, i que va votar en contra de l'acostament d'aquests presos a Catalunya.

                Roger Torrent després d'una nova ronda de contactes amb els partits del parlament, ha proposat el candidat Jordi Sànchez per la sessió d'investidura que tindrà lloc dilluns 12 de març a les 10 del matí. Aquesta investidura però tampoc te cap garantia que es pugui materialitzar, per que al marge  que l'acord entre ERC i JxCAT no esta tancat, la CUP ja ha manifestat que no li donarà suport si no hi ha un programa per desenvolupar la República, ja que el que li han presentat fins ara es clarament autonomista. A mes se li ha d'afegir que Jordi Sànchez es a la preso de Soto del Real i no esta gens clar que el jutge Llarena el deixi sortir per assistir al ple. No podem oblidar tampoc, que si finalment pot ser investit, haurà de tornar a preso amb la dificultat que això comporta. Un embolic de cal ample i que ningú sap com sortir-ne.



                                                                                                          Ànec  Lluc

dilluns, 5 de març del 2018

Hem d'anar a noves eleccions......

              Hem d'anar a noves eleccions. Després de l'espectacle que ens estan oferint les dues forces independentistes majoritàries al parlament, (la CUP es la única que es manté coherent amb la campanya del 21D), toquen unes noves eleccions malgrat que a molts independentistes no ens agradi. Després de la proclamació de la República del 27-O, que ara ja tothom al PDeCAT i ERC han reconegut que va ser simbòlica, i després de la negativa d'ERC a fer una llista conjunta amb el PDeCAT per les eleccions del 21 de desembre, convocades per Rajoy mitjançant l'article 155 aplicat arran d'aquella declaració simbòlica del 27-O, Carles Puigdemont va encapçalar una iniciativa política anomenada Junts per Catalunya per tal de restituir el govern "legítim" de la Generalitat. Tot i que Puigdemont estava a Brussel·les, en una mena d'exili i Junqueras, Forn i els Jordis eren a preso, la campanya de Junts Per Catalunya es va basar en la restitució plena del govern que hi havia abans del 27-O i que Rajoy havia cessat immediatament després d'aprovar-se al parlament la DUI del 27-O. Les enquestes electorals, que fins aleshores donaven una victòria a ERC per sobre del PDeCAT, van començar a donar la volta, i davant l'evidència d'una possible victòria de Puigdemont, ERC també va dir que apostava per la restitució de l'anterior govern. Fins i tot la CUP s'avenia a aquesta idea per que donava legitimitat al 1-O i a la DUI del 27-O. Fins aqui tot anava be, i això va fer que en les eleccions del 21D, les tres forces independentistes tornessin a obtenir majoria absoluta al parlament amb 70 escons, per davant dels 57 del bloc unionista, i els 8 dels Comuns que, tal i com ells mateixos es defineixen, no son ni carn ni peix. A la Mesa del parlament també es va aconseguir majoria independentista amb la presidència de Roger Torrent d'ERC. (Cal recordar en aquest punt, que Roger Torrent va ser escollit president del parlament amb el compromís d'ERC d'investir Puigdemont).Tot feia pensar que la cosa rutllava. Des de Madrid però, el govern espanyol seguia amenaçant amb la impugnació d'una possible investidura de Puigdemont, per que no contemplaven de cap manera una investidura "telemàtica" des de Brussel·les, i argumentant que per ser president de la Generalitat, Puigdemont hauria de tornar a Catalunya i ser present al parlament el dia de la seva investidura. Roger Torrent va obrir aleshores la ronda de converses per tal de que els partits presentessin un candidat que comptes amb suficients suports per ser escollit. D'aquelles converses només va sortir un candidat: Carles Puigdemont que comptava amb el suport de JxCAT-ERC i la CUP. Malgrat les amenaces de l'estat espanyol de no permetre la investidura " a distancia" de Puigdemont Roger Torrent va fixar la data del 30 de gener pel ple de la seva investidura. Llavors va ser quan van començar els rumors de que el TC suspendria aquesta investidura si Puigdemont no es feia present. Puigdemont malgrat que en campanya va prometre que tornaria en cas de guanyar les eleccions, (promesa que no ha complert per l'ordre de detenció que hi ha contra ell i davant la possibilitat molt alta d'acabar a preso), va optar per no tornar i quedar-se a Brussel·les. El govern espanyol va muntar aleshores una operació sense precedents al voltant del Parlament i als passos fronterers per si de cas Puigdemont intentava entrar a Catalunya. Guàrdia civil i policia nacional escorcollaven els vehicles que passaven la frontera i controlaven trens, avions o vaixells. Fins i tot el dia del ple d'investidura van escorcollar el taxi que portava a Xavier Domènech al parlament.
El que semblava que havia de ser un nou desafiament al govern espanyol per part del bloc independentista va quedar però, en un no res. Sorprenent-ment, al matí del 30 de gener, hores abans de la celebració del ple d'investidura, Roger Torrent va decidir unilateralment i sense consensuar la mesura amb ningú, va decidir "ajornar" el ple fins a tenir plenes garanties del TC que es podia investir Puigdemont. Aquesta mesura va fer enfadar als dos altres grups sobiranistes, JxCAT i CUP que segons hem sabut després, havien segellat l'acord d'investidura la nit abans. A partir d'aquesta decisió que encara no sabem si va ser coneguda i compartida per ERC, o va ser iniciativa personal de Torrent, les coses no s'han pogut fer mes malament.

                ERC i JxCAT van començar les negociacions per veure com sortir de l'atzucac, mentre la CUP esperava com avançaven les negociacions. Van començar llavors algunes declaracions d'uns i altres que no feien pensar que tots anessin en la mateixa direcció. Des de JxCAT insistien que l' únic candidat era Puigdemont. ERC va començar la cantarella que el que es necessitava era un govern efectiu per començar a governar, aixecar el 155 i recuperar les institucions perdudes. Artur Mas en declaracions davant el jutge va dir que tothom sabia que la declaració del 27-O va ser simbòlica i que no tenia cap recorregut mes enllà. Preguntat mes tard sobre si es va enganyar als que si creiem que la República era possible, va dir que enganyar no, però que potser si es va exagerar una mica.
Marta Rovira d'ERC al marge de reconèixer també el simbolisme de la declaració del 27-O va arribar a dir que ella va voler que s'atures l' 1-O i Puigdemont no va voler. Neus Munté ha declarat que l'1-O no va ser un referèndum. Després va venir la filtració d'uns watsapps enviats per Puigdemont a Comin on deia que se sentia traït i cansat i que allò era la fi del procés. L'endemà de la filtració, Puigdemont es va excusar dient que ho havia escrit en un moment de "baixada" que tothom pot tenir, però que la seva idea era seguir lluitant per la República.
Aleshores es va començar a parlar de la formació de dos governs: un a Brussel·les presidit per Puigdemont i un altre a Catalunya que fos efectiu i pogués governar. En un principi la idea no agradava gaire a JxCAT per que no volien un paper tan simbòlic per Puigdemont i per tant seguien les negociacions.
Davant la insistent reclamació dels partits de l'oposició finalment es va convocar un ple pel 28 de febrer on s'havien de votar unes esmenes de la CUP, entre les que hi havia la ratificació de la declaració del 27-O que finalment però, no es va arribar a votar, sembla a ser per petició de JxCAT. Si es va votar però, la reafirmació de la legitimitat de Carles Puigdemont com a candidat a la presidència de la Generalitat. Després de l'aprovació d'aquesta reafirmació, Puigdemont anunciava en roda de premsa que feia un pas al costat per desencallar la situació. Ell es quedaria a Brussel·les treballant per la República presidint un "Consell de la República" que seria qui internacionalitzaria el procés. Proposava alhora Jordi Sànchez, numero 2 de JxCAT i tancat a la preso de Soto del Real,  com a candidat a ser investit president de la Generalitat.
L'endemà d'aquest anunci de Puigdemont, Sergi Sabrià deia a Catalunya Radio que Sànchez era candidat de JxCAT però que no s'havia consensuat amb ERC, afegint a continuació que si Puigdemont no podia ser, legítimament li corresponia a Junqueras ocupar el lloc. Davant la reacció a les xarxes, va haver de matissar aquestes declaracions dient que el nom de Junqueras no estava sobre la taula i que acceptaven Sànchez com a candidat. Per acabar d'embolicar la troca, les bases de la CUP han rebutjat donar suport a la candidatura de Sànchez, no per la persona de Jordi Sànchez si no per que el programa ofert per JxCAT-ERC es totalment autonomista, i per tant no hi poden donar suport.
La cirereta del pastis l'ha posat Joan Tardà aquest diumenge en un article a "El Periódico" on diu que cal acostar-se als Comuns i al PSC per eixamplar les bases, per que no som prous. No se per que però ara em venent el cap les seves paraules de "si hem de sacrificar Puigdemont, l'haurem de sacrificar".
Com va dir Puigdemont en un d'aquells watsapps, no se si de "baixada" o no, mes val que totes aquestes "cagades" serveixin per que almenys els que estan a preso surtin, per que si no el ridícul serà històric. Per tant per evitar seguir fent el ridícul i donant carnassa als unionistes que suquen pa en aquestes picabaralles, es millor anar a eleccions i ara, un cop que sabem de quin peu calcen tots plegats que sigui el poble qui decideixi cap on s'ha d'anar. Per que fer aquestes declaracions un cop passades les eleccions es un "frau electoral".



                                                                                                           Ànec  Lluc