dilluns, 30 de gener de 2017

Els Colauers arranquen motors a les cotxeres de Sants....

                                                                         

          Aquest diumenge ha arrancat a les cotxeres de Sants, el nou "espai polític", - així es com es defineixen ells mateixos -, que capitanejats per Ada Colau, aplegarà en una coalició als Comuns, Podem, ICV, EUiA, i altres formacions que ara formen "Catalunya si que es pot". Per aquesta arrancada de motors han triat les "cotxeres de Sants", potser per allò del símil automobilístic. També podien haver aprofitat la "Superilla" de Poble Nou, que fins ara no se li ha trobat cap finalitat i esta sempre buida. Segons els organitzadors unes 2000 persones han assistit a la festa inaugural que ha comptat amb música, esmorzar i activitats lúdiques per a grans i petits. ( Els Comuns no han aclarit però, si tot això ho ha pagat La Caixa o faran un verkami.).

          Aquest nou espai que de forma provisional es dirà "Un País en Comú" aspira a convertir-se en majoria per construir un país nou que representi al poble en tota la seva diversitat. Segons ha dit Xavier Domènech, per acabar amb la pobresa energètica, per acabar amb l'atur i la precarietat dels treballadors, perquè la sanitat i l'educació no siguin un privilegi per uns quants i per tenir justícia de gènere, no podem esperar per fer un nou país. Després ha afegit però que l'objectiu per aconseguir tot això es acabar amb l'hegemonia convergent que fa massa temps que dura, deixant clar que segueixen tenint una obsessió malaltissa amb Convergència. Algú els hauria de dir que l'hegemonia convergent fa anys que s'ha acabat i ara el PDEcat, - la nova convergència -, esta per aconseguir la plena sobirania i la independència de Catalunya, que es la manera mes efectiva de poder fer realitat totes les demandes socials que els catalans necessitem. Els Comuns però, fa molt de temps que ja s'han manifestat que no son independentistes i malgrat que sempre han defensat un referèndum, també han exigit sempre que aquest ha de ser acordat amb l'estat, tot i que PP i Psoe han avisat per activa i per passiva que no es podrà acordar mai.

         Ada Colau ha reclamat que s'han de creure en els objectius per sobre de les sigles, i que han de ser una formació on prevalgui la política que volen construir per sobre de solament guanyar eleccions. Ha de ser un espai polític mes feminista, d'esquerres, semblant al que s'està fent als municipis per, pas a pas construir entre tots el nou país. Ha demanat que aquest espai no es miri el melic com fan els partits tradicionals i sigui el mes obert i internacionalista del mon i que sumi moltes identitats. Ha defensat el referèndum però s'ha desmarcat del full de ruta del govern. Al igual que Xavier Domènech ha dit que hi ha demandes socials que no poden esperar, com revertir les retallades i fer una fiscalitat mes justa on pagui mes qui mes te. Aquesta es una critica no explicita a l'aprovació dels pressupostos per part de la CUP, i ha afegit que aconseguir això es qüestió de "voluntat política". Abans de que arribes a l'ajuntament també deia que governar era qüestió de voluntat política. Com alcaldessa no se si hi ha posat molta voluntat, però no ha acabat amb els desnonaments, no ha tancat el CIE, no ha impedit la presencia de l'exercit a la Fira i ha necessitat aprovar els pressupostos per "decret" per falta d'acord.

       També s'ha anunciat la posada en marxa del procés participatiu per confeccionar l'ideari d'aquest nou espai polític. Aquest procés es farà online a través de la web "Un País en Comú", 66 trobades territorials i 5 de sectorials. L'assemblea fundacional tindrà lloc a principis d'abril.

       Des d'un principi, amb aquest nou espai polític, els Comuns buscaven la complicitat d'ERC, ja que confiaven en el fracàs del procés i per tant la convocatòria de noves eleccions. Mitjançant CSQP han estat pressionant a la CUP perquè no donessin suport als pressupostos de JxSí. La decisió cupaire de donar un "suport crític" als pressupostos ha trencat el seu plantejament de fer, perquè no, un tercer tripartit per seguir com una autonomia, això si, d'esquerres. La nova formació, perdó....espai polític, s'haurà de retratar quan es convoqui el referèndum unilateral, - perquè acordat serà impossible -, però vinculant i decidir si hi donen suport o no independentment de que sigui pel "SI" o pel "NO".


                                                                                                                    Ànec  Lluc


dissabte, 28 de gener de 2017

Santi Vidal es passa de frenada"......

            Aquesta setmana el fins ara senador per ERC i ex-jutge Santi Vidal va patir una relliscada mentre explicava en el transcurs d'una xerrada detalls del procés. Aquestes xerrades es venen produint per tot el territori i estan organitzades per ERC. Aquesta vegada però, el diari El País, s'ha fet ressò d'algunes de les coses que va dir Santi Vidal. Entre altres, va dir que la Generalitat havia aconseguit les dades fiscals dels catalans de manera il·lícita, perquè Espanya no ens les hauria donat mai. També afirmava que en els pressupostos s'havien camuflat 400 milions d'euros per poder fer les estructures d'estat. Des del govern no s'ha trigat gens a desmentir aquestes afirmacions i tant Neus Munté com el mateix president Puigdemont han afirmat que els únics "que poden explicar el que fa el govern son els seus membres". Des del departament de vicepresidència, Economia i Hisenda s'ha explicat que es fals que es tinguin les dades dels contribuents assegurant que només es disposa de les dades dels impostos que es gestionen i que totes s'han obtingut de forma legal. També s'ha posat a disposició de l' Agència Catalana de protecció de dades per sotmetres a una auditoria de la gestió i us de dades.
L' ex-jutge Santi Vidal ha presentat la seva dimissió per no perjudicar el procés. Ha manifestat que aquestes declaracions les ha anat fen en un context d'unes xarrades organitzades per ERC i per un públic majoritàriament  independentista i les justifica perquè s'ha de generar il·lusió i donar a entendre que s'estan fent coses. En actes com aquests ja sabem que el convidat mes popular i mes aplaudit es aquell que l'ha diu mes grossa sembla que al Santi Vidal se li escalfa la boca, potser víctima d'un cert afany de protagonisme. Hem de recordar que durant la seva etapa de jutge va fer públic que preparava una mena de "Constitució Catalana" i que malgrat fer-ho a titol particular i en el seu temps lliure, li va costar la inhabilitació  com a jutge.

           Sense deixar de reconèixer que Santi Vidal s'ha passat de frenada i aquestes dades concretes se les podia haver estalviat, sobretot si son falses, també ens haurien d'explicar com es que ningú li ha dit res abans, si es que se sabia que deia aquestes astracanades. Son unes declaracions que fan molt mal a un procés i a un govern amb el que ningú dubte que Vidal hi estigui compromès.
Els unionistes han aprofitat aquestes declaracions per carregar un cop mes contra el procés independentista. Tota l'oposició en bloc ha qualificat de molt greus aquestes declaracions i tots els grups ja han demanat explicacions a Puigdemont i Junqueras. El PP ha avisat que portarà el cas al fiscal perquè s'obri una investigació. Sense voler treure gravetat als fets, cal recordar que després de fer-se públiques les converses entre Fdez.Díaz i el director de l'oficina anti-frau de Catalunya on explicaven la conspiració contra polítics catalans que s'havia fet des del ministeri del'interior no es va investigar, i Fdez. Díaz no va donar cap explicació. En aquell cas la fiscalia va arxivar el cas, malgrat que presumien, fent referència a Catalunya, de "les hemos destrozado la sanidad", d'haver presentat informes falsos de comptes inexistents a Suisa d'Artur Mas o Xavier Trias, i haver intentat influir en els resultats d'unes eleccions amb esborranys fantasmes etc.. Clar que hem de tenir amb compte que aquesta era la mateixa fiscalia que els afinava les denúncies. Per altre banda no es precisament el govern del PP qui pot parlar d'il·legalitats i opacitats, perquè n'ha fet servir de tota mena contra el procés.

             Mes enllà d' això tampoc n' hauriem de fer un gra massa; aquestes declaracions han estat fetes amb caracter personal, en una xerrada amb públic independentista que mes aplaudeix a qui la diu mes grossa, cosa que fa que a vegades l'orador es passi de frenada i acabi xerrant mes del que ho hauria de fer. Si això es demostra que es fals com assegura el govern català, amb la seva dimissió com a senador n'hi hauria d'haver prou. Perquè si el que ha dit Santi Vidal fos veritat, el ministeri d' Hisenda tindria un problema gran per la filtració de dades i potser Montoro es el que hauria de plegar.....però això ja son figues d'una altre paner.



                                                                                                        Ànec  Lluc 

dimecres, 25 de gener de 2017

La pilota a la taulada de la CUP......

            Ja hi tornem a ser. Una vegada mes, i ja en van tres, el futur del procés, referèndum inclòs, esta en mans de la CUP que ha de decidir en el seu Consell polític que tindrà lloc el 28 de gener si aprova els pressupostos que permetin tirar endavant la legislatura per tal d'acabar el procés. Ara fa un any que ja es va viure una situació semblant, amb el " No tranquil " a la investidura del president Mas. No va ser fins el últim moment, amb el famós "pas al costat" de Mas, que es van poder evitar noves eleccions i engegar la legislatura. La CUP va pronunciar aleshores, les desafortunades declaracions, - al meu parer -, on deien que havien enviat a Mas a la "paperera de la història". Tothom, menys els cupaires pensàvem que el "sacrifici" d' Artur Mas, garantia la governabilitat i per tant l'aprovació dels pressupostos. Al juny arribava el segon gerro d'aigua freda, quan la CUP tomba els pressupostos de Junts Pel Sí que ni tan sols son admesos a tràmit per debatre'ls  al parlament. En aquella ocasió els cupaires van voler justificar la seva decisió dient que els pacte havia "mutat". La reacció del president del govern va ser la convocatòria d'una qüestió de confiança pel setembre que en cas de no ser superada significaria la celebració de noves eleccions, davant la manca de suports del govern. En aquesta qüestió de confiança, el president Puigdemont va introduir en el full de ruta la celebració d'un "referèndum o referèndum", acordat amb l'estat si es possible o unilateral. Tothom va entendre aquesta modificació del full de ruta, com una cessió cap als cupaires que insistien en la demanda del referèndum. També va vincular aquesta qüestió de confiança a l'aprovació dels pressupostos de 2017, avisant que aquells que no estiguessin disposats a aprovar-los, tampoc votessin a favor de la confiança. La CUP va fer confiança a Puigdemont, però dies després avisava que aquest fet no pressuposava l'aprovació dels pressupostos.

            I amb això estem. Al desembre, Junqueras va aconseguir a "empentes i rodolons" que la CUP votés a favor de que els pressupostos de 2017 fossin admesos a tràmit i no esmenats en la seva totalitat com al juny. Van avisar però que s'haurien de negociar partida per partida. Eulàlia Reguant va presentar les exigències de la CUP per aquests pressupostos que es poden resumir en tres eixos: augment de despesa en educació, la renda garantida i augment d'impostes. Durant tot el mes de gener s'ha estat negociant i el govern acaba de fer una proposta, que sembla pot ser la definitiva que els cupaires hauran de presentar a l'assemblea del Consell polític, per decidir si s'aproven o no. Aquesta nova proposta recull algunes de les demandes de la CUP, però no totes. Pel que fa a educació, s'augmenta la despesa en 140 M.d'euros i 3500 nous mestres, amb el compromís de continuar en la mateixa línia el 2018 i reduir 1 hora lectiva a la setmana. Tot i que es una mica menys de les demandes cupaires, tot dependrà de la reunió del govern amb els sindicats, que tenen convocada una vaga a ensenyament al febrer. De que hi hagi un acord amb els sindicats o no, decantarà la balança cap a una banda u altre. La renda mínima augmenta en 35 M. d'euros i es crea algun impost medi-ambiental que aportaria uns 77 M d'euros. Des del govern han deixat clar que es tot el que es pot oferir. Segons Pere Aragonès els trams d'IRPF que demanava apujar la CUP, no aportaria cap euro fins al 2019, i l'impost de successions fins al 2018. Per tant, la pilota torna a estar a la taulada de la CUP.

             Des del govern ja han avisat que si no hi han pressupostos, s'acaba la legislatura, el procés i tampoc hi haurà referèndum. La CUP insisteix que això no ha de ser així necessàriament, i que el procés pot continuar sense pressupostos i acusen a Junts Pel Sí de utilitzar el "referèndum" com a xantatge per aprovar els pressupostos. Els cupaires no son conscients de que l'estabilitat d'un govern es mesura en la capacitat que te el govern per aprovar els "seus"pressupostos que es la llei mes important de tota legislatura. Si un govern no es capaç de tirar endavant els pressupostos, no te credibilitat per tirar endavant un procés tan difícil i complicat com es el de independència. Fins i tot Lluís Llach, que suposo no es sospitós de ser burges o convergent, ha anunciat que en cas de no aprovar-se ell plega i se'n va a casa. Esperarem a veure quina es la decisió dels cupaires el dissabte 28 de gener, que es quan es produirà la votació, tot desitjant que no acabi en empat.



                                                                                                                     Ànec  Lluc

dimarts, 24 de gener de 2017

Jo pregunto........

          Amb el títol de " Jo pregunto ", TV3 va programar diumenge a la nit un acte des del remodelat teatre Conservatori de Manresa, on dotze ciutadans havien de preguntar tot allò que volguessin al president de la Generalitat Carles Puigdemont. Aquests dotze ciutadans sortirien d'una tria feta pels responsables del programa entre tots aquells que prèviament s'hagin apuntat a la web que TV3 habilitarà a tal efecte. Aquests "castings", en forma de debats, van tenir lloc a una sala de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona els dies 10 i 11 de gener.

          A les 22.00 hores va començar el programa amb les presentacions de rigor a càrrec d'una Lídia Heredia que després de fetes les presentacions pertinents ha hagut de demanar "anar per feina" per agilitzar el programa. Es va començar a parlar de precarietat laboral, els joves que marxen fora, els problemes d'habitatge, la pobresa energètica i la manca d'inversió en educació o sanitat. El president anava contestant força be punt per punt, dient que s'estan fent coses però el principal problema es la manca de finançament. Si be la cosa va comença amablement, ben aviat el programa es va convertir en un dur interrogatori fins al punt de que semblava mes una sessió de control al govern de les que es fan al parlament per part de l'oposició que no un programa on el president contesta als ciutadans. Alguns moments donava la sensació de que Catalunya era un caos total i s'acusava al president de no fer res per arreglar-ho. Dos dels entrevistadors mes punyents i que mes van replicar al president van ser precisament dos manresans, el politòleg Joan Gíl i Lluís Cano, director d'una escola manresana. Força polèmica va despertar també María del Carmen Penacho, que havia estat bibliotecària a l'institut Lluís de Peguera de Manresa.

           Un cop acabat el programa molts ens vam assabentar que els 12 ciutadans "de carrer" que havien estat triats per fer les preguntes no eren ben be "de carrer". Va començar a circular per les xarxes una llista amb la identitat i afiliació d'aquestes dotze persones: una interventora de C's, el cap de llista d'ICV a Manresa, la portaveu de la PAH a la Sagrera, la delegada sindical de Metges per Catalunya, l'adjunt del Comuns a Reus, el delegat d'Unió de pagesos a les Garrigues, el vicesecretari de la Cup a Manresa, la portaveu d'una ass. de veïns i la responsable de gent gran de Societat Civil Catalana. Tots van estar presentats com ciutadans sense fer esment als seus càrrecs. Aquest fet es el que ha despertat les critiques a les xarxes per considerar que els presentadors ho haurien d'haver explicat, encara que parlessin a nivell individual.
Segons s'ha conegut després els participants al "casting" escollien a sis entrevistadors, i els altres tres s'escollien segons els criteris de TV3. També s'assegura que en cap moment es va demanar l'afiliació als participants, però no deixa de ser curiós que la majoria d'escollits tinguin una afiliació o afinitat política "contraria " al president.

           El PDEcat ja ha mostrat la seva queixa perquè el país no estava representat en tota la seva diversitat, que es el que anunciava el programa. Els preguntadors no preguntaven si no que afirmaven i evidentment no tenien la frescor i espontaneïtat de la "gent de carrer" com ens volien fer creure els presentadors. Eren delegats i representants de partits, sindicats i associacions que defensaven les seves postures, per suposat legitimes, però no era el que s'havia anunciat. Malgrat l'ensarronada, el president se'n va sortir força be, responen tot allò que se li va preguntar. Va aguantar estoicament tres hores d'interrogatori amb preguntes incomodes,exabruptes i alguna sortida de to.


                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 22 de gener de 2017

El "Valle de los caídos" ja no es franquista.😎

                                                 Resultado de imagen de valle de los caidos    

         El "Valle de los caídos" es un conjunt monumental que es va construir entre 1940 i 1958 a la vall de Cuelgamuros a San Lorenzo de El Escorial". El dictador i generalíssim Francisco Franco en va ordenar la seva construcció amb la finalitat que li servis de tomba. De fet esta enterrat allà amb el fundador de Falange Espanyola, José Antonio Primo de Rivera i amb 33.872 combatents a la guerra civil de les dues bandes. Va ser un conjunt monumental aixecat per perpetuar en el temps, segons el decret fundacional del 1 d'abril de 1940, la dimensió de la creuada i els heroics sacrificis que s'havien hagut de fer per la victòria i la transcendència que ha tingut pel futur d' Espanya. Mes endavant se li va voler donar una visió mes reconciliadora donant mes importància al pla religiós i espiritual que fou corroborada pel papa Joan XXIII al 1960.
 Segons algunes fonts, en la seva construcció es va fer servir com a ma d'obra a presoners de guerra republicans, que rebaixaven la condemna a canvi de treball. Haurien treballat en aquesta obra uns 20.000 presoners de guerra. Altres fonts i historiadors desmenteixen aquestes xifres i tot i reconèixer que alguns presos si hi van treballar, aquests no excedien de la cinquantena. 
A l'abadia hi un arxiu on es troben les fitxes amb les dades de gairebé la meitat dels cossos que hi han enterrats, mentre que de l'altre meitat es desconeix la seva identitat, però a ben segur van ser traslladats des de foses comuns de Tarragona, Badajoz, Teruel, Brunete etc. un cop acabada la guerra. El 20 de novembre de cada any, el recinte es punt de reunió obligat per les formacions d'ultradreta espanyola per commemorar la data de la mort de Franco i de Primo de Rivera. Es dona la circumstancia que sempre hi ha flors fresques a la tomba de Franco posades per persones que pensen que el regim franquista es va caracteritzar per la defensa de la llibertat. Son persones que integren la Fundació Francisco Franco i que 40 anys després segueixen posant flors com a mostra que no l'han oblidat. A les misses que s'hi celebren els assistents resen per la unitat d' Espanya. Jorge Fdez. Díaz hi ha assistit en diverses ocasions i fins i tot ha manifestat que hi va temporades per "meditar".

        Un cop acabada la dictadura amb la mort de Franco, ( fet del que ja fa 40 anys encara que sigui difícil de creure ), Adolfo Suárez i Felipe González van voler crear una comissió per veure que es fa amb el monument però no se'n van sortir. Zapatero va convocar un comitè d'experts, que van comprovar que la titularitat del Valle de los Caídos pertany a la Fundació de la Santa Creu en virtut d'un decret de 1957 i que te la finalitat de pregar a Deu, pels morts de la Creuada Nacional. Es va arribar a la conclusió que s'havia de fer una nova llei perquè el monument sigui regulat per Patrimoni Nacional. L'informe però va arribar al 2011, quan el PP ja ocupava el govern i la proposta de treure a Franco i fer un museu a la memòria històrica va acabar a un calaix. 40 anys després de la seva mort el Valle de los Caídos segueix tal i com Franco ho va deixar "atado y bien atado". Tots els intents de treure de la basílica la tomba de Franco, que al cap i a la fi no va "caure"durant la guerra civil, van fracassar. També han estat infructuosos els intents l'exhumació d'aquelles víctimes republicanes enterrades allà sense consentiment familiar. Tampoc s'ha aconseguit enterrar al mateix lloc del conjunt monumental a totes les víctimes i per tant es manté viva la "jerarquia franquista", i la existència de cadàvers de primera i segona.

         La llei de memòria històrica estableix que el Valle de los Caídos es regirà estrictament per les normes aplicables a llocs religiosos i cementiris públics, i prohibeix els actes polítics que facin referència a la guerra civil o al franquisme. També obre la possibilitat de que sigui un lloc de reconciliació i reparació de la memòria democràtica. Malgrat que aquesta llei ho prohibeix, any darrera any es fan per part de la Falange i la Fundació Francisco Franco celebren homenatges per commemorar la data de la mort de Franco i Primo de Rivera.

          Aquesta setmana el senador Carles Mulet de Compromís, ha fet dues preguntes al govern sobre que es pot fer per "desfranquitzar el Valle de los caidos", i "deixar anar llast amb el seu passat ideològic". El govern ha contestat que amb la llei de memòria històrica de 2007 ja queda clar que ara mateix el monument ja no te significat franquista. Segons aquesta llei la fundació que gestiona el monument ha d'honrar i rehabilitar la memòria de "totes" les persones mortes a la Guerra Civil. Mulet creu que això no s'està complint i només cal veure que mentre les tombes de Franco i Primo de Rivera presideixen el temple en un lloc privilegiat de la basílica, milers de cossos republicans estan amuntegats sense cap ressenya ni menció. El govern fonamenta la impossibilitat de canviar de lloc els cossos de Franco i Primo de Rivera per la gran dificultat de fer-ho i al·ludeix a l'informe fet per la comissió d'experts al 2011. Certament l'informe indica la gran complexitat de traslladar les restes, però així i tot recomanava que es portés a terme. Mulet conclou que l'executiu del PP es troba còmode amb el manteniment d'aquest monument d'exaltació franquista i critica que no es compleixi la llei de Memòria Històrica. Es una vergonya que es mantingui un conjunt monumental en honor d'un dictardor com Franco i un dirigent feixista com Primo de Rivera i que les seves restes ocupin un lloc preferent al mausoleu, mentre milers de víctimes estan enterrats i oblidats a les seves parets.

            S'han de tenir "quadrats" i molta barra per dir que aquest conjunt monumental ja no es un símbol franquista. Només cal veure les formacions i associacions que acudeixen puntualment cada cop que hi ha una data significativa amb el franquisme per retre homenatges a Franco i Rivera. El Partit Popular ien alguna ocasió s'han negat a condemnar els crims del franquisme. El govern del PP ha desobeït reiteradament una ordre de la Interpol d'extradició de 19 ex alts càrrecs de Franco sol·licitada per una jutgessa argentina que esta investigant alguns crims del franquisme. Ha de ser precisament la justícia d'un altre país la que investigui el franquisme, perquè a Espanya, Baltasar Garzón ho va intentar i va acabar apartat de l'Audiència Nacional. Ara es despenja negant el caracter franquista del "Valle de los Caídos". Riure per no plorar......



                                                                                                              Ànec  Lluc
        

          

divendres, 20 de gener de 2017

Súria 20 de gener : "Vot de poble".......

          Avui 20 de gener, el poble de Súria renova com cada any el "vot de poble" en honor de Sant Sebastià que es el copatró de la vila. Aquesta celebració es fa des de 1885, any en que una epidèmia de còlera al poble que va provocar al voltant de 126 víctimes mortals en una població de 1700 habitants. L'epidèmia va començar el 5 de setembre i l'últim en morir ho va fer el 21 d'octubre. L'Ajuntament va formar una Junta d' Ajuda als Damnificats, prenent un seguit de mesures per tal de combatre l'epidèmia: els aliments sòlids i líquids es bullien, així com les robes; els objectes personals dels morts havien de ser cremats i el lloc d'enterrament es va desplaçar a les Cabanasses. El Governador Civil de l'època Sr. Gonzàlez Solesio va visitar personalment la vila i va fer entrega a l'Ajuntament de 2000 pessetes. concedides pel seu organisme. El primer carrer que va visitar va ser el Raval Nou. L'Ajuntament en agraïment va canviar el nom del carrer pel del Governador, Gonzàlez Solesio, que avui dia encara es manté. Des de la Diputació també es va rebre ajuda en forma de material sanitari, personal d'infermeria i metges. Alguns caps de la Diputació van visitar la població, fet que va originar que a un dels nous carrers de la vila se li poses per nom carrer Diputació.

          A d'alt d'un turó a les afores de la vila s'alçava l'ermita de Sant Salvador del Quer o Sant Salvador el Vell que era una ermita del romànic del segle XII. Anys mes tard es va reconstruir l'ermita i s'hi va afegir una gran creu lluminosa. El 20 de setembre de 1885, el poble de Súria anà en processó cap a l'ermita i va baixar la imatge de Sant Sebastià, que era un sant molt venerat i protector contra la pesta, per portar-lo fins a l'església parroquial del Poble Vell i un cop allí reunits van fer el "vot de poble" consistent en declarar festiu el dia de Sant Sebastià si els deslliurava de la pesta.
Des d'aleshores el 20 de gener es festiu a la vila i s'ha acabat convertint en la "festa major petita" i Sant Sebastià s'ha convertit en el copatró de la vila. A mes de la missa solemne que te lloc a l'església de Sant Cristòfol, també te lloc una cercavila, amb ball de gegants, ball de sardanes i una "galejada" matinal a càrrec dels trabucaires del Tro Gros.


                                                                                                             Ànec  Lluc

       







































































dijous, 19 de gener de 2017

Per un grapat d' euros.....

          Aquests dies s'estan debatent al parlament les partides que conformen els pressupostos de 2017 que s'han d'aprovar el mes de febrer. Fins ara la votació de totes les esmenes han tingut dues bandes  ben diferenciades: per una banda hi ha Junts Pel Si i la Cup, i per l'altre PP-C's-Psc i els cagadubtes de CSQP, que es mostren com a defensors de la lluita social però s'estimen mes prorrogar els pressupostos de l'antiga Kumbaryensia i Artur Mas, que aprovar els de JxSi. (La realitat però es que els de CSQP, el que volen realment es acabar aquesta legislatura i anar a eleccions, per veure si la nova formació dels Comuns son capaços de guanyar-les.).
Malgrat tot, la Cup segueix sense garantir l'aprovació definitiva d'aquests pressupostos si no es tenen amb compte les seves demandes. Aquestes demandes es centren en tres àmbits: pujada de la fiscalitat, mes diners per educació i la renda garantida de ciutadania. L'escull mes gran es la pujada de l'IRPF o l'impost de successions, per exemple, mentre que JxSí es mostra obert a augmentar la despesa en ensenyament i a la renda ciutadana. Estan estudiant d'on treure els diners necessaris per poder fer aquest augment, uns diners que s'hauran de "retallar"de les partides d'altres departaments. Malgrat tot, des de la Cup, tot i que admeten que l'educació i la renda garantida son dues de les seves demandes, avisen que sense acord en matèria fiscal, costarà arribar a una entesa pels pressupostos. Pel que fa a la partida d'ensenyament, els cupaires han demanat al govern que tanquin un acord amb els sindicats que per cert, tenen convocada una vaga pel 8 de febrer, i que un cop cop tancat ells l'avalarien. Aquests tres punts s'haurien de poder lligar abans del 28 de gener, que es quan els cupaires tenen previst fer el Consell Polític que ha de debatre l'aprovació o no d'aquests pressupostos.

       No s'hauria d'oblidar que aquests pressupostos, igual que havien de ser els de 2016 del juny, son excepcionals com ho es el moment que s'està vivint a Catalunya. Som molts els que pensem que el debat social pot quedar "aparcat" d'alguna manera, fins que s'arribi al final del procés i mes tenint amb compte que al setembre es farà el referèndum que decidirà el futur dels catalans. Ara hauriem donar sensació d'unitat i no cremar-nos per uns pressupostos de "curta volada". Si es guanya el referèndum s'hauran de fer noves eleccions per decidir "COM" serà la nova República i si es perd s'hauran de fer perquè el procés ha fracassat. No serveix de res barallar-nos per unes engrunes, o "per un grapat d'euros", quan podem aconseguir molt mes anant tots junts. No vull dir que la Cup hagi de donar un xec en blanc a JxSí, però no es menys cert que la Cup no pot guanyar el 100% de les seves demandes. Amb l'augment de la despesa en educació i la renda social, hauran estat ateses dues de tres. Segons Eulàlia Reguant de la Cup, les modificacions fiscals que proposen suposarien per la Generalitat uns 450 milions d'euros mes; no aprovar els pressupostos al juny de 2016 va suposar per la Generalitat deixar d'ingressar uns 1200 milions.


                                                                                                              Ànec  Lluc
       

dissabte, 14 de gener de 2017

If you feel F.C.Barcelona...... you feel Catalunya.

        " If you feel F.C. Barcelona, you feel Catalunya ", " Si sents el F.C.Barcelona, sents Catalunya ". Aquest es l'eslògan que ha fet servir l'agencia de Turisme de la Generalitat de Catalunya amb col·laboració amb el F.C. Barcelona per fer promoció de Catalunya arreu del mon. Tant bon punt s'ha conegut, altres clubs catalans entre els que destaquen l'Espanyol o el Joventut de Badalona han posat el crit al cel, perquè han vist en aquesta promoció un menyspreu cap a la resta de clubs. Si analitzem detingudament l'eslògan, veurem que diu que " si sents al Barça, sents Catalunya ". En cap moment es diu que "només", si sents al Barça, sents Catalunya.
 Val a dir que el F.C Barcelona col·labora amb l'agencia de Turisme de la Generalitat de Catalunya des de 2012 per vendre la marca "Catalunya i Barça" arreu del mon i es lògic que facin campanyes conjuntament per promocionar-se. Per cert i per alguns que ja qüestionen el cost de la campanya, aquestes campanyes no costen ni un euro a la Generalitat que de retruc, aprofita els milions de seguidors que el Barça te per tot arreu per donar a conèixer Catalunya. També s'ha de dir que el vídeo ha estat protagonitzat per dos germans mexicans que han guanyat el concurs "Fans meeting fans" organitzat pel Barça on els guanyadors aconsegueixen un viatge per Catalunya i entrades per un partit al Camp Nou per veure el Barça. En aquest concurs aquest any han participat 41 milions de persones. L'Espanyol, ara que sembla que remena caler amb el nou president xinés, podria endegar una campanya de promoció de Catalunya a la Xina, i altres paisos asiàtics, o per exemple, a Samoa. El mateix recomano per a la Penya i la resta de clubs catalans que tan ofesos s'han sentit. Estic convençut que l'agencia de Turisme de la Gencat no tindrà cap problema en fer campanyes que promocionin Catalunya, i mes tenint amb compte que son a cost zero. Però clar, potser es mes fàcil criticar i posar entrebancs al que fan els altres que posar-se a fer coses un mateix.

            La Generalitat ja ha demanat disculpes i ha lamentat que algú s'hagi pogut sentir ofès per aquesta campanya, que ha remarcat que no es en cap cas l'oficial del departament. Ha recordat que també s'han fet campanyes sembants amb els germans Roca o Kilian Jornet i properament se'n farà una amb l'arquitecta Benedetta Tagliabue. Ha convidat a l'Espanyol o a altres clubs que estiguin interessats en fer-ne alguna amb les mateixes condicions, a sentarse i parlar-ne.

                                                                                                     Ànec  Lluc

dimecres, 11 de gener de 2017

Xantatge a la CUP ? ......

            Quan es parla de xantatge a la CUP, tothom mira cap a Junts Pel Sí. Els fets però ens demostren una vegada mes que el veritable xantatge no prové dels "burgesos" catalans, com s'acostuma a qualificar a JxSí, malgrat que ERC en formi part, si no que ve dels que s'autoproclamen "esquerra catalana" de CSQP i els Comuns d'Ada Colau. La primera part d'aquest xantatge, el varem poder veure fa un any, amb la pressió que va rebre la CUP per no fer president a Artur Mas. Els cupaires van voler justificar aquell "Veto a Mas", comuna eina indispensable per eixamplar la "base" independentista. Un any després, tinc la sensació de que el "pas al costat" de Mas, no ha eixamplat gairebé res. Al juny els cupaires van esmenar la totalitat d'uns pressupostos que augmentaven la despesa social en uns 1000 M €, que potser no eren els mes socials, però era millor que prorrogar els anteriors. Els cupaires van caure al parany de CSQP que amb la resta de l'oposició els acusava de fer el joc als convergents. ( Vull remarcar que durant tota la legislatura, tota l'oposició es refereix al govern de la Generalitat com si fos de CDC, menyspreant d'aquesta manera la feina que fan els membres d' ERC, els Demòcrates i els independents que formen la coalició de JxSí.). Un cop tombats els pressupostos els mateixos cupaires es van adonar del seu error, que van intentar justificar dient que els pactes "muten". Tothom entenia que el pas al costat de Mas, havia de servir per donar estabilitat al govern de Puigdemont.

            En la qüestió de confiança que va presentar Carles Puigdemont, el president va incloure en el "full de ruta" una de les reivindicacions de la CUP com es el RUI. Amb el ja famós "Referèndum o referèndum" donava resposta a la petició dels cupaires de garantir un referèndum per Catalunya, acordat o no amb l'estat. JxSí volia d'aquesta manera acostar-se als Comuns-CSQP, defensors acèrrims del referèndum. Malauradament i després que el referèndum acordat s'ha demostrat un cop mes que es impossible, els Comuns ja s'han desmarcat. JxSí i la CUP mantenen ferma la voluntat de fer-lo unilateral al setembre de 2017.

             Malgrat això sembla que la CUP torna a patir l'assetjament dels "poscos" que ja els tornen a acusar de fer el joc a Convergència, ( ara PDECAT). La CUP també torna a sembrar el dubte sobre si aprovaran els comptes o no. De moment donen suport a les vagues d'ensenyament que han convocat els sindicats pel 9 de febrer, ( el mateix dia que s'han de votar els pressupostos ). La CGT n'ha convocat una el 18 de gener, dia en que suposadament comencen les negociacions per l'aprovació o no dels pressupostos. Eulàlia Reguant per la seva banda, també s'ha mostrat d'acord amb les reivindicacions dels sindicats de sanitat que atribueixen el col·lapse de les urgències de molts hospitals a les retallades que pateixen des de 2010. Denuncien també que la despesa en aquests àmbits es molt inferior a la dels moments àlgids de l'economia. ( Imagino que el nivell d'ingressos també es, encara molt inferior. ). Un altre tema de discrepància es la renda garantida de ciutadania. La CUP xifra en 760 M€ els diners que s'haurien de treure d'algunes partides ja previstes per atendre mes despesa social. De tota manera, serà el Consell Polític de la CUP del 28 de gener, qui decidirà si els aproven o no.

            La CUP rebrà tota mena de pressions per part dels Comuns, sindicats i entitats socials perquè no facin costat a la "dreta catalana" que segons ells representa JxSí. Espero pel be del país que la CUP no escolti els cants de sirena dels Comuns, que només es mouen per interès propi. Els cupaires haurien d'entendre que la independència de Catalunya s'ha de fer amb aquesta dreta, o no es farà. La complexitat de la CUP fa que les seves decisions siguin imprevisibles i moltes vegades difícils d'entendre. Tornem a ser al juny de 2016, pendents de l'aprovació o no dels pressupostos per part de la CUP. Veurem si els cupaires prioritzen el camí cap a la independència o la lluita social des de l'autonomisme.
JxSí ja ha advertit a la CUP que si no hi ha pressupostos s'acaba la legislatura i es convoquen eleccions el mes aviat possible. Els cupaires entenen aquest avis com un nou xantatge però no s'han queixat del que pateixen per part dels Comuns, que precisament el que volen es la convocatoria d'unes noves eleccions autonomiques, tal com va manifestar Xavier Domènech fa uns dies.


                                                                                                           Ànec  Lluc 

           

dimarts, 10 de gener de 2017

Puigdemont no serà candidat......

         Aquests darrers dies s'ha desfermat la polèmica arran d'unes declaracions del president de la Generalitat Carles Puigdemont a la cadena Ser, quan va afirmar que d'aquí a un any ja no seria el president del govern català. De la mateixa manera va voler deixar clar, que tampoc seria el candidat del PDECAT en unes noves eleccions catalanes. No s'entén però la sorpresa davant aquestes declaracions, perquè cal recordar que el "mandat presidencial" que va adquirir Junts Pel Si el 27 S era per un termini de 18 mesos com a màxim. El mateix Artur Mas, que es qui havia de ser president en un principi, es va comprometre a marxar i a no presentar-se a les eleccions constituents que es celebrarien en un màxim de 18 mesos. Això almenys es el que marcava el full de ruta de JxSí. Amb els resultats del 27 S i degut a la "dependència" de la CUP per tirar-lo endavant, aquest full de ruta ha sofert algunes variacions. La primera va ser el "pas al costat" que va haver de fer Artur Mas per les exigències dels cupaires. Així va ser com Carles Puigdemont, aleshores alcalde de Girona, va ser nomenat president de la Generalitat entomant també el repte de portar Catalunya cap a la independència o a les seves portes. Al juny va arribar el primer gerro d'aigua freda per l'independentisme quan la CUP, malgrat el compromís adquirit amb JxSí va esmenar la totalitat dels pressupostos que van quedar rebutjats amb els vots de la CUP, PP, PSC, CSQP i C's.
El president Puigdemont va obrir llavors una nova etapa, anunciant pel setembre una qüestió de confiança, que cas de no superar hauria suposat la convocatòria de noves eleccions i hauria deixat en evidència el fracàs del procés. Per tal de superar la qüestió de confiança, el president Puigdemont va anunciar la celebració d'un referèndum, acordat amb l'estat o unilateral que s'hauria de celebrar com a molt tard el setembre de 2017. Aquest anunci de referèndum va satisfer la CUP ja que era una de les seves demandes. El passat desembre el govern de JxSí amb els vots favorables de la CUP va aconseguir que els pressupostos de 2017 fossin admesos a tràmit i puguin ser "negociats" al parlament, tot i que els cupaires avisaven que en cap cas això no significava que aprovaven els comptes, ja que els definitius els haurà d'aprovar primer l'assemblea cupaire que es farà el 28 de gener. Per la seva banda JxSí ja ha manifestat que aprovar els pressupostos es "vital" pel procés, i que sense pressupostos no hi haurà referèndum i molt probablement s'avancin les eleccions.

        Sigui com sigui, el que sembla força clar es que hi haurà eleccions, ja siguin autonomiques, com fa uns dies demanava Xavier Domènech, o constituents, un cop celebrat, i guanyat pel "SI" el referèndum. I el que sembla clar almenys, ara per ara, es que Carles Puigdemont no vol repetir com a candidat. Fonts del PDECAT han dit que de moment no es plantegen el debat successori, perquè es mostren força convençuts, al igual que ERC, que la CUP acabarà aprovant els pressupostos i es podrà fer el referèndum unilateral però "vinculant", perquè el acordat amb l'estat, Rajoy ja ha dit que res de res. Per cert que els de CSQP ja s'han desmarcat del referèndum unilateral i segueixen demanant un acord amb l'estat, tot i saber per activa i per passiva que es impossible.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dijous, 5 de gener de 2017

Fanalets de la punyeta....

                                                                     
Reis Mags arribant amb tancs
        

           Cada any la cavalcada de reis tenia dos protagonistes essencials, que eren els Reis Mags d' Orient i els nens. Aquest any però, el protagonista que ha encès totes les polèmiques han estat els fanalets de l' ANC.
A Catalunya es una tradició popular que els nens i nenes vagin a veure la cavalcada provistos amb un fanalet, generalment de cartró i que acostumen a portar una font de llum a l'interior tot i que també n'hi han fets de cartolina o paper de diferents colors que simulen aquesta llum. Temps enrere portaven una espelma, però fa força anys que l'espelma s'ha canviat per una bombeta amb una "pila". Hi ha fanalets de totes formes i models amb tota mena de dibuixos i a moltes escoles es fan com a "treball de manualitats". També es costum des de fa força temps que TV3 faci la retransmissió de la cavalcada de reis, com fan gairebé totes les cadenes de televisió. Televisió de Catalunya ofereix aquesta retransmissió des d'un poble o ciutat diferent cada 5 de gener. Enguany es va triar la ciutat de Vic, per fer la retransmissió de la seva cavalcada.

