Ja hi tornem a ser. Una vegada mes, i ja en van tres, el futur del procés, referèndum inclòs, esta en mans de la CUP que ha de decidir en el seu Consell polític que tindrà lloc el 28 de gener si aprova els pressupostos que permetin tirar endavant la legislatura per tal d'acabar el procés. Ara fa un any que ja es va viure una situació semblant, amb el " No tranquil " a la investidura del president Mas. No va ser fins el últim moment, amb el famós "pas al costat" de Mas, que es van poder evitar noves eleccions i engegar la legislatura. La CUP va pronunciar aleshores, les desafortunades declaracions, - al meu parer -, on deien que havien enviat a Mas a la "paperera de la història". Tothom, menys els cupaires pensàvem que el "sacrifici" d' Artur Mas, garantia la governabilitat i per tant l'aprovació dels pressupostos. Al juny arribava el segon gerro d'aigua freda, quan la CUP tomba els pressupostos de Junts Pel Sí que ni tan sols son admesos a tràmit per debatre'ls al parlament. En aquella ocasió els cupaires van voler justificar la seva decisió dient que els pacte havia "mutat". La reacció del president del govern va ser la convocatòria d'una qüestió de confiança pel setembre que en cas de no ser superada significaria la celebració de noves eleccions, davant la manca de suports del govern. En aquesta qüestió de confiança, el president Puigdemont va introduir en el full de ruta la celebració d'un "referèndum o referèndum", acordat amb l'estat si es possible o unilateral. Tothom va entendre aquesta modificació del full de ruta, com una cessió cap als cupaires que insistien en la demanda del referèndum. També va vincular aquesta qüestió de confiança a l'aprovació dels pressupostos de 2017, avisant que aquells que no estiguessin disposats a aprovar-los, tampoc votessin a favor de la confiança. La CUP va fer confiança a Puigdemont, però dies després avisava que aquest fet no pressuposava l'aprovació dels pressupostos.
I amb això estem. Al desembre, Junqueras va aconseguir a "empentes i rodolons" que la CUP votés a favor de que els pressupostos de 2017 fossin admesos a tràmit i no esmenats en la seva totalitat com al juny. Van avisar però que s'haurien de negociar partida per partida. Eulàlia Reguant va presentar les exigències de la CUP per aquests pressupostos que es poden resumir en tres eixos: augment de despesa en educació, la renda garantida i augment d'impostes. Durant tot el mes de gener s'ha estat negociant i el govern acaba de fer una proposta, que sembla pot ser la definitiva que els cupaires hauran de presentar a l'assemblea del Consell polític, per decidir si s'aproven o no. Aquesta nova proposta recull algunes de les demandes de la CUP, però no totes. Pel que fa a educació, s'augmenta la despesa en 140 M.d'euros i 3500 nous mestres, amb el compromís de continuar en la mateixa línia el 2018 i reduir 1 hora lectiva a la setmana. Tot i que es una mica menys de les demandes cupaires, tot dependrà de la reunió del govern amb els sindicats, que tenen convocada una vaga a ensenyament al febrer. De que hi hagi un acord amb els sindicats o no, decantarà la balança cap a una banda u altre. La renda mínima augmenta en 35 M. d'euros i es crea algun impost medi-ambiental que aportaria uns 77 M d'euros. Des del govern han deixat clar que es tot el que es pot oferir. Segons Pere Aragonès els trams d'IRPF que demanava apujar la CUP, no aportaria cap euro fins al 2019, i l'impost de successions fins al 2018. Per tant, la pilota torna a estar a la taulada de la CUP.
Des del govern ja han avisat que si no hi han pressupostos, s'acaba la legislatura, el procés i tampoc hi haurà referèndum. La CUP insisteix que això no ha de ser així necessàriament, i que el procés pot continuar sense pressupostos i acusen a Junts Pel Sí de utilitzar el "referèndum" com a xantatge per aprovar els pressupostos. Els cupaires no son conscients de que l'estabilitat d'un govern es mesura en la capacitat que te el govern per aprovar els "seus"pressupostos que es la llei mes important de tota legislatura. Si un govern no es capaç de tirar endavant els pressupostos, no te credibilitat per tirar endavant un procés tan difícil i complicat com es el de independència. Fins i tot Lluís Llach, que suposo no es sospitós de ser burges o convergent, ha anunciat que en cas de no aprovar-se ell plega i se'n va a casa. Esperarem a veure quina es la decisió dels cupaires el dissabte 28 de gener, que es quan es produirà la votació, tot desitjant que no acabi en empat.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada