El Judici del 9N ha quedat vist per sentència. Dic judici perquè encara qua hagi estat una xarlotada política no deixa de ser un judici. I dic "vist per a sentència" perquè un cop exposades les declaracions finals de totes les parts, es el president del TSJC Sr. Barrientos qui ha d'analitzar tot el que s'ha dit i aportat com a prova. Alguns diaris però ja avançaven tot just començar el judici que la sentència serà condemnatòria.
El fiscal ha començat dient que aquest judici també es democràcia i ha assegurat que la fiscalia no ha rebut cap pressió ni indicació del govern espanyol perquè ell no ho hauria consentit perquè la Constitució no ho permet. Ha volgut deixar clar que no es un judici polític i que aqui no s'està jutjant el fet de "posar urnes" si no el fet de si els acusats van desobeir la suspensió del TC o no. Ha tret importància al fet que en un primer moment la fiscalia de Catalunya no va observar indicis de delicte fins que van rebre una ordre del Fiscal General de l' Estat que anomena a dit el govern i van decidir interposar la querella. Després del paperot que ha fet durant tota la setmana, aquest matí ha hagut de fer-ne un encara mes galdós intentant convèncer a tothom que aquest no ha estat un judici polític, cosa que no ha aconseguit de cap manera. Ha assegurat que el govern va mantenir les actuacions mes enllà del 4 de novembre. També ha dit que el 9N quan estava de guàrdia, va rebre denúncies per tal de desmuntar les votacions i que si no ho va fer, va ser perquè no es podia saber la implicació de la Generalitat en aquella consulta. Val a dir que aquest matí ha fet tota l'arenga, -que mes aviat semblava un míting per fer-nos veure les bonances de la justícia espanyola que per voler condemnar algú - en castellà, mentre que durant la setmana s'ha expressat en català. Digui el que digui aquest senyor i després de veure el canvi de criteri dels fiscals catalans després de rebre una ordre del seu superior jeràrquic, i tenint amb comte que la única directora d'institut, testimoni de l'acusació sigui candidata de C's, deixa anar un "TUF" i no precisament a roses.
La defensa de Mas, Ortega i Rigau, han acordat repartir-se el temps de l'ús de la paraula, per no cansar massa.
Xavier Melero ha destacat el caracter polític del judici. També ha dit que si la fiscalia no havia fet res per aturar la votació del 9N, que recordem es va seguir celebrant fins al 25 de novembre, tampoc tenia perquè aturar-la Artur Mas. No ha negat la implicació del govern en els preparatius fins al 4 de novembre quan, amb gairebé tota la feina feta es va deixar en mas dels voluntaris. Ha recordat que la imposició de la querella als fiscals catalans va comportar la dimissió de Torres Dulce, aleshores Fiscal General de l' Estat. El seu argument principal ha estat que en la providència del TC no especifica "que s'ha d'aturar" i només fa referència a "qualsevol cosa".
Rafael Entrena ha advertit que la sentència no només tindrà conseqüències jurídiques si no que també polítiques. Ha al·legat que no es pot arreglar via penal cap mena d'activitat política. Ha acusat al fiscal de tergiversar els fets en els seus arguments que ha anat desmuntant un a un, i ha advertit que informar dels resultats, no es desobeir. Ha fet esment a les declaracions de Mariano Rajoy i Rafael Català els dies previs al 9N, on menyspreaven la consulta i manifestaven que el 9N, es digues com es digues el que es fes, no tenia cap rellevància ni tindria cap conseqüència.
Jordi Pina ha començat parlant dels canvis que ha fet el TC en els seus reglaments interns per tal de poder judicialitzar el 9N que no s'hauria pogut dur a terme pel caracter "no" executiu que tenia el TC abans d'aquests canvis.
Ha acusat al govern espanyol, malgrat la negació de la fiscalia d'haver rebut pressions, de voler la "mort política" dels tres acusats i d'aquí vindria l'acusació de prevaricació. Ha recomanat al fiscal, que donat que ell no va impedir el 9N per no provocar aldarulls, que pensi que els acusats tampoc ho van fer per la mateixa raó. Ha acabat dient que Espanya envers el 9N no va fer els deures processals en el moment que li pertocava.
Artur Mas fent us del seu torn de ultima paraula ha començat dient que no es jutge la desobediència al TC si no l'èxit del 9N. Si només fos per desobeir al TC el govern espanyol patiria un grapat de judicis. S'ha declarat màxim responsable i gairebé l'únic del 9N. Responsable d'escoltar a la gent, a les urnes i d'obeir al parlament. S'ha mostrat convençut de no haver comès cap delicte. Els voluntaris van acabar per fer-se càrrec d'aquella consulta. Ha acabat dient que hem d'estar orgullosos del que va passar el 9N. No entén que per enfortir la democràcia es pugui qualificar el 9N com a delicte.
Joana Ortega ha dit que sap que esta sent jutjada per motius polític. Van voler donar la veu al poble i considera que això no pot ser mai delicte. Ha dit que no s'amaguen darrera dels voluntaris. No creu que es pugui jutjar la democràcia, la llibertat, la il·lusió i l'esperit del 9N. Creu que quan un poble te un anhel ningú el pot aturar. No te cap consciència d'haver comés cap delicte i esta convençuda que Catalunya serà el que vulguin els catalans.
Irene Rigau diu que per dialogar primer s'ha d'escoltar i s'ha d'escoltar a la gent. Es escoltant a la gent es com s'enforteix la democràcia. Ha dit que no la va poder depurar el franquisme i ara pot acabar inhabilitada per un delicte que no ha comes. Ella mai ha ordenat a la comunitat educativa res que els pogués perjudicar.
A partir d'aquí només cal esperar que ses senyories dictin sentència que no sembla que s'hagi de pronunciar abans del 27S que es quan començarà la segona part del judici del 9N amb Francesc Homs co a acusat.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada