El 6 de desembre se celebra, o mes ben dit, la casa reial i els polítics celebren el dia de la Constitució. La Casa Reial ho celebra perquè la carta magna li assegura la corona d' espanya " in secula seculorum ", i atorga al rei la categoria de "Cap d'estat" i el fa símbol de la unitat d' Espanya. La figura del rei es inviolable i esta exempta de responsabilitats. La Corona d' Espanya es hereditària als successors de S.M. Don Juan Carlos I de Borbón. El fill hereu serà nomenat Príncep d' Astúries des del mateix dia del seu naixement. Fa poc hem conegut que abans de signar la carta magna, alguns polítics espanyols i estrangers van pressionar Adolfo Suàrez a que es votés en referèndum si Espanya havia de ser una monarquia o no. Segons paraules del mateix Suàrez aquest referèndum no es va arribar a fer perquè les enquestes donaven perdedora a la monarquia. va haver de convèncer tothom per poder complir amb el que havia previst Franco: " atado y bien atado ".
La Llei per la Reforma Política havia de posar fi al règim franquista i obrir el camí a unes corts constituents per fer la transició cap a un estat democràtic. Es va escollir una Comissió Constituent del Congrés, que designarà una Ponència integrada per set diputats anomenats "Pares de la Constitució". Aquests set diputats van redactar la Constitució que havia de proclamar els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret. Malgrat això, la redacció va estar supervisada en tot moment pels hereus del franquisme, i sota l'amenaça dels militars que no s'acabaven de refiar. Fruit d'aquesta vigilància es va blindar la unitat d' Espanya, que segons hem conegut no fa gaire, es el que li va demanar Franco al rei Joan Carles poc abans de morir. La unitat d' Espanya es un dels pocs articles que s'està complint fil parranda. Altres com el dret a un habitatge i una feina digna ja son figues d'un altre paner. D'igual manera atorga als diputats electes la condició d'aforat, la qual cosa fa que només puguin ser jutjats pel Tribunal Suprem.
Pel que fa a possibles reformes la constitució espanyola exigeix uns requeriments que fa gairebé impossible que es pugui reformar sobretot quan aquesta reforma es demanada per alguna Comunitat Autònoma com es el cas de Catalunya amb el tema del referèndum. Si es va poder reformar però al 2011 l'article 135 per establir un sostre de deute constitucional que a la practica suposa prioritzar el pagament del deute per sobre del benestar de les persones.
Aquesta Constitució que hauria de servir per garantir els drets fonamentals dels ciutadans de un temps cap aqui s'ha convertit en l'eina per limitar les aspiracions del poble català. Nega el dret a l'autodeterminació, no ens deixa tenir sobirania fiscal, vol imposar el castellà per sobre del català, imposa una monarquia que no ha votat ningú i manté els privilegis de l' Església Catòlica. El Tribunal Constitucional suspèn sistemàticament qualsevol llei que aprova el parlament català, i fins i tot ha retallat en diverses ocasions l' Estatut.
Per tot això i perquè cada vegada hi ha mes gent que no reconeixen aquesta constitució com a pròpia, ja sigui per motius d'edat no la van votar o perquè consideren que va ser redactada sota l'amenaça del franquisme que encara era força present, La majoria de catalans no tenim "RES A CELEBRAR" el 6 de desembre.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada