Podemos es una formació política que va néixer al gener de 2014 com una nova formació d'esquerres allunyat de la vella política, i que volia ser la representació del que es va denominar l'esperit del 15 M. El seu origen es troba en el manifest "Moure fitxa: convertir la indignació en un canvi polític". El primer líder de la formació va ser Pablo Iglesias, que a hores d'ara encara ho es. Professor de ciències polítiques de la Complutense de Madrid, estava acompanyat de Juan Carlos Monedero, també professor, Teresa Rodriguez sindicalista de USTEA i activista de la Marea Verde, Iñigo Errejón analista i investigador i Miguel Urbán, activista social. Van participar a les eleccions europees de maig de 2014 amb la marca de "Nova Política" i gallardejaven de no formar part de la "casta" política que governava Espanya des de la mort de Franco. En aquestes eleccions europees va ser la quarta formació en nombre de vots i va obtenir cinc escons de 54. Tothom ho va qualificar d'èxit. Les enquestes del juliol de 2014 feien pujar a Podemos a la segona posició per davant del Psoe i a només 0.9 punts del PP. L'aparició molt recurrent de Pablo Iglesias als mitjans de TV i Ràdio, va fer que arribés a ser primera força en intenció de vot en algunes enquestes al 2014. Al novembre de 2014 Podemos va presentar el programa econòmic de la formació i al gener de 2015 va convocar una manifestació a Madrid que va resultar multitudinària. En l'assemblea ciutadana de l'octubre Iglesias, Monedero, Errejón, Bescansa, Echenique i Teresa Rodriguez van ser els escollits per dirigir la formació.
A les eleccions municipals de 2015, Podemos va decidir participar-hi, no com a formació pròpia si no mitjançant els seus cercles locals que s'incloïen en plataformes o agrupacions d'electors. Els candidats s'escollien en assemblees ciutadanes, mentre que els homes i dones forts del partit, escollits en l'assemblea ciutadana de l'octubre es dedicaven a preparar les eleccions generals de desembre.
A l'abril Monedero va haver de plegar perquè va haver de presentar una declaració complementaria poc abans de que Hisenda el denuncies per frau fiscal, per no haver declarat 425.000 euros i haver creat una empresa fictícia al 2013. Errejón també es va veure involucrat en un assumpte no gaire net al posar al descobert que rebia una beca de 1800 euros/mes per un treball de recerca a la Universitat de Màlaga.
Al llarg de 2015 es van celebrar eleccions autonomiques a diferents C.C.A.A. A Andalusia va obtenir 15 escons, que si be no es un mal resultat tenint amb comte que es tractava d'una formació nova, si va quedar una mica per sota de les expectatives. A les eleccions catalanes del 27 S, Podem va formar part de la coalició "Catalunya Si que es pot", amb ICV, EUiA i EQUO. Van obtenir 11 escons que van qualificar de mal resultat. A la resta de comunitats va ser la 3ª i 4ª força mes votada.
Per les eleccions generals de desembre de 2015 Podemos va anar amb tres forces polítiques de tres C.C.A.A.: "EnComúPodem" a Catalunya; Compromís a València i En Marea a Galícia. Va quedar com a tercera força per darrera de PP i molt a prop del Psoe. Davant la impossibilitat del PP de fer govern, Iglesias es va oferir al Psoe per fer un govern d'esquerres, però Pedro Sànchez que ja havia signat un acord amb C's el va rebutjar. Després del fracàs de la investidura de Sànchez van seguir les negociacions Podemos-Psoe però no es va arribar a cap acord. Això va portar a unes noves eleccions al juny de 2016. De cara a aquestes eleccions Podemos va arribar a un acord amb Alberto Garzón de Izquierda Unida per anar plegats sota el nom de Unidos Podemos. Durant la campanya les enquestes pronosticaven el "sorpasso" al Psoe i col·locaven Unidos Podemos com a segona força per davant dels socialistes. El "sorpasso" no es va produir i Unidos Podemos va repetir resultats i va perdre un milió de vots. A partir d'aquí van començar les discrepàncies internes dintre de la formació. De cara a les eleccions gallegues En Marea i Podemos van estar a punt de "partir peres"fins que en l'últim moment en que va intervenir el mateix Iglesias dient que acceptava la formula que tries En Marea per fer la candidatura. Tant a les eleccions gallegues com a les basques Podemos va entrar als respectius parlaments però amb menys vots que a les generals del juny. A aquestes alçades l'enfrontament entre Iglesias i Errejón pel poder es ja evident i ambdós es fan retrets a les xarxes socials. Al desembre el Consell Ciutadà de Madrid va destituir a José Miguel López, proper a Errejón, com portaveu a l'assemblea de Madrid. Errejón va manifestar que aquest no era el camí per integrar les dues corrents de Podemos, Pablistes i Errejonistes. Es va discutir fins i tot la manera de quines serien les regles per fer l'assemblea ciutadana de Vistalegre II, que finalment ha guanyat Iglesias per un petit marge. A finals de desembre Iglesias i Errejón deien que evitarien que l'enfrontament es fes en públic, al mateix temps que manifestaven que era bo que dins el partit hi hagi discrepàncies però que els debats s'havien de fer "portes endins". La reacció de les bases recriminant-los aquest foc creuat semblava que posava una mica de pau entre els dos líders.
El 14 de gener Iglesias i Errejón van fer públiques les seves ponències polítiques que deixava clar el divorci entre els números 1 i 2 del partit. Aquestes ponències marquen l'inici de la batalla pel poder del partit. Iglesias vol seguir en la línia de l'activisme per no convertir-se en polítics, mentre que Errejón considera que Podemos ha de canviar el rumb dels últims mesos. La possibilitat d'anar plegats a l'assemblea de Vistalegre II semblava impossible. Fa una setmana Pablo Iglesias però va fer un últim intent per fer-ho i va convocar una reunió amb Errejón i el líder dels anticapitalistes Miguel Urbán. La reunió va acabar sense cap acord de cara a l'assemblea i per tant cada grup defensarà la seva ponència a Vistalegre. Carolina Bescansa i Nacho Àlvarez han decidit presentar la dimissió perquè no es volen veure involucrats en la "guerra personal" entre Iglesias i Errejón. El motiu es que creuen que Podemos arriba a Vistalegre II atrapat en un eix de confrontació entre els dos. Al començament de la "lluita" Bescansa es va decantar cap a Iglesias però que no li han agradat els atacs dels Pablistes contra Errejón per Nadal. Segons ha explicat Bescansa, ella i Àlvarez van voler ser el nexe d'unió, però al final les diferències han augmentat i per això han decidit plegar. La discussió que van tenir al Congrés Iglesias i Errejón fa sospitar que les relacions entre tots dos son irreconciliables. Sigui com sigui i guanyi qui guanyi a Vistalegre II Podemos sortirà molt tocat, i el que quedarà clar es que es un partit polític com tots els altres, amb els mateixos defectes i virtuts. La Nova Política acaba sent igual que la Vella.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada