Ni d'esquerres ni de dretes. Soc independentista. Si volem aconseguir la independència per Catalunya ens hauriem d'oblidar de les esquerres i les dretes. Potser si que son les esquerres les que des de sempre han desitjat i lluitat mes per l'independentisme, però s'ha de reconèixer que sense la dreta, si es que CDC, (ara PDECAT), es pot catalogar de dreta catalana, mai s'havia arribat tant lluny com ara. Algunes veus acusen ERC i la CUP de cedir davant el xantatge dels convergents, però obliden que potser ho fan per aconseguir el veritable objectiu de totes dues formacions, que si no ens han enredat a tots plegats es la independència de Catalunya. A vegades la radicalitat de la CUP ha fet trontollar tot el procés. La prova mes evident la varem tenir aquest estiu quan ningú esperava que presentessin una esmena a la totalitat als pressupostos de JxSí, que no eren per llençar coets però si milloraven els de l'anterior mandat d' Artur Mas. En aquella ocasió la CUP es va sentir pressionada per CSQP que la acusava de cedir davant d'uns pressupostos autonòmics fets seguint les directrius convergents, menyspreant així la feina feta per l'equip d' Oriol Junqueras i Pere Aragonès d' ERC. Aquell fet va provocar la qüestió de confiança de Puigdemont que ha superat aquest setembre amb el suport dels cupaires. Fa unes setmanes Junqueras va presentar els pressupostos per 2017 i aquesta vegada si ha aconseguit que es puguin debatre al parlament. Malgrat que hi ha un augment en la despesa social i s'ha inclòs una partida "oculta" pel referèndum els cupaires han tornat a dir que no garanteixen al govern la seva aprovació. Des de CSQP tornen a generar mala maror acusant de nou a la CUP, la disposició dels anticapitalistes a aprovar uns pressupostos amb el segell convergent. Espero que aquesta vegada els cupaires no tornin a caure en el parany dels QWERTY que l'únic que fan es buscar la trencadissa del bloc independentista malgrat que això signifiqui menys despesa social com ja va succeir al juliol.
Ara toca anar tots plegats per poder aconseguir la República Catalana. Les picabaralles per unes engrunes del tram autonòmic de l' IRPF només posa pals a les rodes i allarga el procés. El 27 S de 2015 es parlava d'una legislatura curta de 18 mesos com a màxim. El full de ruta s'ha variat força vegades i ara hi ha proposat un referèndum que ningú te gaire clar pel setembre de 2017. Mentrestant l'estat va fent feina i està imputant a un bon grapat de polítics catalans. Fa poc Montoro ens ha "pispat" l'impost de begudes ensucrades, posant-lo a tota Espanya per impedir que el recaptem nosaltres. Si us plau oblidem per un temps els idearis polítics i anem junts perquè si no hi arribarem. Ja tindrem temps després de decidir si volem una República d'esquerres, de dretes o de centre.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada