Aquest dilluns ha començat el judici a Francesc Homs, imputat pel 9 N. Es pot considerar com la segona part del que ja es va fer a Barcelona contra Mas, Ortega i Rigau el passat 6 de Febrer. En aquest cas el judici te lloc al Tribunal Suprem de Madrid, per la condició de diputat al congrés i per tant aforat de Quico Homs. Com ja va passar en el judici a Mas, Ortega i Rigau, Homs ha estat acompanyat per molts polítics i simpatitzants desplaçats a Madrid per la ocasió.
Com també va passar abans de l'inici de la "primera part" de la causa del 9 N, aquest cap de setmana tornava a ser portada el cas "3%" de CDC. Si la setmana abans del judici a Mas, Ortega i Rigau, la guàrdia civil escorcollava oficines i detenia algunes persones vinculades a convergència en relació al cobrament de comissions del 3%, aquest cop ha estat el diari "El Mundo" qui ha destapat un nou capitol del culebrot 3%. Segons publicava "El Mundo", un empresari "protegit" hauria declarat davant el jutge i la fiscalia anticorrupció, haver mantingut una reunió amb Artur mas i Germà Gordó a la seu del partit. En aquella reunió, Mas, que aleshores era president de CDC, va dir a l'empresari que es poses a disposició de Gordó, que era el gerent del partit, per parlar de fer donacions a canvi de contractes públics. Sempre segons aquest empresari, la reunió va tenir lloc al despatx d'Artur Mas a la seu de CDC, al 2010, quan encara era president de la Generalitat José Montilla. ( No sembla gaire factible, que abans de ser president de la Generalitat, tingués oportunitat d'atorgar molta obra pública. Cal recordar que CDC estava en plena "travessia del desert" des de la retirada de Jordi Pujol. Després s'ha fet públic que aquest "misteriós" empresari, es Josep Maria Bassols, ex-alcalde d' Anglès i marit de Núria Bassols, magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a qui Mas va fitxar com a comissionada de Transparència i que va ser destituïda pel govern de Puigdemont arran de la detenció de l'ex-alcalde pel cas 3 %. No deixa de ser curiós que Josep M. Bassols faci ara aquestes declaracions d'uns fets que van tenir lloc al 2008.
També s'ha fet públic que la guàrdia civil creu haver trobat la "clau de volta" en la figura d'Andreu Viloca ex-tresorer de CDC en llibertat sota fiança de 200.000 euros, a qui li haurien trobat a l'agenda trobades amb empresaris que estaven a punt d'aconseguir contractes que permetria als investigadors establir els lligams d'aquests empresaris amb donacions a la fundació CatDem. De l'escorcoll al despatx de Viloca, s'han pogut reconstruir 11 documents que havien estat destruïts a la "trituradora de paper", que no devia ser massa bona si ha permès la reconstrucció de tots aquests documents.
No seré jo qui posi en dubte que CDC sigui o hagi estat un partit corrupte, però tampoc seré jo qui doni credibilitat a unes informacions que pel cap baix podem dir que son mes que dubtoses, sobretot si tenim amb compte que "El Mundo" ja va "inventar" esborranys fantasmes sobre Mas i Pujol, i comptes falsos a l'estranger del mateix Mas o Xavier Trias.
A l'altre platet de la balança hi podem posar la informació del diari "Público" on un broker francés reconeix que va ser utilitzat per la policia espanyola, mes concretament per la "brigada política" del Ministeri de l'interior de Fernàndez Díaz per destruir la Generalitat de Mas. L'objectiu era desprestigiar als polítics sobiranistes catalans amb qualsevol mitjà. Els testimonis falsos eren habituals per la "brigada política" que havia organitzat Eugenio Pino, numero dos de la policia. Ell mateix va haver de cometre el delicte de fals testimoni. Aquest Broker formaria part juntament amb els detectius de Metodo 3, ( autors de la gravació de la Camarga, - encarregada segons sembla per Alícia Sànchez Camacho -), de l'operació Catalunya. Tot plegat fa molta pudor, i serà per les clavegueres de l'estat. Que tot això surti precisament just quan ha de començar la segona part del judici del 9 N, fa que encara faci mes pudor. Es vol tapar un judici polític amb suposats,- o reals -, assumptes de corrupció, quan els han tingut guardats en un calaix un grapat d'anys, des de que Pasqual Maragall fes esment per primera vegada el cas 3 %.
Ànec Lluc
dilluns, 27 de febrer del 2017
dilluns, 13 de febrer del 2017
No digui Populisme; digui Évole....
Dissabte al palau Sant Jordi el poble català va demostrar una vegada mes que es solidari en un concert a favor dels refugiats que moltes vegades moren en la ruta de fugida dels seus paisos. Aquest concert va estar un gran espectacle dirigit per La Fura dels Baus, i que va comptar amb moltes personalitats de la música i les arts escèniques. Jordi Évole va fer un discurs reivindicatiu però una vegada mes, a aquest xicot li va poder mes el ego personal i va tornar a caure en el pitjor pecat que pot cometre un periodista, que es ser el centre de la noticia. Va fer servir el populisme barat per arrencar un aplaudiments dirigint-se a la llotja d'autoritats i ficant al mateix sac TOTS els governs, saben que no TOTS tenen les mateixes competències. Pel que fa a competències va dir que a vegades no es "NOMÉS" problema de competències si no de Incompetències. Va obviar però que Puigdemont va dirigir una carta al comissari d'immigració europeu oferint Catalunya per acollir 4500 refugiats. El mateix va fer Raül Romeva com a conseller d'exteriors amb projectes sòlids de suport als refugiats. La resposta de la UE ha estat sempre la mateixa: l'asil de refugiats es cosa dels Estats i Catalunya no ho es. Hauria estat be que Évole hagués denunciat que Rajoy ha denegat un cop darrera l'altre totes les peticions d'acollida. Hauria estat be que expliqués si els CIES, que segueixen oberts es per un tema de competències o Incompetències. Hauria estat be que fes servir alguna d'aquestes "arengues" per donar suport a un govern que, fruit d'un mandat democràtic vol canviar les coses per ser un estat per poder donar resposta a demandes socials com les de #VolemAcollir entre moltes altres. Clar que potser tot "això no toca".
En un article a El Periódico, Évole respon a les critiques rebudes des del govern, d'ERC i del PDEcat dient que el govern mostra una falta d'ambició i ho compara amb el referèndum: -"Si es conformen tan ràpid amb l'argument que no tenen competències, perquè insisteixen en el referèndum per al qual tampoc en tenen ? En unes coses si insisteixen i en altres no ?. "-. Comparar el desig d'asil amb el referèndum ja fa esclatar el "demagometre". Jo li podria fer la mateixa pregunta: perquè es pot desobeir per acollir refugiats però no per fer el referèndum ?. Finalment i per acabar, perquè es un tema que no mereix mes "altaveus", m'agradaria veure a l' Évole fer un discurs semblant a les llotges de Madrid o a les Espanyes.
Ànec Lluc
En un article a El Periódico, Évole respon a les critiques rebudes des del govern, d'ERC i del PDEcat dient que el govern mostra una falta d'ambició i ho compara amb el referèndum: -"Si es conformen tan ràpid amb l'argument que no tenen competències, perquè insisteixen en el referèndum per al qual tampoc en tenen ? En unes coses si insisteixen i en altres no ?. "-. Comparar el desig d'asil amb el referèndum ja fa esclatar el "demagometre". Jo li podria fer la mateixa pregunta: perquè es pot desobeir per acollir refugiats però no per fer el referèndum ?. Finalment i per acabar, perquè es un tema que no mereix mes "altaveus", m'agradaria veure a l' Évole fer un discurs semblant a les llotges de Madrid o a les Espanyes.
Ànec Lluc
dissabte, 11 de febrer del 2017
9N : Vist per a sentència.......
El Judici del 9N ha quedat vist per sentència. Dic judici perquè encara qua hagi estat una xarlotada política no deixa de ser un judici. I dic "vist per a sentència" perquè un cop exposades les declaracions finals de totes les parts, es el president del TSJC Sr. Barrientos qui ha d'analitzar tot el que s'ha dit i aportat com a prova. Alguns diaris però ja avançaven tot just començar el judici que la sentència serà condemnatòria.
El fiscal ha començat dient que aquest judici també es democràcia i ha assegurat que la fiscalia no ha rebut cap pressió ni indicació del govern espanyol perquè ell no ho hauria consentit perquè la Constitució no ho permet. Ha volgut deixar clar que no es un judici polític i que aqui no s'està jutjant el fet de "posar urnes" si no el fet de si els acusats van desobeir la suspensió del TC o no. Ha tret importància al fet que en un primer moment la fiscalia de Catalunya no va observar indicis de delicte fins que van rebre una ordre del Fiscal General de l' Estat que anomena a dit el govern i van decidir interposar la querella. Després del paperot que ha fet durant tota la setmana, aquest matí ha hagut de fer-ne un encara mes galdós intentant convèncer a tothom que aquest no ha estat un judici polític, cosa que no ha aconseguit de cap manera. Ha assegurat que el govern va mantenir les actuacions mes enllà del 4 de novembre. També ha dit que el 9N quan estava de guàrdia, va rebre denúncies per tal de desmuntar les votacions i que si no ho va fer, va ser perquè no es podia saber la implicació de la Generalitat en aquella consulta. Val a dir que aquest matí ha fet tota l'arenga, -que mes aviat semblava un míting per fer-nos veure les bonances de la justícia espanyola que per voler condemnar algú - en castellà, mentre que durant la setmana s'ha expressat en català. Digui el que digui aquest senyor i després de veure el canvi de criteri dels fiscals catalans després de rebre una ordre del seu superior jeràrquic, i tenint amb comte que la única directora d'institut, testimoni de l'acusació sigui candidata de C's, deixa anar un "TUF" i no precisament a roses.
La defensa de Mas, Ortega i Rigau, han acordat repartir-se el temps de l'ús de la paraula, per no cansar massa.
Xavier Melero ha destacat el caracter polític del judici. També ha dit que si la fiscalia no havia fet res per aturar la votació del 9N, que recordem es va seguir celebrant fins al 25 de novembre, tampoc tenia perquè aturar-la Artur Mas. No ha negat la implicació del govern en els preparatius fins al 4 de novembre quan, amb gairebé tota la feina feta es va deixar en mas dels voluntaris. Ha recordat que la imposició de la querella als fiscals catalans va comportar la dimissió de Torres Dulce, aleshores Fiscal General de l' Estat. El seu argument principal ha estat que en la providència del TC no especifica "que s'ha d'aturar" i només fa referència a "qualsevol cosa".
Rafael Entrena ha advertit que la sentència no només tindrà conseqüències jurídiques si no que també polítiques. Ha al·legat que no es pot arreglar via penal cap mena d'activitat política. Ha acusat al fiscal de tergiversar els fets en els seus arguments que ha anat desmuntant un a un, i ha advertit que informar dels resultats, no es desobeir. Ha fet esment a les declaracions de Mariano Rajoy i Rafael Català els dies previs al 9N, on menyspreaven la consulta i manifestaven que el 9N, es digues com es digues el que es fes, no tenia cap rellevància ni tindria cap conseqüència.
Jordi Pina ha començat parlant dels canvis que ha fet el TC en els seus reglaments interns per tal de poder judicialitzar el 9N que no s'hauria pogut dur a terme pel caracter "no" executiu que tenia el TC abans d'aquests canvis.
Ha acusat al govern espanyol, malgrat la negació de la fiscalia d'haver rebut pressions, de voler la "mort política" dels tres acusats i d'aquí vindria l'acusació de prevaricació. Ha recomanat al fiscal, que donat que ell no va impedir el 9N per no provocar aldarulls, que pensi que els acusats tampoc ho van fer per la mateixa raó. Ha acabat dient que Espanya envers el 9N no va fer els deures processals en el moment que li pertocava.
Artur Mas fent us del seu torn de ultima paraula ha començat dient que no es jutge la desobediència al TC si no l'èxit del 9N. Si només fos per desobeir al TC el govern espanyol patiria un grapat de judicis. S'ha declarat màxim responsable i gairebé l'únic del 9N. Responsable d'escoltar a la gent, a les urnes i d'obeir al parlament. S'ha mostrat convençut de no haver comès cap delicte. Els voluntaris van acabar per fer-se càrrec d'aquella consulta. Ha acabat dient que hem d'estar orgullosos del que va passar el 9N. No entén que per enfortir la democràcia es pugui qualificar el 9N com a delicte.
Joana Ortega ha dit que sap que esta sent jutjada per motius polític. Van voler donar la veu al poble i considera que això no pot ser mai delicte. Ha dit que no s'amaguen darrera dels voluntaris. No creu que es pugui jutjar la democràcia, la llibertat, la il·lusió i l'esperit del 9N. Creu que quan un poble te un anhel ningú el pot aturar. No te cap consciència d'haver comés cap delicte i esta convençuda que Catalunya serà el que vulguin els catalans.
Irene Rigau diu que per dialogar primer s'ha d'escoltar i s'ha d'escoltar a la gent. Es escoltant a la gent es com s'enforteix la democràcia. Ha dit que no la va poder depurar el franquisme i ara pot acabar inhabilitada per un delicte que no ha comes. Ella mai ha ordenat a la comunitat educativa res que els pogués perjudicar.
A partir d'aquí només cal esperar que ses senyories dictin sentència que no sembla que s'hagi de pronunciar abans del 27S que es quan començarà la segona part del judici del 9N amb Francesc Homs co a acusat.
Ànec Lluc
El fiscal ha començat dient que aquest judici també es democràcia i ha assegurat que la fiscalia no ha rebut cap pressió ni indicació del govern espanyol perquè ell no ho hauria consentit perquè la Constitució no ho permet. Ha volgut deixar clar que no es un judici polític i que aqui no s'està jutjant el fet de "posar urnes" si no el fet de si els acusats van desobeir la suspensió del TC o no. Ha tret importància al fet que en un primer moment la fiscalia de Catalunya no va observar indicis de delicte fins que van rebre una ordre del Fiscal General de l' Estat que anomena a dit el govern i van decidir interposar la querella. Després del paperot que ha fet durant tota la setmana, aquest matí ha hagut de fer-ne un encara mes galdós intentant convèncer a tothom que aquest no ha estat un judici polític, cosa que no ha aconseguit de cap manera. Ha assegurat que el govern va mantenir les actuacions mes enllà del 4 de novembre. També ha dit que el 9N quan estava de guàrdia, va rebre denúncies per tal de desmuntar les votacions i que si no ho va fer, va ser perquè no es podia saber la implicació de la Generalitat en aquella consulta. Val a dir que aquest matí ha fet tota l'arenga, -que mes aviat semblava un míting per fer-nos veure les bonances de la justícia espanyola que per voler condemnar algú - en castellà, mentre que durant la setmana s'ha expressat en català. Digui el que digui aquest senyor i després de veure el canvi de criteri dels fiscals catalans després de rebre una ordre del seu superior jeràrquic, i tenint amb comte que la única directora d'institut, testimoni de l'acusació sigui candidata de C's, deixa anar un "TUF" i no precisament a roses.
La defensa de Mas, Ortega i Rigau, han acordat repartir-se el temps de l'ús de la paraula, per no cansar massa.
Xavier Melero ha destacat el caracter polític del judici. També ha dit que si la fiscalia no havia fet res per aturar la votació del 9N, que recordem es va seguir celebrant fins al 25 de novembre, tampoc tenia perquè aturar-la Artur Mas. No ha negat la implicació del govern en els preparatius fins al 4 de novembre quan, amb gairebé tota la feina feta es va deixar en mas dels voluntaris. Ha recordat que la imposició de la querella als fiscals catalans va comportar la dimissió de Torres Dulce, aleshores Fiscal General de l' Estat. El seu argument principal ha estat que en la providència del TC no especifica "que s'ha d'aturar" i només fa referència a "qualsevol cosa".
Rafael Entrena ha advertit que la sentència no només tindrà conseqüències jurídiques si no que també polítiques. Ha al·legat que no es pot arreglar via penal cap mena d'activitat política. Ha acusat al fiscal de tergiversar els fets en els seus arguments que ha anat desmuntant un a un, i ha advertit que informar dels resultats, no es desobeir. Ha fet esment a les declaracions de Mariano Rajoy i Rafael Català els dies previs al 9N, on menyspreaven la consulta i manifestaven que el 9N, es digues com es digues el que es fes, no tenia cap rellevància ni tindria cap conseqüència.
Jordi Pina ha començat parlant dels canvis que ha fet el TC en els seus reglaments interns per tal de poder judicialitzar el 9N que no s'hauria pogut dur a terme pel caracter "no" executiu que tenia el TC abans d'aquests canvis.
Ha acusat al govern espanyol, malgrat la negació de la fiscalia d'haver rebut pressions, de voler la "mort política" dels tres acusats i d'aquí vindria l'acusació de prevaricació. Ha recomanat al fiscal, que donat que ell no va impedir el 9N per no provocar aldarulls, que pensi que els acusats tampoc ho van fer per la mateixa raó. Ha acabat dient que Espanya envers el 9N no va fer els deures processals en el moment que li pertocava.
Artur Mas fent us del seu torn de ultima paraula ha començat dient que no es jutge la desobediència al TC si no l'èxit del 9N. Si només fos per desobeir al TC el govern espanyol patiria un grapat de judicis. S'ha declarat màxim responsable i gairebé l'únic del 9N. Responsable d'escoltar a la gent, a les urnes i d'obeir al parlament. S'ha mostrat convençut de no haver comès cap delicte. Els voluntaris van acabar per fer-se càrrec d'aquella consulta. Ha acabat dient que hem d'estar orgullosos del que va passar el 9N. No entén que per enfortir la democràcia es pugui qualificar el 9N com a delicte.
Joana Ortega ha dit que sap que esta sent jutjada per motius polític. Van voler donar la veu al poble i considera que això no pot ser mai delicte. Ha dit que no s'amaguen darrera dels voluntaris. No creu que es pugui jutjar la democràcia, la llibertat, la il·lusió i l'esperit del 9N. Creu que quan un poble te un anhel ningú el pot aturar. No te cap consciència d'haver comés cap delicte i esta convençuda que Catalunya serà el que vulguin els catalans.
Irene Rigau diu que per dialogar primer s'ha d'escoltar i s'ha d'escoltar a la gent. Es escoltant a la gent es com s'enforteix la democràcia. Ha dit que no la va poder depurar el franquisme i ara pot acabar inhabilitada per un delicte que no ha comes. Ella mai ha ordenat a la comunitat educativa res que els pogués perjudicar.
A partir d'aquí només cal esperar que ses senyories dictin sentència que no sembla que s'hagi de pronunciar abans del 27S que es quan començarà la segona part del judici del 9N amb Francesc Homs co a acusat.
Ànec Lluc
divendres, 10 de febrer del 2017
Consultes que "muten".....
Aquesta setmana estem assistint a un espectacle esperpèntic al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on s'està jutjant a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9N. El 9N de 2014 s'havia de celebrar un referèndum o "no vinculant", perquè el poble català decidís si volia ser un estat independent o no. El Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol del Partit Popular va suspendre la celebració d'aquest referèndum. Tot seguit es va voler fer una consulta emparada en la llei de Consultes aprovada al parlament que també va ser recorreguda pel PP i suspesa pel Tribunal Constitucional. Artur Mas va trobar una formula per fer un "procés participatiu" en col·laboració amb entitats civils i voluntaris perquè els catalans poguessin votar. ICV es va desmarcar d'aquesta consulta i fins i tot Joan Herrera aleshores líder dels ecosocialistes va declarar que no aniria a votar. Finalment però i degut a les pressions de les bases, va rectificar i si va dir que hi aniria. ERC i CUP es van mostrar reticents de donar-hi suport, argumentant que aquesta mena de "participació ciutadana" per substituir la consulta suspesa pel TC no era el que s'havia acordat. El PSC va dir que aquesta ultima proposta en mans de "voluntaris" era un engany, sense cap garantia democràtica. El PP va declarar que el procés s'havia acabat. El menyspreu per aquest "procés participatiu" va arribar sobretot del PP i C's que van qualificar la consulta de "costellada", "butifarrendum", etc.; fins i tot el mateix Rajoy va declarar el dissabte 8 de novembre que el que es feia l'endemà a Catalunya no era ni una consulta ni un referèndums digues com es digues, i que no tindria cap importància ni conseqüència.
Malgrat això el mateix dissabte 8 de novembre Societat Civil Catalana, i la Fiscalia va demanar als mossos que fessin una llista dels col·legis públics que servirien per fer les votacions així com a l'empresa Unipost que aportés qualsevol contracte o encàrrec de la Generalitat de distribució de propaganda. La mateixa tarda del 9 van arribar als jutjats de guàrdia diverses denuncies de C's i UPiD perquè es procedís a retirar les urnes. Cap jutge les va considerar oportunes i es van arxivar.
El Procés participatiu va ser tot un èxit amb una participació final de 2.3 milions de persones que recordem van poder votar fins al 25 de novembre. Davant d'aquesta alta participació van "saltar" totes les alarmes als partits unionistes. L'endemà del 9N Alícia Sànchez Camacho, aleshores líder del PPC va dir que la querella contra el president Mas i altres consellers de la Generalitat estava pràcticament feta. Rajoy, malgrat el que havia dit el dia 8, va dir que la consulta havia estat un "simulacre electoral" de propaganda política però que ha incomplert la resolució del TC. Va seguir menyspreant la consulta dient que " en aquesta convocatòria o com vulguem dir-li només hi ha participat el 30%, lo que vol dir que la majoria de catalans no vol separar-se ". Malgrat aquestes declaracions, la Fiscalia va mostrar el seu malestar per les pressions que rebia des del govern de l'estat per actuar contra Artur Mas i alguns consellers, tal i com havia anunciat Sànchez Camacho. La Fiscalia General de l' Estat va decidir que fossin els fiscals del TSJC ( Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ), els que presentessin la querella, i els 9 fiscals van acabar decidint que no hi havien indicis de delicte en l'actuació d'Artur Mas i els seus consellers. El govern va seguir pressionant perquè es presentés la querella i el Fiscal General de l' Estat va donar l'odre al fiscal en cap de Catalunya perquè la querella per desobediència greu, usurpació de funcions, prevaricació i malbaratament de fons públics tires endavant. Setmanes després, el Fiscal General de l' Estat va presentar la seva dimissió per "motius personals" però era força evident la manca de sintonia amb el govern.
Finalment aquest dilluns ha començat el judici contra Mas, Ortega i Rigau. El govern espanyol ha negat les acusacions de que aquest es un judici polític, i es manté en la cantarella de que ningú es pot saltar la llei, i els càrrecs institucionals encara menys. Artur Mas en aquest inici de judici, s'ha assenyalat ell mateix com a únic responsable "polític" del 9N, just fins abans del dia 4 de novembre que va arribar la providència del TC, moment en el que el govern de la Generalitat es va "apartar" per deixar la consulta en mans dels milers de voluntaris apuntats al web "Participa 2014". Aquesta dualitat de Mas ha estat objecte de critica i befa al ple del parlament. La Cup ha fet critica dient que Artur Mas no ha assumit el fet de que el 9N es va desobeir. L'acusen de no ser valent i d'amagar-se darrera els voluntaris, oblidant que es exactament el que va passar. Vull recordar però als nois de la Cup que tant l'alcaldessa de Berga, com el regidor de Vic, van acabar declarant davant el jutge, intentant justificar les "seves desobediències".
C's i PP, van fer befa de la falta de coherència demostrada per Mas, i van acusar-lo de ser molt valent al parlament, però un covard davant el jutge. Potser desitjaven que els acusats acceptessin les acusacions de desobediència per no deixar a Espanya com un país on jutgen a un expresident per una "costellada" o "butifarrendum"....O es que potser ara, resultarà que el 9N va ser un referèndum ?. Perquè si va ser un referèndum els independentistes el vam guanyar "de carrer", i si no s'està jutjant una pallassada.
Per la seva banda, CSQP que s'apunta a un bombardeig per tal d'anar contra tot el que tingui a veure amb Kumbayensia i Artur Mas, també l'ha criticat per no assumir la desobediència, tal i com feien ells quan anaven a impedir desnonaments i s'emportaven alguna garrotada dels "amics"de CDC. L'Anna Gabriel li ha replicat que devien ser garrotades semblants a les que s'emportaven ells quan el Conseller d' Interior era Saura d' ICV.
Aquest divendres esta previst que el judici quedi vist per sentencia. Els principals testimonis de l'acusació han estat dos inspectors d'ensenyament i la única directora que es va negar a obrir el "seu" institut, i ha resultat que tots tres estan vinculats a entitats unionistes com SCC, C's o la Fundación Franco, on aquesta directora que formava part de les llistes de C's, farà la presentació del seu llibre "SOS secuestrados por el Nacionalismo".
Per saber la sentencia però haurem d'esperar uns dies mes, tot i que dimarts el diari La Razón ja avançava que serà condemnatòria per unanimitat.
Ànec Lluc
diumenge, 5 de febrer del 2017
Cas 3% : Toca remenar-lo .... que comença el judici del 9N...
Aquesta setmana, dijous mes concretament, ens varem llevar amb la noticia d'un nou escorcoll de la Guàrdia Civil contra el presumpte cobrament de comissions per part de Convergència conegut popularment com el cas "3%". Els mes matiners ho han pogut saber pels diaris que ho han publicat fins i tot abans que comences l'anomenada "Operació Pika". Aquest cop uns 200 agents de la Guàrdia Civil, per ordre de la fiscalia anticorrupció han escorcollat algunes empreses privades de Barcelona, Lleida i Girona, i tres de públiques, l'Autoritat Portuària de Barcelona, Infraestructures.cat i Barcelona d'infraestructures (BIMSA). Tot girava al voltant d'obres públiques que s'haurien concedit a canvi de pagar a CDC el 3% del seu cost.
Des de CDC s'han afanyat a dir que aquesta "Operació Pika" respon a la celebració el dia 6 de febrer del judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9 N. Els ministres de Justícia i Interior espanyols, Rafael Català i Juan Ignacio Zoido han desmentit qualsevol relació entre els dos esdeveniments, ja que l'ordre ha sortit del jutjat del Vendrell i de la fiscalia anticorrupció i que no tenen res a veure amb el govern. Atribueixen la proximitat de les dates a la "casualitat", una casualitat que es repeteix molt sovint.
Casualitat 1 - El cas del 3% el a posar sobre la taula, Pascual Maragall al parlament l'any 2005. Després d'acusar a CiU amb allò de "vostès tenen un problema que es diu 3%", però d'aquell tema no se'n va parlar mai mes fins que va ser arran d'una denuncia d'una regidora d'ERC que es va tornar a investigar a CiU i el seu 3%. A partir de llavors la Guàrdia Civil ha escorcollat en diverses ocasions les seus de CDC i empreses que hi podien estar relacionades. Curiosament els escorcolls sempre els fa la Guàrdia Civil quan a Catalunya, s'ha produït o s'ha de produir algun fet polític de rellevància, com campanyes electorals, inici de legislatura, aprovació d'algunes lleis, o ara el judici pel 9N, després d'un any i mig de que el cas estes "adormit " en un calaix.
Casualitat 2 - Des de que CDC va donar el gir independentista tots els imputats son o han estat persones amigues o dels cercles propers a Artur Mas. Curiosament però, després d'anys d'investigació l'únic dirigent de CDC que anirà a judici serà el propi Artur Mas i ho farà per posar les urnes.
Casualitat 3 - Tots els escorcolls els ha fet la Guàrdia Civil per ordre del jutge. En aquest últim cas, sembla que el jutge no va ordenar cap detenció i no ha quedat gaire clar si va ser la fiscalia les va ordenar o va ser la "benemèrita" qui les va fer de "motu propi". Res a dir a que el jutge envií a la Guàrdia Civil. però vull recordar que per la detenció dels càrrecs electes de la Cup per haver-se negat a anar als jutjats a declarar, el jutge va envia sempre als mossos amb el pretext de que tenen la competència de "policia judicial". Curiosament en tots aquests escorcolls es a la Guàrdia Civil a qui demana el jutge que faci la "feina".
No cal dir que tota la premsa espanyola i les TV i Radio s'han fet ressò d'aquesta operació. Alguns mitjans s'han avançat a la mateixa Guàrdia Civil i han publicat a primera hora que es farien els escorcolls i fins i tot que es produirien una seguit de detencions. Sixte Cambre, president de l'Autoritat Portuària de BCN, segons ha dit ell mateix, va llegir a la premsa que havia estat detingut, quan els agents ni tan sols havien arribat al port. La resta de detinguts han manifestat que els agents els van comunicar que l'ordre de detenció havia estat dictada per fiscalia, quan només un jutge pot donar aquesta ordre i que en cap moment se'ls va comunicar de que els acusaven. Al llarg del dia es va detenir a 18 persones, tot i que a la tarda-vespre van quedar reduïdes a 8. La Guàrdia Civil va traslladar als 8 detinguts a la comandància d' El Vendrell, que han hagut de passar la nit, queden en llibertat sense càrrecs l'endemà, sense ni tan sols haver declarat davant el jutge. El fiscal ha acabat dient que seguirà amb la investigació i que s'acabarà acusant als imputats almenys d'un dels delictes dels que son sospitosos.
Si després de tantes irregularitats, detencions que la Guàrdia Civil ha qualificat de "tècniques", ( quan ni tan sols existeixen ), traslladar 8 detinguts a "El Vendrell" per dormir als calabossos i quedar en llibertat sense càrrecs a l'endemà i tot el desplegament mediàtic que ha envoltat aquesta operació, qui no hi vegi intencionalitat política, es perquè no li vol veure. Aquesta ha sigut la quarta ronda d'escorcolls però que ningú tingui cap dubte que n'hi haurà mes. El cas "3%" es un "recurs" que te el govern espanyol, que de tant en tant i sempre que ho creu oportú, deixa sortir una mica de "merda" barrejant veritats amb mentides, per empastifar-ho tot, però no massa.
Ànec Lluc
Des de CDC s'han afanyat a dir que aquesta "Operació Pika" respon a la celebració el dia 6 de febrer del judici contra Mas, Ortega i Rigau pel 9 N. Els ministres de Justícia i Interior espanyols, Rafael Català i Juan Ignacio Zoido han desmentit qualsevol relació entre els dos esdeveniments, ja que l'ordre ha sortit del jutjat del Vendrell i de la fiscalia anticorrupció i que no tenen res a veure amb el govern. Atribueixen la proximitat de les dates a la "casualitat", una casualitat que es repeteix molt sovint.
Casualitat 1 - El cas del 3% el a posar sobre la taula, Pascual Maragall al parlament l'any 2005. Després d'acusar a CiU amb allò de "vostès tenen un problema que es diu 3%", però d'aquell tema no se'n va parlar mai mes fins que va ser arran d'una denuncia d'una regidora d'ERC que es va tornar a investigar a CiU i el seu 3%. A partir de llavors la Guàrdia Civil ha escorcollat en diverses ocasions les seus de CDC i empreses que hi podien estar relacionades. Curiosament els escorcolls sempre els fa la Guàrdia Civil quan a Catalunya, s'ha produït o s'ha de produir algun fet polític de rellevància, com campanyes electorals, inici de legislatura, aprovació d'algunes lleis, o ara el judici pel 9N, després d'un any i mig de que el cas estes "adormit " en un calaix.
Casualitat 2 - Des de que CDC va donar el gir independentista tots els imputats son o han estat persones amigues o dels cercles propers a Artur Mas. Curiosament però, després d'anys d'investigació l'únic dirigent de CDC que anirà a judici serà el propi Artur Mas i ho farà per posar les urnes.
Casualitat 3 - Tots els escorcolls els ha fet la Guàrdia Civil per ordre del jutge. En aquest últim cas, sembla que el jutge no va ordenar cap detenció i no ha quedat gaire clar si va ser la fiscalia les va ordenar o va ser la "benemèrita" qui les va fer de "motu propi". Res a dir a que el jutge envií a la Guàrdia Civil. però vull recordar que per la detenció dels càrrecs electes de la Cup per haver-se negat a anar als jutjats a declarar, el jutge va envia sempre als mossos amb el pretext de que tenen la competència de "policia judicial". Curiosament en tots aquests escorcolls es a la Guàrdia Civil a qui demana el jutge que faci la "feina".
No cal dir que tota la premsa espanyola i les TV i Radio s'han fet ressò d'aquesta operació. Alguns mitjans s'han avançat a la mateixa Guàrdia Civil i han publicat a primera hora que es farien els escorcolls i fins i tot que es produirien una seguit de detencions. Sixte Cambre, president de l'Autoritat Portuària de BCN, segons ha dit ell mateix, va llegir a la premsa que havia estat detingut, quan els agents ni tan sols havien arribat al port. La resta de detinguts han manifestat que els agents els van comunicar que l'ordre de detenció havia estat dictada per fiscalia, quan només un jutge pot donar aquesta ordre i que en cap moment se'ls va comunicar de que els acusaven. Al llarg del dia es va detenir a 18 persones, tot i que a la tarda-vespre van quedar reduïdes a 8. La Guàrdia Civil va traslladar als 8 detinguts a la comandància d' El Vendrell, que han hagut de passar la nit, queden en llibertat sense càrrecs l'endemà, sense ni tan sols haver declarat davant el jutge. El fiscal ha acabat dient que seguirà amb la investigació i que s'acabarà acusant als imputats almenys d'un dels delictes dels que son sospitosos.
Si després de tantes irregularitats, detencions que la Guàrdia Civil ha qualificat de "tècniques", ( quan ni tan sols existeixen ), traslladar 8 detinguts a "El Vendrell" per dormir als calabossos i quedar en llibertat sense càrrecs a l'endemà i tot el desplegament mediàtic que ha envoltat aquesta operació, qui no hi vegi intencionalitat política, es perquè no li vol veure. Aquesta ha sigut la quarta ronda d'escorcolls però que ningú tingui cap dubte que n'hi haurà mes. El cas "3%" es un "recurs" que te el govern espanyol, que de tant en tant i sempre que ho creu oportú, deixa sortir una mica de "merda" barrejant veritats amb mentides, per empastifar-ho tot, però no massa.
Ànec Lluc
divendres, 3 de febrer del 2017
Podemos.....i el rosari de l' Aurora....
Podemos es una formació política que va néixer al gener de 2014 com una nova formació d'esquerres allunyat de la vella política, i que volia ser la representació del que es va denominar l'esperit del 15 M. El seu origen es troba en el manifest "Moure fitxa: convertir la indignació en un canvi polític". El primer líder de la formació va ser Pablo Iglesias, que a hores d'ara encara ho es. Professor de ciències polítiques de la Complutense de Madrid, estava acompanyat de Juan Carlos Monedero, també professor, Teresa Rodriguez sindicalista de USTEA i activista de la Marea Verde, Iñigo Errejón analista i investigador i Miguel Urbán, activista social. Van participar a les eleccions europees de maig de 2014 amb la marca de "Nova Política" i gallardejaven de no formar part de la "casta" política que governava Espanya des de la mort de Franco. En aquestes eleccions europees va ser la quarta formació en nombre de vots i va obtenir cinc escons de 54. Tothom ho va qualificar d'èxit. Les enquestes del juliol de 2014 feien pujar a Podemos a la segona posició per davant del Psoe i a només 0.9 punts del PP. L'aparició molt recurrent de Pablo Iglesias als mitjans de TV i Ràdio, va fer que arribés a ser primera força en intenció de vot en algunes enquestes al 2014. Al novembre de 2014 Podemos va presentar el programa econòmic de la formació i al gener de 2015 va convocar una manifestació a Madrid que va resultar multitudinària. En l'assemblea ciutadana de l'octubre Iglesias, Monedero, Errejón, Bescansa, Echenique i Teresa Rodriguez van ser els escollits per dirigir la formació.
