dimecres, 25 d’octubre de 2017

Felip VI: de "preparao" a "absolutista"..........

                                                                               
Felip VI, Generalíssim i cabdill espanyol 2.0 



             Felip VI fins ara s'havia mantingut una mica al marge de la situació política que s'està produint a Catalunya sobre tot les ultimes setmanes. Després de la forta repressió que va fer servir el govern del PP per aturar el referèndum de l' 1 d'octubre on la policia i la guàrdia civil va carregar contra gent pacifica que anava als col·legis a votar, i que va deixar el trist balanç de mes de 1000 persones ferides, la Casa Reial va anunciar que Felip VI  faria una declaració institucional la nit del dimarts 3 d'octubre. El discurs del rei va sorprendre a tothom, ja que lluny de mantenir-se "neutral" s'ha posat al costat de Rajoy i ha culpabilitzat als polítics catalans de la situació que s'està produint a Catalunya. Va acusar al president de la Generalitat d'haver-se saltat la Constitució sistemàticament mostrant així una deslleialtat cap als poders de l'estat. Va donar suport a les actuacions de Rajoy, que han assegurat la vigència de l'estat de dret i d'autogovern de Catalunya. Es va mostrar també totalment compromès amb la Constitució i la unitat d' Espanya. ( La unitat d' Espanya va ser el que li va demanar Franco al seu pare, abans de proclamar-lo rei d' Espanya.).
No va fer cap menció a les dures imatges de les carregues policials que van tenir lloc el diumenge 1 d'octubre, i que es van poder veure arreu del mon, tret d'algunes cadenes i mitjans espanyols que van treure importància als fets. Tampoc va fer esment dels centenars de ferits. L'únic que va dir als ciutadans catalans va ser que fa 39 anys que tenim un estat de dret i una constitució que garanteix la convivència entre tots els espanyols. Als espanyols els va voler transmetre un missatge de tranquil·litat i esperança, i va afegir que tot i que son moments molt difícils però que ens en sortirem perquè creiem en Espanya i ens sentim orgullosos de ser espanyols.

              La premsa estrangera va mostrar la seva sorpresa per l'actitud del monarca que enlloc de mediar per trobar una solució al conflicte va acabar atiant el foc. Liberation fins i tot va publicar un article amb la imatge del rei cap per avall, preguntant-se si s'havia arribat a un punt sense retorn. Le Monde titulava "Catalunya: Espanya a punt d'implosionar". The Financial Times ressalta l'atac encreuat entre el rei i Puigdemont. Fa uns dies en el transcurs de l'entrega a Oviedo dels premis "Príncep d' Astúries", Felip VI es reafirmava en el discurs que ja va fer el 3 d'octubre i encoratjava a Rajoy a aplicar el 155 tant aviat com fos possible per tal de que Catalunya torni a estar dintre la legalitat constitucional. Davant de autoritats espanyoles i europees ha afirmat que "Catalunya es i sempre serà una part essencial d' Espanya". Va dedicar un 25% del seu discurs a acusar als polítics catalans de fracturar i dividir la societat catalana, de dinamitar la unitat d' Espanya, i de fer trontollar la convivència democràtica que ens vam donar tots els espanyols l'any 78. Ambdues vegades aquest discurs es el  mateix que fa servir el PP per acabar amb els drets fonamentals de molts catalans.

                La Generalitat va qualificar aquestes declaracions d'irresponsables i va titllar al rei de portaveu del govern de Rajoy. El Lehendakari basc, Iñigo Urkullu va titllar les declaracions de decebedores i es va mostrar preocupat perquè no va sentir en el rei cap oferta de diàleg. En el mateix sentit es va manifestar Podemos que va afegir que Felip VI havia lligat el seu destí al PP. Alguns regidors i alcaldes del PSC també es van mostrar decebuts i preocupats pel to bel·ligerant del monarca. L'ajuntament de Girona ha vetat en actes municipals la presència del rei, de cap representant de l'estat espanyol o de les seves forces policials.
Es de suposar que si fins ara, les visites a Catalunya de Felip VI eren escasses, a partir d'ara seran minses.


                                                                                                                Ànec  Lluc

dimarts, 24 d’octubre de 2017

La lluita continua ......

            Ja torno a ser per aquí. Després d'un "temps de silenci" per motius professionals que m'han fet impossible escriure res per manca de temps, torno per descriure els esdeveniments que s'estan produint al nostre país i que des de l' 1 d'octubre s'han precipitat amb el pas de les hores. Malgrat haver estat molt enfeinat, he seguit fil parranda tot el que ha passat des de que el president Puigdemont i tot el seu govern signés la convocatòria del referèndum. Un referèndum que es va acabar celebrant el passat diumenge 1 d'octubre, malgrat tots els entrebancs que hi ha posat l'estat espanyol. 10.000 membres de les forces de seguretat de l'estat entre guàrdia civil i policia nacional, no van ser capaços d'evitar que mes de dos milions de persones anessin als col·legis a votar. En les setmanes previes al referèndum, la guàrdia civil va escorcollar impremtes i magatzems, en busca i captura de paperetes, urnes o sobres que pugessin estar destinats al referèndum i fins i tot van entrar a la redacció del diari local "El Vallenc". La guàrdia civil va entrar a enregistrar varies conselleries de la Generalitat. En el transcurs d'aquests escorcolls es va arribar a detenir a alts càrrecs de la conselleria d'economia, entre ells el nº 2 de Junqueras i el secretari d'estat de la hisenda catalana. La gent va sortir al carrer en resposta a la crida que van fer L' ANC i Òmnium. Per aquelles movilitzacions davant la conselleria d'economia, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart son ara a la presó de Soto del Real acusats de sedició.
El dia 1 d'octubre, les forces de repressió de l'estat, que per cert estan allotjats a tres vaixells al port de Barcelona van carregar contra la gent que pacíficament ocupava les escoles per assegurar que la gent podia exercir el seu dret a vot. Van començar a donar garrotades a tort i dret, sense tenir amb compte que hi havia nens i gent gran. Al final de la jornada el balanç de ferits era de mes de 1000 persones. El resultat del referèndum va ser una victòria aclaparadora del SI, amb un 90% dels vots. Ningú, tret dels independentistes, ni a la resta d' Espanya ni del mon va reconèixer els resultats, per la  manca de garanties democràtiques en que es va haver de realitzar el referèndum per les trampes i impediments de tota mena que va posar l'estat espanyol.
Malgrat el NO reconeixement internacional del resultat del referèndum, el president de la Generalitat els va fer públics i oficials al Parlament de Catalunya on va proclamar la República Catalana per tot seguit deixar-la en suspens durant unes setmanes, alhora que feia una crida al president Rajoy per seure plegats i negociar una sortida política. La reacció del govern Rajoy no es va fer esperar i va demanar formalment per escrit a Puigdemont, si en el ple del Parlament havia declarat la DUI o no, perquè no els hi havia quedat gaire clar. Donava un temps al president de la Generalitat, per respondre a la qüestió abans de tirar endavant l'article 155 de la Constitució que permet intervenir i fins i tot suspendre una autonomia.
         
               Puigdemont va respondre a aquest requeriment del govern de Rajoy amb una carta on exposava la oferta de diàleg i la suspensió de declaració d'independència per poder negociar. Pel govern espanyol, aquesta resposta no ha aclarit si efectivament hi va haver o no declaració de independència i per tant posava en marxa els mecanismes per activar l'article 155 de la constitució del 78. Dissabte passat, en un consell de ministres extraordinari, es van acordar una serie de mesures que aquesta setmana ha d'autoritzar el senat on cal recordar el PP te majoría absoluta tot i que el Psoe ja ha anunciat que dona el seu suport a Rajoy perquè apliqui el 155. C's mes enllà de donar també el seu suport a aquestes mesures, ha estat qui mes ha empès al PP a tirar endavant aquest 155.
El govern català davant aquesta reacció del govern espanyol ha decidit fer un ple al parlament aquest dijous, on es podria proclamar la República Catalana o convocar eleccions el mes aviat possible, per evitar que sigui l'estat espanyol, qui, un cop intervinguda la Generalitat les pugui convocar des de Madrid. Enmig de tot aquest enrenou Puigdemont ha decidit que dijous anirà al senat a donar i demanar explicacions. Tot apunta a un últim intent d'evitar l'aplicació del 155.
Membres del PP però, han dit avui  mateix que ara ja no n'hi ha prou amb que Puigdemont convoqui unes eleccions per aturar el 155, que es el que demanava el Psoe. Ara demanen al president català que manifesti públicament  que s'ha equivocat en tot aquest procés i que renuncia explícitament a cap mena de declaració d'independència. Volen que Catalunya es "rendeixi" davant de la força de l'estat i torni a la legalitat de la constitució. Si no ho fa per les bones, hauran de fer allò que no volen fer, (paraules de Rajoy), per tal de restablir l'ordre i la llei a Catalunya.
Rajoy però ha oblidat que aquest procés es un procés de la gent, i es la gent la que passarà per sobre del govern. Si pensen que amb l'aplicació del 155, els independentistes ens anirem cap a casa, i ens resignarem estan molt equivocats i poden trobar-se amb un conflicte que ningú sap com i quan pot acabar.



                                                                                                                    Ànec  Lluc

dimarts, 9 de maig de 2017

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 7 de maig de 2017

Apadrinar urnes ?....Seria un gran error....

                                                                         

          Aquesta setmana Puigdemont i Junqueras van anunciar la creació d'un concurs públic per la compra per part de la Generalitat de 8000 urnes, per tal de fer el referèndum. Potser tampoc calia fer aquest anunci com si es tractés d'un fet excepcional. Com era d'esperar el govern espanyol ha reaccionat al seu estil, amb xuleria, amenaces d'actuació de la fiscalia però sense haver-ho pensat ni dos segons. Es el discurs de la por, que a mesura que s'acosti el dia del referèndum anirà en augment, sobretot perquè no tenen mes arguments. Comprar urnes no es cap delicte, i la fiscalia no pot actuar perquè tingui la sospita de que es faran servir per un referèndum il·legal. Les Urnes serveixen per igual, per un referèndum, o per una consulta per decidir si volem la "paella" de carn o de peix. Son receptacles de metacrilat o cartró amb una tapa i una ranura per on s'introdueixen les paperetes. L'únic que pot ser delicte es la finalitat de la consulta i no pas la consulta en sí mateixa. Per tant l'amenaça del govern central de que la fiscalia actuarà per la compra d'urnes, no es mes que una "bravuconada" que queda en paper mullat. De fet Andalusia, te urnes pròpies des de 2001 i mai s'ha considerat que fos il·legal. Des de les xarxes socials i en algun diari digital ha començat a correr la proposta de comprar les urnes entre els catalans, per deixar-les tot seguit a la Generalitat. Iu Forn al Nacional,cat, llençava la idea d'apadrinar urnes. Val a dir, que als catalans d'enginy no ens en falta, i s'ha de reconèixer que com a conya no esta gens malament. Alguns però, sembla que s'ho han pres seriosament i han arribat a suggerir que l'ANC i Òmnium facin alguna mena de campanya per l'adquisició de les urnes. Crec sincerament que tornem a fer-ne un gra massa.

           Les urnes les ha de comprar el govern i el decret o l'ordre de compra l'ha de signar el conseller de l'àrea que li pertoqui. Si la resta de consellers i fins i tot el mateix Puigdemont vol signar per solidaritat, endavant, però el responsable es el conseller, en aquest cas de Governació, i que les possibles conseqüències-represàlies van incloses al càrrec de cada conselleria. El 27 S la ciutadania va triar 72 diputats per portar Catalunya a la independència, i els consellers quan van acceptar el càrrec, eren conscients que fer-ho comportava riscos. Doncs ara ha arribat el moment. Ara ja s'ha acabat cedir protagonisme als voluntaris, perquè ja el van tenir el 9 N, i cada 11 de setembre des de fa cinc anys. Ara son els polítics els que s'han d'arremangar per fer front al "xoc de trens" que cada vegada esta mes a prop. Qui no estigui preparat per assumir les conseqüències ja pot agafar la porta per no enredar, tot i que també s'ho podien haver pensat abans. D' aqui a la celebració del referèndum els atacs i amenaces per part del govern espanyol seran mes freqüents i durs.

            Ara arriba l'hora de la veritat i es el govern el que ha de plantar cara a les amenaces de l'estat. Hem demostrat sobradament que la majoria del poble esta darrera seu donant-los suport, però es el govern el que ha de posar el que s'ha de posar a sobre la taula per demostrar que això va de debò i que ara ja només queda referèndum o referèndum. Les diferents propostes per apadrinar, o comprar urnes, ho fan amb la bona fe de voler ajudar en tot lo possible, però el fet de no ser la Generalitat qui organitzi i s'encarregui de TOT el que envolta al referèndum, el convertiria automàticament en un altre 9 N, i quedaria des legitimat.
Davant les pressions del govern espanyol, que fins i tot han arribat a les empreses fabricants d'urnes, algunes veus, sobretot a xarxes socials han llençat la idea de comprar-les fins i tot a Xina. No caldrà però, perquè almenys dues d'aquestes empreses, ja han dit que es presentaran al concurs que convocarà la Generalitat per l'adquisició de les urnes. Totes dues empreses han deixat clar que no veuen cap delicte en vendre el seu producte, que en aquest cas son urnes. Ells fabriquen i venen urnes, sense demanar al client, perquè les farà servir.

             L'estat espanyol, torna a fer un ridícul espectacular al anunciar accions de la fiscalia abans de que aquesta es pronuncies. Posa en evidència que la fiscalia actua moltes vegades per ordre directe del govern, la qual cosa fa evident que la separació de poders no existeix a aquest país. Si finalment l'estat acaba ordenant a fiscalia actuacions contra la Generalitat o les empreses pel fet de "comprar" urnes, quedarà "retratat" davant la comunitat internacional. Per tant, deixem al govern que faci la seva feina, que per altre banda es per lo que van ser escollits el 27 S, i deixem-nos d'invents o idees, que tot i ser fetes de bona fe, des-legitimarien el referèndum i al govern.


                                                                                                             Ànec  Lluc 

dissabte, 6 de maig de 2017

C's s'empassa el "cupo basc" .......

                                                                           


             Ciutadans s'ha hagut d'empassar un altre gripau de la "bassa" que te el govern del PP. Aquesta vegada ha estat pel "cupo basc", que la formació Taronja va voler fins i tot eliminar durant la campanya a les darreres eleccions. Doncs ara, i per fer possible l'aprovació dels pressupostos del govern de Rajoy, s'ha hagut d'empassar una millora important d'aquest "cupo". Amb la negativa del Psoe i de la resta de forces polítiques del congrés a donar suport als pressupostos del PP, Rajoy s'ha vist obligat a llençar-se als braços del PNB, que ha posat com a condició "sine qua non" la millora del "cupo basc". Segons va declarar Aitor Esteban l'acord per donar suport als pressupostos de Rajoy inclouen una rebaixa de 500 M€ en el "cupo" que el país basc paga a l'Estat pels serveis que rep i aquest retornarà a Euskadi 140 M€ com a compensació pel que se'ls ha cobrat "de mes" des de 2007. També s'ha aconseguit una inversió de 3800 M€ en la "Y" basca del tren d'alta velocitat. Aquest acord, al que han arribat Cristóbal Montoro i el conseller basc d'hisenda Pedro Azpiazu, tanca 10 anys d'incerteses financeres i assegura la pau fiscal entre els dos governs. Servirà també perquè els cinc diputats del PNB donin suport als pressupostos de l'Estat, assegurant així la legislatura.

            En la votació de dijous, Ciutadans va voler "fugir d'estudi", deslligant el fet de donar suport als pressupostos a aquesta millora pels bascos, argumentant que no es votava el "cupo basc" i en la llei de pressupostos no figura enlloc que aquests estiguin supeditats a cap acord sobre el "cupo" al qual ells s'hi oposaran obertament. Girauta va puntualitzar que estudiaran la llei que posi "en paper" aquest acord amb el PNB, i si creuen que suposa privilegiar a un govern nacionalista i perjudicial per la resta d'espanyols, no li donaran suport. I aqui es on esta "la mare dels ous". Al no incloure la negociació del "cupo" dins del Pressupostos Generals de l'Estat, ha bordejat la línia vermella que hauria suposat pel partit de Rivera haver-lo inclòs. D'aquesta manera el PP s'ha assegurat els 175 vots necessaris perquè els PGE tirin endavant, mentre el "cupo" es negocia en paral·lel.
Malgrat tot, el partit de Rajoy, necessitarà un vot mes quan els PGE tornin al Congrés després de ser debatuts en comissió, i aprovats al Senat, on el PP te majoria. Els 175 vots han estat suficients per rebutjar les esmenes a la totalitat, però per la seva aprovació final, en calen 176. Aquest vot `podria venir de Nueva Canarias, que tot i que va ser un dels grups que va presentar una esmena a la totalitat, sembla el candidat mes adient. Pedro Quevedo ha defensat l'esmena pel maltractament financer que han rebut les Illes Canarias, que ha xifrat en 600 milions d'euros, però s'ha mostrat en disposició de negociar la concessió del seu vot. Montoro li ha estès la ma a aquesta negociació i ha reconegut que Canarias mereix un tracte diferent. Aquest tracte diferent, pot ser semblant al aconseguit pels bascos i el seu "cupo". Aitor Esteban del PNB, ja va explicar que rebutjar els pressupostos i forçar noves eleccions no es cap solució, perquè tot fa sospita que unes terceres eleccions donarien uns resultats semblants als que ja tenim ara. Aquest es un avis a Ciutadans, de que el millor que pot fer pel que fa al "cupo basc", es empassar-se el gripau i mirar cap un altre lloc. A mes, el gripau pot engreixar, si el tracte diferencial. s'amplia a les Illes Canarias. El PP esta atrapat, perquè a mes dels vots de C's, necessita "SI o SI" els de PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias. Si no, se'n va tot a norris.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimecres, 3 de maig de 2017

Master - Chefs ......i els stagiers..

                                                                       


        Fa unes setmanes coneixíem la realitat que s'amaga darrera dels fogons dels restaurants amb estrelles Michelin, mitjançant un reportatge de David Brunat a "El Confidencial" on un antic "stagier", que es com s'anomenen als aprenents de cuina, que va passar per El Bulli de Ferran Adrià i DiverXO de David Muñoz, explicava la molt dura experiència que suposa treballar 15 o 16 hores al dia, entre exigències, i fins i tot maltractament verbal i disputes entre els companys de cuina per tal de destacar davant el Chef. Per acabar-ho d'adobar, la majoria dels casos, sense cobrar ni cinc, cuinant uns menús que poden oscil·lar entre els 100 i els 300 €, depenen de les estrelles del restaurant. Els Chefs d'aquests restaurants, intenten justificar aquestes pràctiques argumentant que hi ha llargues cues d'estudiants de cuina que volen passar per als seus fogons a formar-se, fet que consideren com un privilegi. Aprendre amb Adrià, Berasategui, Arzak, Muñoz, els Germans Roca o Jordi Cruz, ho qualifiquen com un "Master" de cuina, pel qual, aquests cuiners podrien demanar molts diners. Han estat les declaracions de Jordi Cruz, Chef del Àbac de Barcelona amb una estrella Michelin, i presentador del Programa de cuina MasterChef de TVE, que va dir que un restaurant amb estrella Michelin es un negoci, i que si tingues de tenir a tots els cuines necessaris en plantilla, no seria viable. Esta reconeixent explícitament, que els "stagiers" al marge d'aprendre o no, estan fent feines que haurien de fer treballadors contractats, però llavors baixarien els beneficis. Compara el que costa un menú al Celler de Can Roca, uns 165€, amb el que costa al Casino de Mònaco, uns 700€, però fa trampes perquè no compara els salaris que es paguen a Espanya amb els de Mònaco. Diu que si volem que els becaris cobrin o que es millorin les condicions a les cuines Michelin, s'haurien d'apujar els preus i la gent no esta disposada a pagar-los. Estimat Jordi, potser es que la gent amb sous mileuristes, no es que no estigui disposat a pagar-los, si no que no pot.
El seu company de programa a TVE, Pepe Rodriguez, no esta d'acord amb que es necessari tenir becaris sense sou per fer rendible un restaurant Michelin, però avisa que sense els "stagiers" molts ho passarien malament. En el seu restaurant "El Bohío" amb una estrella, te 8 cuiners contractats i 8 "stagiers". Diu que li agradaria poder oferir un contracte a tots, però no es possible. També diu, al igual que els seus "companys" amb estrelles Michelin, que davant l'allau de desenes de joves que volen formar-se a la seva cuina no poden pas dir que no. El Celler de Can Roca rep 600 sol·licituds anuals.

          Els sindicats però veuen en aquestes pràctiques, que tot i ser legals, una forma d'explotació laboral. Ficar a una cuina a un jove 15 o 16 hores, amb la mateixa pressió i exigència que a la resta de l'equip es un abús, sigui un restaurant amb estrelles Michelin, o la "Fonda Casa Pepe". A mes pot generar frustració si no son els mateixos Chefs els que imparteixen la formació que se suposa han anat a rebre. A mes es molt habitual, com han confessat alguns "stagiers" sovint han de fer feines com rentaplats, escombrar i fregar, que si be es cert son "feines de cuina" no sembla que s'hagin d'aprendre gaire i menys en un restaurant d'elit.

           I es que, si be es cert que tenen raó els Chefs, quan diuen que la formació en un restaurant Michelin te un valor afegit, i mes si el Chef d'aquests restaurant es mediàtic, no deixa de ser cert, que aquesta raó es perd, quan els "stagiers"no estan donats d'alta a la S.S., tenen jornades laborals de com a màxim 8 hores i estan vinculats a convenis amb escoles o acadèmies de cuina. No es pot oblidar que al cap i a la fi, hi van per aprendre, no per treballar. Aquí es on alguns s'aprofiten el buit legal i utilitzen als "stagiers" per fer feines que hauria de fer un treballador contractat, amb la única finalitat d'abaratir costos. Només cal veure el concurs "Master-Chef" de TVE, on, almenys les poques vegades que l'he vist, m'ha semblat que el jurat format per Jordi Cruz, Pepe Rodriguez i Samanta Vallejo-Nagera, es mostra amb els concursants amb prepotència i gairebé arriben a fer-ne escarni. Recordo les paraules de Karlos Arguiñano quan li van preguntar perquè va rebutjar participar al programa, i va dir que per a ell, la cuina havia de ser divertida, i la gent s'ho havia de passar be a la cuina, i a MasterChef, sembla que hi van a patir.


                                                                                                                 Ànec  Lluc

dimarts, 28 de març de 2017

"Un País en Comú"....no tant comú.

El nou espai polític que promouen Ada Colau i Xavier Domènech ha presentat la llista que, encapçalada pel mateix Domènech, vol aixecar el projecte que permeti a la formació ser una veritable alternativa de govern. Per afrontar aquest repte que ha de néixer el 8 d'abril, Xavier Domènech s'ha envoltat dels dirigents de BCNenComú, ICV, EUiA i alguns independents per ocupar 25 llocs dels 32 que tindrà la direcció del partit. Entre aquests 25 no s´hi troba Ada Colau, que si formarà part però de la Coordinadora Nacional. Si hi figura el nº2 de l'ajuntament de BCN, Gerardo Pisarello, el regidor Eloi Badia, i també el marit de la pròpia Ada, Adrià Alemany. Per ICV hi seran David Cid, Marta Ribas, Ernest Urtasun com els mes significatius. EUiA incorpora entre altres al seu líder Joan Josep Nuet, i tres membres mes de la seva direcció. Domènech també ha inclòs a la llista a alguns independents com Vicenç Navarro que ha estat lligat a l'òrbita de Pablo Iglesias, professors de la UB com Paola Lo Cascio o Marc Parés, a mes d'alguns sindicalistes, psicòlegs o politòlegs.
El problema l'ha presentat Podem. Després de la divisió interna que ha generat la decisió del partit lila d'incorporar-se o no a la nova formació, a l'hora de fer les llistes ha quedat reflectida la divisió que existeix dintre de la formació podemita. La fractura ja es va poder veure quan Fachin va anunciar la intenció de que Podem quedes fora de la nova formació. Aquesta "opció personal" del secretari general de Podem va generar discrepàncies al si de la formació, fins al punt de que es va convocar una consulta per tal que fossin les bases les que decidissin si Podem confluïa o no. La consulta va tenir molt baixa participació, un 8%, i malgrat que d'aquest 8%, un 64% donava suport al "NO" de Fachin, finalment l'Albano va haver de baixar del "burro" i cedir davant les pressions perquè Podem s'incorpori a "Un País en Comú". ( Tot i que Fachin ho ha negat, sembla que va ser el mateix Pablo Iglesias qui va donar l'ordre des de Madrid de que s'havia de formar part del partit de "Colau&Domènech", si o si.). Degut a la tensió creada, Domènech no ha pogut incloure a la seva llista cap membre de Podem que ha decidit presentar llista pròpia pels set llocs restants a la direcció. Per tal d'aconseguir aquest set llocs, en disputa a la direcció del nou partit, Fachin ha posat al capdavant de la seva llista a la diputada a Madrid d'EnComúPodem, Marta Sibina, que manté una bona relació amb els comuns. ( Marta Sibina es també la parella de Dante Fachin, que també apareix a la llista.). Aquesta llista ha estat confeccionada pel propi Fachin, que ha argumentat falta de temps per poder organitzar un procés participatiu per fer-la. Podem es vol assegurar obtenir els set llocs a la direcció d' "Un País en Comú"per tenir mes representació que ICV. Malgrat tot a Fachin li ha sortit una llista alternativa dins el mateix partit. Jessica Albiach que va perdre les primàries, precisament davant Fachin, ha presentat la seva candidatura, amb l'esperit de "sumar" i evitar el conflicte intern, perquè es la única manera de guanyar. Cal recordar que des de les primàries de Podem, que va guanyar Fachin, la direcció de Podem Catalunya s'ha tornat monolítica al voltant del secretari general, que s'ha rodejat de persones afins, i fent fora de la cúpula del partit a membres destacats com el secretari general de "PodemBCN", Marc Bertomeu.
Ànec  Lluc

dilluns, 27 de març de 2017

Mes Hòsties que pa.......

                                                             

          Finalment Unió Democràtica de Catalunya desapareix. Tal com li va passar en el seu moment a UCD d’Adolfo Suàrez, la UDC de Duran i Lleida no ha pogut seguir endavant, ofegats pels deutes. Aquesta es la raó oficial que han donat els dirigents del partit. La veritable raó potser l’hem de buscar en el canvi d’ideals que va dur a terme Duran i Lleida en les últimes dècades. Els interessos personals i les obsessions polítiques han escombrat un partit que va fundar al 1931. UDC va néixer com un partit catalanista demòcrata i cristià. Manuel Carrasco i Formiguera que va ser afusellat a Burgos pels franquistes, i Miquel Coll i Alentorn que va voler reconstruir el partit en la clandestinitat un cop acabada la guerra civil. serien dos dels seus polítics mes destacats. Durant el franquisme, UDC es dedica a fomentar la cultura catalana, organitzant cursos d’història i llengua i participant en tots els organismes d’oposició clandestina. Al 1974 va participar en l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres institucions per combatre el franquisme.                                                               Al 1977, en les primeres eleccions generals, després de la mort de Franco, es va presentar en coalició amb Centre Català, i només va obtenir dos escons. Al 1979 va fer amb coalició amb la Convergència Democràtica  de Jordi Pujol, amb la que sota les sigles de CiU, s’ha presentat a totes les eleccions al Parlament i al Congrés. Duran i Lleida ha estat des de llavors, a l’ombra dels líders de Convergència, primer de Jordi Pujol, i després d’Artur Mas, triat pel mateix Pujol com el seu successor al capdavant del partit. Aquí van començar les desavinences entre CDC i UDC, que van culminar amb el trencament de la coalició, quan a les eleccions del 27 S de 2015, les bases d’Unió van donar el suport majoritari al full de ruta que defensava Duran i Lleida, i que no contemplava la independència. CDC va donar a UDC un ultimàtum de tres dies, perquè se sumessin al full de ruta que els convergents havien signat amb ERC i les associacions civils. Unió va respondre retirant els tres consellers que tenia al govern: Ortega, Espadaler i Pelegrí. S’escenificava així el trencament definitiu de CiU, 30 anys després de la seva fundació.
       Després del trencament, Ramón Espadaler, va anunciar que el 27 S, Unió es presentaria en solitari, defensant la independència, sempre amb el permis i l’acord amb l’estat espanyol i mai mitjançant la desobediència o el trencament. A partir d’aleshores es van començar a produir nombroses baixes a les delegacions territorials del partit per discrepàncies amb la direcció i sobretot pel que fa al procés sobiranista. Malgrat això, els dirigents del partit afirmaven que el partit estava mes fort que mai i que seguia creixent. Pocs dies després, alguns dels polítics mes rellevants del partit, com Núria de Gispert, Antoni Castellà o Joan Rigol abandonaven o eren expulsats i constituïen el nou partit Demòcrates de Catalunya. Unió es va presentar el 27 S com l’opció del seny de la tercera via, però no va obtenir cap escó. A les eleccions generals de 2015 tampoc van obtenir representació al Congrés de diputats. Acabaven així 30 anys de presencia a la política catalana i espanyola, i a Unió ja només quedava un eurodiputat i alguns càrrecs locals. Duran i Lleida va posar el càrrec a disposició del partit i al gener de 2016 anunciava que a l’abril deixaria la presidència del Comitè de Govern d’UDC. Al març però, UDC va haver de presentar un preconcurs de creditors, per fer front als 19 milions d’euros, intentant que La Caixa i altres creditors li condonessin una part del deute, sense èxit, que va fer que es presentes finalment un concurs de creditors. Segons una auditoria feta per Deloitte, el deute real d’UDC es de 22 milions d’euros, i davant la impossibilitat de trobar un pla de viabilitat, ha fet que un jutge hagi declarat el març de 2017, el cessament de tota activitat i la dissolució efectiva del partit.
        Duran LLeida ha intentat amb Unió fer tot el possible per aturar el procés sobiranista però no se`n ‘ha sortit i la societat catalana li ha passat per sobre. Ha volgut quedar al marge de la situació actual de la política catalana, i ha estat la mateixa societat l’ha apartat i convertit en un no res. El passat 22 de març va presentar el seu darrer llibre “Un pa com unes hòsties.Valia la pena trencar-ho tot? que es un recull de les seves cartes adreçades a la militància democristiana des del 2012 fins que va deixar el partit. Explica que el procés no ens portarà a la independència si no que generarà divisió, com demostra el trencament de CiU. Pel que fa al referèndum, creu que es convocarà però no es podrà fer, i s’acabaran convocant eleccions. El titol fa referència a la proposta de resolució que va fer la CUP a JxSí com a condició per acceptar Artur Mas com a president, advertint que voler complir només la legalitat catalana en contra de les lleis espanyoles era una barbaritat i que no es resoldrien els problemes del dia a dia, si no que “ens fotrem un pa com unes hòsties”que es una frase catalana que vol dir que allò que volem fer, te assegurat el fracàs.

                                                                                           
                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 26 de març de 2017

Operació Barretina by Margallo......

barretina

Primer van ser unes gravacions fetes al despatx del ex-ministre de l'interior Jorge Fernàndez Díaz, les que van destapar que existia una conspiració promoguda des del mateix ministeri de l'interior i la cupula de la policia espanyola per desacreditar, perseguir i fins i tot acusar de qualsevol delicte a polítics independentistes catalans, sobretot de CDC i ERC. Les converses entre el propi ministre i el que aleshores era director de l'oficina antifrau de Catalunya, deixaven molt clar que les anomenades clavegueres de l'estat havien treballat força per lluitar contra el procés sobiranista català. La família Pujol, Artur Mas i altres alts càrrecs de Convergència, Oriol Junqueras i el seu germà, van ser alguns dels polítics investigats. En la conversa, els dos es ventaven d'haver destrossat la sanitat catalana, haver atacat el Centre d'informàtica i telecomunicacions de la Generalitat. Fdez. Díaz demanava alguna prova a de Alfonso,contra els polítics catalans, i advertia que no es preocupés de si eren fermes o no, perquè ja s'encarregava ell que la fiscalia les "afinés". Des de instàncies policials es van elaborar informes falsos, sobre comptes inexistents a l'estranger, que van ser utilitzats sense cap escrúpol en campanyes electorals. Malgrat totes aquestes dades, la fiscalia va arxivar el cas, perquè no apreciava indicis de delicte. Mes tard hem conegut que tot aquest "complot" formava part de l'anomenada "Operació Catalunya", que segons sembla va ser promoguda per Alícia Sànchez Camacho que també va ser la que va organitzar les gravacions del restaurant La Camarga, tot i que primer va fer-se la víctima, i on es va destapar tot el cas Pujol, mitjançant les revelacions que va fer la ex-dona de Jordi Pujol jr., explicant els viatges que van fer a Andorra amb bosses de bitllets al maleter.
Fa pocs dies, el que fou fins la passada legislatura ministre d'exteriors, José Manuel Garcia Margallo, va assegurar a 13TV, que ningú es pot imaginar els esforços que havia hagut de fer des del seu departament per aconseguir que determinats països fessin declaracions  en contra del procés sobiranista català. Va afegir que el govern espanyol devia favors a molts paisos per aquestes declaracions. Ja fa temps, va sortir publicat que el ministeri de García Margallo comptava amb un "gabinet" secret per dissenyar les estratègies a seguir per contrarestar i desacreditar internacionalment el procés. Aquest "gabinet", segons publicava el diari digital "El Confidencial" rebia el nom de " La Barretina". Aquest gabinet estaria format per un grup d'experts, entre els que hi haurien assessors del ministeri i de Moncloa, catedràtics i membres del mon de la judicatura. La missió de "La Barretina" seria, per una banda difondre missatges contra la independència de Catalunya i per un altre elaborar informes contraris als punts de vista que difon la Generalitat sobre el procés sobiranista. Segons sembla, els membres de "La Barretina" es reunien cada divendres al matí per concretar les noves actuacions de les quals, el propi Margallo n'estaria informat puntualment. Entre aquestes actuacions de "La Barretina" s'englobarien les pressions que va exercir el govern espanyol a diversos països perquè es posicionessin contra Catalunya, a canvi de uns suposats "favors", que Margallo no ha precisat en que haurien consistit. Carles Puigdemont ha qualificat com impresentable que des del ministeri d'exteriors es pressioni a altres estats perquè donin o no suport al procés català, i ha apuntat que hi ha prou motius perquè la fiscalia investigui si hi ha hagut un us inapropiat de recursos públics. També s'ha preguntat si l'estat espanyol esta disposat a pagar els "suposats" favors i si aquesta campanya de difamació ja s'ha acabat o encara continua, malgrat que Margallo ja no es ministre d'exteriors. Sobre aquest últim terme, Mª Dolores de Cospedal va sortir a fer unes declaracions on justificava l'operació Barretina, tot dient que l'estat te la obligació de fet tot el possible per tal de garantir la unitat nacional. Tant el PDEcat com ERC, ja han demanat la compareixença de Margallo al Congrés per donar explicacions d'uns fets que han qualificat de molt greus.

                                                  Ànec  Lluc

dijous, 23 de març de 2017

Homs inhabilitat ; Ja van quatre.........

         Tal com era d'esperar la sentencia del Tribunal Suprem per "Quico" Homs per la "consulta participativa del 9N, ha estat condemnatòria. Homs ha estat inhabilitat per exercir com a càrrec públic, tal i com ja van estar condemnats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. En aquest cas, Homs ha estat condemnat a  un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència i ha estat absolt del delicte de prevaricació, del que també l'acusava el fiscal. En el cas de Francesc Homs es dona la circumstancia de que ara mateix es diputat i portaveu del PDECat al Congrés de Madrid, i avui mateix la presidenta del Congrés ha manifestat que executarà la inhabilitació sense esperar cap tipus de recurs, ja que segons han dit fonts de la presidència de la cambra baixa, l'execució de la sentència es fa de forma immediata. En el moment que el Tribunal Suprem li comuniqui la sentència, la presidenta del Congrés remetrà la notificació a la Junta Electoral Central de que Homs ha perdut la seva condició de diputat, i per tant ha de nomenar al següent de la llista del PDECat a les llistes del juny de 2016, per tal de que ocupi el seu lloc. No va ser així en el cas de Irene Rigau, única aforada de les altres tres persones jutjades pel 9N. Rigau es diputada al parlament de Catalunya, i ho podrà continuar sent fins que no es resolguin els recursos que ja han anunciat que es presentaran i la sentència sigui ferma. Parlant de recursos, aquesta sentència que absol a Homs del delicte de prevaricació, es probable que faci que el fiscal que acusa Mas, Ortega i Rigau es replantegi la seva decisió de recorre l'absolució dels tres acusats del delicte de prevaricació davant el Tribunal Suprem, perquè ha estat el mateix TS el que ha creat "jurisprudència" en aquest cas.
          A Francesc Homs li queda ara la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Constitucional i després al d'Estrasburg, on ja van manifestar tots els acusats que arribarien si calia. Amb Quico Homs ja son quatre els condemnats per haver posat urnes, o si mes no, per no haver fet res per evitar-ho desobeint així una ordre clara i explicita del Tribunal Constitucional. Mes enllà de si va ser desobediència o no a una sentència del TC, es "vergonyos" que un país que vol ser democràtic, tingui una Constitució on hi hagi articles o lleis que vulnerin o prohibeixen el dret mes fonamental de qualsevol democràcia que es el dret a vot d'una part del poble. Precisament, arran d'aquesta vulneració ha aparegut aquests dies un manifest signat per 500 juristes que defensen que un referèndum es constitucional. En aquest manifest impulsat pel Col·lectiu Praga es diu que es possible l'encaix d'un referèndum en l'actual marc de la constitució espanyola. Al seu parer, que dues terceres parts de la població catalana estigui a favor del dret a decidir, hauria de ser suficient perquè la legislació espanyola s'adapti a aquesta demanda. Entre els signants hi han professors i catedràtics de dret constitucional.
                                                                                                        Ànec  Lluc 

dimecres, 22 de març de 2017

Podem i els Comuns....

             Fa una setmana tot apuntava a que Podem no formaria part de la nova confluència que preparen Ada Colau i Xavier Domènech que provisionalment anomenen "Un País en Comú". Albano Dante, secretari general de Podem, va manifestar que no es podien sumar a la confluència perquè no es donen les tres condicions bàsiques per participar-hi com son el tenir un codi ètic, que els membres de la direcció es triïn directament amb llistes obertes i que els 52000 afiliats de Podem puguin votar sense haver de registra-se a "Un país en Comú". Fachin tampoc esta d'acord en que es faci una "llista de partits"on esta previst que cada partit que composa la formació, BCNenComú, Podem, ICV i EUiA, tinguin 4 llocs reservats, i la resta siguin independents. Des del nucli impulsor d'aquesta confluència es va dir que Fachin falsejava la realitat. Van deixar clar que ja estava contemplat que la nova formació tingués un codi ètic. De la mateixa manera Domènech diu que la seva llista de consens que Podem defineix com "llista de partits", no serà una llista tancada ja que s'hi podran incorporar nous candidats, i es podran presentar altres llistes. Pel que fa als 52000 afiliats, el fet d'haver-se d'apuntar prèviament a "Un País en Comú", es degut a que la llei de protecció de dades prohibeix accedir a les dades de Podem. Per tant entenen que les tres condicions que reclama Podem, ja estan contemplades. Fachin però insistia en que haurien de ser les bases les que haurien de decidir si, efectivament es donen aquestes circumstancies imprescindibles. Per això es va convocar una consulta a les bases de Podem, perquè decidissin si s'afegien a la nova confluència dels comuns.
Ada Colau va declarar que no veia perillar la construcció del nou espai que estaven construint amb ICV i EUiA, tot i les reticències de Podem. Val a dir que dins del mateix Podem, hi ha discrepàncies envers les propostes del seu secretari general, i han considerat que la pregunta que es farà a les bases pot ser una mica confós. Dante Fachin, per la seva banda, va arribar a dir que en cas que les bases acceptessin formar part de la confluència, ell hauria de presentar la dimissió. Fachin va plantejar, que si les bases decidien no confluir amb el nou espai, es podia fer una coalició electoral després, cosa que hauria enfortit el perfil propi i l'estructura de partit, però Ada Colau ho va rebutjar de pla, advertint que el nou espai havia de fugir de personalismes propis.

          La consulta a les bases de Podem es va portar a terme aquest cap de setmana, amb una pobre participació. Dels 52000 inscrits a Podem, només van exercir el seu dret a vot el 7.5%. D'aquests, el 62% van donar suport a la posició de Fachin, que en roda de premsa es va mostrar satisfet amb els resultats de la consulta i va assegurar que malgrat la baixa participació, el resultat es vinculant i per tant Podem no participarà en la nova formació dels comuns.
Aquesta asseveració de Fachin ha durat poc menys d'un dia. Podem ha acabat guardant el resultat de la consulta en un calaix. Sembla ser, tot i que Dante Fachin ho ha negat categòricament, Pablo Iglesias hauria "cridat a l'ordre" al secretari general de Podem, que ara admet que les condicions imprescindibles que ja es donaven des del principi tot i que ha volgut fer creure que s'hi han incorporat a la seva insistència. A ningú se li escapa però, que Pablo Iglesias sempre ha mostrat suport a la confluència i te molt clar que els seus referents i interlocutors a Catalunya son Colau i Domènech. Per tant i per molt que vulgui dissimular, Fachin se l'ha hagut d'empassar. Podem formarà part de l'assemblea fundacional juntament amb BCNenComú, ICV, EUiA i el grup d'independents. Malgrat tot Fachin no entrarà a la llista de Xavier Domènech, tot i que aquest li va oferir, i no se sap si Podem presentaran llista alternativa.

            En resum: Podem ha fet una consulta per tal de que les bases decidissin si confluïen o no, amb el nou espai dels "Comuns". Malgrat que la participació només ha estat del 7.5%, la direcció de Podem va assegurar que el resultat era vinculant i per tant Podem "NO" confluiria amb els Comuns. Sembla que una norma no escrita a Podemos, no donaria per valida una consulta amb menys d'un 10% de participació, però fonts de la direcció de Podem ho han desmentit. Finalment tampoc te gaire importància perquè la direcció ha decidit "SI"confluir.
Dante Fachin, que havia avisat de que marxaria si les bases decidien confluir, ara manifesta que ja es donen les condicions que reclamava i per tant, ni fa cas a les bases ni se'n va.
Tot fa pensar que Ada Colau o Xavier Domènech han demanat a Pablo Iglesias que cridi a l'ordre a Fachin per no posar en perill la construcció del nou espai polític, malgrat que les bases hagin decidit el contrari. Això deuen ser les coses de la "Nova Política", que va predicant que es la gent la que decideix de baix a d'alt, però al final son els de d'alt els que acaben decidint.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dissabte, 18 de març de 2017

TV 3 : La nostra ? .........

                                                                     
        Aquesta setmana s'ha conegut el nomenament del periodista Vicent Sanchis com a nou director de TV 3 en substitució de Jaume Peral. L'oposició en bloc ha criticat aquest nomenament, tant bon punt s'ha fet públic. La Cup ha manifestat que no comparteix aquesta decisió del govern perquè no hi ha hagut debat parlamentari per tal de que els grups valoressin la idoneïtat del nomenament. Fernando de Pàramo de C's ha mostrat la preocupació per la designació de Sanchis a qui ha qualificat d'independentista i anti-ciutadans, dues característiques que, segons Pàramo ja li van be al govern. El PSC ha dit que el nou president no reuneix les condicions necessàries per dirigir la televisió del país, i ha recordat que el seu representant al consell d'administració de TV3, hi va votar en contra. Joan Coscubiela ha considerat el nomenament com un despropòsit perquè no respon a cap criteri professional. Segons el portaveu de CSQP, Sanchis s'ha dedicat a criticar la Cup, ICV i els Comuns des de tots els espais mediàtics on apareixia. El PP català també s'ha sumat a les critiques i ha remarcat que Vicent Sanchis ha declarat públicament la seva ideologia separatista, que es legítim en l'àmbit privat però no en una televisió pública. El diputat de Junts Pel Sí ha defensat aquest nomenament i ha recordat que nomenar al director de TV3 es una prerrogativa que te el Consell de govern de la Corporació.
Per la seva banda el comitè d'empresa de TV3 ha desaprovat el nomenament del nou director, perquè al seu parer s'ha fet de manera sobtada i sense arguments professionals, cosa que mina la credibilitat del mitjà i dels seus treballadors. També han demanat canvis legislatius per tal de que els nomenaments es facin amb consens. Ara mateix aquests nomenament es fan dins els acords dels partits del govern per repartir-se els càrrecs de la CCMA. Ha argumentat la petició d'augmentar el pressupost de TV3 efectuada fa uns mesos per l'anterior director com un possible motiu pel canvi. Un altre d'aquestes causes pot ser el tractament mediàtic d'assumptes que no son gens còmodes per alguns dirigents de l'antiga Convergència.

        Amb aquestes últimes manifestacions del comitè d'empresa, queda clar que aquest es un òrgan totalment polititzat i que si troben malament el nomenament de Sanchis, no es tant per la seva vàlua professional, com per la seva possible "afinitat" als convergents. Se'ls veu massa el llautó, i potser veuen perillar el discurs socialista i podemita que sembla que defensa aquest comitè d'empresa. La "Professionalitat i independència" dels treballadors no depen del pressupost. Fa uns quants mesos que TV3 s'ha convertit en  l'altaveu unionista i dels Comuns, que no representa ni molt menys a la majoria de catalans que es el que hauria de fer una televisió  pública, en aquest cas de Catalunya. Potser es per aqui d'on es deriva la baixada d'audiència i no tant en tenir mes o menys pressupost, perquè a TV3, queden encara moltes "panxes agraïdes" de l'època Montilla amb molt bons sous. Potser alguns d'aquests formen part del mateix comitè i veuen perillar el "xollo". Darrerament TV3 esta vorejant la premsa rosa, fent programes de poc o cap interès, repeticions de programes i noticies i ja comença semblar-se massa a les "TV escombraries".
D'altre banda la desqualificació professional que fa el comitè d'empresa d'un periodista amb la trajectòria de Vicent Sanchis, - ex-director de la revista El Temps, Setze, El Observador i el diari Avui, ha estat director i guionista de diversos programes de TV3 i entre 2009 i 2010 va dirigir Barça TV -, deixa força clar que aquestes critiques vindrien perquè no el consideren de la "seva corda".

       Sanchis ha manifestat que ja s'esperava aquestes reaccions al seu nomenament perquè, segons va dir ell  mateix en una entrevista a els Matins aquesta setmana, "tota la casa es un aparell polític, perquè una televisió pública depen del parlament. Si no hi hagués política no hi hauria televisions públiques". Va voler distingir però del control polític de la televisió, de la televisió "governamental". Per acabar va recordar que aquest tipus de nomenaments responen a una llei aprovada pel "tripartit" i que va ser aprovada al parlament per majoria absoluta.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimarts, 14 de març de 2017

Judici del 9 N: Condemnats, però menys.......

          Ahir dilluns es va fer pública la primera de les sentències del 9 N. Un mes i mig després de celebrar-se el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, els magistrats del TSJC han decidit condemnar per unanimitat a l'expresident Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i 36000 € de multa per un delicte de desobediència. Per Joana Ortega la condemna ha estat d'un any i nou mesos d'inhabilitació i 30000 € de multa i per a Irene Rigau a un any i mig d'inhabilitació i 24000 € de multa. Tots tres han estat absols del delicte de prevaricació que era pel qual el fiscal demanava penes mes altes. La sentència declara que la "providència" del TC del dia 4 de novembre era d'una "claredat meridiana entenedora per tota intel·ligència mitjana" de que era un manament inequívoc i clar que ordenava paralitzar i suspendre qualsevol activitat del govern per la realització de la consulta, i que per tant tots tres van desobeir el mandat del TC de manera "conscient i deliberada". L'argument de la defensa de que la providència era poc clara i no citava explícitament que "es podia" i que "no es podia" fer, raó per la qual des de la Generalitat es demanés un aclariment ha estat desestimat perquè a criteri dels magistrats era molt clara. La sentència també diu que no es creïble que finalment la celebració del 9 N hagués quedat en mans dels voluntaris, ja que ha estat provat que aquests voluntaris van estar sempre sota el control del govern. Pel que fa al delicte de prevaricació, el tribunal ha manifestat que com que la sentència del TC que va deixar patent que el 9 N era il·legal es va pronunciar al 2015, no es pot descartar que els acusats interpretessin erròniament que aquell model de participació fos legal.
Tant bon punt s'ha conegut la sentència, tot i que per quasi be tothom se l'esperava, les reaccions no s'han fet esperar. Els tres advocats de la defensa han advertit que la recorreran, si cal fins ala tribunals europeus. Tots han coincidit en que es impugnable des del punt de vista tècnic com jurídic i que en cap cas s'ajusta a la jurisprudència del Tribunal Suprem pel que fa al delicte de desobediència.

          La resta de partits polítics també s'ha pronunciat. ERC ha avisat a que les inhabilitacions no impediran que els catalans decideixin el seu futur a les urnes. Segons ha dit Sergi Sabrià aquesta sentència es indigna i antidemocràtica i ha assegurat que cap inhabilitació aturarà el procés. Arribarem fins al final. Ha afegit que mentre uns aturen, inhabiliten i empresonen la democràcia, el sobiranisme treballa per un país just, net i lliure.
La CUP ha estat força mes contundent, com ja ve sent habitual, i ha fet una crida a desobeir la sentència donant per fini-quitada la possibilitat d'un referèndum acordat. L'Anc i Òmnium han coincidit en que s'ha inhabilitat la democràcia i ja preparen mobilitzacions.
Pablo Iglesias ha fet un tuit on ha dit que es una vergonya que condemnin a Mas per posar les urnes.

           A l'altre banda de la balança, com ja era d'esperar s'han situat el PP. Albiol da declarat que la sentència demostra que en un estat de dret "qui la fa la paga", i al mateix temps considera que es un avis per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Ha dit que ha quedat clar que "tots som iguals davant la llei" i "deixa clara la separació de poders". Igual de contundent s'ha mostrat Carlos Carrizosa que ha dit que a Espanya no es jutja a ningú per la seva ideologia política si no per saltar-se la llei i ha demanat al president Puigdemont que no repeteixi el mateix error convocant el referèndum i que si no sap com sortir d'aquest atzucac, el millor que pot fer es convocar eleccions.

           La premsa internacional també s'ha fet ressò de la noticia, i diaris com Le Monde, The Guardian, Financial Times, The New York Times han publicat la noticia de la condemna a Artur Mas. Alguns han dit que per no fer cas a una sentència del TC mentre que altres han remarcat que es tractava d'una votació informal.

           Sigui com sigui s'ha destapat el calaix dels trons i això ja no hi ha qui ho aturi. La segona sentència del 9 N, que jutja a Francesc Homs no ha de trigar gaire a ser dictada, i tot apunta que mes o menys estarà en la mateixa línia. Tot plegat fa preveure una temporada calenta pel que fa al clima polític. S'haurà de veure quina es la reacció de la fiscalia i si recorre la sentència que ha quedat molt lluny del que demanava el fiscal i sobretot després d'haver estat absolts pel delicte de prevaricació. El que ha quedat clar es que aquesta ha estat una sentència política, de la mateixa manera que ho va estar el judici. L'estat espanyol ha volgut "donar exemple" després de veure l'èxit aclaparador que va tenir el 9 N amb mes de dos milions de catalans que vam anar a votar. Això es el que els "cou" per dins i ara fan servir tot el que poden en contra, encara que sigui amb judicis-comèdia i amb "Nyaps" de sentències


                                                                                                               Ànec  Lluc

dissabte, 11 de març de 2017

Declaren els empresaris del Palau.....

             En la sessió d' ahir del judici del "cas Palau", van declarar alguns empresaris relacionats amb el cobrament de comissions per part de CDC a canvi d'obra pública. Els primers en declarar van ser els responsables de Ferrovial que es la constructora que suposadament feia donacions a CDC a través del Palau, a canvi d'algunes adjudicacions d'obra pública. Tant Pedro Buenaventura, com Juan Elízaga, exdirectius de Ferrovial, han negat rotundament haver fet donacions al Palau per aconseguir de CDC ajudes en les adjudicacions d'obra pública. Ambdós han coincidit en afirmar que els pagaments que va fer Ferrovial al Palau van ser fets amb la intenció de promocionar la constructora a Catalunya mitjançant una institució del prestigi del Palau de la Música. Van negar haver conegut a Carles Torrent ni a Daniel Osàcar i  van afirmar que les negociacions les van fer gairebé sempre amb Jordi Montull que era qui administrava les factures de patrocini. Ferrovial. Buenaventura va reconèixer varies reunions amb Fèlix Millet però per tractar de la complexitat de les obres del Petit Palau.

            Després ha declarat Miguel Giménez Salinas de l'empresa Altraforma, que ha explicat que va modificar el "concepte" i el destinatari de tres factures per uns treballs que hauria fet per CDC, perquè fos el Palau qui les pagues. Segons va declarar, " Algú " de CDC, no sap qui va ser, els va trucar perquè facturessin al Palau aquelles factures perquè en aquell moment el partit no tenia diners. Malauradament, qui va rebre la trucada de no se sap qui de CDC, va ser la directora financera de l'empresa que ja ha mort. Segons ha declarat, van enviar la factura al Palau per correu i ningú es va queixar. Sobre Daniel Osàcar va dir que no l'ha conegut fins el judici.

             Per la seva banda, Juan Manuel Parra, gerent de l'empresa StereoRent, ha explicat que l'extresorer de CDC, Carlos Torrent que va morir l'any 2005 i per tant no ho pot corroborar, li va dir que les factures per la campanya de les generals del 2004 les pagaria el Palau. Quan va posar-se en contacte amb el Palau, Montull els va dir que pagarien a mesura que tinguessin diners. Al final, el Palau va pagar el total de 800 mil euros en 13 factures entre 2004 i 2008. A preguntes del fiscal, Parra ha dit que ningú de CDC es va interessar de si les factures es pagaven o no. Degut a un retard en el pagament de la primera factura, Parra va trucar a CDC, on el nou tresorer Daniel Osàcar li va dir que ell no sabia res d'aquesta qüestió.

             L'últim en declarar ha estat Pedro Luís Rodriguez Silvestre de Mail Rent, una empresa de mailing i publicitat. Entre 2007 i 2009 el Palau va pagar 900 mil euros, que segons l'acusació del fiscal, haurien estat factures per treballs fets a CDC. En aquest mateix període de temps, aquesta empresa hauria entregat a CDC 800 mil euros en concepte de donatius. Rodriguez ha justificat aquest donatius com a una inversió per obtenir mes treballs de CDC en un futur. Ha assegurat que tots els treballs pel Palau es van fer i que també van treballar per altres partits polítics.

             Val a dir que tots els que han declarat avui estan imputats pel fiscal a diverses penes per diversos delictes i per tant, com a imputats tenen el dret a "mentir".
Parra, Rodriguez i Giménez estan acusats de fer factures falses, en facturar al Palau els treballs fets per CDC.
Buenaventura i Elízaga, estan acusats de tràfic d'influències i administració deslleial.
De tota manera haurem d'esperar que comenci el capitol de proves i actuacions pericials, o documents que demostrin el que han declarat els acusats. També falta la declaració dels  testimonis que al contrari que els imputats, han de dir la veritat si no volen caure en fals testimoni. En aquests dies de judici, i mes enllà de la declaració de Millet i els Montull, ( pare i filla, ), no s'ha pogut relacionar els donatius al Palau amb CDC i menys encara amb adjudicacions d'obra pública.
Poc abans del judici, la defensa de CDC, va decidir retirar 36 dels seus testimonis, en saber que la fiscalia no ha demanat proves pericials. Com va avisar Mas ahir a RAC 1, s'està jutjant si CDC va rebre comissions a canvi d'obra pública i s'ha parlat de tot, menys d'obres públiques. Per Artur Mas, el fet de que no s'estigui investigant cap adjudicació d'obra, potser vol dir que tots els contractes es van fer conforme a la llei vigent en aquells moments. Mas va voler recordar que en els darrers anys, la llei de finançament de partits polítics ha sofert diverses modificacions. També va dir que té ganes d'anar al parlament a donar explicacions, com ha fet sempre que li han demanat. Aquesta compareixença l'han demanat tots els grups del parlament, excepte JxSí i s'hauria de fer el mes aviat possible. El "culebrot" del Palau continuarà.

         

                                                                                                                     Ànec  Lluc

dijous, 9 de març de 2017

Remuntada Històrica........

                                                                       


            La "Remuntada Històrica" ha estat possible. El Barça s'ha classificat per jugar els quarts de final de la Champions després de guanyar a Paris Saint Germain per 6 a 1 en el partit de tornada dels octaus de final. Confesso que jo era un d'aquells que pensaven que remuntar el 4-0 del partit d'anada, on el Barça va oferir la pitjor imatge de tota la temporada, era una missió moooolt difícil, per no dir impossible. De fet, es la primera vegada a la historia que un equip aixecar una eliminatòria després de perdre per 4-0. El partit contra el Leganés que va guanyar el Barça, per un resultat justet de 2-1, no ajudava a creure en la remuntada. Després va venir la victòria al Calderón per 1-2, i després la victòria al Camp Nou per 6-1 davant el Sporting de Xijón. En acabar el partit Luís Enrique anunciava a la roda de premsa, que a final de temporada abandonaria la banqueta del Barça. El dissabte següent el Barça jugava un altre vegada al Camp Nou davant el Celta. Aquella nit, es va tornar a veure un Barça que feia temps que no es veia. L'equip jugava amb alegria i feia un futbol-control que desbordava al rival, a qui va acabar golejant per 5-0. Alguns van veure aquell partit com un assaig del que s'havia de fer davant el P.S.G. i tot i que es va obrir una espurna d'esperança, molts continuavem pensant que seria molt difícil.