              L' Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium aprofitant la benentesa d'aquesta retransmissió a Vic, fan fer una "crida" perquè aquells nens que volguessin, vagin a la cavalcada portant un fanalet amb l'estelada, que per cert es una pràctica que a Osona van començar al 2012. Aquest any i amb motiu de la presència de les càmeres s'ha intensificat aquesta campanya i s'han venut molt mes fanalets amb la silueta de l'estelada  als costats.
Aquesta campanya ha fet emprenyar moltíssim a C's i al PP i a tota la caverna mediàtica unionista que han carregat fort contra l'independentisme. S'ha acusat a l' Anc i Òmnium de polititzar una festa que ha de ser pels nens, d'adoctrinament independentista i d'utilitzar als nens per fer propaganda política.
Segons el RAE, diccionari de la Real Academia de la Llengua Espanyola, adoctrinament es "inculcar a alguien determinadas ideas o creencias". Aquí no s'inculca res a ningú, ja que els nens poden portar el fanalet que vulgui o no portar-ne cap. Jo recordo quan era petit, haver vist fanalets d'una coneguda marca de refresc, per exemple i ningú deia res.
Els que han polititzat aquesta cavalcada son els que veuen "fantasmes" per tot arreu, perquè els fa angunia tot allò que te a veure amb Catalunya. Ningú es queixa quan des de SCC-C's-PP es promouen manifestacions espanyolistes on hi apareixen fins i tot banderes amb l' ocellot i on s'hi poden veure "grans i petits". Que només siguin quatre gats, no es culpa dels independentistes. Enlloc de posar el crit al cel titllant a les dues associacions, que vull recordar son privades i es mantenen amb les quotes dels socis, els unionistes podien haver engegat un campanya amb fanalets amb la bandera espanyola; clar que potser no les hauria portat ningú, perquè a Vic precisament, unionistes no n'hi han gaires.

             M'ha sorprès però negativament que Gabriel Rufiàn declari que aquesta campanya dels fanalets "li grinyola" i que ell no l'hauria fet. Sincerament, crec que declaracions així son sobreres perquè donen munició als que diuen que l'independentisme esta dividit. Per acabar-ho d'adobar Òmnium també s'ha desmarcat a última hora d'aquesta campanya dels fanalets. Fins quan hem de justificar i demanar perdó per tot el que volem fer ? Nosaltres anem amb el lliri a la mà, ens les estan fotent per totes bandes. Desconnexió, desobediència i a la primera de canvi ens acollonim perquè als unionistes no els hi agrada. A tots els paisos del mon, els nens van amb banderetes del seu país. Tots hem vist nenes vestides de sevillanes, legionaris repartint caramels, nens vestits de toreros etc. Fins i tot l'exercit estava present al Saló de la Infància fins l'any passat, (aquest any sembla que no).

              De tota manera el que toca el voraviu a C's-PP i demès fauna unionista no son els fanalets amb l'estelada que fa anys que es porten a Osona i mai havien dit res. El problema es que aquest any la cavalcada de Vic es la que retransmetre TV3 en directe la podran veure milers i milers d'espectadors. Ni adoctrinaments ni punyetes. Malauradament molts catalans han caigut al parany, i li han fet el joc als unionistes. Amb tant de seny, no arribarem mai enlloc.


                                                                                                         Ànec  Lluc
          

Els Comuns ja no volen referèndum......

            Els Comuns ja no volen el referèndum. Després de donar la tabarra durant mesos amb el referèndum acordat, ahir Xavier Domènech, líder "d'EnComúPodem" i molt probablement cap de llista del nou partit dels Comuns, (si Ada Colau decideix seguir només com alcaldessa ), ha manifestat que la nova formació no donarà suport a cap referèndum que no sigui acordat. Per justificar aquesta negativa ha dit que no saben en que es diferenciaria un referèndum unilateral amb el 9-N que no va tenir efectes jurídics ni polítics. El PP de Rajoy ha tornat a dir que MAI es podrà fer cap referèndum que posi en perill la unitat d' Espanya, ni tan sols amb una hipotètica reforma de la Constitució. Els Comuns i els seus socis de CSQP s'han mostrat sempre defensors del dret a decidir i el referèndum. Cal recordar que els diputats de CSQP van exhibir unes pancartes al parlament demanant el referèndum. Ara davant la impossibilitat de que aquest sigui acordat amb l'estat, i amb el compromís ferm del govern de Junts pel Sí de fer-lo si o si,
Xavier Domènech ha rebutjat donar-hi suport i ha dit que el que necessita Catalunya son unes noves eleccions.

           Perquè fa ara aquesta proposta ?. Perquè se'ls acaba el temps. Amb la negació taxativa de Rajoy a que MAI es podrà fer un referèndum acordat, cosa que tots sabíem de fa temps, el principal argument dels Comuns, que era intentar acordar el referèndum per allargar el procés, havien de canviar d'estratègia. Albano Dante, líder de Podem, per cert cada cop mes qüestionat per les pròpies bases, va deixar entreveure que podrien donar suport a un referèndum però sense data. Es a dir un procés sense data de caducitat i que pot durar un, cinc o tres-cents anys mes. La data de setembre de 2017 per celebrar aquest referèndum consensuada entre Junts Pel Sí i la CUP, obligaria als QWERTY a "retratar-se". Una manera d'evitar haver-se de pronunciar i seguir amb l'ambigüitat del "Si però NO" es anar a noves eleccions. Unes noves eleccions significarien el fracàs del procés independentista i obriria les portes de la Generalitat a la nova confluència d'esquerres que preparen l Colau i companyia. Saben que un nou Junts Pel Sí es impossible i per tant la lluita seria amb ERC, perquè donen per fet el suport de la CUP amb l'argument de fer una Catalunya d'esquerres, autonòmica però d'esquerres i amb uns pressupostos mes socials. Aquests son els arguments que farien servir per aconseguir la Generalitat i la permanència de Catalunya a l'estat espanyol, que es el seu principal objectiu......això si, en un estat plurinacional i fraternal.
Per últim una pregunta als independentistes que diuen que hi ha a dins de Podem-ICV-EUiA-Comuns......Ara que ha quedat clar que la nova formació d'Ada Colau no es independentista penseu dir/fer alguna cosa ?


                                                                                                             Ànec  Lluc