La Fiscalia de l' estat acaba de demanar al judici pel 9 N deu anys d' inhabilitació per exercir càrrecs públics, per Artur Mas i nou anys mes per Joana Ortega i Irene Rigau per haver facilitat la celebració de la "consulta popular " del 9 N, desobeint un ordre del Tribunal Constitucional que la va suspendre explícitament. Concretament se'ls acusa dels delictes de desobediència i prevaricació en el cas de Mas com a autor i com a col·laboradors a Ortega i Rigau. En cas de que acabin condemnats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aquestes penes anirien acompanyades d' una multa de 36000€ per Mas i 30000€ per Ortega i Rigau. Cal recordar que per aquest mateix cas del 9 N també esta imputat Francesc Homs de qui també es probable que es demani l' inhabilitació. En un primer moment a aquests dos delictes si va afegir el de malversació de fons públics, pels costos del 9 N, però el TSJC el va descartar. Aquest delicte si feia planar l' ombra de la presó sobre els acusats.
Aquest cas es una prova mes de la inexistència de la separació de poders i de la judicialització de la política. Hem de recordar que la fiscalia de Catalunya no va apreciar cap delicte en la celebració del 9 N i va haver de ser la fiscalia general de l' estat, sota la pressió del govern del PP, qui obris les diligències i "obligues als fiscals del TSJC a presentar les querelles.
Les reaccions no s'han fet esperar i els tres imputats han rebut el suport i l'escalf de polítics de l'esquerra catalana i de Junts Pel Sí, que mes enllà de fer-los costat, han manifestat que en cap democràcia s'acceptaria que posar les urnes perquè els ciutadans puguin exercir el major dret democràtic que existeix, com es votar. Carles Puigdemont, Joan Tardà, Lluís Rabell i dirigents de la CUP han mostrat el rebuig a aquestes acusacions. A les xarxes socials també han rebut suport amb #TotsSom9N o #NoEsteuSols etc.
Soraya Sàenz de Santamaria ha declarat que " en un estat de dret, la llei s' aplica per tothom i quan algú l' incompleix te conseqüències ". En aquest cas concret s'ha referit a Mas com a "un ciutadà mes a qui s' esta jutjant per si es va saltar la llei amb el 9 N ".
Llanos de Luna ha dit que en un estat de dret "ningú esta per sobre de la llei", i el ministre Català ha dit que qui se salta la llei conscientment ha d' assumir-ne les conseqüències.
Els que s' omplen la boca de que la llei s'ha de complir son els mateixos que no han complert l'ordre d'extradició d' alts càrrecs franquistes dictada per Interpol; els que no troben cap indici de delicte en les conspiracions al despatx del ministre de l' interior; els que deixen que torni a ser jutge algú que es vantava d' haver-se carregat la sanitat catalana; els que tenen a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a la presó etc. Sembla una broma de mal gust que el partit que te mes polítics imputats i esta embolicat com a partit en mes casos de corrupció parli de complir la llei.
Aquest es un judici polític i un pas mes en la persecució de les institucions catalanes. Suposa de la mateixa manera un menyspreu als mes de dos milions de catalans que aquell dia van poder expressar pacíficament a les urnes la seva voluntat. Si la justícia espanyola es fa servir de manera partidista potser seria hora que els serveis jurídics de la Generalitat anessin al tribunal europeu. Si pensen que així ens aturaran estan equivocats perquè darrera de Mas, Ortega i Rigau hi som mes de dos milions de persones que no dubtarem en sortir al carrer a donar-los tot el nostre suport.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada