dimarts, 28 de març de 2017

"Un País en Comú"....no tant comú.

El nou espai polític que promouen Ada Colau i Xavier Domènech ha presentat la llista que, encapçalada pel mateix Domènech, vol aixecar el projecte que permeti a la formació ser una veritable alternativa de govern. Per afrontar aquest repte que ha de néixer el 8 d'abril, Xavier Domènech s'ha envoltat dels dirigents de BCNenComú, ICV, EUiA i alguns independents per ocupar 25 llocs dels 32 que tindrà la direcció del partit. Entre aquests 25 no s´hi troba Ada Colau, que si formarà part però de la Coordinadora Nacional. Si hi figura el nº2 de l'ajuntament de BCN, Gerardo Pisarello, el regidor Eloi Badia, i també el marit de la pròpia Ada, Adrià Alemany. Per ICV hi seran David Cid, Marta Ribas, Ernest Urtasun com els mes significatius. EUiA incorpora entre altres al seu líder Joan Josep Nuet, i tres membres mes de la seva direcció. Domènech també ha inclòs a la llista a alguns independents com Vicenç Navarro que ha estat lligat a l'òrbita de Pablo Iglesias, professors de la UB com Paola Lo Cascio o Marc Parés, a mes d'alguns sindicalistes, psicòlegs o politòlegs.
El problema l'ha presentat Podem. Després de la divisió interna que ha generat la decisió del partit lila d'incorporar-se o no a la nova formació, a l'hora de fer les llistes ha quedat reflectida la divisió que existeix dintre de la formació podemita. La fractura ja es va poder veure quan Fachin va anunciar la intenció de que Podem quedes fora de la nova formació. Aquesta "opció personal" del secretari general de Podem va generar discrepàncies al si de la formació, fins al punt de que es va convocar una consulta per tal que fossin les bases les que decidissin si Podem confluïa o no. La consulta va tenir molt baixa participació, un 8%, i malgrat que d'aquest 8%, un 64% donava suport al "NO" de Fachin, finalment l'Albano va haver de baixar del "burro" i cedir davant les pressions perquè Podem s'incorpori a "Un País en Comú". ( Tot i que Fachin ho ha negat, sembla que va ser el mateix Pablo Iglesias qui va donar l'ordre des de Madrid de que s'havia de formar part del partit de "Colau&Domènech", si o si.). Degut a la tensió creada, Domènech no ha pogut incloure a la seva llista cap membre de Podem que ha decidit presentar llista pròpia pels set llocs restants a la direcció. Per tal d'aconseguir aquest set llocs, en disputa a la direcció del nou partit, Fachin ha posat al capdavant de la seva llista a la diputada a Madrid d'EnComúPodem, Marta Sibina, que manté una bona relació amb els comuns. ( Marta Sibina es també la parella de Dante Fachin, que també apareix a la llista.). Aquesta llista ha estat confeccionada pel propi Fachin, que ha argumentat falta de temps per poder organitzar un procés participatiu per fer-la. Podem es vol assegurar obtenir els set llocs a la direcció d' "Un País en Comú"per tenir mes representació que ICV. Malgrat tot a Fachin li ha sortit una llista alternativa dins el mateix partit. Jessica Albiach que va perdre les primàries, precisament davant Fachin, ha presentat la seva candidatura, amb l'esperit de "sumar" i evitar el conflicte intern, perquè es la única manera de guanyar. Cal recordar que des de les primàries de Podem, que va guanyar Fachin, la direcció de Podem Catalunya s'ha tornat monolítica al voltant del secretari general, que s'ha rodejat de persones afins, i fent fora de la cúpula del partit a membres destacats com el secretari general de "PodemBCN", Marc Bertomeu.
Ànec  Lluc

dilluns, 27 de març de 2017

Mes Hòsties que pa.......

                                                             

          Finalment Unió Democràtica de Catalunya desapareix. Tal com li va passar en el seu moment a UCD d’Adolfo Suàrez, la UDC de Duran i Lleida no ha pogut seguir endavant, ofegats pels deutes. Aquesta es la raó oficial que han donat els dirigents del partit. La veritable raó potser l’hem de buscar en el canvi d’ideals que va dur a terme Duran i Lleida en les últimes dècades. Els interessos personals i les obsessions polítiques han escombrat un partit que va fundar al 1931. UDC va néixer com un partit catalanista demòcrata i cristià. Manuel Carrasco i Formiguera que va ser afusellat a Burgos pels franquistes, i Miquel Coll i Alentorn que va voler reconstruir el partit en la clandestinitat un cop acabada la guerra civil. serien dos dels seus polítics mes destacats. Durant el franquisme, UDC es dedica a fomentar la cultura catalana, organitzant cursos d’història i llengua i participant en tots els organismes d’oposició clandestina. Al 1974 va participar en l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres institucions per combatre el franquisme.                                                               Al 1977, en les primeres eleccions generals, després de la mort de Franco, es va presentar en coalició amb Centre Català, i només va obtenir dos escons. Al 1979 va fer amb coalició amb la Convergència Democràtica  de Jordi Pujol, amb la que sota les sigles de CiU, s’ha presentat a totes les eleccions al Parlament i al Congrés. Duran i Lleida ha estat des de llavors, a l’ombra dels líders de Convergència, primer de Jordi Pujol, i després d’Artur Mas, triat pel mateix Pujol com el seu successor al capdavant del partit. Aquí van començar les desavinences entre CDC i UDC, que van culminar amb el trencament de la coalició, quan a les eleccions del 27 S de 2015, les bases d’Unió van donar el suport majoritari al full de ruta que defensava Duran i Lleida, i que no contemplava la independència. CDC va donar a UDC un ultimàtum de tres dies, perquè se sumessin al full de ruta que els convergents havien signat amb ERC i les associacions civils. Unió va respondre retirant els tres consellers que tenia al govern: Ortega, Espadaler i Pelegrí. S’escenificava així el trencament definitiu de CiU, 30 anys després de la seva fundació.
       Després del trencament, Ramón Espadaler, va anunciar que el 27 S, Unió es presentaria en solitari, defensant la independència, sempre amb el permis i l’acord amb l’estat espanyol i mai mitjançant la desobediència o el trencament. A partir d’aleshores es van començar a produir nombroses baixes a les delegacions territorials del partit per discrepàncies amb la direcció i sobretot pel que fa al procés sobiranista. Malgrat això, els dirigents del partit afirmaven que el partit estava mes fort que mai i que seguia creixent. Pocs dies després, alguns dels polítics mes rellevants del partit, com Núria de Gispert, Antoni Castellà o Joan Rigol abandonaven o eren expulsats i constituïen el nou partit Demòcrates de Catalunya. Unió es va presentar el 27 S com l’opció del seny de la tercera via, però no va obtenir cap escó. A les eleccions generals de 2015 tampoc van obtenir representació al Congrés de diputats. Acabaven així 30 anys de presencia a la política catalana i espanyola, i a Unió ja només quedava un eurodiputat i alguns càrrecs locals. Duran i Lleida va posar el càrrec a disposició del partit i al gener de 2016 anunciava que a l’abril deixaria la presidència del Comitè de Govern d’UDC. Al març però, UDC va haver de presentar un preconcurs de creditors, per fer front als 19 milions d’euros, intentant que La Caixa i altres creditors li condonessin una part del deute, sense èxit, que va fer que es presentes finalment un concurs de creditors. Segons una auditoria feta per Deloitte, el deute real d’UDC es de 22 milions d’euros, i davant la impossibilitat de trobar un pla de viabilitat, ha fet que un jutge hagi declarat el març de 2017, el cessament de tota activitat i la dissolució efectiva del partit.
        Duran LLeida ha intentat amb Unió fer tot el possible per aturar el procés sobiranista però no se`n ‘ha sortit i la societat catalana li ha passat per sobre. Ha volgut quedar al marge de la situació actual de la política catalana, i ha estat la mateixa societat l’ha apartat i convertit en un no res. El passat 22 de març va presentar el seu darrer llibre “Un pa com unes hòsties.Valia la pena trencar-ho tot? que es un recull de les seves cartes adreçades a la militància democristiana des del 2012 fins que va deixar el partit. Explica que el procés no ens portarà a la independència si no que generarà divisió, com demostra el trencament de CiU. Pel que fa al referèndum, creu que es convocarà però no es podrà fer, i s’acabaran convocant eleccions. El titol fa referència a la proposta de resolució que va fer la CUP a JxSí com a condició per acceptar Artur Mas com a president, advertint que voler complir només la legalitat catalana en contra de les lleis espanyoles era una barbaritat i que no es resoldrien els problemes del dia a dia, si no que “ens fotrem un pa com unes hòsties”que es una frase catalana que vol dir que allò que volem fer, te assegurat el fracàs.

                                                                                           
                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 26 de març de 2017

Operació Barretina by Margallo......

barretina

Primer van ser unes gravacions fetes al despatx del ex-ministre de l'interior Jorge Fernàndez Díaz, les que van destapar que existia una conspiració promoguda des del mateix ministeri de l'interior i la cupula de la policia espanyola per desacreditar, perseguir i fins i tot acusar de qualsevol delicte a polítics independentistes catalans, sobretot de CDC i ERC. Les converses entre el propi ministre i el que aleshores era director de l'oficina antifrau de Catalunya, deixaven molt clar que les anomenades clavegueres de l'estat havien treballat força per lluitar contra el procés sobiranista català. La família Pujol, Artur Mas i altres alts càrrecs de Convergència, Oriol Junqueras i el seu germà, van ser alguns dels polítics investigats. En la conversa, els dos es ventaven d'haver destrossat la sanitat catalana, haver atacat el Centre d'informàtica i telecomunicacions de la Generalitat. Fdez. Díaz demanava alguna prova a de Alfonso,contra els polítics catalans, i advertia que no es preocupés de si eren fermes o no, perquè ja s'encarregava ell que la fiscalia les "afinés". Des de instàncies policials es van elaborar informes falsos, sobre comptes inexistents a l'estranger, que van ser utilitzats sense cap escrúpol en campanyes electorals. Malgrat totes aquestes dades, la fiscalia va arxivar el cas, perquè no apreciava indicis de delicte. Mes tard hem conegut que tot aquest "complot" formava part de l'anomenada "Operació Catalunya", que segons sembla va ser promoguda per Alícia Sànchez Camacho que també va ser la que va organitzar les gravacions del restaurant La Camarga, tot i que primer va fer-se la víctima, i on es va destapar tot el cas Pujol, mitjançant les revelacions que va fer la ex-dona de Jordi Pujol jr., explicant els viatges que van fer a Andorra amb bosses de bitllets al maleter.
Fa pocs dies, el que fou fins la passada legislatura ministre d'exteriors, José Manuel Garcia Margallo, va assegurar a 13TV, que ningú es pot imaginar els esforços que havia hagut de fer des del seu departament per aconseguir que determinats països fessin declaracions  en contra del procés sobiranista català. Va afegir que el govern espanyol devia favors a molts paisos per aquestes declaracions. Ja fa temps, va sortir publicat que el ministeri de García Margallo comptava amb un "gabinet" secret per dissenyar les estratègies a seguir per contrarestar i desacreditar internacionalment el procés. Aquest "gabinet", segons publicava el diari digital "El Confidencial" rebia el nom de " La Barretina". Aquest gabinet estaria format per un grup d'experts, entre els que hi haurien assessors del ministeri i de Moncloa, catedràtics i membres del mon de la judicatura. La missió de "La Barretina" seria, per una banda difondre missatges contra la independència de Catalunya i per un altre elaborar informes contraris als punts de vista que difon la Generalitat sobre el procés sobiranista. Segons sembla, els membres de "La Barretina" es reunien cada divendres al matí per concretar les noves actuacions de les quals, el propi Margallo n'estaria informat puntualment. Entre aquestes actuacions de "La Barretina" s'englobarien les pressions que va exercir el govern espanyol a diversos països perquè es posicionessin contra Catalunya, a canvi de uns suposats "favors", que Margallo no ha precisat en que haurien consistit. Carles Puigdemont ha qualificat com impresentable que des del ministeri d'exteriors es pressioni a altres estats perquè donin o no suport al procés català, i ha apuntat que hi ha prou motius perquè la fiscalia investigui si hi ha hagut un us inapropiat de recursos públics. També s'ha preguntat si l'estat espanyol esta disposat a pagar els "suposats" favors i si aquesta campanya de difamació ja s'ha acabat o encara continua, malgrat que Margallo ja no es ministre d'exteriors. Sobre aquest últim terme, Mª Dolores de Cospedal va sortir a fer unes declaracions on justificava l'operació Barretina, tot dient que l'estat te la obligació de fet tot el possible per tal de garantir la unitat nacional. Tant el PDEcat com ERC, ja han demanat la compareixença de Margallo al Congrés per donar explicacions d'uns fets que han qualificat de molt greus.

                                                  Ànec  Lluc

dijous, 23 de març de 2017

Homs inhabilitat ; Ja van quatre.........

         Tal com era d'esperar la sentencia del Tribunal Suprem per "Quico" Homs per la "consulta participativa del 9N, ha estat condemnatòria. Homs ha estat inhabilitat per exercir com a càrrec públic, tal i com ja van estar condemnats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. En aquest cas, Homs ha estat condemnat a  un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència i ha estat absolt del delicte de prevaricació, del que també l'acusava el fiscal. En el cas de Francesc Homs es dona la circumstancia de que ara mateix es diputat i portaveu del PDECat al Congrés de Madrid, i avui mateix la presidenta del Congrés ha manifestat que executarà la inhabilitació sense esperar cap tipus de recurs, ja que segons han dit fonts de la presidència de la cambra baixa, l'execució de la sentència es fa de forma immediata. En el moment que el Tribunal Suprem li comuniqui la sentència, la presidenta del Congrés remetrà la notificació a la Junta Electoral Central de que Homs ha perdut la seva condició de diputat, i per tant ha de nomenar al següent de la llista del PDECat a les llistes del juny de 2016, per tal de que ocupi el seu lloc. No va ser així en el cas de Irene Rigau, única aforada de les altres tres persones jutjades pel 9N. Rigau es diputada al parlament de Catalunya, i ho podrà continuar sent fins que no es resolguin els recursos que ja han anunciat que es presentaran i la sentència sigui ferma. Parlant de recursos, aquesta sentència que absol a Homs del delicte de prevaricació, es probable que faci que el fiscal que acusa Mas, Ortega i Rigau es replantegi la seva decisió de recorre l'absolució dels tres acusats del delicte de prevaricació davant el Tribunal Suprem, perquè ha estat el mateix TS el que ha creat "jurisprudència" en aquest cas.
          A Francesc Homs li queda ara la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Constitucional i després al d'Estrasburg, on ja van manifestar tots els acusats que arribarien si calia. Amb Quico Homs ja son quatre els condemnats per haver posat urnes, o si mes no, per no haver fet res per evitar-ho desobeint així una ordre clara i explicita del Tribunal Constitucional. Mes enllà de si va ser desobediència o no a una sentència del TC, es "vergonyos" que un país que vol ser democràtic, tingui una Constitució on hi hagi articles o lleis que vulnerin o prohibeixen el dret mes fonamental de qualsevol democràcia que es el dret a vot d'una part del poble. Precisament, arran d'aquesta vulneració ha aparegut aquests dies un manifest signat per 500 juristes que defensen que un referèndum es constitucional. En aquest manifest impulsat pel Col·lectiu Praga es diu que es possible l'encaix d'un referèndum en l'actual marc de la constitució espanyola. Al seu parer, que dues terceres parts de la població catalana estigui a favor del dret a decidir, hauria de ser suficient perquè la legislació espanyola s'adapti a aquesta demanda. Entre els signants hi han professors i catedràtics de dret constitucional.
                                                                                                        Ànec  Lluc 

dimecres, 22 de març de 2017

Podem i els Comuns....

             Fa una setmana tot apuntava a que Podem no formaria part de la nova confluència que preparen Ada Colau i Xavier Domènech que provisionalment anomenen "Un País en Comú". Albano Dante, secretari general de Podem, va manifestar que no es podien sumar a la confluència perquè no es donen les tres condicions bàsiques per participar-hi com son el tenir un codi ètic, que els membres de la direcció es triïn directament amb llistes obertes i que els 52000 afiliats de Podem puguin votar sense haver de registra-se a "Un país en Comú". Fachin tampoc esta d'acord en que es faci una "llista de partits"on esta previst que cada partit que composa la formació, BCNenComú, Podem, ICV i EUiA, tinguin 4 llocs reservats, i la resta siguin independents. Des del nucli impulsor d'aquesta confluència es va dir que Fachin falsejava la realitat. Van deixar clar que ja estava contemplat que la nova formació tingués un codi ètic. De la mateixa manera Domènech diu que la seva llista de consens que Podem defineix com "llista de partits", no serà una llista tancada ja que s'hi podran incorporar nous candidats, i es podran presentar altres llistes. Pel que fa als 52000 afiliats, el fet d'haver-se d'apuntar prèviament a "Un País en Comú", es degut a que la llei de protecció de dades prohibeix accedir a les dades de Podem. Per tant entenen que les tres condicions que reclama Podem, ja estan contemplades. Fachin però insistia en que haurien de ser les bases les que haurien de decidir si, efectivament es donen aquestes circumstancies imprescindibles. Per això es va convocar una consulta a les bases de Podem, perquè decidissin si s'afegien a la nova confluència dels comuns.
Ada Colau va declarar que no veia perillar la construcció del nou espai que estaven construint amb ICV i EUiA, tot i les reticències de Podem. Val a dir que dins del mateix Podem, hi ha discrepàncies envers les propostes del seu secretari general, i han considerat que la pregunta que es farà a les bases pot ser una mica confós. Dante Fachin, per la seva banda, va arribar a dir que en cas que les bases acceptessin formar part de la confluència, ell hauria de presentar la dimissió. Fachin va plantejar, que si les bases decidien no confluir amb el nou espai, es podia fer una coalició electoral després, cosa que hauria enfortit el perfil propi i l'estructura de partit, però Ada Colau ho va rebutjar de pla, advertint que el nou espai havia de fugir de personalismes propis.

          La consulta a les bases de Podem es va portar a terme aquest cap de setmana, amb una pobre participació. Dels 52000 inscrits a Podem, només van exercir el seu dret a vot el 7.5%. D'aquests, el 62% van donar suport a la posició de Fachin, que en roda de premsa es va mostrar satisfet amb els resultats de la consulta i va assegurar que malgrat la baixa participació, el resultat es vinculant i per tant Podem no participarà en la nova formació dels comuns.
Aquesta asseveració de Fachin ha durat poc menys d'un dia. Podem ha acabat guardant el resultat de la consulta en un calaix. Sembla ser, tot i que Dante Fachin ho ha negat categòricament, Pablo Iglesias hauria "cridat a l'ordre" al secretari general de Podem, que ara admet que les condicions imprescindibles que ja es donaven des del principi tot i que ha volgut fer creure que s'hi han incorporat a la seva insistència. A ningú se li escapa però, que Pablo Iglesias sempre ha mostrat suport a la confluència i te molt clar que els seus referents i interlocutors a Catalunya son Colau i Domènech. Per tant i per molt que vulgui dissimular, Fachin se l'ha hagut d'empassar. Podem formarà part de l'assemblea fundacional juntament amb BCNenComú, ICV, EUiA i el grup d'independents. Malgrat tot Fachin no entrarà a la llista de Xavier Domènech, tot i que aquest li va oferir, i no se sap si Podem presentaran llista alternativa.

            En resum: Podem ha fet una consulta per tal de que les bases decidissin si confluïen o no, amb el nou espai dels "Comuns". Malgrat que la participació només ha estat del 7.5%, la direcció de Podem va assegurar que el resultat era vinculant i per tant Podem "NO" confluiria amb els Comuns. Sembla que una norma no escrita a Podemos, no donaria per valida una consulta amb menys d'un 10% de participació, però fonts de la direcció de Podem ho han desmentit. Finalment tampoc te gaire importància perquè la direcció ha decidit "SI"confluir.
Dante Fachin, que havia avisat de que marxaria si les bases decidien confluir, ara manifesta que ja es donen les condicions que reclamava i per tant, ni fa cas a les bases ni se'n va.
Tot fa pensar que Ada Colau o Xavier Domènech han demanat a Pablo Iglesias que cridi a l'ordre a Fachin per no posar en perill la construcció del nou espai polític, malgrat que les bases hagin decidit el contrari. Això deuen ser les coses de la "Nova Política", que va predicant que es la gent la que decideix de baix a d'alt, però al final son els de d'alt els que acaben decidint.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dissabte, 18 de març de 2017

TV 3 : La nostra ? .........

                                                                     
        Aquesta setmana s'ha conegut el nomenament del periodista Vicent Sanchis com a nou director de TV 3 en substitució de Jaume Peral. L'oposició en bloc ha criticat aquest nomenament, tant bon punt s'ha fet públic. La Cup ha manifestat que no comparteix aquesta decisió del govern perquè no hi ha hagut debat parlamentari per tal de que els grups valoressin la idoneïtat del nomenament. Fernando de Pàramo de C's ha mostrat la preocupació per la designació de Sanchis a qui ha qualificat d'independentista i anti-ciutadans, dues característiques que, segons Pàramo ja li van be al govern. El PSC ha dit que el nou president no reuneix les condicions necessàries per dirigir la televisió del país, i ha recordat que el seu representant al consell d'administració de TV3, hi va votar en contra. Joan Coscubiela ha considerat el nomenament com un despropòsit perquè no respon a cap criteri professional. Segons el portaveu de CSQP, Sanchis s'ha dedicat a criticar la Cup, ICV i els Comuns des de tots els espais mediàtics on apareixia. El PP català també s'ha sumat a les critiques i ha remarcat que Vicent Sanchis ha declarat públicament la seva ideologia separatista, que es legítim en l'àmbit privat però no en una televisió pública. El diputat de Junts Pel Sí ha defensat aquest nomenament i ha recordat que nomenar al director de TV3 es una prerrogativa que te el Consell de govern de la Corporació.
Per la seva banda el comitè d'empresa de TV3 ha desaprovat el nomenament del nou director, perquè al seu parer s'ha fet de manera sobtada i sense arguments professionals, cosa que mina la credibilitat del mitjà i dels seus treballadors. També han demanat canvis legislatius per tal de que els nomenaments es facin amb consens. Ara mateix aquests nomenament es fan dins els acords dels partits del govern per repartir-se els càrrecs de la CCMA. Ha argumentat la petició d'augmentar el pressupost de TV3 efectuada fa uns mesos per l'anterior director com un possible motiu pel canvi. Un altre d'aquestes causes pot ser el tractament mediàtic d'assumptes que no son gens còmodes per alguns dirigents de l'antiga Convergència.

        Amb aquestes últimes manifestacions del comitè d'empresa, queda clar que aquest es un òrgan totalment polititzat i que si troben malament el nomenament de Sanchis, no es tant per la seva vàlua professional, com per la seva possible "afinitat" als convergents. Se'ls veu massa el llautó, i potser veuen perillar el discurs socialista i podemita que sembla que defensa aquest comitè d'empresa. La "Professionalitat i independència" dels treballadors no depen del pressupost. Fa uns quants mesos que TV3 s'ha convertit en  l'altaveu unionista i dels Comuns, que no representa ni molt menys a la majoria de catalans que es el que hauria de fer una televisió  pública, en aquest cas de Catalunya. Potser es per aqui d'on es deriva la baixada d'audiència i no tant en tenir mes o menys pressupost, perquè a TV3, queden encara moltes "panxes agraïdes" de l'època Montilla amb molt bons sous. Potser alguns d'aquests formen part del mateix comitè i veuen perillar el "xollo". Darrerament TV3 esta vorejant la premsa rosa, fent programes de poc o cap interès, repeticions de programes i noticies i ja comença semblar-se massa a les "TV escombraries".
D'altre banda la desqualificació professional que fa el comitè d'empresa d'un periodista amb la trajectòria de Vicent Sanchis, - ex-director de la revista El Temps, Setze, El Observador i el diari Avui, ha estat director i guionista de diversos programes de TV3 i entre 2009 i 2010 va dirigir Barça TV -, deixa força clar que aquestes critiques vindrien perquè no el consideren de la "seva corda".

       Sanchis ha manifestat que ja s'esperava aquestes reaccions al seu nomenament perquè, segons va dir ell  mateix en una entrevista a els Matins aquesta setmana, "tota la casa es un aparell polític, perquè una televisió pública depen del parlament. Si no hi hagués política no hi hauria televisions públiques". Va voler distingir però del control polític de la televisió, de la televisió "governamental". Per acabar va recordar que aquest tipus de nomenaments responen a una llei aprovada pel "tripartit" i que va ser aprovada al parlament per majoria absoluta.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimarts, 14 de març de 2017

Judici del 9 N: Condemnats, però menys.......

          Ahir dilluns es va fer pública la primera de les sentències del 9 N. Un mes i mig després de celebrar-se el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, els magistrats del TSJC han decidit condemnar per unanimitat a l'expresident Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i 36000 € de multa per un delicte de desobediència. Per Joana Ortega la condemna ha estat d'un any i nou mesos d'inhabilitació i 30000 € de multa i per a Irene Rigau a un any i mig d'inhabilitació i 24000 € de multa. Tots tres han estat absols del delicte de prevaricació que era pel qual el fiscal demanava penes mes altes. La sentència declara que la "providència" del TC del dia 4 de novembre era d'una "claredat meridiana entenedora per tota intel·ligència mitjana" de que era un manament inequívoc i clar que ordenava paralitzar i suspendre qualsevol activitat del govern per la realització de la consulta, i que per tant tots tres van desobeir el mandat del TC de manera "conscient i deliberada". L'argument de la defensa de que la providència era poc clara i no citava explícitament que "es podia" i que "no es podia" fer, raó per la qual des de la Generalitat es demanés un aclariment ha estat desestimat perquè a criteri dels magistrats era molt clara. La sentència també diu que no es creïble que finalment la celebració del 9 N hagués quedat en mans dels voluntaris, ja que ha estat provat que aquests voluntaris van estar sempre sota el control del govern. Pel que fa al delicte de prevaricació, el tribunal ha manifestat que com que la sentència del TC que va deixar patent que el 9 N era il·legal es va pronunciar al 2015, no es pot descartar que els acusats interpretessin erròniament que aquell model de participació fos legal.
Tant bon punt s'ha conegut la sentència, tot i que per quasi be tothom se l'esperava, les reaccions no s'han fet esperar. Els tres advocats de la defensa han advertit que la recorreran, si cal fins ala tribunals europeus. Tots han coincidit en que es impugnable des del punt de vista tècnic com jurídic i que en cap cas s'ajusta a la jurisprudència del Tribunal Suprem pel que fa al delicte de desobediència.

          La resta de partits polítics també s'ha pronunciat. ERC ha avisat a que les inhabilitacions no impediran que els catalans decideixin el seu futur a les urnes. Segons ha dit Sergi Sabrià aquesta sentència es indigna i antidemocràtica i ha assegurat que cap inhabilitació aturarà el procés. Arribarem fins al final. Ha afegit que mentre uns aturen, inhabiliten i empresonen la democràcia, el sobiranisme treballa per un país just, net i lliure.
La CUP ha estat força mes contundent, com ja ve sent habitual, i ha fet una crida a desobeir la sentència donant per fini-quitada la possibilitat d'un referèndum acordat. L'Anc i Òmnium han coincidit en que s'ha inhabilitat la democràcia i ja preparen mobilitzacions.
Pablo Iglesias ha fet un tuit on ha dit que es una vergonya que condemnin a Mas per posar les urnes.

           A l'altre banda de la balança, com ja era d'esperar s'han situat el PP. Albiol da declarat que la sentència demostra que en un estat de dret "qui la fa la paga", i al mateix temps considera que es un avis per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Ha dit que ha quedat clar que "tots som iguals davant la llei" i "deixa clara la separació de poders". Igual de contundent s'ha mostrat Carlos Carrizosa que ha dit que a Espanya no es jutja a ningú per la seva ideologia política si no per saltar-se la llei i ha demanat al president Puigdemont que no repeteixi el mateix error convocant el referèndum i que si no sap com sortir d'aquest atzucac, el millor que pot fer es convocar eleccions.

