dimarts, 30 d’agost de 2016

11 S: Podem se'n va a Sant Boi de Llobregat.....

                 Després que la setmana passada Podem Catalunya mitjançant Albano Dante Fachin, manifestes que entenia i trobava coherent que Ada Colau participés a la mobilització de l'onze de setembre organitzada per l' ANC i Òmnium, avui ha fet una crida a participar a l' acte que organitzaran a Sant Boi per la diada. Fachin ja va deixar clar que seria la direcció del partit la que decidiria la manera de participar en la celebració de la diada, després de constatar que a la coalició de "Catalunya Si Que Es Pot" hi ha discrepància envers a aquesta celebració. Els primers en manifestar que no se sentien cridats per les mobilitzacions de l' ANC i Òmnium va ser el líder de CSQP que en unes declaracions a CatRadio va dir sentir-se rebutjat pel caràcter unilateral de la convocatòria. ICV es va desmarcar d'aquestes mobilitzacions dient que només defensen el full de ruta de JxSi i la CUP, full de ruta que els ecosocialistes no comparteixen. Des de BCNenComú, primer Gerardo Pisarello i després la pròpia Ada Colau van manifestar la seva participació als actes de l'onze de setembre argumentant que aquest any hi ha mes motius per anar-hi. Aquestes declaracions van crear una mica de mala maror al sí de CSQP, fins al punt que el seu portaveu Joan Coscubiela li va retreure a l' Ada i va dir que la majoria dels Comuns no eren partidaris a participar-hi. Poc després i per suavitzar la tensió les diferents formacions que conformen CSQP van anunciar que decidirien la manera de participar en la diada individualment.

                 Podem Catalunya ha fet una crida als cercles del partit a participar en un acte que vol celebrar el 40è aniversari de la gran reivindicació històrica que es va fer a Sant Boi de Llobregat sota el lema "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia". L'acte tindrà lloc a les onze del matí i hi assistiran altres formacions afins i participants en la que va ser la primera celebració no clandestina després del franquisme. Aquest acte es una "sortida per la tangent" per tal de no participar als actes de les entitats socials i per tractar de descafeïnar la diada. Podem ha acabat decidint fer una manifestació paral·lela per celebrar la transició del 78. Potser esta en la mateixa línia de l'exposició que preparen els Comuns al Born, la prohibició de que desfili "La Coronela", el pregó de la Mercè etc. de "BCNenComú".
Segons la carta que s'ha enviat als cercles del partit, "Podem vol ser present aquesta diada amb la defensa del dret a decidir i amb un perfil plurinacional, multicultural, internacionalista i de defensa dels serveis públics. La gent de Podem no aixequem cap muralla entre les reivindicacions culturals, nacionals, socials, feministes, solidaries, i així ens mostrem a la Diada Nacional. La carta segueix dient quatre collonades amb perdó, sobre que volen que la diada sigui una barreja de colors, idiomes, reivindicacions, defensant un Estat Plurinacional amb la força de la fraternitat com a emblema. Podem segueix el camí que ja esta en marxa a diversos punts de la geografia plurinacional que ja es una realitat. Volen ser a la Diada per reivindicar el referèndum, pel dret a decidir i fer visibles les lluites i marees que malden per construir un nou país en un nou marc plurinacional.
A grans trets aquest es l'escrit que Fachin ha fet arribar als cercles de Podem i que ha de ser aprovat el proper 3 de setembre pel Consell Ciutadà Català.

               Llegint aquesta carta, un pot arribar a la conclusió de que, o be no tenen ni puta idea de que es la Diada de Catalunya o ens volen prendre el pel. La Diada de Catalunya es commemora la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques l'any 1714 i que va portar l'abolició de les institucions catalanes amb el decret de nova planta. Va ser prohibida diverses vegades per considerar-la una reivindicació catalanista. Fins a la mort de Franco es van fer celebracions clandestines i va ser l'any 1976 a Sant Boi i el 1977 a BCN, quan es van poder fer lliurament per demanar l'amnistia de presos polítics i l' Estatut d'Autonomia. Des de l'any 1980 es la festa Nacional de Catalunya. Des d' aleshores les institucions celebren una ofrena floral davant el monument de Rafel de Casanova. Les organitzacions i entitats independentistes fan una ofrena també al Fossar de les Moreres on van esser afusellats alguns defensors del setge. Des de l' any 2002 es celebra la Festa de la Llibertat que organitzada per Òmnium es un acte polític de la societat civil catalana de reivindicació nacional. Les retallades a l' Estatut pel TC van provocar al 2010 una manifestació massiva pels carrers de BCN per reivindicar el dret a decidir dels catalans. L' Onze de setembre de 2012 es va produir una manifestació multitudinària organitzada per l' ANC sota el lema "Catalunya nou estat d' Europa". Al 2013 es va organitzar la "Via Catalana", una cadena humana per la independència que va recórrer tot el territori. Al 2014 es va omplir la Diagonal i la Gran Via, formant una gran "V" amb la participació de mes d'un milió i mig de persones. Al 2015 es va tornar a omplir la Meridiana. Totes aquestes mobilitzacions han estat per reivindicar la independència de Catalunya, un cop demostrat que les altres vies no son possibles. El referèndum acordat que defensen els Comuns mai serà possible perquè mai hi haurà a l'estat espanyol una majoria suficient ni tan sols per exercir el "dret a decidir".

                Per tant la proposta de Podem, a la que presumiblement s'hi afegirà ICV, es només fum perquè, i ells ho saben, el referèndum i el dret a decidir son dos impossibles. Es un altre manera de marejar la perdiu i poder dir que han participat, a la seva manera de la celebració de la Diada. Això ja ho vam veure quan ICV i el partit de la Teresa Forcades es van desmarcar de la "Via catalana" i van decidir encerclar l'edifici de La Caixa. Suposo que els "Indepes-Comuns" si es sentiran cridats per la mobilització de les entitats sobiranistes que ha estat titllada d'independentista per alguns dirigents dels partits de la confluència i tanta "grima i rebuig" els provoca.


                                                                   
                                                                                                                 Ànec  Lluc

dilluns, 29 d’agost de 2016

La veritable cara de Ciutadans .......

                                                                       
   


               Malauradament a Catalunya ja els coneixem des de fa deu anys. A espanya ja el van coneixen. A Andalusia va donar suport al Psoe de Susanna Díaz, malgrat que els socialistes estan esquitxats per un dels casos de corrupció mes grans d' aquest país i mira que n'hi han. A Madrid no li va tremolar el pols per permetre al Partit Popular de Cifuentes governar la comunitat que, com s'ha pogut comprovar, ha estat un niu de corrupció durant l'època d' Aguirre com a presidenta, - que dit sigui de pas, no ha resultat esquitxada en cap cas, - . En les eleccions generals del 20 D, i malgrat que les enquestes li donaven uns millors resultats que els que va obtenir, els 40 escons el situaven com a 4ª força a l'estat. Malgrat que Albert Rivera va manifestar en campanya que MAI donaria suport a un govern ni del Psoe ni del PP, després d'aquestes eleccions va signar un pacte amb el Psoe de Sànchez que segons van afirmar les dues parts signants anava més enllà de la investidura. Aquell pacte no va fructificar i no Sànchez no va poder treure la investidura ja que només va sumar els 90 vots del Psoe i els 40 de C's, que afegits al de Coalició Canària donaven 131 vots favorables, molt lluny dels 176 necessaris. Donat que no hi havia cap alternativa possible, perquè Rajoy va renunciar a provar-ho ja que tot i haver guanyat les eleccions no comptava amb suports suficients. Davant aquest fet, es van convocar noves eleccions per al 26 de juny.

               Les eleccions del 26 de juny van donar uns resultats molt semblants als del 20 D. El PP en va sortit beneficiat amb 14 escons mes, escons que van perdre C's i Psoe. Podem repetia resultats i no va sortir beneficiat per la coalició amb Izquierda Unida. Amb aquests resultats la formació d'un nou govern no semblava fàcil. Aquest cop però, el partit popular si va acceptar la proposició que li va fer el rei a Rajoy de buscar els suports necessaris per ser investit. Totes les mirades es van posar, un altre cop en Ciutadans i Albert Rivera. Rivera en aquesta campanya havia repetit que no donaria suport ni a Sànchez ni Rajoy, perquè volien regenerar la política espanyola. Passades les eleccions, Rivera va anunciar que davant una sessió de investidura de Rajoy ciutadans faria una "abstenció tècnica", però MAI votarien un govern amb Rajoy al capdavant. Dies després, la formació taronja va obrir la possibilitat de canviar l'abstenció per un "SI", sempre que el PP acceptés les sis condicions que exigia C's. Desprès de jugar al "gat i la rata"amb el compliment d'aquestes sis condicions i de que els de Rivera diguessin que no es podia tocar ni na coma, al final la meitat de les sis condicions han quedat diluïdes i l'altre meitat son irrealitzables perquè per fer-les s'ha de canviar abans la constitució. Finalment s'ha signat l'acord entre PP i C's, i en l'únic que s'han posat d'acord total i ràpidament ha estat en la defensa de la unitat d' espanya i carregar-se la immersió lingüística. Es a dir, anar contra Catalunya. Ara PP i C's han de mirar de convèncer al Psoe perquè amb la seva abstenció faci possible la investidura de Rajoy, perquè la suma de PP i C's només arriba a 169 escons i n'hi fan falta uns quants mes per ser investit. Per aconseguir-ho vol fer valer l'argument de que 100 de les mesures que han signat PP-C's son les mateixes que van signar Psoe-C's. En aquella ocasió però, tot i ser coincidents, el PP no es va abstenir en favor de Sànchez. Si no ho aconsegueix aquesta setmana, Rajoy s'ha mostrat disposat a provar-ho en un segon intent desprès de les eleccions basques i gallegues, per si els resultats d'aquestes eleccions donen peu a noves aliances per aconseguir els suports suficients.

              La veritable conclusió que podem extreure d'aquestes negociacions que es venen allargant des de l'hivern es que com ha manifestat el propi Rivera, a C's no son ni d'esquerres ni de dretes: son anti-catalans. Amb el Psoe posaven la unitat d' Espanya i el veto a qualsevol referèndum a Catalunya i ara amb el PP hi han afegit la possibilitat de carregar-se la immersió lingüística catalana.


                                                                                                           Ànec  Lluc

dijous, 25 d’agost de 2016

Els Comuns no ho son tant per la Diada.....

               La celebració de la diada del onze de setembre d' enguany ha portat la discrepancia a la coalició dels Comuns. El primer en manifestar la seva opinió respecte dels actes que l' ANC i Òmnium han programat per la celebració de la diada del onze de setembre, va ser el líder de "Catalunya Si Que Es Pot" en una entrevista a Catalunya Radio, on va dir que se sent rebutjat pel organitzadors de les movilitzacions d' enguany perquè no son unitàries ni engrescadores. Només defensen el full de ruta unilateral de JxSi i la Cup cap a la independència. Va demanar també una reorientació per redefinir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La coordinadora d' ICV, Marta Ribas també ha manifestat que participaran als actes institucionals com l' any passat, però no a la mobilització convocada per l' ANC, perquè al seu parer aquesta mobilització defensa el full de ruta de JxSi i la Cup i ells no només no l' avalen si no que s´hi confronten.

               Aquesta postura d' ICV confronta amb la de Barcelona en Comú, que tot i que encara no han aclarit que faran per la diada, dirigents com Pisarello han deixat clar que tot i no compartir el full de ruta si es mobilitzaran per denunciar les polítiques del PP i la negativa a reconèixer el dret a decidir dels catalans. Ada Colau ha reafirmat aquesta tesis dient que aquest any si participarà de la mobilització perquè segons el seu parer hi ha mes raons per anar-hi que per no anar-hi, per donar suport a les institucions catalanes després de la judicialització que ha fet el govern espanyol. Aquesta decisió d' Ada Colau no ha tingut bona acollida per part d' ICV que mitjançant Joan Coscubiela ha manifestat que esta convençut que molts dels "Comuns"no comparteixen aquesta decisió de l' Ada Colau. De tota manera i per rebaixar el to des de la direcció d' ICV han dit que no volen polemitzar aquesta decisió perquè coincideixen amb el rebuig al full de ruta i seran els partits individualment els que decidiran la participació de cadascun a la diada.

               Per la seva banda Albano Dante-Fachin, líder de Podem Catalunya, soci també a CSQP ha manifestat que la decisió de Colau d' asistir a la mobilització la troba coherent perquè "BCNenComú" encara esta en procés de debatre com a organització com anirà a la mobilització. També ha anunciat que Podem Catalunya prendrà la seva decisió al respecte a primers de setembre. Ha deixat clar que no té sentit la participació en una mobilització per donar suport a JxSi i la Cup, però també ha dit que s'hi pot anar per defensar les coses que els uneixen. O sigui, "la puta i la ramoneta" com ja es habitual en el líder podemita. Sobre la discrepancia a CSQP ha dit que es una "polèmica interessada"creada per aprofundir l' enfrontament entre els diferents blocs.

             

                                                                                                            Ànec  Lluc

dimecres, 24 d’agost de 2016

La Frontissa de Ciutadans ........

                                                                       


            Ciutadans d' Albert Rivera ha arribat a un acord amb el PP, si mes no, per la investidura de Rajoy després d'haver jurat i perjurat que mai permetrien que Rajoy tornés a ser president. Després de les eleccions del 20 D, ja havia fet el mateix amb el Psoe de Pedro Sànchez. Quedar clar doncs que C's lluny de voler acabar amb el "bipartidisme"no només l'enforteix si no que passa a formar-ne part. El partit de Rivera sembla que vulgui agafar el relleu d' aquella CiU de Jordi Pujol que va ser capaç de pactar amb Felipe Gonzàlez del Psoe i amb José Maria Aznar del PP. La diferència es que CiU ho feia a canvi del que es coneixia com a "peix al cove" i en tots els casos obtenia avantatges per Catalunya. Rivera amb 32 escons, no pot anar mes enllà de ser la quarta força espanyola, a molta distancia dels 137 del PP, els 85 del Psoe o fins i tot dels 71 de Podemos. Descartat per raons obvies el "peix al cove", només li queda "la puta i la ramoneta".

            I sembla que ho esta fent a la perfecció. Els seus escons son els que permeten governar al Psoe de Susanna Díaz a Andalusia, i al mateix temps al PP de Cristina Cifuentes a Madrid. Bipartidisme en estat pur. A nivell de l'estat espanyol ha provat de fer el mateix i ha volgut ser el partit frontissa del Psoe primer i del PP ara. Malauradament i tot i que amb el Psoe de Pedro Sànchez va aconseguir un acord que semblava que havia d' anar mes enllà de la investidura, l' animadversió gairebé personal entre Albert Rivera i Pablo Iglesias va fer impossible la formació d'un govern a tres bandes amb Psoe-C's-Podemos i ni tan sols un amb Psoe-C's i l' abstenció de Podemos. Aquesta falta d' acord entre Psoe-C's i la resta de partits va fer necesaria la convocatoria d' unes noves eleccions.

             Amb els resultats d' aquestes segones eleccions tampoc s'ha aclarit gaire qui podrà formar govern. Aquesta vegada però, Rajoy si ha acceptat l' encarrec del rei d' intentar fer govern. Els 137 escons del PP fan necessari però, el suport d'altres formacions per superar la investidura. Rivera, malgrat haver dit que no faria MAI president a Rajoy, i que com a màxim es situaria en una abstenció "tècnica", finalment s' ha pujat al carro i ara votarà "SI", després de que el PP accepti quasi sense mirar-les, les sis condicions que l' hi ha imposat. Tot i així, amb els 32 escons de C's, el PP no en te prou per aprovar la investidura. Sumant-hi el de Coalició Canaria poden arribar a 170 i per tant depen de l'abstenció del Psoe que de moment esta fixat en el "NO". D' aquí al 30 d' agost que es la data prevista per la primera sessió d' investidura, PP i C's ficaran pressió als socialistes per tal de que passin del "NO" a l'abstenció. A aquesta pressió s' hi afegeix la circumstancia de que si s' hagués d'anar a terceres eleccions, aquestes serien el 25 D, dia de Nadal. Des d'el Psoe han qualificat com un fet de "mala fe"per part del PP, apurar el temps i fer coincidir les eleccions amb e dia de Nadal, i han avisat que això no condicionarà la decisió de mantenir-se en el "NO". Pedro Sànchez, a mes de ratificar el "NO" a la investidura, ha remarcat que si Rajoy aconsegueix finalment la investidura també votarà "NO" als pressupostos que presenti el seu govern.

            Per tant no ho te fàcil C's per aconseguir el seu propòsit de facilitar el govern a Mariano Rajoy i arreplegar alguna cadira per Rivera i els seus, tot i que sempre han dit que ells no negocien càrrecs. Rivera es pot quedar un altre vegada amb un pam de nas, i mes saben que unes noves eleccions no pinten gaire be. Haurem d' esperar doncs a final de mes, per veure si la "frontissa" de C's esta rovellada o no.


