A ningú se li escapa que Podemos havia despertat moltes expectatives a les eleccions generals del 26 J. Després de la coalició amb Izquierda Unida, semblava que el sorpasso al Psoe estava cantat. Així ho preveien també les enquestes. Els resultats però no van ser gens positius. Podemos es va quedar en els 71 escons i quedava com a tercera força darrera del Psoe. Pocs dies després, Errejón començava a dubtar si l'aliança amb Izquierda Unida havia estat una bona estratègia. Pablo Iglesias es ratificava que si havia estat positiva i això va dividir a Podemos en dues parts : una partidària d'Iglesias i una partidària d'Errejón. Aquesta picabaralla interna va desestabilitzar el grup parlamentari de Podemos a l' Assemblea de Madrid, quan es va intentar rellevar al portaveu José Manuel López, fidel a Errejón. Pablo Echenique va haver de sortir al pas per negar aquest relleu, admeten però que si s'està renovant la direcció, un fet que es normal i habitual. Per altre banda Ramón Espinar s'ha negat a abandonar el seu lloc al senat malgrat tenir pactat que el càrrec te una rotació anual i ara li tocava ocupar-lo a Clara Serra, fidel també a Errejon.
Al setembre Teresa Rodríguez líder de Podemos a Andalusia va convocar un Congrés extraordinari on va sortir reforçada la seva candidatura. Al novembre va enviar una carta a la direcció estatal del partit el desig de ser una organització autònoma amb estatuts propis. Fins ara a Andalusia els òrgans de govern de Podemos eren ocupats per persones properes a Errejón. Ara formen part del equip de Teresa Rodríguez i han demanat plena autonomia a la direcció central.
Tant Pablo Iglesias com Iñigo Errejón han desmentit que existeixin aquestes picabaralles, però es fa evident en declaracions de premsa, tuits de rèpliques i contrarèpliques. Fonts de Podemos ho qualifiquen com a debat intern i que es normal que en una formació que va neixer partint de la gent, hi hagi discrepancies i molts punts de vista. En el fons però va mes enllà. Esta en discusió el futur projecte polític de Podemos. Errejón vol aprofitar la deballada del Psoe per acostar-se aĺś votants socialistes deçabuts per haver facilitat un govern del PP, moderant una mica el to´del discurs de Podemos, mentre que Iglesias aposta per seguir en la línea dura que ha fet servir inclús al Congrés de diputats. De fet la pèrdua d'un milió de vots a les generals de juny, Iglesias l'atribueix a la "rebaixa" en el seu discurs, mentre que Errejón ho atribueix a la confluència amb Izquierda Unida.
Fins i tot discrepen en "com" s'ha de fer l'Assemblea Ciutadana Estatal, (que vindria a ser Vistalegre II ), i que ve a ser com el Congrés Nacional del partit que s'ha de celebrar al febrer. Mes de 300 càrrecs interns de Podemos entre els que s'hi troben a mes d'Errejón, Maestre, Bustinduy, Tania Sànchez i Sergio Pascual han signat un manifest anomenat "Recuperar la ilusión", per demanar que aquesta Assemblea sigui mes democràtica, oposant-se´ d'aquesta manera al format proposat per Iglesias.
Les discrepàncies vindrein donades en la manera que s'han de discutir i votar les candidatures que han de guiar la nova etapa de Podemos. Pablo Iglesias proposa una votació i vincular el programa amb l'equip que el proposa, Errejón vol separar les idees de les persones. Per Errejón "Vistalegre II" no ha de ser una lluita pel poder entre els dos líders si no una contraposició d'idees, i que puguin conviure els diferents models. De tota manera el format de l'Assemblea la decidiran les bases mitjançant una consulta que es farà la setmana que ve entre els inscrits al partit. En aquesta consulta es decidirà el sistema de votació i com s'organitzen els debats.
En resposta a aquest manifest, Iglesias ha publicat una carta oberta a Errejón al diari "20 minutos" per intentar rebaixar la tensió. En aquesta carta diu " que ells no son galls de lluita, si no companys, peró que no se li pot demanar que separi les idees de les persones que les han de dur a la pràctica, i que el seu projecte no es empènyer Podemos a una deriva extremista. Malgrat que pensa que no es puguin separar idees i persones, afirma que s'esforçarà per aconseguir la màxima integració. Li preocupa que Podemos estigui donant la imatge d'un enfrontament perquè creu que els dos projectes tenen cabuda dins de la formació.
Per tant, i malgrat els dos líders desmenteixen cap enfrontament i que Errejón hagi manifestat en diverses ocasions que el liderat de Iglesias no s'ha posat mai en qüestió, la mala maror entre els dos es força evident. Alguns mitjans de comunicació han aventurat fins i tot la possibilitat que Errejón estigui pensant en fer un nou partit, cosa que ell ha desmentit rotundament. Sigui com sigui i encara que ho vulguin dissimular l'enfrontament entre els dos es evident i s'haurà de veure com acaba tot plegat. La lluita interna pel poder ha estat sempre present en tots els partits polítics, però en aquest cas es dona les circumstàncies de que Podemos encara no ha arribat a "tocar cap govern", i que ens havien dit que els seu funcionament era diferent. Al final però, la "Nova Política" s'acaba semblant molt a la "Vella"; potser mes del que alguns voldrien.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada