dimarts, 9 de maig de 2017

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 7 de maig de 2017

Apadrinar urnes ?....Seria un gran error....

                                                                         

          Aquesta setmana Puigdemont i Junqueras van anunciar la creació d'un concurs públic per la compra per part de la Generalitat de 8000 urnes, per tal de fer el referèndum. Potser tampoc calia fer aquest anunci com si es tractés d'un fet excepcional. Com era d'esperar el govern espanyol ha reaccionat al seu estil, amb xuleria, amenaces d'actuació de la fiscalia però sense haver-ho pensat ni dos segons. Es el discurs de la por, que a mesura que s'acosti el dia del referèndum anirà en augment, sobretot perquè no tenen mes arguments. Comprar urnes no es cap delicte, i la fiscalia no pot actuar perquè tingui la sospita de que es faran servir per un referèndum il·legal. Les Urnes serveixen per igual, per un referèndum, o per una consulta per decidir si volem la "paella" de carn o de peix. Son receptacles de metacrilat o cartró amb una tapa i una ranura per on s'introdueixen les paperetes. L'únic que pot ser delicte es la finalitat de la consulta i no pas la consulta en sí mateixa. Per tant l'amenaça del govern central de que la fiscalia actuarà per la compra d'urnes, no es mes que una "bravuconada" que queda en paper mullat. De fet Andalusia, te urnes pròpies des de 2001 i mai s'ha considerat que fos il·legal. Des de les xarxes socials i en algun diari digital ha començat a correr la proposta de comprar les urnes entre els catalans, per deixar-les tot seguit a la Generalitat. Iu Forn al Nacional,cat, llençava la idea d'apadrinar urnes. Val a dir, que als catalans d'enginy no ens en falta, i s'ha de reconèixer que com a conya no esta gens malament. Alguns però, sembla que s'ho han pres seriosament i han arribat a suggerir que l'ANC i Òmnium facin alguna mena de campanya per l'adquisició de les urnes. Crec sincerament que tornem a fer-ne un gra massa.

           Les urnes les ha de comprar el govern i el decret o l'ordre de compra l'ha de signar el conseller de l'àrea que li pertoqui. Si la resta de consellers i fins i tot el mateix Puigdemont vol signar per solidaritat, endavant, però el responsable es el conseller, en aquest cas de Governació, i que les possibles conseqüències-represàlies van incloses al càrrec de cada conselleria. El 27 S la ciutadania va triar 72 diputats per portar Catalunya a la independència, i els consellers quan van acceptar el càrrec, eren conscients que fer-ho comportava riscos. Doncs ara ha arribat el moment. Ara ja s'ha acabat cedir protagonisme als voluntaris, perquè ja el van tenir el 9 N, i cada 11 de setembre des de fa cinc anys. Ara son els polítics els que s'han d'arremangar per fer front al "xoc de trens" que cada vegada esta mes a prop. Qui no estigui preparat per assumir les conseqüències ja pot agafar la porta per no enredar, tot i que també s'ho podien haver pensat abans. D' aqui a la celebració del referèndum els atacs i amenaces per part del govern espanyol seran mes freqüents i durs.

            Ara arriba l'hora de la veritat i es el govern el que ha de plantar cara a les amenaces de l'estat. Hem demostrat sobradament que la majoria del poble esta darrera seu donant-los suport, però es el govern el que ha de posar el que s'ha de posar a sobre la taula per demostrar que això va de debò i que ara ja només queda referèndum o referèndum. Les diferents propostes per apadrinar, o comprar urnes, ho fan amb la bona fe de voler ajudar en tot lo possible, però el fet de no ser la Generalitat qui organitzi i s'encarregui de TOT el que envolta al referèndum, el convertiria automàticament en un altre 9 N, i quedaria des legitimat.
Davant les pressions del govern espanyol, que fins i tot han arribat a les empreses fabricants d'urnes, algunes veus, sobretot a xarxes socials han llençat la idea de comprar-les fins i tot a Xina. No caldrà però, perquè almenys dues d'aquestes empreses, ja han dit que es presentaran al concurs que convocarà la Generalitat per l'adquisició de les urnes. Totes dues empreses han deixat clar que no veuen cap delicte en vendre el seu producte, que en aquest cas son urnes. Ells fabriquen i venen urnes, sense demanar al client, perquè les farà servir.

             L'estat espanyol, torna a fer un ridícul espectacular al anunciar accions de la fiscalia abans de que aquesta es pronuncies. Posa en evidència que la fiscalia actua moltes vegades per ordre directe del govern, la qual cosa fa evident que la separació de poders no existeix a aquest país. Si finalment l'estat acaba ordenant a fiscalia actuacions contra la Generalitat o les empreses pel fet de "comprar" urnes, quedarà "retratat" davant la comunitat internacional. Per tant, deixem al govern que faci la seva feina, que per altre banda es per lo que van ser escollits el 27 S, i deixem-nos d'invents o idees, que tot i ser fetes de bona fe, des-legitimarien el referèndum i al govern.


                                                                                                             Ànec  Lluc 

dissabte, 6 de maig de 2017

C's s'empassa el "cupo basc" .......

                                                                           


             Ciutadans s'ha hagut d'empassar un altre gripau de la "bassa" que te el govern del PP. Aquesta vegada ha estat pel "cupo basc", que la formació Taronja va voler fins i tot eliminar durant la campanya a les darreres eleccions. Doncs ara, i per fer possible l'aprovació dels pressupostos del govern de Rajoy, s'ha hagut d'empassar una millora important d'aquest "cupo". Amb la negativa del Psoe i de la resta de forces polítiques del congrés a donar suport als pressupostos del PP, Rajoy s'ha vist obligat a llençar-se als braços del PNB, que ha posat com a condició "sine qua non" la millora del "cupo basc". Segons va declarar Aitor Esteban l'acord per donar suport als pressupostos de Rajoy inclouen una rebaixa de 500 M€ en el "cupo" que el país basc paga a l'Estat pels serveis que rep i aquest retornarà a Euskadi 140 M€ com a compensació pel que se'ls ha cobrat "de mes" des de 2007. També s'ha aconseguit una inversió de 3800 M€ en la "Y" basca del tren d'alta velocitat. Aquest acord, al que han arribat Cristóbal Montoro i el conseller basc d'hisenda Pedro Azpiazu, tanca 10 anys d'incerteses financeres i assegura la pau fiscal entre els dos governs. Servirà també perquè els cinc diputats del PNB donin suport als pressupostos de l'Estat, assegurant així la legislatura.

            En la votació de dijous, Ciutadans va voler "fugir d'estudi", deslligant el fet de donar suport als pressupostos a aquesta millora pels bascos, argumentant que no es votava el "cupo basc" i en la llei de pressupostos no figura enlloc que aquests estiguin supeditats a cap acord sobre el "cupo" al qual ells s'hi oposaran obertament. Girauta va puntualitzar que estudiaran la llei que posi "en paper" aquest acord amb el PNB, i si creuen que suposa privilegiar a un govern nacionalista i perjudicial per la resta d'espanyols, no li donaran suport. I aqui es on esta "la mare dels ous". Al no incloure la negociació del "cupo" dins del Pressupostos Generals de l'Estat, ha bordejat la línia vermella que hauria suposat pel partit de Rivera haver-lo inclòs. D'aquesta manera el PP s'ha assegurat els 175 vots necessaris perquè els PGE tirin endavant, mentre el "cupo" es negocia en paral·lel.
Malgrat tot, el partit de Rajoy, necessitarà un vot mes quan els PGE tornin al Congrés després de ser debatuts en comissió, i aprovats al Senat, on el PP te majoria. Els 175 vots han estat suficients per rebutjar les esmenes a la totalitat, però per la seva aprovació final, en calen 176. Aquest vot `podria venir de Nueva Canarias, que tot i que va ser un dels grups que va presentar una esmena a la totalitat, sembla el candidat mes adient. Pedro Quevedo ha defensat l'esmena pel maltractament financer que han rebut les Illes Canarias, que ha xifrat en 600 milions d'euros, però s'ha mostrat en disposició de negociar la concessió del seu vot. Montoro li ha estès la ma a aquesta negociació i ha reconegut que Canarias mereix un tracte diferent. Aquest tracte diferent, pot ser semblant al aconseguit pels bascos i el seu "cupo". Aitor Esteban del PNB, ja va explicar que rebutjar els pressupostos i forçar noves eleccions no es cap solució, perquè tot fa sospita que unes terceres eleccions donarien uns resultats semblants als que ja tenim ara. Aquest es un avis a Ciutadans, de que el millor que pot fer pel que fa al "cupo basc", es empassar-se el gripau i mirar cap un altre lloc. A mes, el gripau pot engreixar, si el tracte diferencial. s'amplia a les Illes Canarias. El PP esta atrapat, perquè a mes dels vots de C's, necessita "SI o SI" els de PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias. Si no, se'n va tot a norris.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimecres, 3 de maig de 2017

Master - Chefs ......i els stagiers..

                                                                       


        Fa unes setmanes coneixíem la realitat que s'amaga darrera dels fogons dels restaurants amb estrelles Michelin, mitjançant un reportatge de David Brunat a "El Confidencial" on un antic "stagier", que es com s'anomenen als aprenents de cuina, que va passar per El Bulli de Ferran Adrià i DiverXO de David Muñoz, explicava la molt dura experiència que suposa treballar 15 o 16 hores al dia, entre exigències, i fins i tot maltractament verbal i disputes entre els companys de cuina per tal de destacar davant el Chef. Per acabar-ho d'adobar, la majoria dels casos, sense cobrar ni cinc, cuinant uns menús que poden oscil·lar entre els 100 i els 300 €, depenen de les estrelles del restaurant. Els Chefs d'aquests restaurants, intenten justificar aquestes pràctiques argumentant que hi ha llargues cues d'estudiants de cuina que volen passar per als seus fogons a formar-se, fet que consideren com un privilegi. Aprendre amb Adrià, Berasategui, Arzak, Muñoz, els Germans Roca o Jordi Cruz, ho qualifiquen com un "Master" de cuina, pel qual, aquests cuiners podrien demanar molts diners. Han estat les declaracions de Jordi Cruz, Chef del Àbac de Barcelona amb una estrella Michelin, i presentador del Programa de cuina MasterChef de TVE, que va dir que un restaurant amb estrella Michelin es un negoci, i que si tingues de tenir a tots els cuines necessaris en plantilla, no seria viable. Esta reconeixent explícitament, que els "stagiers" al marge d'aprendre o no, estan fent feines que haurien de fer treballadors contractats, però llavors baixarien els beneficis. Compara el que costa un menú al Celler de Can Roca, uns 165€, amb el que costa al Casino de Mònaco, uns 700€, però fa trampes perquè no compara els salaris que es paguen a Espanya amb els de Mònaco. Diu que si volem que els becaris cobrin o que es millorin les condicions a les cuines Michelin, s'haurien d'apujar els preus i la gent no esta disposada a pagar-los. Estimat Jordi, potser es que la gent amb sous mileuristes, no es que no estigui disposat a pagar-los, si no que no pot.
El seu company de programa a TVE, Pepe Rodriguez, no esta d'acord amb que es necessari tenir becaris sense sou per fer rendible un restaurant Michelin, però avisa que sense els "stagiers" molts ho passarien malament. En el seu restaurant "El Bohío" amb una estrella, te 8 cuiners contractats i 8 "stagiers". Diu que li agradaria poder oferir un contracte a tots, però no es possible. També diu, al igual que els seus "companys" amb estrelles Michelin, que davant l'allau de desenes de joves que volen formar-se a la seva cuina no poden pas dir que no. El Celler de Can Roca rep 600 sol·licituds anuals.

          Els sindicats però veuen en aquestes pràctiques, que tot i ser legals, una forma d'explotació laboral. Ficar a una cuina a un jove 15 o 16 hores, amb la mateixa pressió i exigència que a la resta de l'equip es un abús, sigui un restaurant amb estrelles Michelin, o la "Fonda Casa Pepe". A mes pot generar frustració si no son els mateixos Chefs els que imparteixen la formació que se suposa han anat a rebre. A mes es molt habitual, com han confessat alguns "stagiers" sovint han de fer feines com rentaplats, escombrar i fregar, que si be es cert son "feines de cuina" no sembla que s'hagin d'aprendre gaire i menys en un restaurant d'elit.

           I es que, si be es cert que tenen raó els Chefs, quan diuen que la formació en un restaurant Michelin te un valor afegit, i mes si el Chef d'aquests restaurant es mediàtic, no deixa de ser cert, que aquesta raó es perd, quan els "stagiers"no estan donats d'alta a la S.S., tenen jornades laborals de com a màxim 8 hores i estan vinculats a convenis amb escoles o acadèmies de cuina. No es pot oblidar que al cap i a la fi, hi van per aprendre, no per treballar. Aquí es on alguns s'aprofiten el buit legal i utilitzen als "stagiers" per fer feines que hauria de fer un treballador contractat, amb la única finalitat d'abaratir costos. Només cal veure el concurs "Master-Chef" de TVE, on, almenys les poques vegades que l'he vist, m'ha semblat que el jurat format per Jordi Cruz, Pepe Rodriguez i Samanta Vallejo-Nagera, es mostra amb els concursants amb prepotència i gairebé arriben a fer-ne escarni. Recordo les paraules de Karlos Arguiñano quan li van preguntar perquè va rebutjar participar al programa, i va dir que per a ell, la cuina havia de ser divertida, i la gent s'ho havia de passar be a la cuina, i a MasterChef, sembla que hi van a patir.


                                                                                                                 Ànec  Lluc

dissabte, 29 d’abril de 2017

Podemos i la moció de censura.....

          Aquesta setmana Podemos ha tornat a escenificar un no "cop d'efecte" fent pública la intenció de presentar una moció de censura al govern de Rajoy. En una roda de premsa, envoltat per Alberto Garzón, Irene Montero i Xavier Domènech entre altres dirigents de Unidos-Podemos, anunciava al Congrés la seva intenció de fer una moció de censura al govern del PP, i ho justificava per l'estat d'extrema gravetat que viu el país. Va anunciar que començava a treballar amb la resta de forces polítiques per fer fora als "paràsits" de les institucions. Va dir que això no es qüestió de cares o noms si no que es tracta de fer fora un govern instal·lat a la corrupció i que estan convertint la pàtria en patrimoni seu. Va qualificar aquesta moció com una obligació ètica perquè l'estat esta exposat a un saqueig permanent i el PP te segrestades a les institucions que fa servir en benefici propi. Iglesias però va cometre alguns errors. La legislació espanyola obliga a presentar un candidat alternatiu i a tenir majoria absoluta al parlament, abans de presentar al moció. Podemos no te ni una cosa ni l'altre. Tal i com van manifestar la majoria de grups parlamentaris, la majoria es va assabentar de la iniciativa de Podemos, a la mateixa roda de premsa o mitjançant un SMS enviat minuts abans de produir-se l'anunci. Psoe i C's van mostrar el seu rebuig a donar suport a aquesta moció, amb l'argument de que així no es fan les coses. El Psoe, veu en aquesta iniciativa, una jugada semblant a la que ja va protagonitzar Iglesias l'any passat quan en roda de premsa va oferir als socialistes donar suport a Pedro Sànchez, a canvi d'algunes cadires ministerials. Deu ser el tarannà de la gent de la "Nova Política", d'informar abans a la premsa que a l'interessat. Hernando va dir que de cap manera els tornarien a enganyar, i que Rajoy, no es mes "dolent" ara que fa un any, quan Podemos es va negar sistemàticament a possibilitar un govern alternatiu. De la mateixa manera es va pronunciar C's, que va recordar a Iglesias, que precisament va ser Podemos qui no va voler saber res d'un govern alternatiu al PP, que hauria estat possible amb la seva abstenció, un cop aconseguit un acord de govern entre Psoe i C's. Ha qualificat la moció de Podemos com un nou numero de circ, als que ja ens te acostumats la formació lila. Compromís es mostrava disposat a donar-hi suport, un cop es conegui el programa i el candidat alternatiu. En el mateix sentit es van pronunciar el PDEcat i el PNV, mentre que ERC condicionava el seu suport a l'acceptació per part del govern alternatiu d'un referèndum a Catalunya.

           Així les coses, no sembla que la proposta tingui gaires possibilitats de tirar endavant, malgrat que Iglesias ja ha dit que ells la tiraran endavant, compti amb suports suficients o no. De tota manera no han fixat ni data ni candidat. Els sindicats UGT i CCOO s'han reunit amb membres de Unidos Podemos i tot i que han manifestat que es bo debatre aquestes coses al Congrés, tots dos han rebutjat donar suport explícit a la iniciativa perquè discrepen en la forma de presentar-la. Jutges per la democràcia va rebutjar la reunió, argumentant que han de mantenir la seva independència i neutralitat.
Amb tot i malgrat la manca de suports, Podemos sembla que ha aconseguit el seu propòsit, que no es altre que ficar pressió al Psoe. Aquesta moció, malgrat que es presenta contra el PP, pot acabar fent força mal al Psoe, tot i que la intenció de que algun dels tres candidats a les primàries es despenges de la posició oficial del partit, li ha sortit malament a Iglesias. Tots tres han tancat files i han apostat per no donar-hi suport. Podemos però ha afegit pressió al Psoe, al dir que estarien disposats a acceptar un candidat del Psoe o fins i tot de C's. També han deixat oberta la possibilitat a que el candidat sigui una persona independent, sense cap afiliació política i que compti amb el consens de tots els partits polítics. Ha afegit però, que, si finalment Psoe i C's tanquen files entorn a Rajoy i permeten que segueixi al govern, estaran traint a Espanya i als espanyols. Tal i com esta plantejada aquesta moció, sembla que ha estat mes pensada per fer mal al Psoe que no pas al PP, que ha desafiat a Podemos a que la presenti.



                                                                                                                Ànec  Lluc

divendres, 28 d’abril de 2017

La Liga Pal Madrí .....

                                                                           

           Doncs sembla que si. La lliga de futbol 2016-2017 serà pel Real Madrid. La resta d'equips ja estaven acostumats a "errors"arbitrals, en contra, sobretot al Bernàbeu però també a camp propi, amb la "casualitat",- deixem-ho així -, de que la majoria de vegades aquests errors afavoreixen als blancs. Després de la victòria del Barça al Bernàbeu per 2-3, la classificació de primera va quedar en un empat a punts entre Barça i Madrid, tot i que cal recordar que el Real Madrid ha jugat un partit menys, que jugarà davant el Celta de Vigo, just uns dies abans de la última jornada. Precisament aquesta ultima jornada que el Madrid jugarà davant el Màlaga, es la que ha encès els ànims de l'afició blaugrana. A aquesta ultima jornada, tot depenent dels resultats anteriors pot dependre el campionat. El Barça ha de jugar amb l'Espanyol, Villa-real, la U.D. Las Palmas i acaba la lliga a casa davant l'Eibar.
El Madrid per la seva banda rep al València, va a Granada, rep al Sevilla, juga el partit que te pendent a Vigo i acaba al camp del Màlaga. Es podria donar el cas, si cap dels dos falla abans, d'arribar a la última jornada amb el Madrid amb tres punts per sobre, però amb el "gol-average" favorable als blaugrana. El partit del Madrid davant el Màlaga tindria una importància vital per decidir el campionat. Una derrota davant el Màlaga, donaria la lliga al Barça, sempre amb la benentesa de que aquests guanyessin al Camp Nou a l'Eibar. Aquesta situació es va produir fa alguns anys amb el C.D.Tenerife com a protagonista i per a mes INRI, va passar dos anys consecutius. El Madrid en tenia prou en fer el mateix resultat que el Barça per ser campió, però tot i començar guanyant va acabar perdent les dues lligues. En aquelles dues ocasions l'entrenador del C.D.Tenerife era l' ex-jugador del Madrid Jorge Valdano. En aquesta ocasió a la banqueta del Màlaga hi ha un altre ex-jugador madridista, Miguel Gonzàlez "Michel".

           Michel va encendre la caixa dels trons quan en declaracions a Onda Cero, a la pregunta de si a ell li passaria la mateixa situació que a Valdano va contestar que "ell" es mes madridista que Valdano. Tothom va entendre que existia la possibilitat de que el Màlaga es deixes guanyar si d' això depenia que el Madrid fos campió. Després va voler matissar aquestes declaracions, dient que al Real Madrid s'estima mes fer-li el passadís que la punyeta. Va afegir que desitjava que la lliga ja estigui decidida quan el Madrid vagi a jugar a Màlaga. Per acabar-ho d'adobar, el xeic Al-Thani propietari del Màlaga ha fet unes declaracions que no fan mes que afegir llenya al foc. Ras i curt, el xeic ha manifestat que "La Basura de Catalunya no olera el Campeonato". Poc després ha fet un tuit dient que quan parlava de Basura es referia a la premsa catalana. El Barça ja ha anunciat que denunciarà aquestes declaracions davant el comitè de competició i a la comissió contra la violència. Sigui com sigui l'ombra del dubte ja no el podrà treure ningú, i si finalment s'arriba a la última jornada amb el campionat penjant d'aquest fil, la competició de lliga, que ja tenia forces dubtes d'estar manipulada, quedarà totalment desvirtuada i davant qualsevol errada arbitral o dels mateixos jugadors del Màlaga, ningú tindrà la certesa que no hagi estat provocada.



                                                                                                               Ànec  Lluc

dijous, 27 d’abril de 2017

Susana Díaz: sense prejudicis......

          Fa uns dies l'expresident José Maria Rodriguez Zapatero, ZP, va dir que a Catalunya hi havia molts prejudicis pel fet de ser dona i andalusa. Els catalans ja estem acostumats a que els gerros xinesos, ( tal com anomena Felipe Gonzàlez als expresidents espanyols,), diguin "collonades"sobre Catalunya sobretot des de l'inici del procés, tot i que ja es un fet habitual que a la resta d' Espanya doni rèdit electoral mal-parlar de Catalunya.
Aquest dimecres va venir a Catalunya en una visita que forma part de la seva campanya a les primàries del Psoe que tindran lloc al maig. La visita consistia en un dinar obert a tothom, previ pagament d'un ticket de 50€. Al dinar que estava organitzat per "Tribuna de Barcelona" i La Vanguardia va reunir als màxims representants del PSC com Miquel Iceta, Meritxell Batet, Núria Marín, Àngel Ros o Jaume Collboni.
Alhora dels parlaments, Susana Díaz va començar dient que se sent molt orgullosa de ser dona, mare, andalusa i socialista, fent al·lusió a les paraules que havia dit dies abans Zapatero. Després va començar una mena de discurs-míting amb tot un seguit de frases fetes, sobre que es la democràcia, que es el socialisme i que el seu desig es que la ciutadania pugui viure millor. Ha fugit d'estudi quan se li ha preguntat per la seva rivalitat amb Pedro Sànchez dient que es bo que dins un partit polític hi hagi discrepàncies.

         Pel que fa a la "qüestió catalana" va posar de relleu que la relació entre Catalunya i Espanya mai ha estat tan bona com quan governava Felipe Gonzàlez o Zapatero, i per tant donava a entendre que fora bo que "ella" governes a Espanya. Va defensar la constitució del 78 i va dir que no hi ha solució millor que la Declaració de Granada, on el Psoe apostava per una espanya federal.
Després va entrar a fons en el procés independentista dient que el referèndum es una gran mentida perquè tothom, incloent Puigdemont, sap que no s'arribarà a fer. Va deixar clar que ni ella ni cap demòcrata pot acceptar que per desconnectar Catalunya d' Espanya es vulgui desconnectar de la llei i de l'estat de dret. Va parafrasejar a Marine Le Pen al dir que " no es pot acceptar que en nom del poble es negui a Espanya, a la seva essència democràtica que es la sobirania del poble espanyol i que se li negui tota la legitimitat per decidir el seu destí.". Després ha comparat Puigdemont precisament amb Le Pen dient que els independentismes i els populismes son tòxics perquè tots menteixen i quan no dius la veritat s'adoba el terreny de la sospita. La replica de Puigdemont ha arribat via tuiter, on li ha dit a la Susana que potser te prejudicis cap a ell per ser independentista i català, i li ha recordat que es ella la que coincideix amb l'opinió que te Le Pen de la independència.

           Miquel Iceta, com amfitrió del PSC s'ha desfet en elogis cap a la "Faraona". Va dir que davant els prejudicis, Susana ni s'amaga, ni calla, ni s'aparta, si no que s'hi enfronta amb un somriure i amb la paraula prenent decisions arriscades. La va qualificar d' ambiciosa i lluitadora, i que aquestes característiques, quan les te una dona es titllada de "manaire i autoritària" i quan les te un home es diu que es un "líder".També la va descriure com una dona de paraula i la candidata que mes arrisca a les primàries al ser presidenta d'una comunitat autònoma.

 
                                                                                                              Ànec   Lluc


dimecres, 26 d’abril de 2017

Pujol: Es hora de sacsejar l'arbre?

                                                                       

           Ahir dimarts es va produir la tan esperada entrada a presó del fill gran dels Pujol. Després d'anys d'investigació, ahir el jutge De la Mata va dictar l'ordre d'ingrés a Jordi Pujol jr., segons el propi jutge per evitar la destrucció de proves. Aquest mati a Barcelona la policia nacional esta procedint a escorcollar la vivenda i el despatx de Jordi Pujol i Soley i una vivenda i un despatx de Pujol i Ferrusola. Sobte molt que després de anys d'investigació la policia encara sospiti que pot trobar alguns documents incriminatoris. Sobte també que segons ha assegurat el mateix jutge De la Mata, el fill gran dels Pujol ha continuat fent els seus negocis fins al punt d'evadir 30 milions d'euros mes, des de que va començar la investigació. Com es que no se l'ha detingut abans ? S'ha hagut d'esperar a que la xifra de diners evadits arribi a 30 milions ? Potser no te res a veure, però que aquest ingrés a presó es produeixi dos dies després que el jutge Velàsco fiques a la garjola a Ignàcio Gonzàlez, expresident de la CCAA de Madrid, destapant una trama de corrupció del PP madrileny al voltant de l'empresa pública "Canal de Isabel II" fa força pudor a socarrim. Ningú pot negar que es una casualitat força estranya. L'informe de la UDEF sobre les activitats de Pujol jr. durant aquests anys d'investigació va arribar al jutge De la Mata fa un mes. En aquests cinc anys que fa que dura la investigació,els fiscals han demanat presó per alguns dels fills de Jordi Pujol i Soley però fins ara el jutge ho havia negat.

           A la comissió que es va fer al Parlament per aquest "cas Pujol" i on van haver de declarar el matrimoni Pujol-Ferrusola i alguns dels seus fills, arran d'uns diners que la família tenia en bancs d' Andorra, que tindrien l'origen en una "deixa" que l'avi Florenci va dipositar en el seu moment, per si venien mal dades. En aquella comissió i davant l'assetjament a preguntes al que van sotmetre al expresident els representants dels partits polítics, Pujol va amenaçar amb "sacsejar l'arbre", fet que faria caure molta fruita i podia fer trontollar tot el sistema. Som molts els que esperem que es comenci a "sacsejar l'arbre" perquè caigui tot el que esta podrit. Fins ara no se n'ha tornat a parlar, però ara amb l'entrada a presó del fill gran, la cosa pot canviar. Si l'estada a la garjola s'allarga en el temps, i no acaba essent tot una cortina de fum, per tapar una mica els merders del PP a la CCAA de Madrid, potser les branques comencen a bellugar-se i comença a caure de tot. Algun dels imputats en el cas Lezo, concretament el germà de Ignàcio Gonzàlez ha amenaçat des de la presó que "si ells cauen, cauran tots, que no pensen morir sols". Si tal com sembla no hi ha un pam de net, les properes setmanes poden ser força entretingudes.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dimarts, 25 d’abril de 2017

L' Esperança del PP ja s'ha acabat.....

         Diuen que a la tercera va la vençuda. En aquest cas sembla que e veritat i Esperanza Aguirre va presentar ahir en roda de premsa la dimissió dels càrrecs que encara li quedaven. A les cinc de la tarda anunciava que deixava de ser la portaveu del PP i el seu acte de regidora de l'ajuntament de Madrid. L'any 2012 arran del cas Gurtel, que va destapar una xarxa de finançament il·lícit del PP i d'alguns membres de la seva cupula. que de moment ha arribat fins el que aleshores era tresorer del Partit Popular, Luís Barcenas. ja va deixar el càrrec de presidenta de la CCAA de Madrid, per les possibles responsabilitats, que ella sempre ha negat i ha mantingut que no en va saber mai res. El seu successor a la presidència de la CCAA madrilenya va ser el seu nº 2 i home de confiança Ignácio Gonzàlez.
Poc després de la renuncia a la presidència per "raons personals", va voler tornar a la política activa i demanava a la direcció del partit encapçalar la llista a les municipals de 2015. El cas Púnica destapat al 2014 i la irrupció de "Ahora Madrid" que va donar l'alcaldia de Madrid a Manuela Carmena, va significar la fi de la carrera política d'Esperanza Aguirre.
Al febrer de 2016 va presentar la dimissió com presidenta del PP de Madrid, per la possible responsabilitat política en el cas Púnica, que manté a presó a qui fou vicepresident amb ella i que també era un home de la seva confiança i proposat per ella. Va voler deixar clar però, que la única responsabilitat que se li podia exigir era la de no haver estat prou vigilant de les activitats dels seus consellers com Granados. Malgrat tot, volia mantenir-se a la política activa i es vantava de que dels 500 càrrecs que havia nomenat personalment, només dos haurien resultat ser "gripaus", Granados i López Viejo.

           Ha estat la detenció del que va ser el seu successor a la presidència de la CCAA i també home de confiança Ignàcio Gonzàlez. Ha renunciat a l'únic càrrec que encara li quedava que era el de regidora a l'ajuntament madrileny. A la roda de premsa es va presentar molt dolguda i va manifestar sentir-se enganyada i traïda per qui va ser la seva "ma dreta", a qui va demanar explicacions quan van aparèixer les primeres informacions que l'involucrava en fets no gaire clars i Gonzàlez les hi va desmentir en privat. Un cop s'ha conegut l'ingrés a presó de Gonzàlez, ha decidit assumir la seva responsabilitat, que es limita, com en el cas de Granados, a no haver estat mes vigilant en les actuacions de persones de la seva confiança. Per acabar ha dit que ella assumeix sempre la seves responsabilitats, i es per això que plega.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

           

dilluns, 24 d’abril de 2017

R. Madrid 2 -Barça 3....Messi obre la lliga...

                                                                       

          Encara hi ha lliga. Ahir diumenge 23 d'abril, diada de Sant Jordi, el Barça de Messi guanyava "in-extremis" ja en el temps de descompte el partit contra el Real Madrid al Bernàbeu `per 2-3. Aquest resultat deixa oberta la possibilitat pel F.C. Barcelona d'acabar guanyant la lliga. Ara mateix tots dos equips es troben empatats a 75 punts a la classificació, i tot i que el "gol average" es favorable al Barça, ( 1-1 al Camp Nou i 2-3 al Bernàbeu,), no podem oblidar que l'equip blanc te un partit menys, que jugarà a Balaídos davant el Celta, partit que va haver de ser suspès per les destrosses que va provocar el fort vent a Vigo a la taulada de l'estadi gallec, i que es jugarà tot just abans de la última jornada de lliga. Si no es produeix un gran daltabaix, tot apunta a que s'arribarà a aquestes dates amb els dos equips en un "frec a frec" que donarà al partit del Celta una importància vital. Val a dir però que tots dos equips no poden badar d'aquí a final de temporada. Qualsevol errada val el seu preu en or.

            Pel que fa al partit d'ahir al Bernàbeu, tots dos equips a bon segur que volen guanyar, però a ningú se li escapa que pel Barça era definitiu. Una derrota del Barça hauria donat un avantatge de sis punts als blancs amb un partit menys, cosa que hauria "tancat" definitivament la lliga, ja que si be es cert que en futbol mai pots dir blat, ni tan sols quan ja esta lligat, el Madrid ho tindria molt coll avall. Els blanc van sortir a endur-se el partit ben aviat i en els primers minuts va tenir algunes ocasions clares, que a molts cules ens van ficar la por al cos. La grada del Bernàbeu va demanar penal, davant una caiguda de CR7 arran d'una acció amb Umtiti, però l'àrbitre no ho va considerar així. Al minut 20 Marcelo en una pugna amb Messi etziba un cop de colze al jugador argentí a qui li rebenta els morros, i malgrat la sang que raja de la boca de Leo, l'àrbitre no assenyala ni tan sols falta. Marcelo hauria d'haver vist la vermella i deixar al Madrid amb deu. La pressió del Madrid va continuar i al minut 28 va arribar el gol de Casemiro que avançava als blancs per 1-0. Val a dir que aquest gol va estar "fregant" el fora de joc. En el minut 32 Messi va aconseguir el gol de l'empat quan encara anava amb un cotó fluix al morro. Al minut 45 Casemiro havia d'haver vist la segona targeta groga per una trepitjada a Messi. Casemiro ja havia vist la primera targeta al minut 11 per una entrada per darrera al mateix Messi. Val a dir que el jugador blanc va ser molt reiteratiu a fer faltes. Per tant hauria d'haver estat expulsat abans del descans.
A la represa del partit, tots dos equips jugaven a l'atac i els "herois" del partit van passar a ser els dos porters amb grans intervencions, fins que en el minut 72, Rakitic aprofita una pilota per xutar des de fora de l'àrea que Navas no pot aturar i marca el 1-2. Al minut 77 Sergio Ramos fa una entrada força dura al mig del camp a Messi, amb els dos peus per davant i l'àrbitre  no dubte en ensenyar-li la vermella directe. Ramos s'encara amb Hernàndez Hernàndez i al final marxa aplaudint al col·legiat, tal com va fer Neymar a Màlaga. (Veurem si a Ramos també li cauen tres partits com al brasiler.). Ja amb deu al camp, el Madrid va continuar a l'atac i va aconseguir l'empat a 2 en el minut 85. Malgrat estar amb un home menys, els blancs estaven decidits a buscar la victòria i van seguir a l'atac. Ja en temps afegit però, va ser el Barça qui marcaria el tercer. Sergio Roberto va robar una pilota en defensa i va creuar tot el camp, per arribar a l'àrea blanca, on Messi, després de controlar la pilota la va col·locar lluny de l'abast de Keylor Navas, donant la victòria al Barça.

         Els madridistes s'han queixat de l'arbitratge pel penal no assenyalat al minut dos de partit sobre Cristiano. No diuen res però del fet que l'equip blanc hauria d'haver jugat tota la segona part amb 9 per les expulsions "perdonades" a Marcelo i Casemiro. També discuteixen la targeta vermella de Ramos, però es molt clara.
Resulta molt curiós però, que es digui que l'àrbitre no ha volgut pitar el penal sobre Cristiano tot i que asseguren que l'ha vist perfectament. Atribueixen el fet de no pitar-lo a les declaracions que fan Piqué i d'altres jugadors blaugranes per "influir" en els arbitres.
Es dona la circumstancia que es el mateix àrbitre que no va donar com a gol, una pilota que va entrar mig metre a la porteria del Betis, el dia que el Barça empatava a 1 al Villamarín. Aleshores justificaven el fet que l'àrbitre no ho hagués vist.

         En fi, tal com va dir Sergio Ramos, després d'haver eliminat al Bayern en un partit polèmic on Ronaldo va marcar dos gols en fora de joc, "los arbitros unas veces te dan y otras te quitan". Doncs ja ho sabeu merengues: si aquesta vegada "os han quitado" us feu fotre.


                                                                                                                Ànec  Lluc

dimecres, 19 d’abril de 2017

El Barça necessita un altre miracle.....

                                                                       

           Aquest any el Barça mes que mai, demostra perquè es mes que un club. A la lliga ha fallat estrepitosament en alguns partits, raó per la que diumenge que ve al Bernàbeu davant el Reial Madrid pot "cremar" la última oportunitat que li queda per guanyar-la. Els blancs son líders amb tres punts d'avantatge sobre el Barça, i tenen un partit menys que es va haver de suspendre pels danys soferts a l'estadi de Balaídos pel vent, i que jugaran davant el Celta abans de la última jornada de lliga. Si es guanya al Bernàbeu i cap dels dos torna a fallar s'arribaria a aquest partit amb un empat a punts. Una derrota del Barça situaria als blancs a sis punts i un partit menys cosa que deixaria pràcticament sentenciada la lliga.
He dit pràcticament perquè el futbol no es una ciència exacta i tot es possible. L'actuació blaugrana a la Champions en es una mostra clara. Després de la fase regular, el sorteig de vuitens de final va emparellar al Barça amb el Paris Saint Germain. En el partit d'anada, l'equip francés va golejar al blaugrana per un 4-0, cosa que obligava al Barça a fer la proesa de marcar 5 gols al Camp Nou en el partit de tornada davant un P.S.G. que es un dels gran d' Europa. Tot i que els aficionats cules hem viscut unes quantes nits màgiques al Camp Nou, amb remuntades èpiques, pocs eren els que creien possible aconseguir-ho aquesta vegada. Malgrat tot, en un petit racó de l'anima de cada culé, quedava una minima esperança de que el miracle era possible. Aquesta esperança va créixer exponencialment quan a poc de començar la segona part el Barça va aconseguir pujar el 3-0 al marcador. Poc va durar l'alegria perquè el P.S.G. va marcar el seu gol, cosa que obligava al Barça a marcar-ne tres mes en poc mes de mitja hora. El miracle es va produir. Una altre nit màgica al Camp Nou, potser la mes màgica de totes, permetia al Barça accedir a quarts de final. Aquesta vegada el sorteig el va emparellar amb la Juventus, que sorprenenment, després de l'experiència soferta a Paris, va tornar a golejar al Barça a Torí, aquest cop per 3-0. Aquesta nova derrota obliga al Barça a necessitar un altre miracle al partit de tornada. Ningú pot discutir que si hi ha un equip capaç de fer-ho, es el Barça de Messi, Neymar i Suàrez, però la Juve no es el P.S.G. i portaran la lliço ben apresa. Haurem d'esperar a aquesta tarda-nit, per veure si el aquest Barça es capaç de repetir remuntada, fet que donaria molta moral per afrontar el partit de diumenge al Bernàbeu.


                                                                                                                 Ànec  Lluc

dimarts, 18 d’abril de 2017

Trama-Bus: el "Circ Podemos" va de gira.......