                                                                                                     Ànec  Lluc

dimarts, 23 d’agost de 2016

Torna la lliga..Comença l'espectacle....

                                                                               


              Aquest cap de setmana ha començat la lliga de futbol 2016-2017. Aquesta temporada enlloc de la lliga "BBVA" sera la lliga "Santander" perquè es el Banc de Santander el patrocinador oficial de la Lliga Nacional de Futbol Professional.

              El Barça ha encetat la lliga jugant contra el Betis al Camp Nou. L' equip de Luis Enrique ha començat la lliga amb algunes baixes significatives, com poden ser Masherano, Iniesta o Mathiew lesionats o Neymar que acaba d'aconseguir amb la selecció del Brasil la medalla d'or a les olimpíades de Rio. A la porteria ha jugat Claudio Bravo, en el que pot ser el seu últim partit amb el Barça, si es confirma el seu fitxatge pel Manchester de Guardiola. El partit es va posar força ben aviat Arda Turan que formaba el triplet atacant amb Messi i Suàrez per la baixa de Neymar, va marcar el 1-0. Tot i que Rubén Castro va marcar el 1-1 pel Betis, el bon joc del Barça i un Messi en bona forma va fer que al descans el barça guanyes per 3-1. A la segona part els jugadors del Barça van sentenciar amb tres gols mes. Rubén Castro va fer el segon pel Betis per suavitzar una mica el resultat. Suàrez va fer el seu primer "Hat-trick" de la temporada.

               El Reial Madrid ha debutat aquesta lliga jugant a Sant Sebastian davant la reial Societat. No ha tingut gaires problemes per desfer-se d' una Reial Societat i tot i que no ha jugat ni Cristiano Ronaldo ni Benzema, Bale ha marcat el primer pels blancs en el minut 1 de partit. Arran d' aquest gol, el Madrid ha jugat mes tranquil ja que els bascos no han portat mai perill a la porteria del Madrid que avui defensava Kiko Casilla. Abans del descans, Marco Asensio feia el 0-2 i deixava quasi be sentenciat el partit. A la segona part el Madrid ha seguit molt ferm en defensa i ha tingut alguna ocasió per ampliar el marcador. Bale, en temps afegit ha fet el seu segon gol i el tercer del Real Madrid arrodonint la victòria per 0-3.


               L' Atlético de Madrid ha començat a casa davant l' Alabes. Sembla que no ha començat amb massa bon peu i només ha pogut aconseguir un empat a 1, davant un equip que acaba de pujar a la 1ª didisió. Tot el partit ha estat dominat pels homes del Cholo Simeone, que han tingut algunes oportunitats molt clares, però sense encert de cara a la porteria. ja en el temps afegit, un penal fet a Torres i transformat per Kevin Gameiro semblava que donaria el triomf al Atlètico, però un minut després un xut de Manu Garcia ha tornat a posar l'empat al marcador que ja seria definitiu perquè ja no quedava me temps. Si tenim amb compte el paper dels "matalassers" la temporada passada, pot ser el tercer candidat al títol de lliga, amb Barça i Real Madrid. El partit d' avui ha estat una ensopegada, però això tot just comença.


               L' Espanyol de Quique Flores ha començat la lliga davant el Sevilla i no li ha anat gaire be. Els "pericos" s'han avançat en el marcador amb un gol de Piatti al minut 8. El Sevilla ha donat la volta al marcador amb gols de Sarabia i Vietto, però tres minuts després l' espanyol ha tornat a empatar amb gol de Hernan Perez. Victor Sànchez ha avançat novament a l' Espanyol, però en el temps afegit de la primera part, Vietto ha fet pujar el 3-3 al marcador. Ja a la segona part el Sevilla ha sentenciat el partit amb tres gols de Vazquez al minut 54, Ben Yedded al 66 i Kiyotake al 74. Moreno al minut 79 va marcar pels blanc i blaus, deixant el marcador definitiu en un 6-4 pel Sevilla. La clau de la derrota de l'espanyol pot estar en la debacle defensiva de l' inici de la segona part.

               La resta de resultats d'aquesta primera jornada de lliga han estat :
                         - Màlaga 1 - Osasuna 1
                         - Dep. Corunya 2 - Eibar 1
                         - Granada 1 - Villa-real 1
                         - Sporting Gijón  2 - Ath. Bilbao 1
                         - Celta de Vigo 0  - Leganés 1
                         - València 2  - Las Palmas 4  


                                                                                                                  Ànec  Lluc
             

dilluns, 22 d’agost de 2016

ICV i el fals victimisme ..........

                                                                       



              Fa uns dies, la coordinadora d' ICV Marta Ribas va denunciar  l' agressivitat extrema que al seu parer, fan servir alguns dirigents d' ERC contra els comuns pel procés sobiranista i ha remarcat que aquesta actitud no es bona pel aconseguir la independència. Marta Ribas, en declaracions a EFE, ha considerat que l' última polèmica sobre l' exposició del regim franquista no te un rerefons real de discrepancia política o estratègica entre els comuns i els independentistes perquè els dos espais comparteixen el rebuig al franquisme. Segons Ribas s' ha buscat un front de lluita fals per trobar un espai de confrontació amb els comuns. També ha recordat els atacs que han rebut després de votar en contra de les conclusions del procés constituent impulsades per JxSi i la CUP. Insisteix que aquesta agressivitat extrema contra els comuns tampoc es la millor manera de guanyar una hegemonia d'esquerres. Atribueix aquests atacs a la por que genera que els comuns hagin guanyat dues eleccions seguides a Catalunya. ( Aquestes eleccions a que fa referència son les generals del 20 D i 26 J, on per exemple la CUP no participava, i CDC i ERC anaven per separat. ICV no pot dir el mateix perquè anaven aixoplugats sota Podemos.).

              No atribueixen aquestes critiques que consideren tant agressives, al fet que s' hagin desmarcat dels actes i mobilitzacions del onze de setembre impulsades per l' ANC i Òmnium que enguany seran descentralitzades a BCN, Berga, Salt, Tarragona i Lleida i que xoca amb la postura dels seus socis de BCNenComú que tot i no compartir el full de ruta, si es mobilitzaran per denunciar les polítiques del PP, la seva negativa a reconéixer el dret a decidir de Catalunya i condemnar tots els atacs sistemàtics de l' estat espanyol. Marta Ribas ha declarat també a EFE, que no només no avalen el full de ruta si no que si confronten. per ells la única via possible es el referèndum, i argumenten que la sobirania no només s'ha de proclamar si no que te l'han de reconéixer. Lluís Rabell ja ha manifestat que se sent rebutjat per aquestes movilitzacions pel plantejament independentista que han fet les entitats.
Ells poden dir en campanya que faran servir l' odi personal per esgarrapar quatre vots, tot i que la castanya el 27 S va ser de les que fan mal. Poden demanar a la CUP que no votin a favor de la qüestió de confiança de Puigdemont, per engegar-ho tot a rodar i s'hagin de convocar noves eleccions autonòmiques. Segueixen insistint en buscar aliances a la resta de l'estat espanyol per fer un referèndum acordat, quan saben del cert que no es podrà fer mai. Els resultats del 26 J van deixar clar que aquestes aliances no existeixen. Voten una vegada i un altre al costat de PP, C's i Psc al parlament pel sol fet que hi ha CDC pel mig. Després de posar tots els pals possibles a les rodes d' un full de ruta avalat per la majoría d' escons del parlament,que son els representants del poble no entenen les critique, sobretot les que venen des d' ERC.
Doncs potser es perquè ERC posa per davant l' interés del país per davant de l' interés de partit. Potser per ERC es mes important aconseguir la independència que guanyar a CDC. S'estima mes una República Catalana que una hegemonia d' esquerres.

               El que sorprèn es, que els grups independentistes que diuen que hi ha a ICV i a ECP, si es que hi son,  no facin res per abandonar un partit que es veu clarament que no defensa l' independentisme.



                                                                                                           Ànec  Lluc

diumenge, 21 d’agost de 2016

Operació Catalunya.....

                                                                               


              Mica a mica es van coneixen detalls de l' "Operació Catalunya" que va destapar davant el jutge el comissari Villarejo quan declarava per una peça separada del cas del "petit Nicolàs. Aquesta "Operació Catalunya", (algún dia parlare sobre els noms de les actuacions policials ), que va estar dirigida pel propi Villarejo entre 2012-2013 coincidint amb períodes electorals i tenía l' objectiu de desacreditar a polítics favorables a la independència de Catalunya. En aquesta operació hauria participat també l' ex-cap d' afers interns de la policia, Marcelino Blas que va ser cessat el 2015, arran del trencament de les relacions i enfrontaments entre els dos. Això ha transcendit mitjançant un informe policial de 500 pagines on apareix una nota amb el nom de l' advocat de Villarejo, Rafel Redondo que es l'advocat que va acompanyar a l' ex-novia de Jordi Pujol Ferrusola, M. Victòria Àlvarez a declarar davant la policia, per "destapar" l' assumpte dels diners a Andorra de la familia Pujol. Redondo també hauria acompanyat a Javier De La Rosa a declarar al jutjat de Madrid per aquest mateix cas, i va parlar amb Villarejo de la possibilitat de que aquest cas tornés a l' Audiència Nacional. L' expresident del BPA, (Banca privada d' Andorra ), ha declarat que va rebre coaccions per part del comandaments policials espanyols per revelar informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. Ha dit que el van amenaçar amb que si no col·laborava seria intervingut pel departament del tresor dels EUA. Davant d' aquestes amenaces els responsables del banc van facilitar unes dades que van ser portada a "El Mundo" i van precipitar la confessió de Jordi Pujol sobre els diners que li va deixar el seu pare a Andorra.

              En l' informe de l' "Operació Catalunya" es fa constar que "el petit Nicolàs" que suposadament treballava pel CNI, es va posar en contacte amb la familia Pujol, per oferir-los ajuda en els processos judicials a canvi d'informació que pogués perjudicar ERC. També consta que es va intentar convencer als fiscals anticorrupció que demanessin al jutge la reobertura del "cas Palau" i ordenar escorcolls a les seus de CiU. També hi consten informes sobre l' ex-conseller d' Empresa i Ocupació, Felip Puig i el seu germà i els falsos comptes a Suïssa atribuïts a Xavier Trias.

              Aquesta "Operació Catalunya" forma part de la conspiració organitzada pel ministre de l'interior, - ara en funcions -, Jorge Fernàndez Díaz i l' ex-director de l' oficina antifrau de Catalunya Daniel De Alfonso, i que es va destapar arran de la filtració de les converses entre aquests dos personatges al despatx del ministre. Tot i que encara no s'ha aclarit l'origen de les filtracions d'aquestes converses, tot apunta a una lluita interna entre comandaments policials mes o menys afins al ministre Fdez. Díaz. La policia investiga la desaparició d' un pen-drive amb informació sobre l'operació, que tot apunta a aquesta "guerra" entre comandaments.
El comissari Villarejo, jubilat recentment, va estar condecorat pel propi Fdez. Díaz, l'any 2014. Fdez. Díaz en un altre acte de cinisme polític davant la pregunta de si va condecorar-lo o no, primer va respondre que no, per afegir després que si ho va fer, no ho recorda. El Psoe va proposar una comissió d' investigació al Congrés per esbrinar si hi ha hagut espionatge i prefabricació de proves amb l' intent d'influir en la fiscalia, ja que això atemptaria contra l' estat de dret. El PP ha dit al respecte que no creu que una comissió sigui la millor manera d' arribar al fons de tot aquest assumpte que es el que vol tothom, assumpte del que han dit no saber-ne res.

              L' "Operació Catalunya" es una prova mes de la guerra bruta que el govern espanyol fa servir en contra de l'independentisme català i es una mostra del tarannà poc democràtic d'un estat que no respecta la voluntat de la gent. No hi ha res mes democràtic que posar les urnes perquè el poble decideixi allò que vol ser.

           
                                                                                                           Ànec  Lluc

divendres, 19 d’agost de 2016

"Fumata Blanca" entre PP i C's ........



            Ja hi ha "Fumata Blanca" entre el PP de Rajoy i C's d' Albert Rivera per la sessió d' investidura perquè Rajoy assumeixi la presidència del nou govern arran de les eleccions del 26 J. En la reunió que van mantenir ahir els dos líders polítics, Rajoy va comunicar Rivera que el PP accepta les condicions imposades per C's, perquè la formació taronja doni el SI a la seva investidura. La presidenta del Congrés anunciava mes tard la data concreta en que se celebrarà la sessió d' investidura: el 30 d' agost. Seguint els tempos que marca el reglament del Congrés, si ningú aconsegueix suports suficients per fer govern i fos necessari anar a terceres eleccions, aquestes es celebrarien el 25 D, dia de Nadal.

              Segons han manifestat des de la direcció dels dos partits, PP i C's començaran a negociar les condicions d' investidura aquesta mateixa tarda. Els de Rivera es tema cabdal la lluita contra la corrupció política i mes concretament la del presumpte finançament irregular del PP i per això ha demanat una comissió explicita per investigar el cas Bàrcenas. Tot i que l' acord PP-C's sembla "dat i beneït" no podem oblidar que junts sumen 169 escons, que resulten insuficients per treure endavant l' investidura. Rajoy sembla ser que te coll avall la negociació per sumar als canaris, però li manquen encara uns quants escons mes. Descartats els independentistes catalans, i els nacionalistes bascos, -per la proximitat de les eleccions autonòmiques basques -, a Rajoy no li queda gaire mes opció que el Psoe. De moment els socialistes es ratifiquen en el "NO" a Rajoy, però tant els populars com els de Rivera, intentaran augmentar la pressió cap al Psoe, fent-lo responsable d'haver d'anar a unes terceres eleccions.

               Pablo Iglesias va reaparèixer després de molts dies de silenci per dir que havia parlat amb Sànchez de la possibilitat d'explorar un govern d' esquerres alternatiu, si Rajoy fracasa en el seu intent. Pedro Sànchez va sortir ràpidament al pas d' aquestes declaracions dient que era cert que havien parlat, però no pas d' explorar cap mena de govern alternatiu, si no que mes aviat eren els contactes habituals que es mantenen amb tots els líders polítics. Sànchez també es va reafirmar en el "NO" del Psoe. Per tant haurem d' esperar com Rajoy i Rivera intenten convencer als socialistes perquè si mes no, uns quants dels seus diputats s' abstinguin en la segona sessió d' investidura i facilitin la formació de govern al PP. Felipe Gonzàlez i algunes de les velles glories del Psoe son partidaris de "no impedir que Rajoy faci govern". Si els socialistes no canvien el seu "NO" sembla que haurem d'anar a votar el dia de Nadal, i al sopar de "Nochebuena" podrem reflexionar en familia.  



                                                                                                          Ànec  Lluc

dijous, 18 d’agost de 2016

El Geoparc de la Catalunya Central : Súria....

                                                                               


              El Geoparc de la Catalunya Central es un projecte de desenvolupament social i econòmic adreçat als habitants del territori que fomenta la conservació del patrimoni geològic i miner. Inicialment es va construir com a Parc Geològic i Miner de Catalunya Central i al 2012 pren el nom de Geoparc quan entra a formar part de la Xarxa Europea de Geoparcs. Aquest Geoparc està format per 30 municipis de la comarca del Bages, 5 del Moianès i el municipi de Collbató. La seva superficie es d' aproximadament 1300 km quadrats i abarca una població de 190.000 habitants. Al centre es poden trobar superficies planes mes o menys extenses formant valls amb les conques dels rius Llobregat i Cardener, essent la mes important la "plana de Bages". L' establiment de les poblacions i les industries es concentren a les planes i valls fluvials. El paisatge del territori es eminentment forestal de bosc en un 75% de la superficie. El clima es mediterrani continental de baixa altitud caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica entre l'estiu i l' hivern. La gestió del Geoparc esta a càrrec del Patronat format pels municipis de Súria, Moià, Collbató, Sallent, Cardona i el Museu Geològic Valentí Masachs i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Geològicament parlant esta situat al sector est de l' anomenada Conca geológica de l' Ebre. Les roques son d' origen sedimentari i amb edats compreses en entre l' Eocè i l' Oligocè inferior i les formades durant el Plistocè i Holocè. Tota aquesta zona estava sota el mar, que un cop assecat va deixar sediments de sulfats (guix), i clorurs ( halita, silvita, carnal·lita). L'evolució d'aquesta conca marina va donar lloc a una de les zones mineres de potassa mes grans d' Europa. El territori compta també amb elements singulars com les Muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt.

               La mineria de la sal es porta desenvolupant al territori des d' antic. Les primeres explotacions de l' halita son les de les mines de Cardona que malauradament fa força anys que van abandonar la producció i ara es poden visitar les mines i galeries com atracció turística i pedagògica. Conjuntament a aquesta mineria també han existit explotacions de guix, carbó i argila. El Geoparc compta amb un total de 47 espais d' interès geològic i miner catalogats.

              Un d'aquests espais es Súria, poble miner que compta amb una de les explotacions mineres de potassa mes gran d' Europa, si no la mes gran. En aquest sector les roques sedimentades amb una edat propera als 37 milions d' anys donen testimoni de la retirada del mar amb una enorme quantitat de sals que son explotades des de 1912. També son presents en aquesta zona "testimonis" de la formació dels Pirineus.
A Súria hi podem trobar també la Falla anomenada "Mig-Mon", que es una falla anticlinal d' origen pirenaic i aspecte diapíric. Aquest plec es presenta fallat aproximadament per l'eix. Des de la riera de Coaner es pot observar la Falla "Mig-Mon" no fallat. El nom de "Mig-Mon" ve donat per la creença de que aquest es el punt on s' ajunten les dues mitats del mon per la direcció de les vetes de les roques.
La Falla del Tordell es un encavalcament que posa en contacte nivells calcolítics vermellosos eocènics amb els grisos i terrossos i els de color blanc sobre els mes antics.
Els Dolines de Joncarets on es veuen tres subsidències causades per la filtració d' aigües superficials al dissoldre les sals de Cardona.
La Sucova mostra els plecs de l' anticlinal de Balsareny amb inclinacions verticals.
Les Terrasses Fluvials que son formacions constituïdes per blocs de diferentes mides, sorres i lutites.
Les Guixeres s'han recuperat després de diverses campanyes d' excavació, neteja, i condicionament en els darrers anys. Segons sembla, aquest lloc podria ser el nucli de Sant Pere del Puig, probable origen i inici del poble de Súria. Les excavacions han deixat al descobert forns de guix de petites i mitjanes dimensions i també grans construccions i sistemes de producció que van estar en plena activitat fins a la dècada de 1930. Cal destacar que aquests treballs han estat realitzats per una colla de voluntaris del poble, (Els jubilats de les Guixeres), gràcies als quals es poden visitar.
El Poble Vell de Súria amb el seu castell i la torre de l' homenatge es visita obligada. El castell fou construït abans de l' any 993 com a fortalesa i torre de vigilancia per controlar als "moros".Al segle XV va passar a ser la residència dels comtes de Cardona. Al voltant del castell es troba el "poble vell" o casc antic, construït d'alt un turó des d' on es veu el poble de Súria i tota la vall. Al costat del castell hi ha la iglesia del Roser amb el seu absis i campanar d' estil romànic. Can Balaguer del Porxo es una de les cases mes emblemàtiques del Poble Vell i actualment acull l'oficina de turisme.

             Aquests darrers dies El Geoparc Mundial Unesco i l' Ajuntament de Súria han instal·lat quatre panells informatius i un rètol a l' entrada del poble amb l' objectiu de millorar la senyalització dels punts geològics de la vila i destacar-ne els aspectes mes destacats. Aquests panells ofereixen imatges i textos sobre els temes: "La geologia a la història de Súria", "Súria, una vila de geologia", "La Falla de Mig-Mon", i "La mineria de Súria".

                                                     
                                             








                                                                                                        Ànec  Lluc

dimecres, 17 d’agost de 2016

Setmana clau per l' investidura.....

                                                                                 
 
               Aquesta setmana es clau per l' investidura de Rajoy. Avui dimecres el comité federal del PP ha de decidir si accepta les sis condicions imposades per C's perquè la formació d' Albert Rivera passi de l'abstenció a un " SI", cosa que donaria al PP 169 vots per tirar endavant l' investidura. Aquestes sis condicions son:

      1) Apartar de qualsevol càrrec a tots els polítics imputats per corrupció.
      2) Eliminar els aforaments.
      3) Nova llei electoral.
      4) Acabar amb els indults per casos de corrupció.
      5) Limitació de mandats.
      6) Transparència a l'hora de investigar el cas Bàrcenas i la financiació il·legal del PP.

              Alguns membres del comité federal que ha de decidir si accepten aquestes condicions ja han manifestat que hi votaran favorablement. Es dona la circumstancia però que alguns membres del comité es podrien veure afectats per aquestes mesures com es el cas de Rita Barbera. Des de la direcció del PP han avançat que estan disposats a acceptar les condicions però amb matisos. C's s' ha afanyat a dir que les condicions no son discutibles. Malgrat que tot apunta a que la resposta serà un SI, també han dit que el mes probable es que un cop acabada la reunió del comité, Rajoy no comuniqui la data per la sessió d' investidura, si no que concretarà una nova reunió amb Rivera per fixar el dia i l'hora. Rajoy no vol anar a un debat d' investidura sense tenir el suport suficient, i sap que quan mes dies passin mes augmentarà la pressió sobre el Psoe perquè faciliti la formació de govern amb la seva abstenció.

               Aquests darrers dies PP i C's han intensificat les declaracions encaminades a ficar pressió al Psoe d' un Pedro Sànchez que continua "desaparegut" sense fer cap tipus de declaració. Davant d' aquest silenci, des de C'S i el PP es mostren confiats que hi hagi al Psoe un debat intern per reflexionar i unifiqui criteris i posicions. Des d'el Psoe però, insisteixen en que la reflexió ja esta feta i el criteri i posició unànime es el "NO" a Rajoy. Iceta ha dit aquest cap de setmana que una alternativa a Rajoy podria ser un altre candidat del PP, un independent o un candidat d' un altre partit.



                                                                                                             Ànec  Lluc
       

dimarts, 16 d’agost de 2016

QWERTY ataca l'ANC per la sanitat catalana.....

                                                                         
       

              A "Catalunya Si Que Es Pot" segueixen capficats a fer servir l'odi cap a CiU i Artur Mas, fins i tot ara que pel que fa a l' expresident ja no esta en primera línea política i esta dedicat a la refundació de Convergència, perquè "Convergència i Unió" ja no existeix com a federació, degut al gir independentista de CDC i que Unió no ha volgut compartir. Ara li ha tocat el rebre a l' ANC i a la campanya que ha engegat per denunciar la conspiració contra Catalunya feta pública mitjançant la filtració d'unes converses entre Fdez. Díaz i De Alfonso, i mes concretament pel que fa l'assumpte del sistema de la sanitat catalana, on De Alfonso es vantava davant Fdez. Díaz d'haver-la destrossat. Aquesta campanya d'estiu es basa en posar a carrers i places, una serie de creus de color groc, amb la inscripció "sistema sanitari català" i vol simbolitzar una mena de cementiri pel sistema sanitari que segons paraules del propi De Alfonso, es van carregar per perjudicar a CiU, l' independentisme i de retruc a tots els catalans com a usuaris.

              Des de CSQP no s'han fet esperar les veus que han criticat durament aquesta campanya. Podem va fer un comunicat criticant l' ANC perquè segons ells " una entitat estimada per catalans i catalanes no pot prestar-se a la basta manipulació del relat de la corrupció sanitària". Esta molt be que es critiqui la corrupció vingui d' on vingui, però això no treu que també es pugui denunciar l'actuació reconeguda de les clavegueres de l'estat. Clar que potser no volen entrar en la conspiració de De Alfonso perquè en aquest cas, Podem es art i part. Vull recordar que el flamant escollit secretari de Podem Catalunya va fer una investigació a la seva revista "CafeAmbLlet" a la corrupció a la sanitat, i curiosament moltes de les noticies publicades coincideixen amb investigacions de De Alfonso. Casualitat ?.No ho se però les casualitats, en política son rares. De tota manera i acceptant que hi ha corrupció a la sanitat catalana, ( però no només de CiU), també podrien denunciar que les retallades venen generades per l'espoli que pateix Catalunya per l'estat espanyol, cosa que no han fet ni faran mai. Es cert que la sanitat la gestiona la Generalitat però no es menys cert que els recursos venen de Madrid, i acusar al govern català d' únic responsable de les retallades, es demagogia, manipulació, odi i fobia.....Denunciar la corrupció i tant, però el joc brut de les clavegueres de l'estat també.

             Marea Blanca de Catalunya tot i que no posa en dubte l' infrafinaçament del sistema sanitari català, subratlla que la conselleria de Boi Ruiz va retallar any rere any el pressupost de sanitat. Ha obviat però que aquesta retallada en el pressupost de sanitat ve marcada per la disminució de recursos que arriben a Catalunya des d'el govern central. Pensar que el govern retalla per "hobby" es demagogia, manipulació i visió sesgada de la realitat.