             Només començar el partit, ja es va veure que els jugadors del Barça anaven a per totes, com no podia ser d'un altre manera, mentre que el P.S.G, potser amb una estratègia errònia es va tancar al darrera. Als dos minuts va arribar el primer gol i la creença en la remuntada va pujar exponencialment. Al minut 40 després d'un embolic dins de l'àrea petita del P.S.G. Kurzawa marcava en pròpia porta el segon. Cinc minuts despŕes de la represa Messi marcava de penal el 3-0 i esclatava la bogeria a la graderia. Quedaven 40 minuts i només faltava 1 gol. La Remuntada no només era possible si no que molts ja l'ha donavem gairebé per feta. Llavors va entrar Di Maria al camp i l'equip francés va començar a crear mes perill. Tant es així que al minut 62, Cavani va marcar pel P.S.G. tirant per terra totes les il·lusions blaugranes. Només quedaven 28 minuts i el Barça necessitava 3 gols mes. Molts vem llençar la tovallola però els jugadors no. Passaven els minuts i e 3-1 del marcador no es mouria fins al 88 on Neymar va marcar un golàs de falta directe que va entrar per l'esquadra. 4-1, i l'àrbitre donava 5 minuts d'afegit. Llavors va començar la bogeria. En el minut 91, l'àrbitre assenyala penal que Neymar va transformar en el 5-1. Quedaven 4 minuts per tornar a marcar i aconseguir la proesa. En els darrers instants del partit fins i tot Ter Steguen va pujar a l'atac, deixant la porteria buida. El P.S.G. va agafar la pilota i a punt va estar de tornar  donar un ensurt als blaugrana, però va ser el mateix Ter Steguen qui va recuperar la pilota i va propiciar que li fessin la falta, que va executar Neymar i que va rebutjar la defensa. El mateix Neymar va recollir el refús i va tornar a penjar la pilota que va ser rematada al límit de l'àrea petita per Sergi Roberto, i va significar el sisè gol que classificava al Barça per quarts de final. La bogeria esclatava entre els jugadors, equip tècnic, la graderia i a la majoria de carrers i places de molts pobles de Catalunya on es va celebrar la remuntada com d'autèntic "miracle". A Barcelona, com ja es habitual, la celebració es va traslladar a la Rambla de Canaletes on molts aficionats van celebrar-ho com si s'hagués guanyat un titol.


                                                                                                         Ànec  Lluc

dimecres, 8 de març de 2017

Els catalans i el "paper de fumar".........

          Els catalans ens l'agafem molt sovint amb "paper de fumar". Sovint també, la resta de l'estat demana que ens l'agafem amb paper de fumar. Sobre el 3% de Convergència se'n està parlant des de que l' ex-president Pasqual Maragall ho va dir públicament al parlament, l'any 2005. No serè jo qui negarà que sigui cert el cobrament de comissions per part de CDC, ni diré que els convergents no hagin estat corruptes, però el que si puc dir, es que, el que estigui lliure de culpa, que llenci la primera pedra. Des de que Artur Mas va donar el gir independentista a Convergència, cosa que va provocar fins i tot el trencament de la seva federació amb Unió després de trenta anys, el partit i ell mateix han estat sotmesos a una cacera ferotge per tan de destruir-lo, si mes no políticament. El setge a la seva persona i al propi partit el va forçar a ell personalment a fer el famós "pas al costat"per tal de possibilitar fer un govern sobiranista a Junts Pel Si, que malgrat la victòria aclaparadora el 27 S necessitava dels vots de la CUP per tirar endavant. Com a partit, CDC ha hagut de refundar-se i fins i tot canviar de nom. Fins ara pel que fa al possible finançament irregular no s'ha demostrat res malgrat que s'han fet nombrosos escorcolls i s'ha recollit molta documentació. La Guàrdia Civil i la fiscalia haurien trobat indicis molt clars sobre el cobrament de comissions a canvi d'obra pública......Doncs, d'acord, acceptem que CDC hagi estat corrupte. (Presumptament).

             No es menys cert que el PP es infinitament molt mes corrupte i en aquest cas no direm presumptament, perquè TOTS els seus tresorers estan imputats per corrupció i Barcenas ha acabat fins i tot a presó. Discs durs esborrats, agendes que desapareixen, reformes en "negre" de la seu central del partit, cobrament de sobresous etc.,etc..Per no  parlar de la Comunitat de València, on tot l'ajuntament esta imputat i alguns dirigents també son a presó. Jaume Matas, ex-president balear, també ha estat a presó. Paco Granados, ma dreta d'Esperanza Aguirre, encara es a presó i als jutjats s'acumulen els casos de corrupció pendents de judici. Gürtel, Púnica, Monago, P.A.Sànchez, Sòria, Rato,etc. son alguns dels escàndols relacionats amb el Partit Popular.
Els socialistes també tenen la seva pròpia història de corrupció, essent el cas mes greu el dels Eres falsos i els cursos de formació d'aturats que no es van fer i es van repartir les subvencions entre diferents alts càrrecs de la "Junta de Andalucia". Per aquest cas estan imputats fins i tot els dos antecessors de Susana Díaz a la presidència d'andalusia, Manuel Chaves i J. Antonio Griñàn.
També sortia implicat el marit de la mateixa Susana Díaz que hauria cobrat algunes nòmines injustificades. No es aquest l'únic cas de corrupció dels socialistes. Tothom recorda el cas Bustos a Sabadell, el cas Campeón a Gàlicia, el cas Pretòria a Sta. Coloma de Farners sense oblidar Filesa, cas pel qual alguns dirigents del Psc van acabar a presó amb condemna ferma.
Fins i tot formacions relativament noves que no han tingut encara gaires opcions de "tocar" calaix o poder, com son Podemos o C's han tingut els seus casos de corrupció.

            Ara molts diran que tot això es un " I tú mes", i tenen raó però es que comença a resultar una mica emprenyador que només sigui "greu i urgent "  esbrinar la corrupció de CDC, mentre que la dels altres partits sembla que sigui menys greu i fins i tot tolerada. Ja n'hi ha prou de dir que s'ha acabat " l' oasis català". Catalunya no ha estat mai un oasis i aqui hi ha hagut pocavergonyes com a tot arreu. Però ja està be de barrejar el que hagi fet un partit amb un moviment com l'independentisme. No se si CDC va donar el gir independentista per tapar la seva corrupció amb l'estelada però el que tinc molt clar es que el moviment independentista i el mateix procés es del poble i l'empenta el poble i si els polítics no estan a l'alçada el poble els passarà per sobre. També es molt emprenyador que en el cas del PP, no només no li ha passat factura si no que surt reforçat. Segons els dirigents del PP la corrupció al seu partit son fets puntuals que han fet persones a titol personal. El mateix podem aplicar o s'aplica a la resta de partits, mentre que en el cas de CDC es va construir una "estructura de finançament sistemàtica del partit".

            També es curiós que quan va començar tot aquest procés del cas Palau que recordem va començar fa vuit anys ningú va parlar en cap moment de les donacions a CDC tot i que hi havia indicis de que es feien. No ha estat fins ara que els tres principals acusats han arribat a un pacte amb la fiscalia per una rebaixa a les penes a canvi d'acusar a CDC, acusació que s'ha limitat a Daniel Osacar ex-gerent de CDC, que ja està imputat en la causa. Per cert que Gemma Montull ha fet "una infantada" dient que ella no sabia res ni decidia res, quan era directora financera del Palau. També ha "relliscat" quan ha dit quan que " en aquell cas els diners eren per Convergència", cosa que deixa oberta la porta a que en altres casos fos per altres. Sorprenenment, (o no), el fiscal no ha seguit tibant d'aquest fil. En alguns moments semblava que el fiscal estava mes interessat en els pagaments a CDC que l'espoli del Palau.

            Ja n'hi ha prou de que els catalans haguem de ser els mes nets i polits, quan la resta esta de merda fins al coll i van tirant "pilotes fora". Avui mateix hi ha hagut una picabaralla al Congrés entre Rivera i Rajoy, quan el primer li ha retret al president de no fer res amb la corrupció del seu partit, i que només s'actua ràpidament quan la corrupció es de Convergència. (sic).( Encara que sembli mentida, això ha dit Albert Rivera.).
L'oposició al parlament no ha perdut pistonada i han aprofitat la declaració de Fèlix Millet i Gemma Montull per demanar explicacions al PDEcat i a dir que aquests fets molt greus poden acabar amb el procés, barrejant de nou les coses, sense tenir amb compte que tots dos estan imputats i per tant poden mentir, i sense esperar la sentència dels jutges. Els que diuen que no volen una República Catalana de la ma de corruptes, recordar-los que precisament volem fer la República per fer net, perquè no oblidem que tot aquest marro s'ha fet i s'ha permès sota el paraigües d'un estat que està podrit de soca-rel.


                                                                                                        Ànec  Lluc

P.D. : Els que van posar el crit al cel per la transmissió en directe del judici del 9 N per TV3, afirmant que el judici del cas Palau, segur que no seria retransmès en directe, s'hauran de menjar les seves paraules "amb patates", perquè TV3 també l'està oferint.

dimarts, 7 de març de 2017

Circ Pujol: Aznar entra en pista.....

            El que va començar amb la confessió de Jordi Pujol i Soley, ex-president de la Generalitat, de que el seu pare li va deixar uns diners a Andorra, per si alguna vegada anaven mal dades, s'està convertint en un espectacle on s'hi barregen negocis, glamour, espies de "fireta", corrupció etc.. Tots vam poder escoltar la gravació que es va fer al restaurant La Camarga de Barcelona, on en el transcurs d'un dinar entre Maria Victoria Àlvarez, ex de Jordi Pujol Ferrusola i Alícia Sànchez Camacho la ex de Pujol jr. va confessar a la líder del PPcatalà que ella havia estat testimoni de com el fill gran dels Pujol portava bosses plenes de bitllets per ingressar-los a Andorra. Arran d'aquella gravació, feta per l'agència de detectius Metodo 3, va començar la investigació del cas Pujol. En un primer moment, Sànchez Camacho es va mostrar molt ofesa pel fet que l'haguessin gravat; fa poc hem sabut que la gravació la va ordenar ella mateixa, juntament amb Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy i antic company de Vicky Àlvarez. Per tant, sembla que l' Alícia va donar "fals testimoni" a la comissió del parlament i davant la jutgessa que investigava el cas. En aquella comissió, Jordi Pujol ja va anunciar que si es sacseja l'arbre, poden caure moltes branques. En el transcurs de la investigació, s'han produït diversos escorcolls a casa dels Pujol-Ferrusola i a les dels seus fills, escorcolls mediàtics perquè es dona la circumstància que la premsa hi arribava abans que els policies encarregats de fer-los.
Durant la investigació han sortit tota mena de dades, algunes falses, altres desmentides, altres que segur que son certes. La feina la tindrà el jutge per destriar "el gra de la palla". S'ha afirmat que els pujol tindrien comptes a Suisa que poc després es va demostrar que era fals, i el ministeri de l'interior es va limitar a dir que desconeixia d'on havia sortit la informació. El jutge De la Mata ha imputat a Jordi Pujol i Soley i a la seva dona Marta Ferrusola per un delicte de blanqueig de diners i tot apuntaria a que tots els membres del anomenat "clan Pujol" van orquestrar durant molts anys una estratègia compartida i coordinada per fer negocis, generar beneficis, i blanquejar-los i repartir-los entre ells. El suposat cervell d'aquesta operació hauria estat Jordi Pujol Ferrusola. Segons dades revelades per Hisenda Jordi Pujol jr. hauria mogut mes de 32 milions d'euros a diversos paisos entre 2004 i 2012. Sembla ser que part d'aquests diners els hauria obtingut d'empreses que "facturen" amb diverses administracions públiques catalanes que faria sospitar el cobrament de comissions.

            La posada al descobert de l'operació Catalunya ha ajudat als Pujol a crear confusió per defensar-se de totes aquestes acusacions. L'existència d'una policia política, l'han fet servir els advocats defensors dels Pujol per argumentar una "persecució política". Les declaracions davant el jutge de l' ex-comissari Villarejo ha contribuït a aquesta argumentació al afirmar que Fdez.Díaz va ser qui va donar l'ordre directa de "cuinar" informació sobre la família Pujol per anar contra ells per haver donat el gir independentista. Villarejo hauria implicat també en l'operació Catalunya a Sànchez Camacho i Jorge Moragas per anar contra els partits i polítics independentistes. Sembla que va ser la mateixa Sànchez Camacho qui hauria entregat a Interior el primer informe dels Pujol arran del dinar de La Camarga. La UDEF, Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal no para de trobar "pen-drives" de memòria amb presumptes proves del cas Pujol tot ordenant despatxos, però que ningú coneix la procedència ni l'autor. L'últim l'ha trobat el cap de la secció primera de la UDEF ordenant un calaix. Ningú s'explica perquè tenia ell aquest "pen-drive" quan tota la investigació la porta la "secció segona" de la UDEF. El jutge De la Mata ja ha cridat a declarar a Eugenio Pino, ex nº 2 de la policia perquè expliqui l'aparició d'aquest "pen-drive" que li van fer arribar com si fos d'un jutjat de Barcelona, cosa que ha resultat ser falsa. També ha cridat a declarar a dos ex-detectius de l'agència Metodo 3, que haurien "treballat" a les ordres de la policia. El ministeri de l'interior també hauria utilitzat confidents de la policia per manipular, falsejar i preparar proves que després filtraven a la premsa. Tot plegat un merder de cal ample, que pot acabar anul·lant tot el procés contra els Pujol per falsedat documental.

            Per si no estava prou embolicat el diari El Mundo ha tret una informació que implica José Maria Aznar, en els tripijocs i negocis de Jordi Pujol Ferrusola. Segons sembla l'últim pen-drive de memòria entregat per la policia al jutge De la Mata conté documentació que relaciona a la família Pujol amb el cercle mes proper a José Maria Aznar. Concretament Pujol jr. hauria demanat la intervenció al govern Espanyol perquè intermèdies davant el de República Dominicana per la construcció d'un mercat a Santo Domingo. Cal destacar que aquest mercat va ser un projecte en fallida durant mes de 10 anys. José Maria Aznar també apareix en els papers del cas Palau, perquè es dona la circumstància que Fèlix Millet era també el president de la branca catalana de la FAES, la fundació que presideix Aznar i esta vinculada al PP.

            El cas Pujol, del que tot sigui dit, fins ara no s'ha pogut demostrar res mes que el que va confessar voluntàriament l' ex-president sobre els diners que tenia a Andorra, ha estat un espectacle des d'un primer moment. L'actuació i les declaracions dels "actors" i les ganes de "mediatitzar" l'abast del assumpte, han fet que tot plegat es converteixi en un "circ de tres pistes". A la pista central tenim a la família Pujol, que presumptament va aprofitar la posició del "Patriarca" per fer negocis multimilionaris que la justícia dictarà si son "punibles" o no. A la segona pista trobem a la "brigada política" del ministeri de l'interior que sota les ordres directes de Fdez.Díaz, volien el "cap" dels Pujol, Artur Mas i altres polítics sobiranistes sobretot de CDC. A la tercera pista acaba de fer la seva entrada José maria Aznar que sembla estava "al corrent" dels negocis dels Pujol. Falta per veure "QUI" mes entrarà a aquesta tercera pista, perquè a ningú se li escapa que si els Pujol han pogut fer els seus "xanxullos" durant tants anys, alguns membres dels respectius governs espanyols del PP i Psoe n'havien d'estar assabentats. No podem oblidar que en l'època Pujol, CiU va donar el seu suport a Madrid als governs de PP i Psoe, i tampoc podem obviar que les investigacions no van començar fins que CDC va donar el gir independentista a les seva política. Segons consta al sumari, Jordi Pujol, pare, hauria ordenat al seu fill gran, que esbrinés si estaven essent investigats per la policia, molt abans de fer la confessió dels diners que tenia a Andorra. De moment la cosa sembla que va per llarg, i mes si tenim amb compte que el judici del cas Palau ha trigat vuit anys. Precisament i parlant del cas Palau, Montull va avisar la setmana passada que aquesta seria mes "divertida". Tal com van les coses amb el cas Pujols ens podem "petar" de riure.


                                                                                                                     Ànec  Lluc

dilluns, 6 de març de 2017

Granada : Una ciutat per visitar.......

                                                                       

        Acabo de tornar d'un viatge d'una setmana a la ciutat de Granada i he de dir que es una ciutat que val la pena visitar. Arribar-hi des de Barcelona es fa una mica feixuc perquè l'estació de Renfe de Granada esta inutilitzada per reformes, però de moment les obres fa prop d'un any i mig que estan aturades i l' AVE et deixa a l'estació d' Antequera-Sta.Anna a la província de Màlaga, a 17 Km. d'Antequera al bell mig del "no res", i per tant has de fer un recorregut amb autobús que en el cas de Granada triga 1.30 hores i per tant el viatge fins a Granada dura 7.30 hores i per tant acabes una mica fart. ( Per cert, que quan compres el bitllet de l'Ave, almenys per internet, també et venen el bitllet Antequera-Granada, però per un tren de "mitja distancia", amb reserva de vagó i seient. Quan baixes de l'ave et trobes amb la sorpresa de que acabes fent el trajecte amb autobús. Segons expliquen alguns companys de viatge, fa mes d'un any que no hi ha trens però segueixen venent bitllets.RENFE es així.).

       A Granada hi ha molts allotjaments hotelers de tota mena i de tots preus, però a l'hora de triar un allotjament el mes important es el lloc on es troba situat l'establiment perquè ens puguem desplaçar per tota la ciutat, que tot i que no es excessivament gran, si la vols conèixer a peu, tens garantides unes bones caminades. Això si, agafarem el règim d'allotjament i esmorzar, perquè llocs per menjar i "tapear", Granada n'està farcit.

      No descobreixo res si dic que la visita a l' Alhambra es obligada. L' Alhambra, com em va dir "un granaino" es una de les meravelles d'aquest mon. He de dir que té tota la raó. Situada a d'alt d'un turó, amb Sierra Nevada al fons, la fortalesa ofereix unes excel·lents vistes de la ciutat. Per dins es encara mes impressionant, amb grans salons de marbre i unes decoracions a parets i sostres dignes d'admirar. El "patio de los leones", "la porta de justícia", "el patio de los arrayanes", el "Generalife" i els "Palacios Nazaries", que eren la residència dels Sultans de "Reino de Granada". La combinació de llum i aigua, dona a aquestes estancies una bellesa extraordinària. Val a dir que la visita per l'interior de l' Alhambra dura unes tres hores i mitja. Una cosa que recomano es fer la visita amb un guia que ens va explicant el que veiem, perquè si no a ben segur que ens perdem un grapat de detalls. També es recomanable comprar les entrades de la visita a l' Alhambra amb força antelació perquè es probable que a les guixetes no se'n trobin, donat l'allau de visitants  i que el nombre de visites diàries està restringida.
Per conèixer la ciutat de Granada es recomanable el "tren turístic" que fa un recorregut per tota la ciutat. Per 8 euros pots pujar i baixar del tren totes les vegades que vulguis a qualsevol de les parades que hi han al llarg del recorregut. Així pots veure el barri de l'Albaicin que es la part vella de la ciutat, al costat del riu, la zona universitària mes moderna o el barri del Sacromonte on son famoses les coves-vivenda on encara avui dia hi viuen families gitanes. També arriba fins a l'Alhambra on et deixa a peu de porta per visitar-la.

Huevos rotos
      Després d'haver vist la part monumental i històrica de la ciutat, toca recuperar forces, i a Granada hi ha infinitat de bars on amb una canya o refresc, t'ofereixen la "tapa" corresponent. Croquetes de bacallà, pernil o pollastre, calamarcets fregits, albergínies arrebossades, aletes de pollastre, patates braves, "huevos rotos", xoriço, pernil etc..A mitja tarda es visita obligada les terrasses a prendre una tassa de "xocolata amb xurros", que n'hi ha per llepar-se els dits. A la nit, podem anar a un restaurant on trobarem una assortida carta i a mes en molts llocs ens ofereixen un combinat de sis o set "plats per compartir" de la cuina típica granadina. Per tot això Granada es una ciutat molt recomanable de visitar, això si, tornareu amb uns "quilos de mes" i uns "bitllets de menys", però que coi, la vida son quatre dies i dos ja han passat.


                                                                                                                      Ànec  Lluc