           La premsa internacional també s'ha fet ressò de la noticia, i diaris com Le Monde, The Guardian, Financial Times, The New York Times han publicat la noticia de la condemna a Artur Mas. Alguns han dit que per no fer cas a una sentència del TC mentre que altres han remarcat que es tractava d'una votació informal.

           Sigui com sigui s'ha destapat el calaix dels trons i això ja no hi ha qui ho aturi. La segona sentència del 9 N, que jutja a Francesc Homs no ha de trigar gaire a ser dictada, i tot apunta que mes o menys estarà en la mateixa línia. Tot plegat fa preveure una temporada calenta pel que fa al clima polític. S'haurà de veure quina es la reacció de la fiscalia i si recorre la sentència que ha quedat molt lluny del que demanava el fiscal i sobretot després d'haver estat absolts pel delicte de prevaricació. El que ha quedat clar es que aquesta ha estat una sentència política, de la mateixa manera que ho va estar el judici. L'estat espanyol ha volgut "donar exemple" després de veure l'èxit aclaparador que va tenir el 9 N amb mes de dos milions de catalans que vam anar a votar. Això es el que els "cou" per dins i ara fan servir tot el que poden en contra, encara que sigui amb judicis-comèdia i amb "Nyaps" de sentències


                                                                                                               Ànec  Lluc

dissabte, 11 de març de 2017

Declaren els empresaris del Palau.....

             En la sessió d' ahir del judici del "cas Palau", van declarar alguns empresaris relacionats amb el cobrament de comissions per part de CDC a canvi d'obra pública. Els primers en declarar van ser els responsables de Ferrovial que es la constructora que suposadament feia donacions a CDC a través del Palau, a canvi d'algunes adjudicacions d'obra pública. Tant Pedro Buenaventura, com Juan Elízaga, exdirectius de Ferrovial, han negat rotundament haver fet donacions al Palau per aconseguir de CDC ajudes en les adjudicacions d'obra pública. Ambdós han coincidit en afirmar que els pagaments que va fer Ferrovial al Palau van ser fets amb la intenció de promocionar la constructora a Catalunya mitjançant una institució del prestigi del Palau de la Música. Van negar haver conegut a Carles Torrent ni a Daniel Osàcar i  van afirmar que les negociacions les van fer gairebé sempre amb Jordi Montull que era qui administrava les factures de patrocini. Ferrovial. Buenaventura va reconèixer varies reunions amb Fèlix Millet però per tractar de la complexitat de les obres del Petit Palau.

            Després ha declarat Miguel Giménez Salinas de l'empresa Altraforma, que ha explicat que va modificar el "concepte" i el destinatari de tres factures per uns treballs que hauria fet per CDC, perquè fos el Palau qui les pagues. Segons va declarar, " Algú " de CDC, no sap qui va ser, els va trucar perquè facturessin al Palau aquelles factures perquè en aquell moment el partit no tenia diners. Malauradament, qui va rebre la trucada de no se sap qui de CDC, va ser la directora financera de l'empresa que ja ha mort. Segons ha declarat, van enviar la factura al Palau per correu i ningú es va queixar. Sobre Daniel Osàcar va dir que no l'ha conegut fins el judici.

             Per la seva banda, Juan Manuel Parra, gerent de l'empresa StereoRent, ha explicat que l'extresorer de CDC, Carlos Torrent que va morir l'any 2005 i per tant no ho pot corroborar, li va dir que les factures per la campanya de les generals del 2004 les pagaria el Palau. Quan va posar-se en contacte amb el Palau, Montull els va dir que pagarien a mesura que tinguessin diners. Al final, el Palau va pagar el total de 800 mil euros en 13 factures entre 2004 i 2008. A preguntes del fiscal, Parra ha dit que ningú de CDC es va interessar de si les factures es pagaven o no. Degut a un retard en el pagament de la primera factura, Parra va trucar a CDC, on el nou tresorer Daniel Osàcar li va dir que ell no sabia res d'aquesta qüestió.

             L'últim en declarar ha estat Pedro Luís Rodriguez Silvestre de Mail Rent, una empresa de mailing i publicitat. Entre 2007 i 2009 el Palau va pagar 900 mil euros, que segons l'acusació del fiscal, haurien estat factures per treballs fets a CDC. En aquest mateix període de temps, aquesta empresa hauria entregat a CDC 800 mil euros en concepte de donatius. Rodriguez ha justificat aquest donatius com a una inversió per obtenir mes treballs de CDC en un futur. Ha assegurat que tots els treballs pel Palau es van fer i que també van treballar per altres partits polítics.

             Val a dir que tots els que han declarat avui estan imputats pel fiscal a diverses penes per diversos delictes i per tant, com a imputats tenen el dret a "mentir".
Parra, Rodriguez i Giménez estan acusats de fer factures falses, en facturar al Palau els treballs fets per CDC.
Buenaventura i Elízaga, estan acusats de tràfic d'influències i administració deslleial.
De tota manera haurem d'esperar que comenci el capitol de proves i actuacions pericials, o documents que demostrin el que han declarat els acusats. També falta la declaració dels  testimonis que al contrari que els imputats, han de dir la veritat si no volen caure en fals testimoni. En aquests dies de judici, i mes enllà de la declaració de Millet i els Montull, ( pare i filla, ), no s'ha pogut relacionar els donatius al Palau amb CDC i menys encara amb adjudicacions d'obra pública.
Poc abans del judici, la defensa de CDC, va decidir retirar 36 dels seus testimonis, en saber que la fiscalia no ha demanat proves pericials. Com va avisar Mas ahir a RAC 1, s'està jutjant si CDC va rebre comissions a canvi d'obra pública i s'ha parlat de tot, menys d'obres públiques. Per Artur Mas, el fet de que no s'estigui investigant cap adjudicació d'obra, potser vol dir que tots els contractes es van fer conforme a la llei vigent en aquells moments. Mas va voler recordar que en els darrers anys, la llei de finançament de partits polítics ha sofert diverses modificacions. També va dir que té ganes d'anar al parlament a donar explicacions, com ha fet sempre que li han demanat. Aquesta compareixença l'han demanat tots els grups del parlament, excepte JxSí i s'hauria de fer el mes aviat possible. El "culebrot" del Palau continuarà.

         

                                                                                                                     Ànec  Lluc

dijous, 9 de març de 2017

Remuntada Històrica........

                                                                       


            La "Remuntada Històrica" ha estat possible. El Barça s'ha classificat per jugar els quarts de final de la Champions després de guanyar a Paris Saint Germain per 6 a 1 en el partit de tornada dels octaus de final. Confesso que jo era un d'aquells que pensaven que remuntar el 4-0 del partit d'anada, on el Barça va oferir la pitjor imatge de tota la temporada, era una missió moooolt difícil, per no dir impossible. De fet, es la primera vegada a la historia que un equip aixecar una eliminatòria després de perdre per 4-0. El partit contra el Leganés que va guanyar el Barça, per un resultat justet de 2-1, no ajudava a creure en la remuntada. Després va venir la victòria al Calderón per 1-2, i després la victòria al Camp Nou per 6-1 davant el Sporting de Xijón. En acabar el partit Luís Enrique anunciava a la roda de premsa, que a final de temporada abandonaria la banqueta del Barça. El dissabte següent el Barça jugava un altre vegada al Camp Nou davant el Celta. Aquella nit, es va tornar a veure un Barça que feia temps que no es veia. L'equip jugava amb alegria i feia un futbol-control que desbordava al rival, a qui va acabar golejant per 5-0. Alguns van veure aquell partit com un assaig del que s'havia de fer davant el P.S.G. i tot i que es va obrir una espurna d'esperança, molts continuavem pensant que seria molt difícil.

             Només començar el partit, ja es va veure que els jugadors del Barça anaven a per totes, com no podia ser d'un altre manera, mentre que el P.S.G, potser amb una estratègia errònia es va tancar al darrera. Als dos minuts va arribar el primer gol i la creença en la remuntada va pujar exponencialment. Al minut 40 després d'un embolic dins de l'àrea petita del P.S.G. Kurzawa marcava en pròpia porta el segon. Cinc minuts despŕes de la represa Messi marcava de penal el 3-0 i esclatava la bogeria a la graderia. Quedaven 40 minuts i només faltava 1 gol. La Remuntada no només era possible si no que molts ja l'ha donavem gairebé per feta. Llavors va entrar Di Maria al camp i l'equip francés va començar a crear mes perill. Tant es així que al minut 62, Cavani va marcar pel P.S.G. tirant per terra totes les il·lusions blaugranes. Només quedaven 28 minuts i el Barça necessitava 3 gols mes. Molts vem llençar la tovallola però els jugadors no. Passaven els minuts i e 3-1 del marcador no es mouria fins al 88 on Neymar va marcar un golàs de falta directe que va entrar per l'esquadra. 4-1, i l'àrbitre donava 5 minuts d'afegit. Llavors va començar la bogeria. En el minut 91, l'àrbitre assenyala penal que Neymar va transformar en el 5-1. Quedaven 4 minuts per tornar a marcar i aconseguir la proesa. En els darrers instants del partit fins i tot Ter Steguen va pujar a l'atac, deixant la porteria buida. El P.S.G. va agafar la pilota i a punt va estar de tornar  donar un ensurt als blaugrana, però va ser el mateix Ter Steguen qui va recuperar la pilota i va propiciar que li fessin la falta, que va executar Neymar i que va rebutjar la defensa. El mateix Neymar va recollir el refús i va tornar a penjar la pilota que va ser rematada al límit de l'àrea petita per Sergi Roberto, i va significar el sisè gol que classificava al Barça per quarts de final. La bogeria esclatava entre els jugadors, equip tècnic, la graderia i a la majoria de carrers i places de molts pobles de Catalunya on es va celebrar la remuntada com d'autèntic "miracle". A Barcelona, com ja es habitual, la celebració es va traslladar a la Rambla de Canaletes on molts aficionats van celebrar-ho com si s'hagués guanyat un titol.


                                                                                                         Ànec  Lluc

dimecres, 8 de març de 2017

Els catalans i el "paper de fumar".........

          Els catalans ens l'agafem molt sovint amb "paper de fumar". Sovint també, la resta de l'estat demana que ens l'agafem amb paper de fumar. Sobre el 3% de Convergència se'n està parlant des de que l' ex-president Pasqual Maragall ho va dir públicament al parlament, l'any 2005. No serè jo qui negarà que sigui cert el cobrament de comissions per part de CDC, ni diré que els convergents no hagin estat corruptes, però el que si puc dir, es que, el que estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra. Des de que Artur Mas va donar el gir independentista a Convergència, cosa que va provocar fins i tot el trencament de la seva federació amb Unió després de trenta anys, el partit i ell mateix han estat sotmesos a una cacera ferotge per tan de destruir-lo, si mes no políticament. El setge a la seva persona i al propi partit el va forçar a ell personalment a fer el famós "pas al costat"per tal de possibilitar fer un govern sobiranista a Junts Pel Si, que malgrat la victòria aclaparadora el 27 S necessitava dels vots de la CUP per tirar endavant. Com a partit, CDC ha hagut de refundar-se i fins i tot canviar de nom. Fins ara pel que fa al possible finançament irregular no s'ha demostrat res malgrat que s'han fet nombrosos escorcolls i s'ha recollit molta documentació. La Guàrdia Civil i la fiscalia haurien trobat indicis molt clars sobre el cobrament de comissions a canvi d'obra pública......Doncs, d'acord, acceptem que CDC hagi estat corrupte. (Presumptament).

             No es menys cert que el PP es infinitament molt mes corrupte i en aquest cas no direm presumptament, perquè TOTS els seus tresorers estan imputats per corrupció i Barcenas ha acabat fins i tot a presó. Discs durs esborrats, agendes que desapareixen, reformes en "negre" de la seu central del partit, cobrament de sobresous etc.,etc..Per no  parlar de la Comunitat de València, on tot l'ajuntament esta imputat i alguns dirigents també son a presó. Jaume Matas, ex-president balear, també ha estat a presó. Paco Granados, ma dreta d'Esperanza Aguirre, encara es a presó i als jutjats s'acumulen els casos de corrupció pendents de judici. Gürtel, Púnica, Monago, P.A.Sànchez, Sòria, Rato,etc. son alguns dels escàndols relacionats amb el Partit Popular.
Els socialistes també tenen la seva pròpia història de corrupció, essent el cas mes greu el dels Eres falsos i els cursos de formació d'aturats que no es van fer i es van repartir les subvencions entre diferents alts càrrecs de la "Junta de Andalucia". Per aquest cas estan imputats fins i tot els dos antecessors de Susana Díaz a la presidència d'andalusia, Manuel Chaves i J. Antonio Griñàn.
També sortia implicat el marit de la mateixa Susana Díaz que hauria cobrat algunes nòmines injustificades. No es aquest l'únic cas de corrupció dels socialistes. Tothom recorda el cas Bustos a Sabadell, el cas Campeón a Gàlicia, el cas Pretòria a Sta. Coloma de Farners sense oblidar Filesa, cas pel qual alguns dirigents del Psc van acabar a presó amb condemna ferma.
Fins i tot formacions relativament noves que no han tingut encara gaires opcions de "tocar" calaix o poder, com son Podemos o C's han tingut els seus casos de corrupció.

            Ara molts diran que tot això es un " I tú mes", i tenen raó però es que comença a resultar una mica emprenyador que només sigui "greu i urgent "  esbrinar la corrupció de CDC, mentre que la dels altres partits sembla que sigui menys greu i fins i tot tolerada. Ja n'hi ha prou de dir que s'ha acabat " l' oasis català". Catalunya no ha estat mai un oasis i aqui hi ha hagut pocavergonyes com a tot arreu. Però ja està be de barrejar el que hagi fet un partit amb un moviment com l'independentisme. No se si CDC va donar el gir independentista per tapar la seva corrupció amb l'estelada però el que tinc molt clar es que el moviment independentista i el mateix procés es del poble i l'empenta el poble i si els polítics no estan a l'alçada el poble els passarà per sobre. També es molt emprenyador que en el cas del PP, no només no li ha passat factura si no que surt reforçat. Segons els dirigents del PP la corrupció al seu partit son fets puntuals que han fet persones a titol personal. El mateix podem aplicar o s'aplica a la resta de partits, mentre que en el cas de CDC es va construir una "estructura de finançament sistemàtica del partit".

            També es curiós que quan va començar tot aquest procés del cas Palau que recordem va començar fa vuit anys ningú va parlar en cap moment de les donacions a CDC tot i que hi havia indicis de que es feien. No ha estat fins ara que els tres principals acusats han arribat a un pacte amb la fiscalia per una rebaixa a les penes a canvi d'acusar a CDC, acusació que s'ha limitat a Daniel Osacar ex-gerent de CDC, que ja està imputat en la causa. Per cert que Gemma Montull ha fet "una infantada" dient que ella no sabia res ni decidia res, quan era directora financera del Palau. També ha "relliscat" quan ha dit quan que " en aquell cas els diners eren per Convergència", cosa que deixa oberta la porta a que en altres casos fos per altres. Sorprenenment, (o no), el fiscal no ha seguit tibant d'aquest fil. En alguns moments semblava que el fiscal estava mes interessat en els pagaments a CDC que l'espoli del Palau.

            Ja n'hi ha prou de que els catalans haguem de ser els mes nets i polits, quan la resta esta de merda fins al coll i van tirant "pilotes fora". Avui mateix hi ha hagut una picabaralla al Congrés entre Rivera i Rajoy, quan el primer li ha retret al president de no fer res amb la corrupció del seu partit, i que només s'actua ràpidament quan la corrupció es de Convergència. (sic).( Encara que sembli mentida, això ha dit Albert Rivera.).
L'oposició al parlament no ha perdut pistonada i han aprofitat la declaració de Fèlix Millet i Gemma Montull per demanar explicacions al PDEcat i a dir que aquests fets molt greus poden acabar amb el procés, barrejant de nou les coses, sense tenir amb compte que tots dos estan imputats i per tant poden mentir, i sense esperar la sentència dels jutges. Els que diuen que no volen una República Catalana de la ma de corruptes, recordar-los que precisament volem fer la República per fer net, perquè no oblidem que tot aquest marro s'ha fet i s'ha permès sota el paraigües d'un estat que està podrit de soca-rel.


                                                                                                        Ànec  Lluc

P.D. : Els que van posar el crit al cel per la transmissió en directe del judici del 9 N per TV3, afirmant que el judici del cas Palau, segur que no seria retransmès en directe, s'hauran de menjar les seves paraules "amb patates", perquè TV3 també l'està oferint.

dimarts, 7 de març de 2017

Circ Pujol: Aznar entra en pista.....

            El que va començar amb la confessió de Jordi Pujol i Soley, ex-president de la Generalitat, de que el seu pare li va deixar uns diners a Andorra, per si alguna vegada anaven mal dades, s'està convertint en un espectacle on s'hi barregen negocis, glamour, espies de "fireta", corrupció etc.. Tots vam poder escoltar la gravació que es va fer al restaurant La Camarga de Barcelona, on en el transcurs d'un dinar entre Maria Victoria Àlvarez, ex de Jordi Pujol Ferrusola i Alícia Sànchez Camacho la ex de Pujol jr. va confessar a la líder del PPcatalà que ella havia estat testimoni de com el fill gran dels Pujol portava bosses plenes de bitllets per ingressar-los a Andorra. Arran d'aquella gravació, feta per l'agència de detectius Metodo 3, va començar la investigació del cas Pujol. En un primer moment, Sànchez Camacho es va mostrar molt ofesa pel fet que l'haguessin gravat; fa poc hem sabut que la gravació la va ordenar ella mateixa, juntament amb Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy i antic company de Vicky Àlvarez. Per tant, sembla que l' Alícia va donar "fals testimoni" a la comissió del parlament i davant la jutgessa que investigava el cas. En aquella comissió, Jordi Pujol ja va anunciar que si es sacseja l'arbre, poden caure moltes branques. En el transcurs de la investigació, s'han produït diversos escorcolls a casa dels Pujol-Ferrusola i a les dels seus fills, escorcolls mediàtics perquè es dona la circumstància que la premsa hi arribava abans que els policies encarregats de fer-los.
Durant la investigació han sortit tota mena de dades, algunes falses, altres desmentides, altres que segur que son certes. La feina la tindrà el jutge per destriar "el gra de la palla". S'ha afirmat que els pujol tindrien comptes a Suisa que poc després es va demostrar que era fals, i el ministeri de l'interior es va limitar a dir que desconeixia d'on havia sortit la informació. El jutge De la Mata ha imputat a Jordi Pujol i Soley i a la seva dona Marta Ferrusola per un delicte de blanqueig de diners i tot apuntaria a que tots els membres del anomenat "clan Pujol" van orquestrar durant molts anys una estratègia compartida i coordinada per fer negocis, generar beneficis, i blanquejar-los i repartir-los entre ells. El suposat cervell d'aquesta operació hauria estat Jordi Pujol Ferrusola. Segons dades revelades per Hisenda Jordi Pujol jr. hauria mogut mes de 32 milions d'euros a diversos paisos entre 2004 i 2012. Sembla ser que part d'aquests diners els hauria obtingut d'empreses que "facturen" amb diverses administracions públiques catalanes que faria sospitar el cobrament de comissions.