               Altres membres de CSQP han manifestat a twitter el rebuig a aquesta campanya i han acusat a l' ANC de fer-la per defensar CiU. Curiosament, com passava a la revista CafeAmbLlet, només es parla de la presumpta corrupció de CiU. Es veu que en els set anys de "Tripartit", la sanitat catalana funcionava com "oli en un llum", i quan ho van deixar, al 2010 la caixa de la Generalitat estava plena i sense deutes. Curiosament però, en el cas Innova a Reus hi han mes imputats del PSC i ICV, però d'aquests no se'n parla perquè son dels seus. Una vegada mes queda palès que els "poscos"fan servir qualsevol argument per deixar anar el seu odi a convergència.


                                                                                                    Ànec  Lluc

             P.D. : Posats a parlar de retallades i llits d' hospital tancats, sembla que Catalunya no es capdavantera, tot i tenir, segons sembla, els polítics mes inútils i corruptes de tots els que es fan i desfan.
                                                                         

dilluns, 15 d’agost de 2016

Que queda del PSUC ?......

                                                                                 


               Que queda del PSUC ? Aquesta es una pregunta retorica, que jo m'atreviria a contestar que gairebé res, per no dir res en absolut. El Partit Socialista Unificat de Catalunya va ser fundat l' any 1936 d' ideologia comunista i federat amb el Partit Comunista d' Espanya, (PCE), i de fet va ser la seva branca a Catalunya durant la guerra civil. Al final de la guerra el partit va ser prohibit i fortament reprimit, cosa que va provocar que alguns dels seus dirigents haguessin de marxar a l'exili mentre que altres van ser afusellats. En el I Congrés del PSUC a França l'any 1956, es proposa un nou punt de partida polític i organitzatiu. Al 1965 es celebra també a França el II Congrés del PSUC on es va aprovar una línea de suport al moviment obrer i van colaborar en la formació de C.C.O.O.
Des de finals dels anys 60 el seu secretari general fou Gregorio López Raimundo que va ser un gran lluitador contra el franquisme, fet que va provocar que fos detingut i torturat en diverses ocasions. El 1969 va participar a la "Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya" i al 1971 a l' Assemblea Nacional de Catalunya. Al 1974 s' incorporen al PSUC la majoria de membres de la "Organització Comunista de Espanya Bandera Roja", Jordi Solé Tura, Alfons Comín, Jordi Borja, entre altres. Com a anècdota amb aquest grup va entrar també un jove Federico Jiménez Losantos que era un dels mes extremistes. Amb la mort del dictador molts exiliats van començar a retornar a Catalunya. Al 1976 el PSUC va participar a la convocatoria del 11 de setembre de Sant Boi de Llobregat.

               Poc després de que el PCE fos legalitzat al 1977, el PSUC també ho era i això va fer que s'intensifiquessin les afiliacions i l'obertura de locals. Les dades d' afiliacions van arribar als 40.000 militants al 1978. Al IV Congrés van ser escollits López Raimundo com a president i Gutiérrez Díaz "Guti" com a secretari general. A les eleccions generals de 1977 va aconseguir 8 diputats, resultat que es va repetir el 1979. A les autonòmiques de 1980 però, va tenir un èxit espectacular en obtenir 25 diputats i passar a ser tercera força política. A partir d' aleshores però, comencen a sorgir els problemes interns. Al partit hi havien tres tendències, definides i diferenciades: per una banda els "Euro-comunistes"de Raimundo i Gutiérrez que seguien la línea del PCE; per altre hi havien els "Pro-soviètics"amb Pere Ardiaca, i seguidors incondicionals de la URSS i per últim els Leninistes de Paco Frutos. Les fortes tensions que va generar la transició i les diferencies en política internacional van esclatar al V Congrés on es van aprovar les tesis del sector comunista. Les tensions internes havien crescut de tal manera que el mateix Santiago Carrillo del PCE va ordenar l'eliminació dels leninistes però al final van ser els "Euro-comunistes" els que van perdre la majoria i la direcció del PSUC va queda formada pels "Pro-soviètics" i "Leninistes". La presidència va ser per Ardiaca i la secretaría general per Frutos.
Des d'el PCE, Carrillo a qui no agradava aquest gir del PSUC va amenaçar en tallar qualsevol tipus de finançament gestionat pel PCE i gairebé va forçar la dimissió de la direcció. Es va anomenar una gestora que va expulsar als "Pro-soviètics" que encara quedaven. Al VI Congrés l'any 1982, Gutiérrez Díaz va recuperar la secretaría general i els "Pro-soviètics" van deixar el PSUC i van formar el "Partit dels i les Comunistes de Catalunya", (PCC), on van anar a parar uns 8000 militants dels 25000 que tenia el PSUC. A les eleccions de 1982 només va obtenir un diputat per BCN.

               El 1985 va ser escollit secretari general Rafael Ribó i es va eliminar el caràcter comunista del partit. Al 1987 va néixer la coalició Iniciativa per Catalunya (IC), amb la participació del PSUC, el PCC i altres grups d'esquerres i ecologistes i que seria el referent català d' Izquierda Unida. Ribó va ser escollit president de IC el 1988. Al 1995 IC va fer coalició electoral amb els Verds, passant a anomenar-se Iniciativa per Catalunya-Verds, (ICV). EL 1997 la direcció d' ICV va proposar l'absorció de l' històric PSUC, cosa que significava la seva dissolució.

               Arran d' això un grup de militants del PSUC contraris a la dissolució, van formar el "PSUC-Viu". El 1998 va formar amb altres grup d'esquerres amb el nom d' Esquerra Unida i Alternativa, (EUiA). Així doncs el que queda del vell PSUC cedeix la seva sobirania a ICV que queda com un únic partit i es defineix com "eco-socialista". Joan Saura substitueix a Rafel Ribó al capdavant del partit l' any 2000. Al 2003 ICV i EUiA arriben a acords programàtics i electorals en forma de coalició.



                                                                                                                   Ànec  Lluc

diumenge, 14 d’agost de 2016

Del "Valle de los Caídos" al BORN .....

                                                                               


             Tant bon punt l'equip d' Ada Colau es va fer càrrec de l' Ajuntament de Barcelona, un dels seus objectius va ser tancar l' exposició sobre la memòria històrica de la Guerra de Successió inaugurada al 2014 amb motiu de la celebració del Tricentenari i que es troba al "Born Centre Cultural". Aquest fet va crear força polèmica a l' Ajuntament. ERC i CiU van assegurar que el govern Colau volia cobrir amb vidre les restes de la ciutat del 1714, tancar l' exposició existent i cambiar fins i tot el nom de l' equipament. Des d'el comissionat de Memòria històrica s' ha desmentit que es vulgui cobrir el jaciment però si han reconegut que s'ha ordenat un estudi per "optimitzar" l' espai. Pel que fa al nom, mantindrien la denominació "Born" però l' adjectivarien per donar-li mes identitat. Un regidor del PSC va fer la proposta de tancar el Born durant tres anys, per pensar el seu futur.

              Al febrer de 2016 l' Ajuntament Colau va presentar el projecte "BCN Memòries", que inclou que l' espai passi a anomenar-se "El Born Centre de Cultura i Memòria" per destacar el seu passat de memòria colectiva ja que la memòria històrica no es només museística - segons ha dit Pisarello -, si no que cal recuperar la memòria històrica dels barris amb les entitats, veïns i veïnes.

              Un grup d' historiadors van fer un manifest a favor de preservar el Born Centre Cultural vinculat a la memòria de la Guerra de Successió perquè conté les restes arqueològiques d' una ciutat de l' Época Moderna perfectament conservades que mostren amb una riquesa extraordinaria aspectes urbanístics, econòmics, culturals i socials, d'un dels barris mes actius de la BCN del segle XVII i XVIII. En aquest manifest demanen a la Generalitat que declari les restes com un "bé públic d'interès nacional.

              Aquest estiu el govern Colau ha anunciat per l' octubre l' obertura al Born l'obertura de l' exposició Franco, Victoria, República.Impunitat i espai urbà, i que inclou la instal·lació al carrer de l' estatua eqüestre decapitada de Franco i l'escultura Victoria, fetes en homenatge a la victoria franquista i que es trobaven a un magatzem municipal. Aquesta exposició es un nou intent del govern Colau de rebaixar el simbolisme independentista del centre i un menyspreu cap a les victimes del franquisme en un país on encara no s'ha jutjat als "botxins" ni s'ha enterrat a les victimes que segueixen a les cunetes de les nostres carreteres.

              Gerardo Pisarello, primer tinent d' alcalde de l' Ajuntament de BCN ha defensat que el que es vol es obrir un debat públic sobre la "impunitat de la dictadura"i que l'exposició serà netament anti-franquista. Ha dit també que el debat que ha generat aquesta exposició fa evident que hi ha a la ciutat una ferida oberta i que aquest tipus d' exposicions son necessàries.
Jaume Collboni cap del PSC a l' Ajuntament de BCN i flamant soci de govern d' Ada Colau ha mostrat públicament el seu suport a la posició oficial de l' Ajuntament i fins i tot ha anat una mica mes enllà dient que " El Born Centre Cultural es el Valle de los Caídos de l' independentisme".
Membres de l'oposició sobretot d' ERC o CiU han manifestat que poden arribar a entendre l'exposició com un fet pedagògic tal com expliquen des de l' Ajuntament, però per fer-la no cal que les estatues de Franco i la Victoria s' exhibeixin a fora al carrer. Si no en teniem prou amb el manteniment a Madrid del Valle de los Caídos, que cal recordar va ser construït per presos polítics republicans en condicions pràcticament d'esclavatge, i on reposen les restes de  Franco i Primo de Rivera entre altres combatents, ara el govern Colau vol plantar la figura del dictador a un centre tan emblemàtic com es el Born i a l'exterior perquè pugui ser contemplat per tothom sense necesitar ni tan sols entrar a l'exposició......Vergonya, senyors, vergonya.


                                                                                                            Ànec  Lluc

dissabte, 13 d’agost de 2016

Que es el FLA ?....Fatxenderia per Liquidar l' Autonomia..

                                                                               



               El FLA, ( Fons de liquiditat autonòmica ), es una línia de crèdit creada pel govern espanyol al 2012 per deixar diners a les Comunitats Autònomes perquè aquestes no s'hagin de finançar als mercats. Aquest fons rep els diners del Ministeri d' Hisenda i Administracions Públiques, es a dir dels impostos que paguem entre tots, els catalans també.

               El Ministeri d' Hisenda espanyol fixa cada any el dèficit que poden tenir les Comunitats Autònomes arran de la reforma constitucional feta per Psoe i PP l' any 2012. El FLA dona a cada autonomia els diners d' aquest dèficit autoritzat. Aquests diners no s'entreguen a la Generalitat, i per tant no es aquesta qui decideix en que gastar-los. Abans d' enviar els diners el Departament d' Economia ha d' enviar a Madrid de tots els proveïdors als que s' ha de pagar. Arran d' aquesta llista el ministeri fa el pagament directament als proveïdors a través de l' Institut de Finances Oficial ( ICO). Donat que el model de finançament autonòmic es insuficient perquè la Generalitat cobreixi totes les despeses perquè dels impostos recaptats a Catalunya, només en retorna una part, (dèficit fiscal ), ha de recorrer al FLA per finançar-se ja que com he dit abans no pot acudir als mercats. Això no passaria si Catalunya gestionés els seus impostos donat que com han reconegut diversos economistes el govern català genera prou recursos per fer front a les pròpies despeses. Si a això hi afegim que tret de l'any 2015, la Generalitat ha hagut de pagar 1909 milions d' euros en interessos a l' estat espanyol pels diners rebuts del FLA.
 Si tenim en compta que Catalunya representa el 19% del PIB espanyol, que el dèficit fiscal reconegut pel propi ministeri d' hisenda es de 8500 milions d' euros, ( algunes fonts parlen de 16000 M €), i que paguem interessos per uns diners que ja eren nostres, això del FLA es un " FRAU LEGAL a les Autonomies".

            Fa uns mesos enrera Montoro va anunciar un canvi en les condicions per poder accedir als diners del FLA només per Catalunya, per evitar segons deia que la Generalitat gastés els diners en vel·leïtats independentistes però a ningú se li va escapar que això era un pas mes en la intervenció de les finances catalanes.

           Sovint es fa servir el FLA com arma llencivola per atacar l' independentisme argumentan que els catalans tenim molta sort de formar part d' Espanya ja que quan van mal dades econòmicament ens pot salvar el coll - per no dir el cul -. Posem com exemple el pagament a les "farmàcies". S' ha parlat molt de la demora en el pagament de la despesa farmacèutica, però com he explicat abans en aquest cas al tractar-se de proveïdors el pagament el fa directament el ministeri de Montoro que per altre banda, envia els diners segons el seu criteri i no pas en funció de les necessitats reals de liquiditat de la Generalitat. Es fa servir aquest fons per "salvar" in extremis Catalunya, pagant els deutes als quals la Generalitat no es capaç de fer front per manca de liquiditat, provocada en bona mesura per l' espoli fiscal que pateix Catalunya  degut a un model de finançament que fins i tot el PPC i C's han reconegut que es perjudicial pels catalans.
Això a Catalunya gairebé no s' ho creu ningú però arreu de l' estat i gràcies a la desinformació i manipulació que fan els mitjans de comunicació fa que el "Espanya Ens Roba", passi a ser "Espanya ens Salva", i molta gent creu que volem la independència al mateix temps que pidolem diners per poder sobreviure.



                                                                                                           Ànec  Lluc

dimarts, 9 d’agost de 2016

Rajoy : En busca del suport perdut....

                                                                       


               Aquesta setmana Mariano Rajoy sembla que es reunirà amb Albert Rivera per tractar de convencer al líder de C's, per tal de que el seu partit passi de l' abstenció a un SI a la sessió d' investidura. Si ho aconsegueix tindria assegurats 137+32 = 169 i estaria molt a prop de la majoria simple de mes vots afirmatius que negatius per ser escollit president i poder formar un govern on s' especula que Rivera podria ser vicepresident a canvi del SI de C's.
La bona sintonia entre Luis de Guindos i Luis Garicano que son els experts econòmics de PP i C's respectivament, apunta a una possible entesa. Aquest possible acord afegiria pressió al Psoe de Sànchez, al fer-lo responsable d'impedir l' investidura d' un govern que compta amb 169 escons o fins i tot algun mes provinent dels nacionalistes canaris o navarresos. Amb els nacionalistes catalans ho te impossible i amb els bascos s' ha de tenir amb compte que tenen eleccions autonòmiques al novembre i per tant han de mesurar be l' estrategia a seguir. De moment però i tot i que Rajoy aquest cop si va acceptar l' encarrec del rei de provar fer govern, no ha transcendit quan es farà la sessió i ni tant sols es segur que s' arribi fent, perquè des de fonts populars han assegurat que Rajoy no anirà a l' investidura sense els suports necessaris. Haurem de veure les concessions que fa el partit de Rajoy per obtenir el SI de Rivera per poder pressionar al Psoe després.....Si no, anirem a unes terceres eleccions.

dilluns, 8 d’agost de 2016

La CUP torna a avisar ........

           

                 La CUP mitjançant unes declaracions d' Anna Gabriel ha "avisat"al govern de JxSI que si la moció de confiança del president Puigdemont va lligada als pressupostos del 2017, el suport a aquesta moció l' hauria de donar les bases en una assemblea. Si no vaig errat, el president Puigdemont  es va decidir sotmetre a la qüestió de confiança arran de l' esmena a la totalitat que va fer la CUP als pressupostos de 2016 i que no es van poder ni tan sols debatre al parlament. Anna Gabriel ha manifestat que si la qüestió de confiança coincideix amb el seu plantejament el SI ja el tenen, però que tot el que marxi del plantejament del dret d' autodeterminació ho consultaran a les bases territorials. Ha dit que la qüestió de confiança no pot ser un aval a un Govern mes enllà de que senti les bases per fer un referèndum.

                 Ho sento però torno a dir el que ja he dit força vegades. Les CUP no son de fiar per tal de tirar el procés endavant. Amb "avisos"com aquests deixen clar que, o no han entes res o es veritat que es volen carregar tot el procés. La llei mes important per demostrar la fortalesa d' un govern son els pressupostos. Si un govern no pot aprovar-los, es millor que plegui i convoqui eleccions. Això es el que crec jo que hauria hagut de fer el president Puigdemont quan la CUP li va retirar el seu suport alegan que el pacte d' estabilitat havia "mutat". No et pots refiar d' una formació que te "pactes mutants"perquè no saps quan ho poden tornar a fer. Per altre banda fer servir com amenaça el procés de decisió, segons que es decideixi, deixar clar quin tipus d' instrument es. Després parlen de patir xantatge o de pressing-cup. Parlar d' interessos de partit i dir que si la qüestió de confiança s'ajusta a lo que ells volen ja tenen el SI, no es gaire coherent.

                  Sense pressupostos no es pot treballar per aconseguir la resta. Les estructures d' estat, la desconnexió i fins i tot la desobediència, necesiten d'uns pressupostos i sobretot necesiten una imatge d' unitat cara a l'exterior. L' ANC per boca de Jordi Sànchez també vincula la qüestió de confiança als pressupostos per donar al govern l'estabilitat que necesita. D' altra banda tampoc tindria cap sentit aprovar la qüestió de confiança i al cap de dos mesos deixar en evidència un altre cop al govern al parlament, si no es fan uns pressupostos com mana la CUP, que no podem oblidar, només te 10 diputats.



                                                                                                         Ànec  Lluc

diumenge, 7 d’agost de 2016

El Psoe fara servir la clau perquè pugui governar el PP ? ......

                                                                       
             


                  Primer va ser Felipe Gonzàlez qui demanava l' abstenció del Psoe per deixar governar al Partit Popular de Mariano Rajoy. Després un grup de dirigents socialistes entre els que hi han sis ex-ministres han signat un manifest en que demanen que Espanya necesita un govern el mes aviat possible i apelen a tots els partits a fer tot el possible per arribar a un acord que possibiliti la formació de govern i evitar unes terceres eleccions que ni el país ni la economia ens podem permetre. ( No fan esment al Psoe explícitament però tothom sap per on van els trets.).

                   A l' executiva del Psoe comencen a haver-hi divergències sobre si el Psoe s'ha d' abstenir per permetre al PP governar quatre anys mes per no haver d' anar a unes terceres eleccions. la direcció del partit manté el "veto" a Rajoy però cada cop son mes les veus que es mostren d'acord amb la tesis de Zapatero de obrir un debat intern al Psoe per contemplar la possibilitat de l'abstenció. Des d' Andalusia i Extremadura tant Susanna Díaz com Fernàndez Vara son partidaris de fer possible que Rajoy, com a guanyador de les eleccions, segueixi governant quatre anys mes i que el Psoe ocupi el seu lloc a l' oposició i per poder reconstruir així el projecte socialista. aquest projecte ha de ser engrescador i amb credibilitat suficient per tornar al Psoe a posicions mes elevades i amb possibilitats de governar. Vara defensa que ha quedat clar que qui ha de fer govern es Rajoy perquè així ho han volgut els ciutadans i descarta, ara per ara, que el Psoe torni a intentar una investidura com va passar després del 20 D. Cesar Luena secretari d' organització del Psoe es totalment contrari a facilitar el govern a Rajoy i tot i que reconeix que el que necesita Espanya es tenir govern, no es pot oblidar que l'objectiu socialista era i es construir un govern sense Rajoy.
Tomàs Gómez ha senyalat que Fernàndez Vara te raó al dir que el PP ha guanyat les eleccions i es qui ha de fer govern. També diu però que el Psoe ha de preocupar-se per la pèrdua de 52 escons en el que es el pitjor resultat de la historia i que sense entrar en personalismes si ha recalcat que Rubalcaba va dimitir tot i que els resultats no van ser tant dolents. També ha recalcat que fins i tot a Andalusia els resultats han estat dolents i això es molt preocupant pel futur del Psoe.

                  Un grup d' uns 450 intel·lectuals han fet un manifest per la seva banda en favor d'un govern format per Psoe, C's, Unidos-Podemos, tot i que aquesta es una opció que sembla gairebé impossible donat que una entesa entre "C's-Unidos-Podemos" sembla del tot impossible i fins i tot l' entesa Psoe-Unidos-Podemos es, si mes no, molt difícil.

                   Per tant, tot sembla indicar que la pilota es ara a la taulada del Psoe i a les seves mans esta anar a unes terceres eleccions o no. Els socialistes defugen aquesta responsabilitat, però els números son els que son i ara per ara tenen la clau de la governabilitat amb la seva abstenció perquè ni amb un SI de C's, que ara es manté en l' abstenció, en tindria prou el PP per governar i hauria de buscar a mes el suport dels nacionalistes bascos. ( Amb els catalans no poden comptar-hi, perquè tal com s'ha vist PDC no ha obtingut el grup propi a canvi de no se quin pacte.).



                                                                                                             Ànec  Lluc

                 

dissabte, 6 d’agost de 2016

Colauers : Pels seus fets anti-independentistes els coneixereu...

                                                                             


              Des de la seva irrupció en el mapa polític molts teniem clar que "BCNenComú" primer i EnComú-Podem després son formacions polítiques creades per restar força a l' independentisme a Catalunya. En tots dos casos es evident la presencia d' Ada Colau, - si aquella noia que va fer una bona feina a la PAH, i que quan ho va deixar va dir que mai entraria en política -. Va entrar amb força a la política amb un nou partit en el que es van integrar ICV, EUiA, Podem i Equo, que de cara a les municipals de 2015 va acabar adoptant el nom de BCNenComú, tot i que primer va ser Guanyem. Colau va justificar els seu pas a la política dient que ella va manifestar en el moment de deixar la PAH, que "mai prendria part per cap dels partits polítics de la casta". Deu ser per això que en va crear un de nou a "imatge i semblança" de la seva líder perquè malgrat no voler protagonisme, el rostre d' Ada Colau apareixia impresa a les paperetes de BCNenComú. Va guanyar l'alcaldia de BCN en un frec a frec amb Xavier Trias de CiU. A la mateixa plaça Sant Jaume en l'acte de celebració i la posterior pressa de possessió del títol d' alcaldessa per part d' Ada Colau, ja vam poder veure el tarannà  del nou govern dels comuns o "colauers". Crits de "si se puede"i molt poques estelades i senyeres si es que n'hi havia alguna. Malgrat que se li ha demanat en diverses ocasions BCN no s'ha adherit a l' Associació de municipis per la independència "AMI", ni tampoc ha fet el referèndum promès en campanya per saber si els barcelonins ho volen. Aquesta va ser l' excusa que van donar a BCNenComú per abstenir-se a la votació per l' adhesió a l' AMI del ple de setembre de 2015. Tampoc van voler participar a la concentració del 11 S a la Meridiana, amb l'argument que BCN ha de ser la capital de tots.
En algunes campanyes electorals d' àmbit estatal al costat de Pablo Iglesias va arribar a manifestar que desitjava que Madrid tornés a ser la capital de "tots nosaltres". Dies després va haver de sortir a matissar/justificar aquestes declaracions.

              En les eleccions al parlament català, BCNenComú va descartar presentar-se ni donar suport a cap opció política però a ningú se li escapa les seves preferències cap a "Catalunya Si Que Es Pot" formada entre altres pels seus socis "comuns", ICV, EUiA i Podem. La mateixa Ada Colau va participar en algun mitin al costat del cap de llista Lluís Rabell. Val a dir que des d' el 27 S la formació de Rabell amb 11 diputats al parlament han votat sistemàticament en contra de tot allò que ha presentat el govern sobiranista de JxSi i el suport de la CUP, que tingui res a veure amb la independència. Fins i tot han votat en contra de les conclusions del procés constituent tot i haver-ne estat un dels impulsors.

               El govern de Colau es va proposar tancar la mostra "Fins a aconseguir-ho!El setge de 1714" que analitzava la Guerra de Secessió i que estava situada al Born Centre Cultural. Els regidors del PP i C's van aplaudir la mesura, i per tant no fa falta dir res mes. Ara es planteja posar una estatua ecuestre de Franco i la de "La Victoria", que es troben als magatzems municipals a l' exterior del recinte de la mostra que s'ha rebatejat com "Centre Cultural i Memoria".

              A l' estiu va autoritzar la col·locació de pantalles gegants per veure els partits de la selecció espanyola a la Eurocopa de França, i la desfilada de ex-legionaris amb símbols i banderes franquistes pels carrers de BCN. Son incomptables els fets en contra de la independència que ha fet l' Ada Colau i el seu equip, malgrat haver declarat en diverses ocasions que el 9 N, va votar SI-SI. Això es contradiu amb la tesis que defensa el seu partit i "aliats" que si be defensen el referèndum i el dret a decidir, han deixat clar que d' aconseguir fer el referèndum acordat, els votarien NO a la independència. Mentre des de dintre de la formació "Colauer" o "Comuna", sobretot d' ICV, surten algunes veus que es declaren independentistes i defensant que la única via possible es la del referèndum pactat, malgrat que els resultats del 26 J apunten tot el contrari. Volen seguir utilitzant la pastanaga per enganyar a aquells que encara creuen que una nova política es possible, malgrat que els fets ens demostren que la nova no es gaire diferent de la vella.


                                                                                                        Ànec  Lluc