A les eleccions municipals de 2015, Podemos va decidir participar-hi, no com a formació pròpia si no mitjançant els seus cercles locals que s'incloïen en plataformes o agrupacions d'electors. Els candidats s'escollien en assemblees ciutadanes, mentre que els homes i dones forts del partit, escollits en l'assemblea ciutadana de l'octubre es dedicaven a preparar les eleccions generals de desembre.
A l'abril Monedero va haver de plegar perquè va haver de presentar una declaració complementaria poc abans de que Hisenda el denuncies per frau fiscal, per no haver declarat 425.000 euros i haver creat una empresa fictícia al 2013. Errejón també es va veure involucrat en un assumpte no gaire net al posar al descobert que rebia una beca de 1800 euros/mes per un treball de recerca a la Universitat de Màlaga.
Al llarg de 2015 es van celebrar eleccions autonomiques a diferents C.C.A.A. A Andalusia va obtenir 15 escons, que si be no es un mal resultat tenint amb comte que es tractava d'una formació nova, si va quedar una mica per sota de les expectatives. A les eleccions catalanes del 27 S, Podem va formar part de la coalició "Catalunya Si que es pot", amb ICV, EUiA i EQUO. Van obtenir 11 escons que van qualificar de mal resultat. A la resta de comunitats va ser la 3ª i 4ª força mes votada.
Per les eleccions generals de desembre de 2015 Podemos va anar amb tres forces polítiques de tres C.C.A.A.: "EnComúPodem" a Catalunya; Compromís a València i En Marea a Galícia. Va quedar com a tercera força per darrera de PP i molt a prop del Psoe. Davant la impossibilitat del PP de fer govern, Iglesias es va oferir al Psoe per fer un govern d'esquerres, però Pedro Sànchez que ja havia signat un acord amb C's el va rebutjar. Després del fracàs de la investidura de Sànchez van seguir les negociacions Podemos-Psoe però no es va arribar a cap acord. Això va portar a unes noves eleccions al juny de 2016. De cara a aquestes eleccions Podemos va arribar a un acord amb Alberto Garzón de Izquierda Unida per anar plegats sota el nom de Unidos Podemos. Durant la campanya les enquestes pronosticaven el "sorpasso" al Psoe i col·locaven Unidos Podemos com a segona força per davant dels socialistes. El "sorpasso" no es va produir i Unidos Podemos va repetir resultats i va perdre un milió de vots. A partir d'aquí van començar les discrepàncies internes dintre de la formació. De cara a les eleccions gallegues En Marea i Podemos van estar a punt de "partir peres"fins que en l'últim moment en que va intervenir el mateix Iglesias dient que acceptava la formula que tries En Marea per fer la candidatura. Tant a les eleccions gallegues com a les basques Podemos va entrar als respectius parlaments però amb menys vots que a les generals del juny. A aquestes alçades l'enfrontament entre Iglesias i Errejón pel poder es ja evident i ambdós es fan retrets a les xarxes socials. Al desembre el Consell Ciutadà de Madrid va destituir a José Miguel López, proper a Errejón, com portaveu a l'assemblea de Madrid. Errejón va manifestar que aquest no era el camí per integrar les dues corrents de Podemos, Pablistes i Errejonistes. Es va discutir fins i tot la manera de quines serien les regles per fer l'assemblea ciutadana de Vistalegre II, que finalment ha guanyat Iglesias per un petit marge. A finals de desembre Iglesias i Errejón deien que evitarien que l'enfrontament es fes en públic, al mateix temps que manifestaven que era bo que dins el partit hi hagi discrepàncies però que els debats s'havien de fer "portes endins". La reacció de les bases recriminant-los aquest foc creuat semblava que posava una mica de pau entre els dos líders.
El 14 de gener Iglesias i Errejón van fer públiques les seves ponències polítiques que deixava clar el divorci entre els números 1 i 2 del partit. Aquestes ponències marquen l'inici de la batalla pel poder del partit. Iglesias vol seguir en la línia de l'activisme per no convertir-se en polítics, mentre que Errejón considera que Podemos ha de canviar el rumb dels últims mesos. La possibilitat d'anar plegats a l'assemblea de Vistalegre II semblava impossible. Fa una setmana Pablo Iglesias però va fer un últim intent per fer-ho i va convocar una reunió amb Errejón i el líder dels anticapitalistes Miguel Urbán. La reunió va acabar sense cap acord de cara a l'assemblea i per tant cada grup defensarà la seva ponència a Vistalegre. Carolina Bescansa i Nacho Àlvarez han decidit presentar la dimissió perquè no es volen veure involucrats en la "guerra personal" entre Iglesias i Errejón. El motiu es que creuen que Podemos arriba a Vistalegre II atrapat en un eix de confrontació entre els dos. Al començament de la "lluita" Bescansa es va decantar cap a Iglesias però que no li han agradat els atacs dels Pablistes contra Errejón per Nadal. Segons ha explicat Bescansa, ella i Àlvarez van voler ser el nexe d'unió, però al final les diferències han augmentat i per això han decidit plegar. La discussió que van tenir al Congrés Iglesias i Errejón fa sospitar que les relacions entre tots dos son irreconciliables. Sigui com sigui i guanyi qui guanyi a Vistalegre II Podemos sortirà molt tocat, i el que quedarà clar es que es un partit polític com tots els altres, amb els mateixos defectes i virtuts. La Nova Política acaba sent igual que la Vella.
Ànec Lluc
A les eleccions municipals de 2015, Podemos va decidir participar-hi, no com a formació pròpia si no mitjançant els seus cercles locals que s'incloïen en plataformes o agrupacions d'electors. Els candidats s'escollien en assemblees ciutadanes, mentre que els homes i dones forts del partit, escollits en l'assemblea ciutadana de l'octubre es dedicaven a preparar les eleccions generals de desembre.
A l'abril Monedero va haver de plegar perquè va haver de presentar una declaració complementaria poc abans de que Hisenda el denuncies per frau fiscal, per no haver declarat 425.000 euros i haver creat una empresa fictícia al 2013. Errejón també es va veure involucrat en un assumpte no gaire net al posar al descobert que rebia una beca de 1800 euros/mes per un treball de recerca a la Universitat de Màlaga.
Al llarg de 2015 es van celebrar eleccions autonomiques a diferents C.C.A.A. A Andalusia va obtenir 15 escons, que si be no es un mal resultat tenint amb comte que es tractava d'una formació nova, si va quedar una mica per sota de les expectatives. A les eleccions catalanes del 27 S, Podem va formar part de la coalició "Catalunya Si que es pot", amb ICV, EUiA i EQUO. Van obtenir 11 escons que van qualificar de mal resultat. A la resta de comunitats va ser la 3ª i 4ª força mes votada.
Per les eleccions generals de desembre de 2015 Podemos va anar amb tres forces polítiques de tres C.C.A.A.: "EnComúPodem" a Catalunya; Compromís a València i En Marea a Galícia. Va quedar com a tercera força per darrera de PP i molt a prop del Psoe. Davant la impossibilitat del PP de fer govern, Iglesias es va oferir al Psoe per fer un govern d'esquerres, però Pedro Sànchez que ja havia signat un acord amb C's el va rebutjar. Després del fracàs de la investidura de Sànchez van seguir les negociacions Podemos-Psoe però no es va arribar a cap acord. Això va portar a unes noves eleccions al juny de 2016. De cara a aquestes eleccions Podemos va arribar a un acord amb Alberto Garzón de Izquierda Unida per anar plegats sota el nom de Unidos Podemos. Durant la campanya les enquestes pronosticaven el "sorpasso" al Psoe i col·locaven Unidos Podemos com a segona força per davant dels socialistes. El "sorpasso" no es va produir i Unidos Podemos va repetir resultats i va perdre un milió de vots. A partir d'aquí van començar les discrepàncies internes dintre de la formació. De cara a les eleccions gallegues En Marea i Podemos van estar a punt de "partir peres"fins que en l'últim moment en que va intervenir el mateix Iglesias dient que acceptava la formula que tries En Marea per fer la candidatura. Tant a les eleccions gallegues com a les basques Podemos va entrar als respectius parlaments però amb menys vots que a les generals del juny. A aquestes alçades l'enfrontament entre Iglesias i Errejón pel poder es ja evident i ambdós es fan retrets a les xarxes socials. Al desembre el Consell Ciutadà de Madrid va destituir a José Miguel López, proper a Errejón, com portaveu a l'assemblea de Madrid. Errejón va manifestar que aquest no era el camí per integrar les dues corrents de Podemos, Pablistes i Errejonistes. Es va discutir fins i tot la manera de quines serien les regles per fer l'assemblea ciutadana de Vistalegre II, que finalment ha guanyat Iglesias per un petit marge. A finals de desembre Iglesias i Errejón deien que evitarien que l'enfrontament es fes en públic, al mateix temps que manifestaven que era bo que dins el partit hi hagi discrepàncies però que els debats s'havien de fer "portes endins". La reacció de les bases recriminant-los aquest foc creuat semblava que posava una mica de pau entre els dos líders.
El 14 de gener Iglesias i Errejón van fer públiques les seves ponències polítiques que deixava clar el divorci entre els números 1 i 2 del partit. Aquestes ponències marquen l'inici de la batalla pel poder del partit. Iglesias vol seguir en la línia de l'activisme per no convertir-se en polítics, mentre que Errejón considera que Podemos ha de canviar el rumb dels últims mesos. La possibilitat d'anar plegats a l'assemblea de Vistalegre II semblava impossible. Fa una setmana Pablo Iglesias però va fer un últim intent per fer-ho i va convocar una reunió amb Errejón i el líder dels anticapitalistes Miguel Urbán. La reunió va acabar sense cap acord de cara a l'assemblea i per tant cada grup defensarà la seva ponència a Vistalegre. Carolina Bescansa i Nacho Àlvarez han decidit presentar la dimissió perquè no es volen veure involucrats en la "guerra personal" entre Iglesias i Errejón. El motiu es que creuen que Podemos arriba a Vistalegre II atrapat en un eix de confrontació entre els dos. Al començament de la "lluita" Bescansa es va decantar cap a Iglesias però que no li han agradat els atacs dels Pablistes contra Errejón per Nadal. Segons ha explicat Bescansa, ella i Àlvarez van voler ser el nexe d'unió, però al final les diferències han augmentat i per això han decidit plegar. La discussió que van tenir al Congrés Iglesias i Errejón fa sospitar que les relacions entre tots dos son irreconciliables. Sigui com sigui i guanyi qui guanyi a Vistalegre II Podemos sortirà molt tocat, i el que quedarà clar es que es un partit polític com tots els altres, amb els mateixos defectes i virtuts. La Nova Política acaba sent igual que la Vella.
Ànec Lluc
dijous, 2 de febrer del 2017
La CUP aprovarà els pressupostos però....
La Cup va decidir a l'assemblea que va tenir lloc el dissabte 28 de gener donar suport als pressupostos de JxSí del 2017. Gairebé un 70% del membres de la formació cupaire recolza aquesta decisió. Tant Eulàlia Reguant com Quim Arrufat van explicar en roda de premsa que era un SI "condicional". Aquest "condicional" es la celebració del referèndum al setembre. No estan gens d'acord amb els contingut dels comptes que no consideren que s'ajustin a les necessitats del país. L'única finalitat d'aprovar aquests pressupostos es la de forçar a JxSí a convocar el referèndum i que no se'ls pugui acusar de posar pals a les rodes del Procés. Per això el seu suport als pressupostos es traduirà en dos vots a favor i vuit abstencions, que es el mínim necessari per tirar-los endavant. Volen deixar ben clar que sacrificaran les seves idees pel be del país.
Dos dies després, Quim Arrufat, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP en una entrevista a Catalunya-Radio va carregar contra el conseller d'interior Jordi Jané acusant-lo de no haver fet els canvis pertinents perquè el departament estes totalment compromès amb el procés. Va avisar que el Govern ja sap que te un problema amb aquest conseller. Cal recordar que la CUP ja va demanar la seva dimissió/destitució fa uns mesos arran de la detenció per part dels mossos de càrrecs electes que van desobeir les ordres del jutge d'anar a declarar. També va qualificar els pressupostos de "molt poc d'ERC" i va retreure als republicans no haver lluitat mes per fer les reformes fiscals. Va advertir que un cop aprovats els pressupostos, i amb la llei de transitorietat gairebé enllestida ( 95% ), el referèndum es podria avançar a l'abril o maig, si la pressió judicial va en augment inhabilitant a Mas, Ortega i Rigau, o a la presidenta del parlament Carme Forcadell.
Ahir una de les corrents internes de la Cup-Crida Constituent "Endavant Osan" va fer públics uns cartells fent referència a la manifestació que es farà a Sabadell denunciant la situació de col·lapse de l'hospital Parc Taulí de Sabadell i de les retallades que pateix la sanitat. En el cartell es llegeix el titol "Prou humiliacions a la sanitat pública: plantem-los cara i es veu la imatge d'una infermera clavant bufetades al conseller de salut Toni Comin. Les reaccions no s'han fet esperar i el govern mitjançant Neus Munté o el mateix Carles Puigdemont han expressat el seu suport a Comin i que amb cartells com aquests sentien vergonya i indignació. El Col·legi d' Infermeres i Infermers de Barcelona han lamentat que en la imatge s'identifiqui a la dona que pega al conseller com a una infermera i que rebutgen qualsevol tipus de violència, i ha assegurat que treballen amb el departament de salut amb una actitud dialogant i positiva. Membres d' Endavant Osan com Isabel Vallet han defensat la imatge dient que està en clau de còmic i es una metàfora, i que la veritable violència es la que pateixen els pacients de la sanitat catalana. Anna Gabriel ha fet RT com a mostra de suport a la convocatòria. Tot al contrari, la diputada de la Cup Mireia Boya, que no es membre d' Endavant Osan s'ha desmarcat del cartell, manifestant estar en contra de tota mena de violència. Molts altres militants/simpatitzants cupaires han mostrat el seu desacord amb aquests cartells. Alguns han deixat clar que aquests cartells no son de la Cup si no que son d'una de les vuit formacions que formen la Crida Constituent.
Endavant Osan es contraria a donar suport als pressupostos que ha qualificat de antisocials, liberals i continuistes, i ha acusat a JxSí de fer servir el referèndum com a xantatge per mantenir els privilegis i prebendes de l'autonomisme.
Aquestes reaccions dels cupaires es poden entendre com una justificació davant un sector dels seus votants que no estan d'acord amb l'aprovació dels pressupostos. No acaben d'entendre que d'aquesta manera impedeixen que alguns sectors mes conservadors del PDEcat estiguin controlats i no tinguin cap excusa per allargar encara mes un procés que si no em falla la memòria ja hauria d'haver acabat. El president Puigdemont ja ha ratificat que amb els pressupostos aprovats el referèndum tira endavant i Junqueras ha dit que fins i tot es podria avançar tal i com demanava Quim Arrufat.
Ànec Lluc
Dos dies després, Quim Arrufat, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP en una entrevista a Catalunya-Radio va carregar contra el conseller d'interior Jordi Jané acusant-lo de no haver fet els canvis pertinents perquè el departament estes totalment compromès amb el procés. Va avisar que el Govern ja sap que te un problema amb aquest conseller. Cal recordar que la CUP ja va demanar la seva dimissió/destitució fa uns mesos arran de la detenció per part dels mossos de càrrecs electes que van desobeir les ordres del jutge d'anar a declarar. També va qualificar els pressupostos de "molt poc d'ERC" i va retreure als republicans no haver lluitat mes per fer les reformes fiscals. Va advertir que un cop aprovats els pressupostos, i amb la llei de transitorietat gairebé enllestida ( 95% ), el referèndum es podria avançar a l'abril o maig, si la pressió judicial va en augment inhabilitant a Mas, Ortega i Rigau, o a la presidenta del parlament Carme Forcadell.
Ahir una de les corrents internes de la Cup-Crida Constituent "Endavant Osan" va fer públics uns cartells fent referència a la manifestació que es farà a Sabadell denunciant la situació de col·lapse de l'hospital Parc Taulí de Sabadell i de les retallades que pateix la sanitat. En el cartell es llegeix el titol "Prou humiliacions a la sanitat pública: plantem-los cara i es veu la imatge d'una infermera clavant bufetades al conseller de salut Toni Comin. Les reaccions no s'han fet esperar i el govern mitjançant Neus Munté o el mateix Carles Puigdemont han expressat el seu suport a Comin i que amb cartells com aquests sentien vergonya i indignació. El Col·legi d' Infermeres i Infermers de Barcelona han lamentat que en la imatge s'identifiqui a la dona que pega al conseller com a una infermera i que rebutgen qualsevol tipus de violència, i ha assegurat que treballen amb el departament de salut amb una actitud dialogant i positiva. Membres d' Endavant Osan com Isabel Vallet han defensat la imatge dient que està en clau de còmic i es una metàfora, i que la veritable violència es la que pateixen els pacients de la sanitat catalana. Anna Gabriel ha fet RT com a mostra de suport a la convocatòria. Tot al contrari, la diputada de la Cup Mireia Boya, que no es membre d' Endavant Osan s'ha desmarcat del cartell, manifestant estar en contra de tota mena de violència. Molts altres militants/simpatitzants cupaires han mostrat el seu desacord amb aquests cartells. Alguns han deixat clar que aquests cartells no son de la Cup si no que son d'una de les vuit formacions que formen la Crida Constituent.
Endavant Osan es contraria a donar suport als pressupostos que ha qualificat de antisocials, liberals i continuistes, i ha acusat a JxSí de fer servir el referèndum com a xantatge per mantenir els privilegis i prebendes de l'autonomisme.
Aquestes reaccions dels cupaires es poden entendre com una justificació davant un sector dels seus votants que no estan d'acord amb l'aprovació dels pressupostos. No acaben d'entendre que d'aquesta manera impedeixen que alguns sectors mes conservadors del PDEcat estiguin controlats i no tinguin cap excusa per allargar encara mes un procés que si no em falla la memòria ja hauria d'haver acabat. El president Puigdemont ja ha ratificat que amb els pressupostos aprovats el referèndum tira endavant i Junqueras ha dit que fins i tot es podria avançar tal i com demanava Quim Arrufat.
Ànec Lluc
dimecres, 1 de febrer del 2017
Carta oberta a qui no recull la m..... de gos.
Aquesta carta oberta, va dirigida a tots aquells que tenen un gos o gossa, i que quan els treuen a passejar o a fer les necessitats, els importa una "merda" (amb perdó) deixar la "ídem" al mig del carrer, sense recollir-la.
Tenir un gos o gossa pot arribar a ser molt maco, com qualsevol altre mascota, però aqui em centraré amb els goss@s donat que són els que traiem a passejar, tot i que hi ha vegades que sembla que siguin ells qui ens treuen a nosaltres.
Fa un any i mig més o menys que la "phoebe" una gossa de raça beagle, va arribar a casa nostra. Dic va arribar perquè de fet va venir des de Cadis que es d'on la varem comprar. (Aleshores desconeixíem el tema de les protectores i les adopcions). Doncs bé, des de que va arribar li varem agafar afecte i ja ha arribat a ser un més de la família......Però bé anem per feina.
Des d' el primer dia li varem comprar el plat de menjar, l'abeurador, el pinso, el collar, la corretja, alguna pilota i.......unes bosses de plàstic semblants a les de les escombraries però petites que serveixen per ficar les"cacones" del teu gos i llençar-les a la paperera. N'hi ha de tots els colors amb dibuixets, perfumades, etc. per tots els gustos. Quatre rotllos de 20 bosses cada rotllo valen 1,5 €. Per tant una ruïna tampoc és.
El "mecanisme"de les bosses no és gens complicat. S'agafa una bossa i s'obre : fiques la mà a dins com si fos un guant, és recull "l'objecte " en qüestió i tot seguit li dones la volta com a un mitjó i patapam ja la tens al fons de la bossa ; hi fas un nus i la llences a una paperera o contenidor. És senzill, fàcil, net i respectuós amb la resta de ciutadans,que no tenen perquè anar esquivant ni molt menys trepitjant res.Aquest petit gest, ajudaria a mantenir les ciutats més netes, respectaríem a la resta de ciutadans i als que tenim gos no ens titllarien de porcs, perquè no hem d'oblidar mai que el "marrà"no és el gos si no l'amo.
El desitjable seria que hi haguessin llocs destinats als gossos a cada barri i no em refereixo als pipi-can que a vegades es difícil que l'aconsegueixi fer servir l'animal degut al disseny que tenen, si no a espais grans tancats on es pugui deslligar els gossos i allà saltin corrin i facin el que han de fer sense molestar a ningú però fins que això passi procurem ser més nets que tampoc costa tant.
.jpg)
Diuen que el gos és el millor amic de l'home i potser és veritat,però el que és segur és que hi ha molts homes que no són el millor amic per al seu gos.
Ànec Lluc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)