                                                                         


              Si fa unes setmanes va ser l'associació ultra catòlica "Hazte Oir" qui organitzava una gira en un autobús taronja, amb missatges clarament homofobs pel que fa al sexe dels nens i les nenes. Polèmiques al marge aquest autobús tot i que no va poder "viatjar" gaire perquè va ser aturat i prohibit a moltes ciutats, va donar a "Hazte Oir" un ressò mediàtic sense precedents.
Podemos amb Pablo Iglesias ha decidit copiar el sistema. Aquest dilluns ha tret al carrer un autobús en aquest cas blau, - hauria estat be que fos "lila"-, amb les cares de Felipe Gonzàlez, Aznar, Pujol, Bàrcenas, Esperanza Aguirre, i també de Juan Luís Cebrian o Eduardo Inda. El mateix Pablo Iglesias i la nova portaveu al Congrés de Podemos Irene Montero, que també es la parella de Iglesias, van pujar al autobús en una de les parades davant de la seu central de Bankia. Resulta curiós però que no hi aparegui ningú de la "Casa Reial" assenyalada i jutjada per corrupció, o les de Chaves i Griñan esquitxats pels ERES andalusos. Tampoc fa cap referència a Florentino Pérez ni a Cristiano Ronaldo, ni cap sindicalista tocat per les targetes-Black o els cursos de formació a Andalusia. Clar que potser hauria fet falta tot una flota d'autobusos per encabir-hi tots els "xoriços ibèrics" que campen per les Espanyes. Les reaccions no s'han fet esperar i la iniciativa ha estat molt criticada per PP, Psoe i C's com no podia ser d' un altre manera, acusant a Podemos de fer servir el populisme i atribuir-se unes funcions que han de tenir els tribunals. Al Psoe no ha agradat, especialment, que s'inclogui a Felipe Gonzàlez que actualment no esta sent investigat per cap tribunal. Des de dins de Podemos, les reaccions han estat dividides, com sembla que va quedar el partit després de Vistalegre. Els principals membres del sector afí a Errejón no han volgut donar el seu parer, però tampoc han donat suport a aquesta iniciativa. Després de la derrota a Vistalegre, els Errejonistes van decidir no fer soroll i acceptar el resultat, i per tant les critiques al autobús només s'han fet en privat, i lamenten que el partit no aprofiti els 71 diputats al Congrés per presentar batalla amb iniciatives parlamentaries enlloc de treure un autobús, com va fer una associació marginal com "Hazte Oir". El mateix Iglesias va dir ahir que Podemos no te, ara per ara, cap proposta per portar al Congrés o als tribunals contra la "Trama". Iglesias però, es mostrava satisfet amb el "cop mediàtic" obtingut per l'autobús de color "Blau PP", ja que si servia per parlar de la corrupció institucionalitzada a Espanya, ja estava be. L'autobús va recorre ahir dilluns Madrid, aturant-se davant de llocs que consideren emblemàtics del poder polític i empresarial que forma aquesta "Trama", com la seu del PP, i les quatre torres del Paseo de la Castellana.
Tot i que l'autobús havia de començar avui una gira des del "Parque Oeste" a Madrid i havia d'anar a altres províncies espanyoles, des de Podemos han informat que s'ha hagut de suspendre per problemes tècnics a l'autobús. Sembla ser que els ha "fallat" l'embragatge, tal i com els va passar a les eleccions del 26 J, quan esperaven donar el "sorpasso" al Psoe i es van quedar amb 71 diputats.


                                                                                                             Ànec  Lluc

diumenge, 16 d’abril de 2017

Pla "B".....

         Avui fa tot just una setmana que esclatava l'escàndol per la filtració d'una conversa entre el secretari d'organització del PDEcat David Bonvehí i alcaldes i regidors del partit de la comarca del Bages. Aquesta conversa va tenir lloc a un restaurant de Manresa on els dirigents del PDEcat feien un sopar. En un fragment de la conversa es pot sentir com David Bonvehí explica a la resta de comensals els tres escenaris possibles amb que es pot trobar el partit aquest al setembre. Tot l'enrenou ha vingut perquè, i ho deixa ben clar, en cas de que el procés d'independència fracassi, el PDEcat haurà de trobar un candidat autonòmic. Molts han trobat aquesta declaració com un "pecat mortal", ( fet en Setmana Santa). Com a secretari d'organització es la seva feina tenir un pla "B" perfectament dissenyat per si falla el "A" que es el referèndum i la independència. Però tot i que tots confiem en que guanyarà el "SI", i no caldrà cap pla "B", els partits ho han de tenir enllestit. A totes les empreses, el responsable de seguretat elabora un "pla contra incendis" la qual cosa no significa que pensi que es cremarà tot, si no que s'ha d'estar preparat. Que potser no es el "moment" per dir-ho ?. Potser no, però no oblidem que ho va dir a un grup reduït de membres del seu partit, i no públicament com si va ser el cas de Santi Vidal. La CUP ha fet públic que en cas de fracassar el procés, o no fer-se el referèndum, es molt probable que no es presentin a unes noves eleccions al parlament. Això també es un pla "B". Cada partit farà allò que cregui que ha de fer. Crec que ningú pot dubtar de la implicació del PDEcat i abans CDC amb el procés independentista. Recordo que molts deien que Artur Mas va donar el gir independentista per "salvar el cul" i no perdre davant ERC. Doncs no li ha sortit gaire be, perquè ha trencat la coalició amb Unió després de 30 anys, han perdut mes de la meitat d'escons i fins i tot han hagut de canviar de nom. Els que diuen que ho va fer per tapar la corrupció, també s'equivoquen perquè la fiscalia i la guàrdia civil, no han deixat d'investigar cap cas, si no tot al contrari. Si afegim que els únics jutjats i inhabilitats per delicte de desobediència son de CiU, la implicació sembla evident. D'altre banda, el PDEcat, ERC i la CUP saben que la majoria d'independentistes no perdonarem a qui es faci enrere. Jo encara que ho sembli, no soc del PDEcat, ni d'ERC ni de la CUP. Vaig votar JxSí, per la independència, no pels partits. Vaig votar per primera vegada al 1982, amb 18 anys, i vaig votar PSC. ( Si, ho sento, però tots tenim els nostres pecats de jove). Pocs anys després vaig veure que tot era una "comèdia" i no he tornat a votar fins al 2012. Per cert el meu pla "B" si fracassa el procés es "Ja s'ho faran". Cal afegir que els polítics poden ser moltes coses però tontos no. PDEcat, ERC i la CUP saben prou que si el procés fracassa per culpa d'algun d' ells ho pagaran fort en unes properes eleccions. Pe tant i malgrat que el mateix Bonvehí ha acusat als dos membres d'ERC-Manresa que també estaven al mateix restaurant, de ser els autors de la gravació/filtració, de ser cert que hagin estat ells, aquesta filtració no afavoreix gens a ERC. Com no afavoreix al PDEcat que vulguin portar el cas a la fiscalia que ha inhabilitat Mas, Ortega, Rigau i Homs i que esta perseguint a altres càrrecs electes, entre ells a la presidenta del parlament Carme Forcadell. No cal dir que aquestes picabaralles les han aprofitat els contraris a l'independentisme per dir que JxSi es una olla de grills, que el procés s'ha acabat i que Puigdemont i Junqueras estan enredant a la gent. D' aquí al final del procés l'estat i l'oposició ens atacaran per "terra, mar i aire" com ja era d'imaginar, però hem d'evitar donar-los facilitats perquè ho facin. Només amb la unitat podem aconseguir-ho, i per això la volen trencar. Si us plau no els hi posem fàcil.
                                                                                                Ànec  Lluc

dijous, 13 d’abril de 2017

Generar dubtes.......

          Ens trobem en la recta final del procés que ens ha de portar a la independència, o si mes no a la celebració del referèndum que si molt no canvia la cosa convocarà la Generalitat de manera unilateral al setembre d'aquest any a molt estirar, tal i com està acordat per part de Junts pel Sí i la CUP. En aquesta recta final. l'estat espanyol farà servir qualsevol cosa per tal d'aconseguir tirar per terra aquesta possibilitat. Ja ha quedat clar que el govern del PP ha rebutjat per enèsima vegada arribar a cap acord per tal de que el referèndum s'emmarqui dintre de la legalitat espanyola, cosa que es possible si hi hagués voluntat política. Fa unes setmanes que ha començat a utilitzar al TC per intentar evitar la convocatòria unilateral del referèndum. Ahir el molt honorable president Puigdemont rebia el cinquè avis sobre les possibles conseqüències si es tira endavant el full de ruta previst, desobeint la llei. Alguns consellers haurien rebut també algun d'aquests avisos. Per part del govern espanyol, també s'avisava a alts càrrecs de la Generalitat,- (funcionaris de carrera)-, que algunes actuacions podrien tenir conseqüències fins i tot penals. Aquesta nova campanya de la por, ha aixecat el rumor, (espero que fals ), de que algun conseller o diputat de JxSí no estaria disposat a correr aquest risc. S'ha dit que la convocatòria de referèndum estaria signada no només per Puigdemont com es habitual, si no per tots els consellers del govern. El mateix Puigdemont ha fet una reunió aquesta setmana amb membres de JxSí i la CUP per tal d'evitar mostres de divisió internes entre independentistes, com la generada per "la compra de les urnes" o els recels mutus que es tenen entre el PDEcat i ERC que s'acusen en privat de no voler arribar al final. També hi ha discrepàncies amb la CUP que exigeix "data i pregunta" i el govern es partidari de "no ensenyar les cartes".
          Per acabar-ho d'arrodonir s'han filtrat a la premsa unes paraules que el secretari d'organització del PDEcat, David Bonvehí, hauria dit en un sopar amb membres del PDEcat del Bages, que en cas de que el procés acabes en fracàs, be perquè no es fes el referèndum o aquest el guanyes el "NO", el PDEcat hauria de proposar un candidat autonomista. Després de la filtració, ha explicat que ell es referia a que "si fracassava el procés i només en aquest supòsit", el PDEcat hauria de buscar un candidat per unes eleccions autonomiques, i per tant autonomista. Com no pot ser d'un altre manera i com que aqui tothom interpreta allò que li va be, l'oposició veu en aquestes declaracions la voluntat del PDEcat de fer-se enrere i no arribar fins al final. Alguns independentistes també "han agafat el rave per les fulles" i han acusat al PDEcat de generar dubtes, tornar a la puta i la ramoneta i en definitiva de no creure's el procés. Aquests recels son els que precisament generen els dubtes, que es allò que pretenen evitar i per tant estan fent el joc, potser sense saber-ho als contraris al procés. El PDEcat no es pot fer enrere. Ha perdut ja masses coses, com per voler tornar a l'autonomisme. Te quatre dirigents imputats, ha perdut la meitat o mes dels votants que no recuperarà pel fet de fer-se enrere. Ha d'anar fins al final perquè les enquestes no li son gens favorables, en cas d'unes eleccions autonomiques. Hauriem de concentrar els esforços tots plegats en guanyar el referèndum. Una oportunitat com aquesta tardarà molts anys a tornar a repetir-se, perquè malgrat que alguns es fixen en Escòcia i argumenten que ja prepara el segon referèndum, tal i com s'ha dit moltes vegades, Catalunya no es Escòcia. Hem d'anar tots a una, fent pinya sense fer gaire cas del que pugui dir algun o altre polític en un moment concret, en públic o en privat. Tots son prou conscients que han arribat fins aqui amb l'empenta de la gent, i com va dir Artur Mas, aquells que es facin enrere o s'aturin, la gent els passarem per sobre.                                                                                         
                                                                                                   Ànec  Lluc

dilluns, 10 d’abril de 2017

El Barça llença la lliga a Màlaga.......

         Ho podem mirar del dret o de l'inrevés. El Barça ha llençat la lliga al perdre davant el Màlaga a la Rosaleda. Aquesta afirmació pot ser una mica agosarada perquè, si be es cert que al llarg de la temporada l'equip de Luís Enrique l'ha "cagat" en mes partits, ( al camp del Betis, al del Depor i el Celta o a casa amb l'Alabés ), gràcies a que el Real Madrid tampoc esta per llençar coets, fins el partit de Màlaga i sobretot després de l'empat del Bernàbeu, el Barça seguia tenint opcions de guanyar la lliga. Després de perdre per 2-0 a Màlaga això s'ha acabat. El Real Madrid augmenta el seu avantatge davant el Barça a tres punts, amb un partit menys i pendent de rebre al mateix Barça al Bernàbeu, que tot sigui dit, acudirà al "Clàssic" sense Neymar, que dissabte va decidir " fer el burro"al camp del Màlaga quan l'àrbitre va expulsar-lo del terreny de joc, i tot apunta que li cauran dos partits com a mínim. Dissabte Luís Enrique va tornar a fer rotacions quan "no toca". El de dissabte era un partit clau per posar-se per davant del Real Madrid i arribar al Bernàbeu amb opcions. Per sorpresa de tothom, Luís Enrique va fer sortir jugadors que ens han demostrat amb escreix que no estan a l'alçada del Barça. Davant un partit com aquest no els pots fer sortir d'entrada, i menys si ja tens baixes importants com Piqué o Rakitic per targetes. No seré jo qui discuteixi la necessitat de les rotacions per la quantitat de partits que es juguen en una temporada, però s'han de fer en el moment i mesura adequats. Dissabte era el moment de donar un "Cop de puny" sobre la taula i demostrar que malgrat l'actuació mes que dubtosa dels àrbitres durant tota aquesta temporada el Barça superant totes les adversitats es capaç de traslladar la pressió al club blanc davant la propera visita al Bernàbeu. Ara tot se n' ha anat a norris, amb un Madrid que ha sortit reforçat, malgrat l'empat davant l' Atlético de Madrid i que ara te tot de cara per guanyar el títol de lliga. Només un miracle permetria al Barça guanya aquesta lliga, i l'equip culé aquest any ja ha fet realitat el seu miracle en remuntar el 4-0 de l'anada de "Champions" amb el P.S.G. al Camp Nou. Demà torna la Champions amb els quarts de final davant la Juventus. El Barça haurà de concentrar tots els esforços en aquesta competició, un cop que la lliga s'ha posat molt coll amunt pels propis errors.                                              
                                                                                                Ànec  Lluc 

dimarts, 28 de març de 2017

"Un País en Comú"....no tant comú.

El nou espai polític que promouen Ada Colau i Xavier Domènech ha presentat la llista que, encapçalada pel mateix Domènech, vol aixecar el projecte que permeti a la formació ser una veritable alternativa de govern. Per afrontar aquest repte que ha de néixer el 8 d'abril, Xavier Domènech s'ha envoltat dels dirigents de BCNenComú, ICV, EUiA i alguns independents per ocupar 25 llocs dels 32 que tindrà la direcció del partit. Entre aquests 25 no s´hi troba Ada Colau, que si formarà part però de la Coordinadora Nacional. Si hi figura el nº2 de l'ajuntament de BCN, Gerardo Pisarello, el regidor Eloi Badia, i també el marit de la pròpia Ada, Adrià Alemany. Per ICV hi seran David Cid, Marta Ribas, Ernest Urtasun com els mes significatius. EUiA incorpora entre altres al seu líder Joan Josep Nuet, i tres membres mes de la seva direcció. Domènech també ha inclòs a la llista a alguns independents com Vicenç Navarro que ha estat lligat a l'òrbita de Pablo Iglesias, professors de la UB com Paola Lo Cascio o Marc Parés, a mes d'alguns sindicalistes, psicòlegs o politòlegs.
El problema l'ha presentat Podem. Després de la divisió interna que ha generat la decisió del partit lila d'incorporar-se o no a la nova formació, a l'hora de fer les llistes ha quedat reflectida la divisió que existeix dintre de la formació podemita. La fractura ja es va poder veure quan Fachin va anunciar la intenció de que Podem quedes fora de la nova formació. Aquesta "opció personal" del secretari general de Podem va generar discrepàncies al si de la formació, fins al punt de que es va convocar una consulta per tal que fossin les bases les que decidissin si Podem confluïa o no. La consulta va tenir molt baixa participació, un 8%, i malgrat que d'aquest 8%, un 64% donava suport al "NO" de Fachin, finalment l'Albano va haver de baixar del "burro" i cedir davant les pressions perquè Podem s'incorpori a "Un País en Comú". ( Tot i que Fachin ho ha negat, sembla que va ser el mateix Pablo Iglesias qui va donar l'ordre des de Madrid de que s'havia de formar part del partit de "Colau&Domènech", si o si.). Degut a la tensió creada, Domènech no ha pogut incloure a la seva llista cap membre de Podem que ha decidit presentar llista pròpia pels set llocs restants a la direcció. Per tal d'aconseguir aquest set llocs, en disputa a la direcció del nou partit, Fachin ha posat al capdavant de la seva llista a la diputada a Madrid d'EnComúPodem, Marta Sibina, que manté una bona relació amb els comuns. ( Marta Sibina es també la parella de Dante Fachin, que també apareix a la llista.). Aquesta llista ha estat confeccionada pel propi Fachin, que ha argumentat falta de temps per poder organitzar un procés participatiu per fer-la. Podem es vol assegurar obtenir els set llocs a la direcció d' "Un País en Comú"per tenir mes representació que ICV. Malgrat tot a Fachin li ha sortit una llista alternativa dins el mateix partit. Jessica Albiach que va perdre les primàries, precisament davant Fachin, ha presentat la seva candidatura, amb l'esperit de "sumar" i evitar el conflicte intern, perquè es la única manera de guanyar. Cal recordar que des de les primàries de Podem, que va guanyar Fachin, la direcció de Podem Catalunya s'ha tornat monolítica al voltant del secretari general, que s'ha rodejat de persones afins, i fent fora de la cúpula del partit a membres destacats com el secretari general de "PodemBCN", Marc Bertomeu.
Ànec  Lluc

dilluns, 27 de març de 2017

Mes Hòsties que pa.......

                                                             

          Finalment Unió Democràtica de Catalunya desapareix. Tal com li va passar en el seu moment a UCD d’Adolfo Suàrez, la UDC de Duran i Lleida no ha pogut seguir endavant, ofegats pels deutes. Aquesta es la raó oficial que han donat els dirigents del partit. La veritable raó potser l’hem de buscar en el canvi d’ideals que va dur a terme Duran i Lleida en les últimes dècades. Els interessos personals i les obsessions polítiques han escombrat un partit que va fundar al 1931. UDC va néixer com un partit catalanista demòcrata i cristià. Manuel Carrasco i Formiguera que va ser afusellat a Burgos pels franquistes, i Miquel Coll i Alentorn que va voler reconstruir el partit en la clandestinitat un cop acabada la guerra civil. serien dos dels seus polítics mes destacats. Durant el franquisme, UDC es dedica a fomentar la cultura catalana, organitzant cursos d’història i llengua i participant en tots els organismes d’oposició clandestina. Al 1974 va participar en l’Assemblea Nacional de Catalunya i altres institucions per combatre el franquisme.                                                               Al 1977, en les primeres eleccions generals, després de la mort de Franco, es va presentar en coalició amb Centre Català, i només va obtenir dos escons. Al 1979 va fer amb coalició amb la Convergència Democràtica  de Jordi Pujol, amb la que sota les sigles de CiU, s’ha presentat a totes les eleccions al Parlament i al Congrés. Duran i Lleida ha estat des de llavors, a l’ombra dels líders de Convergència, primer de Jordi Pujol, i després d’Artur Mas, triat pel mateix Pujol com el seu successor al capdavant del partit. Aquí van començar les desavinences entre CDC i UDC, que van culminar amb el trencament de la coalició, quan a les eleccions del 27 S de 2015, les bases d’Unió van donar el suport majoritari al full de ruta que defensava Duran i Lleida, i que no contemplava la independència. CDC va donar a UDC un ultimàtum de tres dies, perquè se sumessin al full de ruta que els convergents havien signat amb ERC i les associacions civils. Unió va respondre retirant els tres consellers que tenia al govern: Ortega, Espadaler i Pelegrí. S’escenificava així el trencament definitiu de CiU, 30 anys després de la seva fundació.
       Després del trencament, Ramón Espadaler, va anunciar que el 27 S, Unió es presentaria en solitari, defensant la independència, sempre amb el permis i l’acord amb l’estat espanyol i mai mitjançant la desobediència o el trencament. A partir d’aleshores es van començar a produir nombroses baixes a les delegacions territorials del partit per discrepàncies amb la direcció i sobretot pel que fa al procés sobiranista. Malgrat això, els dirigents del partit afirmaven que el partit estava mes fort que mai i que seguia creixent. Pocs dies després, alguns dels polítics mes rellevants del partit, com Núria de Gispert, Antoni Castellà o Joan Rigol abandonaven o eren expulsats i constituïen el nou partit Demòcrates de Catalunya. Unió es va presentar el 27 S com l’opció del seny de la tercera via, però no va obtenir cap escó. A les eleccions generals de 2015 tampoc van obtenir representació al Congrés de diputats. Acabaven així 30 anys de presencia a la política catalana i espanyola, i a Unió ja només quedava un eurodiputat i alguns càrrecs locals. Duran i Lleida va posar el càrrec a disposició del partit i al gener de 2016 anunciava que a l’abril deixaria la presidència del Comitè de Govern d’UDC. Al març però, UDC va haver de presentar un preconcurs de creditors, per fer front als 19 milions d’euros, intentant que La Caixa i altres creditors li condonessin una part del deute, sense èxit, que va fer que es presentes finalment un concurs de creditors. Segons una auditoria feta per Deloitte, el deute real d’UDC es de 22 milions d’euros, i davant la impossibilitat de trobar un pla de viabilitat, ha fet que un jutge hagi declarat el març de 2017, el cessament de tota activitat i la dissolució efectiva del partit.
        Duran LLeida ha intentat amb Unió fer tot el possible per aturar el procés sobiranista però no se`n ‘ha sortit i la societat catalana li ha passat per sobre. Ha volgut quedar al marge de la situació actual de la política catalana, i ha estat la mateixa societat l’ha apartat i convertit en un no res. El passat 22 de març va presentar el seu darrer llibre “Un pa com unes hòsties.Valia la pena trencar-ho tot? que es un recull de les seves cartes adreçades a la militància democristiana des del 2012 fins que va deixar el partit. Explica que el procés no ens portarà a la independència si no que generarà divisió, com demostra el trencament de CiU. Pel que fa al referèndum, creu que es convocarà però no es podrà fer, i s’acabaran convocant eleccions. El titol fa referència a la proposta de resolució que va fer la CUP a JxSí com a condició per acceptar Artur Mas com a president, advertint que voler complir només la legalitat catalana en contra de les lleis espanyoles era una barbaritat i que no es resoldrien els problemes del dia a dia, si no que “ens fotrem un pa com unes hòsties”que es una frase catalana que vol dir que allò que volem fer, te assegurat el fracàs.

                                                                                           
                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 26 de març de 2017

Operació Barretina by Margallo......

barretina

Primer van ser unes gravacions fetes al despatx del ex-ministre de l'interior Jorge Fernàndez Díaz, les que van destapar que existia una conspiració promoguda des del mateix ministeri de l'interior i la cupula de la policia espanyola per desacreditar, perseguir i fins i tot acusar de qualsevol delicte a polítics independentistes catalans, sobretot de CDC i ERC. Les converses entre el propi ministre i el que aleshores era director de l'oficina antifrau de Catalunya, deixaven molt clar que les anomenades clavegueres de l'estat havien treballat força per lluitar contra el procés sobiranista català. La família Pujol, Artur Mas i altres alts càrrecs de Convergència, Oriol Junqueras i el seu germà, van ser alguns dels polítics investigats. En la conversa, els dos es ventaven d'haver destrossat la sanitat catalana, haver atacat el Centre d'informàtica i telecomunicacions de la Generalitat. Fdez. Díaz demanava alguna prova a de Alfonso,contra els polítics catalans, i advertia que no es preocupés de si eren fermes o no, perquè ja s'encarregava ell que la fiscalia les "afinés". Des de instàncies policials es van elaborar informes falsos, sobre comptes inexistents a l'estranger, que van ser utilitzats sense cap escrúpol en campanyes electorals. Malgrat totes aquestes dades, la fiscalia va arxivar el cas, perquè no apreciava indicis de delicte. Mes tard hem conegut que tot aquest "complot" formava part de l'anomenada "Operació Catalunya", que segons sembla va ser promoguda per Alícia Sànchez Camacho que també va ser la que va organitzar les gravacions del restaurant La Camarga, tot i que primer va fer-se la víctima, i on es va destapar tot el cas Pujol, mitjançant les revelacions que va fer la ex-dona de Jordi Pujol jr., explicant els viatges que van fer a Andorra amb bosses de bitllets al maleter.
Fa pocs dies, el que fou fins la passada legislatura ministre d'exteriors, José Manuel Garcia Margallo, va assegurar a 13TV, que ningú es pot imaginar els esforços que havia hagut de fer des del seu departament per aconseguir que determinats països fessin declaracions  en contra del procés sobiranista català. Va afegir que el govern espanyol devia favors a molts paisos per aquestes declaracions. Ja fa temps, va sortir publicat que el ministeri de García Margallo comptava amb un "gabinet" secret per dissenyar les estratègies a seguir per contrarestar i desacreditar internacionalment el procés. Aquest "gabinet", segons publicava el diari digital "El Confidencial" rebia el nom de " La Barretina". Aquest gabinet estaria format per un grup d'experts, entre els que hi haurien assessors del ministeri i de Moncloa, catedràtics i membres del mon de la judicatura. La missió de "La Barretina" seria, per una banda difondre missatges contra la independència de Catalunya i per un altre elaborar informes contraris als punts de vista que difon la Generalitat sobre el procés sobiranista. Segons sembla, els membres de "La Barretina" es reunien cada divendres al matí per concretar les noves actuacions de les quals, el propi Margallo n'estaria informat puntualment. Entre aquestes actuacions de "La Barretina" s'englobarien les pressions que va exercir el govern espanyol a diversos països perquè es posicionessin contra Catalunya, a canvi de uns suposats "favors", que Margallo no ha precisat en que haurien consistit. Carles Puigdemont ha qualificat com impresentable que des del ministeri d'exteriors es pressioni a altres estats perquè donin o no suport al procés català, i ha apuntat que hi ha prou motius perquè la fiscalia investigui si hi ha hagut un us inapropiat de recursos públics. També s'ha preguntat si l'estat espanyol esta disposat a pagar els "suposats" favors i si aquesta campanya de difamació ja s'ha acabat o encara continua, malgrat que Margallo ja no es ministre d'exteriors. Sobre aquest últim terme, Mª Dolores de Cospedal va sortir a fer unes declaracions on justificava l'operació Barretina, tot dient que l'estat te la obligació de fet tot el possible per tal de garantir la unitat nacional. Tant el PDEcat com ERC, ja han demanat la compareixença de Margallo al Congrés per donar explicacions d'uns fets que han qualificat de molt greus.

                                                  Ànec  Lluc

dijous, 23 de març de 2017

Homs inhabilitat ; Ja van quatre.........

         Tal com era d'esperar la sentencia del Tribunal Suprem per "Quico" Homs per la "consulta participativa del 9N, ha estat condemnatòria. Homs ha estat inhabilitat per exercir com a càrrec públic, tal i com ja van estar condemnats Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. En aquest cas, Homs ha estat condemnat a  un any i un mes d'inhabilitació per un delicte de desobediència i ha estat absolt del delicte de prevaricació, del que també l'acusava el fiscal. En el cas de Francesc Homs es dona la circumstancia de que ara mateix es diputat i portaveu del PDECat al Congrés de Madrid, i avui mateix la presidenta del Congrés ha manifestat que executarà la inhabilitació sense esperar cap tipus de recurs, ja que segons han dit fonts de la presidència de la cambra baixa, l'execució de la sentència es fa de forma immediata. En el moment que el Tribunal Suprem li comuniqui la sentència, la presidenta del Congrés remetrà la notificació a la Junta Electoral Central de que Homs ha perdut la seva condició de diputat, i per tant ha de nomenar al següent de la llista del PDECat a les llistes del juny de 2016, per tal de que ocupi el seu lloc. No va ser així en el cas de Irene Rigau, única aforada de les altres tres persones jutjades pel 9N. Rigau es diputada al parlament de Catalunya, i ho podrà continuar sent fins que no es resolguin els recursos que ja han anunciat que es presentaran i la sentència sigui ferma. Parlant de recursos, aquesta sentència que absol a Homs del delicte de prevaricació, es probable que faci que el fiscal que acusa Mas, Ortega i Rigau es replantegi la seva decisió de recorre l'absolució dels tres acusats del delicte de prevaricació davant el Tribunal Suprem, perquè ha estat el mateix TS el que ha creat "jurisprudència" en aquest cas.
          A Francesc Homs li queda ara la possibilitat de presentar recurs al Tribunal Constitucional i després al d'Estrasburg, on ja van manifestar tots els acusats que arribarien si calia. Amb Quico Homs ja son quatre els condemnats per haver posat urnes, o si mes no, per no haver fet res per evitar-ho desobeint així una ordre clara i explicita del Tribunal Constitucional. Mes enllà de si va ser desobediència o no a una sentència del TC, es "vergonyos" que un país que vol ser democràtic, tingui una Constitució on hi hagi articles o lleis que vulnerin o prohibeixen el dret mes fonamental de qualsevol democràcia que es el dret a vot d'una part del poble. Precisament, arran d'aquesta vulneració ha aparegut aquests dies un manifest signat per 500 juristes que defensen que un referèndum es constitucional. En aquest manifest impulsat pel Col·lectiu Praga es diu que es possible l'encaix d'un referèndum en l'actual marc de la constitució espanyola. Al seu parer, que dues terceres parts de la població catalana estigui a favor del dret a decidir, hauria de ser suficient perquè la legislació espanyola s'adapti a aquesta demanda. Entre els signants hi han professors i catedràtics de dret constitucional.
                                                                                                        Ànec  Lluc 

dimecres, 22 de març de 2017

Podem i els Comuns....

             Fa una setmana tot apuntava a que Podem no formaria part de la nova confluència que preparen Ada Colau i Xavier Domènech que provisionalment anomenen "Un País en Comú". Albano Dante, secretari general de Podem, va manifestar que no es podien sumar a la confluència perquè no es donen les tres condicions bàsiques per participar-hi com son el tenir un codi ètic, que els membres de la direcció es triïn directament amb llistes obertes i que els 52000 afiliats de Podem puguin votar sense haver de registra-se a "Un país en Comú". Fachin tampoc esta d'acord en que es faci una "llista de partits"on esta previst que cada partit que composa la formació, BCNenComú, Podem, ICV i EUiA, tinguin 4 llocs reservats, i la resta siguin independents. Des del nucli impulsor d'aquesta confluència es va dir que Fachin falsejava la realitat. Van deixar clar que ja estava contemplat que la nova formació tingués un codi ètic. De la mateixa manera Domènech diu que la seva llista de consens que Podem defineix com "llista de partits", no serà una llista tancada ja que s'hi podran incorporar nous candidats, i es podran presentar altres llistes. Pel que fa als 52000 afiliats, el fet d'haver-se d'apuntar prèviament a "Un País en Comú", es degut a que la llei de protecció de dades prohibeix accedir a les dades de Podem. Per tant entenen que les tres condicions que reclama Podem, ja estan contemplades. Fachin però insistia en que haurien de ser les bases les que haurien de decidir si, efectivament es donen aquestes circumstancies imprescindibles. Per això es va convocar una consulta a les bases de Podem, perquè decidissin si s'afegien a la nova confluència dels comuns.
Ada Colau va declarar que no veia perillar la construcció del nou espai que estaven construint amb ICV i EUiA, tot i les reticències de Podem. Val a dir que dins del mateix Podem, hi ha discrepàncies envers les propostes del seu secretari general, i han considerat que la pregunta que es farà a les bases pot ser una mica confós. Dante Fachin, per la seva banda, va arribar a dir que en cas que les bases acceptessin formar part de la confluència, ell hauria de presentar la dimissió. Fachin va plantejar, que si les bases decidien no confluir amb el nou espai, es podia fer una coalició electoral després, cosa que hauria enfortit el perfil propi i l'estructura de partit, però Ada Colau ho va rebutjar de pla, advertint que el nou espai havia de fugir de personalismes propis.

          La consulta a les bases de Podem es va portar a terme aquest cap de setmana, amb una pobre participació. Dels 52000 inscrits a Podem, només van exercir el seu dret a vot el 7.5%. D'aquests, el 62% van donar suport a la posició de Fachin, que en roda de premsa es va mostrar satisfet amb els resultats de la consulta i va assegurar que malgrat la baixa participació, el resultat es vinculant i per tant Podem no participarà en la nova formació dels comuns.
Aquesta asseveració de Fachin ha durat poc menys d'un dia. Podem ha acabat guardant el resultat de la consulta en un calaix. Sembla ser, tot i que Dante Fachin ho ha negat categòricament, Pablo Iglesias hauria "cridat a l'ordre" al secretari general de Podem, que ara admet que les condicions imprescindibles que ja es donaven des del principi tot i que ha volgut fer creure que s'hi han incorporat a la seva insistència. A ningú se li escapa però, que Pablo Iglesias sempre ha mostrat suport a la confluència i te molt clar que els seus referents i interlocutors a Catalunya son Colau i Domènech. Per tant i per molt que vulgui dissimular, Fachin se l'ha hagut d'empassar. Podem formarà part de l'assemblea fundacional juntament amb BCNenComú, ICV, EUiA i el grup d'independents. Malgrat tot Fachin no entrarà a la llista de Xavier Domènech, tot i que aquest li va oferir, i no se sap si Podem presentaran llista alternativa.

            En resum: Podem ha fet una consulta per tal de que les bases decidissin si confluïen o no, amb el nou espai dels "Comuns". Malgrat que la participació només ha estat del 7.5%, la direcció de Podem va assegurar que el resultat era vinculant i per tant Podem "NO" confluiria amb els Comuns. Sembla que una norma no escrita a Podemos, no donaria per valida una consulta amb menys d'un 10% de participació, però fonts de la direcció de Podem ho han desmentit. Finalment tampoc te gaire importància perquè la direcció ha decidit "SI"confluir.
Dante Fachin, que havia avisat de que marxaria si les bases decidien confluir, ara manifesta que ja es donen les condicions que reclamava i per tant, ni fa cas a les bases ni se'n va.
Tot fa pensar que Ada Colau o Xavier Domènech han demanat a Pablo Iglesias que cridi a l'ordre a Fachin per no posar en perill la construcció del nou espai polític, malgrat que les bases hagin decidit el contrari. Això deuen ser les coses de la "Nova Política", que va predicant que es la gent la que decideix de baix a d'alt, però al final son els de d'alt els que acaben decidint.


                                                                                                                  Ànec  Lluc

dissabte, 18 de març de 2017

TV 3 : La nostra ? .........

                                                                     
        Aquesta setmana s'ha conegut el nomenament del periodista Vicent Sanchis com a nou director de TV 3 en substitució de Jaume Peral. L'oposició en bloc ha criticat aquest nomenament, tant bon punt s'ha fet públic. La Cup ha manifestat que no comparteix aquesta decisió del govern perquè no hi ha hagut debat parlamentari per tal de que els grups valoressin la idoneïtat del nomenament. Fernando de Pàramo de C's ha mostrat la preocupació per la designació de Sanchis a qui ha qualificat d'independentista i anti-ciutadans, dues característiques que, segons Pàramo ja li van be al govern. El PSC ha dit que el nou president no reuneix les condicions necessàries per dirigir la televisió del país, i ha recordat que el seu representant al consell d'administració de TV3, hi va votar en contra. Joan Coscubiela ha considerat el nomenament com un despropòsit perquè no respon a cap criteri professional. Segons el portaveu de CSQP, Sanchis s'ha dedicat a criticar la Cup, ICV i els Comuns des de tots els espais mediàtics on apareixia. El PP català també s'ha sumat a les critiques i ha remarcat que Vicent Sanchis ha declarat públicament la seva ideologia separatista, que es legítim en l'àmbit privat però no en una televisió pública. El diputat de Junts Pel Sí ha defensat aquest nomenament i ha recordat que nomenar al director de TV3 es una prerrogativa que te el Consell de govern de la Corporació.
Per la seva banda el comitè d'empresa de TV3 ha desaprovat el nomenament del nou director, perquè al seu parer s'ha fet de manera sobtada i sense arguments professionals, cosa que mina la credibilitat del mitjà i dels seus treballadors. També han demanat canvis legislatius per tal de que els nomenaments es facin amb consens. Ara mateix aquests nomenament es fan dins els acords dels partits del govern per repartir-se els càrrecs de la CCMA. Ha argumentat la petició d'augmentar el pressupost de TV3 efectuada fa uns mesos per l'anterior director com un possible motiu pel canvi. Un altre d'aquestes causes pot ser el tractament mediàtic d'assumptes que no son gens còmodes per alguns dirigents de l'antiga Convergència.

        Amb aquestes últimes manifestacions del comitè d'empresa, queda clar que aquest es un òrgan totalment polititzat i que si troben malament el nomenament de Sanchis, no es tant per la seva vàlua professional, com per la seva possible "afinitat" als convergents. Se'ls veu massa el llautó, i potser veuen perillar el discurs socialista i podemita que sembla que defensa aquest comitè d'empresa. La "Professionalitat i independència" dels treballadors no depen del pressupost. Fa uns quants mesos que TV3 s'ha convertit en  l'altaveu unionista i dels Comuns, que no representa ni molt menys a la majoria de catalans que es el que hauria de fer una televisió  pública, en aquest cas de Catalunya. Potser es per aqui d'on es deriva la baixada d'audiència i no tant en tenir mes o menys pressupost, perquè a TV3, queden encara moltes "panxes agraïdes" de l'època Montilla amb molt bons sous. Potser alguns d'aquests formen part del mateix comitè i veuen perillar el "xollo". Darrerament TV3 esta vorejant la premsa rosa, fent programes de poc o cap interès, repeticions de programes i noticies i ja comença semblar-se massa a les "TV escombraries".
D'altre banda la desqualificació professional que fa el comitè d'empresa d'un periodista amb la trajectòria de Vicent Sanchis, - ex-director de la revista El Temps, Setze, El Observador i el diari Avui, ha estat director i guionista de diversos programes de TV3 i entre 2009 i 2010 va dirigir Barça TV -, deixa força clar que aquestes critiques vindrien perquè no el consideren de la "seva corda".

       Sanchis ha manifestat que ja s'esperava aquestes reaccions al seu nomenament perquè, segons va dir ell  mateix en una entrevista a els Matins aquesta setmana, "tota la casa es un aparell polític, perquè una televisió pública depen del parlament. Si no hi hagués política no hi hauria televisions públiques". Va voler distingir però del control polític de la televisió, de la televisió "governamental". Per acabar va recordar que aquest tipus de nomenaments responen a una llei aprovada pel "tripartit" i que va ser aprovada al parlament per majoria absoluta.


                                                                                                             Ànec  Lluc