            La posada al descobert de l'operació Catalunya ha ajudat als Pujol a crear confusió per defensar-se de totes aquestes acusacions. L'existència d'una policia política, l'han fet servir els advocats defensors dels Pujol per argumentar una "persecució política". Les declaracions davant el jutge de l' ex-comissari Villarejo ha contribuït a aquesta argumentació al afirmar que Fdez.Díaz va ser qui va donar l'ordre directa de "cuinar" informació sobre la família Pujol per anar contra ells per haver donat el gir independentista. Villarejo hauria implicat també en l'operació Catalunya a Sànchez Camacho i Jorge Moragas per anar contra els partits i polítics independentistes. Sembla que va ser la mateixa Sànchez Camacho qui hauria entregat a Interior el primer informe dels Pujol arran del dinar de La Camarga. La UDEF, Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal no para de trobar "pen-drives" de memòria amb presumptes proves del cas Pujol tot ordenant despatxos, però que ningú coneix la procedència ni l'autor. L'últim l'ha trobat el cap de la secció primera de la UDEF ordenant un calaix. Ningú s'explica perquè tenia ell aquest "pen-drive" quan tota la investigació la porta la "secció segona" de la UDEF. El jutge De la Mata ja ha cridat a declarar a Eugenio Pino, ex nº 2 de la policia perquè expliqui l'aparició d'aquest "pen-drive" que li van fer arribar com si fos d'un jutjat de Barcelona, cosa que ha resultat ser falsa. També ha cridat a declarar a dos ex-detectius de l'agència Metodo 3, que haurien "treballat" a les ordres de la policia. El ministeri de l'interior també hauria utilitzat confidents de la policia per manipular, falsejar i preparar proves que després filtraven a la premsa. Tot plegat un merder de cal ample, que pot acabar anul·lant tot el procés contra els Pujol per falsedat documental.

            Per si no estava prou embolicat el diari El Mundo ha tret una informació que implica José Maria Aznar, en els tripijocs i negocis de Jordi Pujol Ferrusola. Segons sembla l'últim pen-drive de memòria entregat per la policia al jutge De la Mata conté documentació que relaciona a la família Pujol amb el cercle mes proper a José Maria Aznar. Concretament Pujol jr. hauria demanat la intervenció al govern Espanyol perquè intermèdies davant el de República Dominicana per la construcció d'un mercat a Santo Domingo. Cal destacar que aquest mercat va ser un projecte en fallida durant mes de 10 anys. José Maria Aznar també apareix en els papers del cas Palau, perquè es dona la circumstància que Fèlix Millet era també el president de la branca catalana de la FAES, la fundació que presideix Aznar i esta vinculada al PP.

            El cas Pujol, del que tot sigui dit, fins ara no s'ha pogut demostrar res mes que el que va confessar voluntàriament l' ex-president sobre els diners que tenia a Andorra, ha estat un espectacle des d'un primer moment. L'actuació i les declaracions dels "actors" i les ganes de "mediatitzar" l'abast del assumpte, han fet que tot plegat es converteixi en un "circ de tres pistes". A la pista central tenim a la família Pujol, que presumptament va aprofitar la posició del "Patriarca" per fer negocis multimilionaris que la justícia dictarà si son "punibles" o no. A la segona pista trobem a la "brigada política" del ministeri de l'interior que sota les ordres directes de Fdez.Díaz, volien el "cap" dels Pujol, Artur Mas i altres polítics sobiranistes sobretot de CDC. A la tercera pista acaba de fer la seva entrada José maria Aznar que sembla estava "al corrent" dels negocis dels Pujol. Falta per veure "QUI" mes entrarà a aquesta tercera pista, perquè a ningú se li escapa que si els Pujol han pogut fer els seus "xanxullos" durant tants anys, alguns membres dels respectius governs espanyols del PP i Psoe n'havien d'estar assabentats. No podem oblidar que en l'època Pujol, CiU va donar el seu suport a Madrid als governs de PP i Psoe, i tampoc podem obviar que les investigacions no van començar fins que CDC va donar el gir independentista a les seva política. Segons consta al sumari, Jordi Pujol, pare, hauria ordenat al seu fill gran, que esbrinés si estaven essent investigats per la policia, molt abans de fer la confessió dels diners que tenia a Andorra. De moment la cosa sembla que va per llarg, i mes si tenim amb compte que el judici del cas Palau ha trigat vuit anys. Precisament i parlant del cas Palau, Montull va avisar la setmana passada que aquesta seria mes "divertida". Tal com van les coses amb el cas Pujols ens podem "petar" de riure.


                                                                                                                     Ànec  Lluc

dilluns, 6 de març de 2017

Granada : Una ciutat per visitar.......

                                                                       

        Acabo de tornar d'un viatge d'una setmana a la ciutat de Granada i he de dir que es una ciutat que val la pena visitar. Arribar-hi des de Barcelona es fa una mica feixuc perquè l'estació de Renfe de Granada esta inutilitzada per reformes, però de moment les obres fa prop d'un any i mig que estan aturades i l' AVE et deixa a l'estació d' Antequera-Sta.Anna a la província de Màlaga, a 17 Km. d'Antequera al bell mig del "no res", i per tant has de fer un recorregut amb autobús que en el cas de Granada triga 1.30 hores i per tant el viatge fins a Granada dura 7.30 hores i per tant acabes una mica fart. ( Per cert, que quan compres el bitllet de l'Ave, almenys per internet, també et venen el bitllet Antequera-Granada, però per un tren de "mitja distancia", amb reserva de vagó i seient. Quan baixes de l'ave et trobes amb la sorpresa de que acabes fent el trajecte amb autobús. Segons expliquen alguns companys de viatge, fa mes d'un any que no hi ha trens però segueixen venent bitllets.RENFE es així.).

       A Granada hi ha molts allotjaments hotelers de tota mena i de tots preus, però a l'hora de triar un allotjament el mes important es el lloc on es troba situat l'establiment perquè ens puguem desplaçar per tota la ciutat, que tot i que no es excessivament gran, si la vols conèixer a peu, tens garantides unes bones caminades. Això si, agafarem el règim d'allotjament i esmorzar, perquè llocs per menjar i "tapear", Granada n'està farcit.

      No descobreixo res si dic que la visita a l' Alhambra es obligada. L' Alhambra, com em va dir "un granaino" es una de les meravelles d'aquest mon. He de dir que té tota la raó. Situada a d'alt d'un turó, amb Sierra Nevada al fons, la fortalesa ofereix unes excel·lents vistes de la ciutat. Per dins es encara mes impressionant, amb grans salons de marbre i unes decoracions a parets i sostres dignes d'admirar. El "patio de los leones", "la porta de justícia", "el patio de los arrayanes", el "Generalife" i els "Palacios Nazaries", que eren la residència dels Sultans de "Reino de Granada". La combinació de llum i aigua, dona a aquestes estancies una bellesa extraordinària. Val a dir que la visita per l'interior de l' Alhambra dura unes tres hores i mitja. Una cosa que recomano es fer la visita amb un guia que ens va explicant el que veiem, perquè si no a ben segur que ens perdem un grapat de detalls. També es recomanable comprar les entrades de la visita a l' Alhambra amb força antelació perquè es probable que a les guixetes no se'n trobin, donat l'allau de visitants  i que el nombre de visites diàries està restringida.
Per conèixer la ciutat de Granada es recomanable el "tren turístic" que fa un recorregut per tota la ciutat. Per 8 euros pots pujar i baixar del tren totes les vegades que vulguis a qualsevol de les parades que hi han al llarg del recorregut. Així pots veure el barri de l'Albaicin que es la part vella de la ciutat, al costat del riu, la zona universitària mes moderna o el barri del Sacromonte on son famoses les coves-vivenda on encara avui dia hi viuen families gitanes. També arriba fins a l'Alhambra on et deixa a peu de porta per visitar-la.

Huevos rotos
      Després d'haver vist la part monumental i històrica de la ciutat, toca recuperar forces, i a Granada hi ha infinitat de bars on amb una canya o refresc, t'ofereixen la "tapa" corresponent. Croquetes de bacallà, pernil o pollastre, calamarcets fregits, albergínies arrebossades, aletes de pollastre, patates braves, "huevos rotos", xoriço, pernil etc..A mitja tarda es visita obligada les terrasses a prendre una tassa de "xocolata amb xurros", que n'hi ha per llepar-se els dits. A la nit, podem anar a un restaurant on trobarem una assortida carta i a mes en molts llocs ens ofereixen un combinat de sis o set "plats per compartir" de la cuina típica granadina. Per tot això Granada es una ciutat molt recomanable de visitar, això si, tornareu amb uns "quilos de mes" i uns "bitllets de menys", però que coi, la vida son quatre dies i dos ja han passat.


                                                                                                                      Ànec  Lluc

diumenge, 5 de març de 2017

Doble moral de la justícia espanyola.....

                                                                       
A espanya a la justícia l'hi han tret la bena dels ulls

          Ara que tot just ha arrancat el judici del cas Palau s'ha tornat a posar de manifest la doble moral de la justícia espanyola. Aquest cas havia de jutjar l'espoli del Palau de la Música comés pel president de la Fundació de l' Orfeó Català, Fèlix Millet, el seu director general Jordi Montull, i la filla d'aquest últim, Gemma Montull directora financera. ( En aquest cas no cal dir "presumptament"perquè tant Millet com Montull van reconèixer mesos després haver desviat diners del Palau en benefici propi.). Han passat 8 anys des de que els mossos van escorcollar el Palau de la Música i va començar la investigació. La instrucció del cas ha estat força complexa, amb canvi de jutge inclòs, perquè des de ben aviat es va destapar la implicació en el cas de Convergència Democràtica de Catalunya que "presumptament" rebia donacions d'empreses a qui la Generalitat hauria atorgat obra pública. Aquestes donacions les rebia mitjançant les fundacions vinculades a CDC, com son "Cat Dem" i la "Trias Fargas". L'únic dirigent de CDC imputat en el cas es el que aleshores era el seu tresorer, Daniel Osacar. Aquests presumptes cobraments de comissions s'haurien produït al 2001-2002 quant encara era president Jordi Pujol, perquè al 2003 el govern de la Generalitat va passar a mans del Tripartit, ( PSC, ERC, ICV), i va ser-hi fins al 2010. Millet va ser detingut al 2009, i per tant CDC no podia adjudicar obra pública me enllà del 2002. Artur Mas ja era aleshores un dels màxims responsables de CDC i tot i que ell assegura que no va tenir coneixement del presumpte finançament irregular del partit, ningú s'ho creu. La fiscalia, els partits de l'oposició i la premsa estan convençuts que Artur Mas ho sabia tot, i que el cas Palau forma part de l'entramat fet des de CDC per finançar el partit, del que també formarien part els casos del " 3%". Ningú ha fet esment però que Fèlix Millet va ser l'home fort a Catalunya de la fundació FAES vinculada al PP i que presideix José Maria Aznar. Sobre aquesta circumstancia s´hi passa de "puntetes" per no fer gaire enrenou tot i que el mateix any que Fèlix Millet es va incorporar a FAES la fundació del Palau va rebre un increment de 3 milions d'euros del ministeri de cultura del govern espanyol que aleshores presidia el mateix Aznar.

           No deixa de ser curiós, per no dir un altre cosa que mentre a Catalunya Artur Mas havia de saber TOT el que passava a dins i a fora del partit, ( cas Pujol, cas Palau, el 3%, cas ITV, etc.), a la seu del PP, el seu tresorer Barcenas s'ho manegava tot sol, i va ser capaç d'acumular una petita fortuna d'uns 40 milions d'euros sense que al carrer Genova s'assabentessin de res. Es dona la circumstancia de que TOTS els tresorers del PP nacional estan imputats per financiació irregular del PP. Casos com els de la Gürtel, Púnica, ( que ha acabat amb qui fos nº 2 d'Esperanza Aguirre, Paco Granados a la garjola ), el repartiment de sobresous a alts càrrecs del partit, la destrucció dels discs durs dels ordinadors de Barcenas on es probable que hi hagués proves de la caixa "B" del PP, etc....Doncs be cap alt dirigent del PP ha estat imputat de res argumentant que TOT això son casos puntuals perpetrats a titol personal per gent que ja no pertany al partit. A CDC en canvi, es una conxorxa organitzada per Artur Mas i els seus col·laboradors per aconseguir un mètode sistemàtic de finançar el partit.
El mateix succeeix a València d'on han hagut de fer fora a tots els regidors de la capital i on estan imputats per corrupció l'expresident Camps i alguns dels seus exconsellers. Malgrat que els imputats al PP segueixen mantenint que son casos aïllats que no tenen res a veure amb el partit, que ha tingut la "barra" de declarar-se víctima dels seus propis corruptes.
Un cas semblant afecta al Psoe a Andalusia on han desaparegut prop de 3000 milions d'euros destinats a la formació de treballadors que estan a l'atur, i a pagar ERES que s'ha demostrat eren falsos. En un primer moment la jutgessa del cas va imputar dos expresidents, Chaves i Griñàn, que van argumentar un total desconeixement del assumpte.Per aquest cas han estat imputats mes d'un centenar d'alts càrrecs de la Junta de Andalusia, entre ells diversos consellers de l'època de Chaves i Griñàn.

           Això vol dir que o be Artur Mas es molt llest i no se n'hi escapaba ni una i els altres eren molt "burrus" que tothom omplia les butxaques sense que se'n donessin comte, o ens prenen a nosaltres per imbècils i es pensen que ens ho empassarem de bon grat. Fa unes setmanes que s'ha jutjat a Artur Mas, Ortega, Rigau i Francesc Homs per haver fet possible que el 9N el poble català pogués exercir un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia com es VOTAR. Per contra la fiscalia no veu ni tan sols indicis de delicte que el ministre de l'interior utilitzi el seu despatx per conspirar contra càrrecs polítics de ideologia contraria. Tampoc troba indicis de delicte en que la presidenta del PPC, Alícia Sànchez Camacho hagi comés "fals testimoni" en una comissió parlamentaria i davant d'un jutge. Per tot això es fàcil deduir que la justícia espanyola te una "doble moral" o millor dit actua al servei de determinats partits polítics, segons la ocasió, lo que demostra que a espanya la separació de poders brilla per la seva absència.



                                                                                                                     Ànec Lluc

dissabte, 4 de març de 2017

Si ho fa Catalunya es "pecat".....

            Dilluns passat el grup parlamentari de Junts Pel Si va enregistrar a la Mesa del Parlament una proposta de reforma del reglament que possibilitaria una tramitació exprés de la desconnexió. Aquesta es una opció que hi ha sobre la taula davant una mes que probable actuació del TC contra la llei de transitorietat jurídica que tindria com a objectiu establir una nova legalitat catalana. El reglament actual del Parlament permet que una llei presentada pel govern es pugui tramitar per "lectura única" però no ho permet en cas de que la registrin els grups parlamentaris.
Els grups de l'oposició han posat el crit al cel, criticant durament aquesta proposta. Inés Arrimadas de C's, l'ha qualificat de vulneració del reglament, mentre que Ferran Pedret del PSC ha dit que no es poden fer servir aquestes "dreceres democràtiques" per burlar la llei. Alejandro Fernàndez del PP, ha titllat la iniciativa de "joc de trilers" per saltar-se la legalitat. Qui ha carregat mes fort davant aquesta reforma del reglament ha estat Joan Coscubiela de CSQP, que ho ha titllat de "nyap", de "degradació del parlament" i de "proposta descerebrada". Tots ells han oblidat, ( o no ), que el Congrés dels diputats a Madrid, i 10 parlaments autonòmics ja permeten l'aprovació de "lleis per lectura única". De fet la reforma del art. 135 de la "Sagrada Constitució" es va aprovar per "lectura única" arran d'una proposta conjunta dels grups del Psoe i PP. El fet que la iniciativa fos dels grups enlloc del govern va accelerar el tràmit i va evitar que el Consell d' Estat hagués de valorar la reforma. Ningú fins ara, havia mostrar cap queixa per fer servir aquest recurs a les diferents cambres, i per tant es fàcil deduir que el que no ha agradat, no es la modificació en sí del reglament, si no que aquesta reforma serveixi per aprovar i tramitar en una sola jornada la llei de transitorietat jurídica que evitaria que el TC o el govern espanyol poguessin torpedinar-la.

           Un altre proposta que va ser permesa fins que la ver fer el govern català va ser l'impost sobre els dipòsits bancaris. El TC va anular la llei catalana que regulava l'impost sobre els dipòsits bancaris al considerar que era un impost idèntic al que ja tenia l'estat i per tant es "inconstitucional". Es dona la circumstancia que l'impost de l'estat tenia un tipus impositiu del 0%, i per tant no tenia cap objectiu recaptatori, si no, com van manifestar des de Hisenda, l'objectiu era evitar que l'impost català trenques la unitat de mercat. El fet de que Andalusia, Extremadura i les Canàries ja l'estesin cobrant es veu que no trencava aquesta unitat de mercat, però que ho fes Catalunya si.

           Ja a l'estatut que el "demòcrata" Alfonso Guerra va "raspallar" al Congrés, malgrat la promesa de Zapatero de respectar-lo amb la famosa frase "Apoyaré el estatuto que salga del parlament", - durant el govern de Montilla -, ja hi havia articles "calcats" a altres estatuts d'altres comunitats autònomes que al de Catalunya no van passar la "retallada" del Constitucional.


                                                                                                                         Ànec  Lluc


divendres, 3 de març de 2017

Luís Enrique plega.......

          Dimecres dia 1 de març el Barça guanyava el seu partit de lliga al Camp Nou amb un contundent 6-1 davant el Sporting de Gijón. Aquesta victòria va col·locar com a líder al equip català a l'espera del resultat del partit que el Real Madrid havia de jugar al Bernabéu davant la Unión deportiva Las Palmas que finalment va acabar en empat, cosa que manté al Barça de líder almenys fins la jornada d'aquest cap de setmana. La noticia però va saltar a la roda de premsa de Luís Enrique quan va anunciar que no seria l'entrenador del Barça la propera temporada, perquè no renovarà el seu contracte que acaba el 30 de juny. Volia acabar així amb les especulacions de si continuaria l'any que ve o no a la banqueta blaugrana. Va declarar que les ultimes setmanes s'havia sentit molt pressionat davant les critiques rebudes pel mal joc de l'equip, sobretot després de la desfeta davant el Paris Saint Germain per 4-0 que pràcticament deixa a l'equip blaugrana fora de la Champions, que només una remuntada èpica al partit de tornada al Camp Nou donaria el passi a quarts de final, i tot i que l'equip blaugrana n'ha viscut unes quantes, aquest cop no sembla gaire probable. Luís Enrique va voler deixar clar que la decisió de marxar no te res a veure amb aquesta mes que probable eliminació de la Champions, si no amb la seva manera de "viure" el futbol que fa que hi dediqui moltes hores al dia sacrificant les hores de descans i desconnexió del club. El palmarès de Luís Enrique malgrat no superar el de Guardiola, no ha estat gens malament i en els tres anys que ha estat al club ha guanyat 8 dels 10 titols que ha disputat, ha aconseguit un triplet i aquest any jugarà la final de la copa del rei i lluitarà fins al final per la lliga, ( el Real Madrid tampoc esta gaire fi els últims partits ), si be es cert que a la Champions ho te una mica magre. Al igual que li va passar al seu antecessor i amic, Pep Guardiola, que també va anunciar a l'abril de 2012 que no continuaria l'any següent, la banqueta blaugrana l'ha desgastat i buidat, i necessita "carregar piles".
A diferència de Guardiola, i això pot haver estat un agreujant, Luís Enrique ha hagut de esta sempre darrera l'ombra que va deixar en Pep, i no ha pogut evitar mai la comparació del joc entre tots dos tècnics. Molts aficionats culés, sobretot aquest últim any, l'ha culpabilitzat de les derrotes mentre que les victòries les atribuïen al trident atacant Messi, Suàrez i Neymar mes conegut per MSN. La marxa de Xavi i la baixa forma física de Iniesta, degut a les lesions, ha fet perdre el control del mig del camp i el joc ara es basa en passes llargs i mes verticals. Quan el triplet no esta fi, i un inexistent mig del camp al Barça se li fa molt difícil guanyar. Tot això  sumat a les freqüents i greus errades en defensa que aquesta temporada s'han produït força sovint, han dirigit la mirada de l'aficionat cap el cos tècnic que tot sigui dit s'ha demostrat incapaç de buscar solucions. Els fitxatges d' Andrés Gomes o Paco Alcacer tampoc sembla que hagin estat encertats.

         Luís Enrique ha decidit fer pública ara aquesta decisió, tot i que des de fa molts mesos la premsa ja venia especulant que no seguiria la propera temporada. Algunes fonts asseguren que Robert Fernàndez, director esportiu del Barça, ja hauria tantejat algunes opcions per  si finalment Luís Enrique es decidia per deixar la banqueta. Va dir que ho deia ara per treure pressió als seus jugadors a qui ja els ho havia comunicat abans de parlar amb la premsa. No ha volgut esperar ni a veure que passa amb la Champions, la copa i la lliga, i tres mesos abans d'acabar la temporada ha dit que "plega". Per una banda es un gest que l'honora perquè permetrà buscar el recanvi adient i començar a preparar la temporada, però per un altre haurem de veure el rendiment que donen els jugadors, saben que l'any que ve hi haurà nou entrenador. Cal recordar que tot i que les relacions al vestidor son bones, alguns jugadors com Piqué o Busquets han criticat en alguna ocasió les decisions del tècnic.


                                                                                                                    Ànec  Lluc

dijous, 2 de març de 2017

Cas Palau : un cas com un cabàs.....

          Aquesta setmana ha començat el judici del "cas Palau". Vuit anys després de que es va saber que Fèlix Millet, aleshores president del "patronat de l' Orfeó Català-Palau de la Música" que es una fundació que va fer ell mateix l'any 1990, va apropiar-se d'uns trenta-cinc milions d'euros provinents de les donacions d'empreses catalanes que "presumptament" aconseguien adjudicacions d'obra pública de la Generalitat a canvi d'aquestes donacions. Amb Fèlix Millet, també estan acusats Jordi Montull que era el director administratiu del patronat i la filla d'aquest, Gemma Montull que era la directora financera del Palau per que el fiscal demana penes de mes de 25 anys de presó. A tots tres se'ls acusa d'haver creat un entramat de comptes bancaris per desviar fons de la fundació en benefici propi, arribant a pagar reformes als domicilis particulars amb diners del Palau. Segons la investigació una part d'aquests fons haurien anat al finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya, pel qual esta imputat el que aleshores era el tresorer del partit Daniel Osacar i CDC te 15 seus embargades per fer front a una possible responsabilitat civil dels 6.6 milions d'euros que va rebre el partit. Amb Osacar seuen a la banqueta dos dels màxims dirigents de Ferrovial, que seria una de les empreses "beneficiades" amb l'adjudicació d'obra pública.

         Una peça separada del cas Palau i que també tenia com a principals acusats a Millet i Montull va ser l'anomenat "Hotel del Palau", que investigava la recalificació urbanística de les finques per construir un hotel al costat del Palau de la Música aprofitant els seus contactes a la Generalitat i l'ajuntament de BCN. Segons l'acusació, Millet i Montull s'haurien repartit 900.000 euros de comissió per aquesta recalificació. També van ser acusats l'arquitecte de l'ajuntament i el regidor d'urbanisme de l'ajuntament de Jordi Hereu. L' Audiència de BCN va condemnar a un any de presó a Millet i Montull i va absoldre a la cupula d'urbanisme de l'ajuntament. La fiscalia va recorre la sentència i va demanar 10 anys de presó però.....PAM; El tribunal no només no fa cas del recurs de la fiscalia si no que revoca la condemna i dicta l'absolució de Millet i Montull.
   
         El cas de l'espoli del Palau va provocar una forta consternació a la societat civil catalana per la importància simbòlica tant de la institució com del propi Fèlix Millet.
Fèlix Millet es el besnét del "mestre Millet", músic fundador de l' Orfeó Català i fill d'un empresari i mecenes cultural que va crear la fundació Orfeó Català l'any 1990 per oferir beques i renovar l'edifici del Palau que ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Al 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi, va ser president de Bankpyme i Agrupació Mútua, i va ser vicepresident del F.C.Barcelona. L'any 2003 Millet es va incorporar al patronat de l' "Institut Catalunya Futur", secció regional de la FAES ( Fundación para el analisis y los estudios sociales ), que presideix José Maria Aznar. Aquell mateix any, la fundació Orfeó Català va rebre 3 milions d'euros mes del Ministeri de Cultura del govern espanyol, que aleshores presidia Aznar. Curiosament durant el període que va de 2003 a 2009, va ser quan la secció catalana de FAES va rebre mes donacions.

          El cas Palau es va destapar quan Hisenda va començar a investigar el moviment dels bitllets de 500 euros, i es va descobrir que al Palau n'hi havien a "feixos". Un cop alertada la fiscalia anticorrupció els mossos van enregistrar durant nou hores les oficines del Palau i després de diverses indagacions, el propi Millet va reconèixer que s'havia apropiat de 1.6 milions d'euros. Els investigadors apugen aquesta xifra fins el 30/35 milions d'euros. La investigació ha posat al descobert amb que gastava l' expresident els diners apropiats; des de la reparació d'endolls o una cafetera de casa seva, a diversos viatges sense escatimar despeses, pagar les obres de reforma de casa seva, reparar els videoporters del seu domicili etc. . També va pagar els 81.156 del casament del seu fill, tot i que li va fer pagar al seu consogre els 40.000 que li pertocaven a ell.
Montull també va aprofitar l'ocasió per carregar el subministrament i instal·lació d'una rentadora Zanussi, i va arreglar la caldera i l'ascensor de casa seva. La seva filla Gemma va comprar mobles d'Ikea, dues dutxes termostàtiques i va reparar la barbacoa de casa.
Pel que fa a Convergència, segons la instrucció del cas, Ferrovial va abonar al partit, mes de cinc milions d'euros per la construcció d'un tram de la L9 de metro, i un nou pavelló a Sant Cugat del Vallès. Segons sembla la comissió que seria del 4%, es repartiria en un 2.5% per CDC, i un 1.5 per Millet i Montull.

           Fèlix Millet ha acudit a la ciutat de la justícia en cadira de rodes argumentant el seu deteriorament físic, advertint que te la columna destrossada i gairebé no pot caminar. Per tal motiu ha demanat al tribunal de la sala no haver d'assistir a totes les sessions que es preveu que es poden allargar fins al juny, per la complexitat del cas. Circulen per la xarxa algunes fotografies que han publicat alguns diaris digitals on es pot veure a Millet, a peu dret fumant a la porta d'un restaurant. Per tant sembla que l'espectacle o la comèdia ha començat.
També acabem de saber vuit anys després de l'inici de la causa que Montull esta disposat a parlar de tot el que sap en referència al finançament de CDC, a canvi d'una rebaixa en la petició de condemna de la seva filla Gemma, per qui el fiscal demana 26 anys de presó. Tot i que encara no hi ha cap "pacte" tancat, Montull hauria demanat una condemna de dos anys per la seva filla i un any substituït per una multa cosa que significaria que no entraria a presó. El Palau de la Música que exerceix d'acusació particular s'oposa a cap mena de pacte amb cap dels acusats. Tampoc es pot saber perquè no ha estat mes explícit si pot aportar proves del que pugui explicar, ja que de no aportar-les el seu testimoni seria mes que dubtós.
De tota manera ahir en acabar la primera sessió del judici, Jordi Montull va expressar davant els periodistes que, << Això d' avui ha estat molt avorrit. La setmana que ve, serà mes divertit. >>. 
Montull declararà dimecres que ve, i llavors podrem comprovar si estira del fil i explica i demostra el finançament irregular de CDC, fet que haurà de corroborà la seva filla Gemma, o només es un intent desesperat de salvar-la d'entrar a la garjola. Tant Fèlix Millet com Jordi Montull tenen ja una edat avançada, cosa que fa difícil que acabin entrant a presó o si ho fan no serà per molt de temps.


                                                                                                               Ànec  Lluc