El 27 de setembre de 2012 el Parlament català va aprovar una resolució per celebrar el referèndum d' autodeterminació de Catalunya i va ser aprovada per 84 vots a favor, 21 en contra i 25 abstencions. El 12 de desembre de 2013 després de varies setmanes de negociació entre els partits catalans, el president de la Generalitat anunciava que el referèndum es faria el 9 de novembre de 2014. Aquest referèndum incloïa una doble pregunta :
La reacció del govern espanyol va ser immediata i va declarar que la consulta no es faria perquè va en contra de la Constitució Espanyola. Al gener de 2014 el Parlament català aprova una resolució per demanar al Congrés dels diputats la cessió de la competència per fer referèndums,que el congrés va rebutjar amb 299 vots en contra. Espanya tancava la porta a celebrar cap referèndum d' autodeterminació a Catalunya. A partir d' aquí el parlament català va començar a enllestir la "llei de consultes" per poder amparar la consulta del 9 N. Aquesta llei de consultes es va aprovar el 19 de setembre amb 106 vots a favor i 28 en contra. El 27 de setembre el president Mas va signar la convocatoria de la consulta del 9 N. El Dragón Khan puja.
El govern espanyol del PP va presentar dos recursos d' inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional que va suspendre cautelarment, tant la consulta del 9 N com la "llei de consultes" que l' amparaba. A partir d' aquí van començar els problemes.
Artur Mas va dir que davant la suspensió del TC, el 9 N ja no es podia fer com estava previst. Com alternativa i per evitar represàlies del govern espanyol cap els funcionaris que facilitessin la consulta Mas va proposar fer una consulta amb voluntaris i associacions civils. ERC va demanar eleccions anticipades i en cas que s' assolis majoria al parlament, declarar la independència. ICV va dir que no donava suport a aquesta consulta i el PSC la va qualificar d' engany sense cap garantia democràtica. A CiU també van començar les discrepàncies i Convergència defensava una cosa i Unió un altre. El 2 de novembre el govern del PP impugnava també aquesta consulta i el TC la suspenia dos dies després. A una setmana vista ningú tenia clar si la consulta es faria. El Dragón Khan baixa.
Malgrat tot això la consulta es va fer i va ser tot un èxit. Els resultats van ser aclaparadors: un 90% deia SI a que Catalunya ha de ser un estat, i d'aquests un 80% deia que aquest estat havia de ser independent. A partir d' aquí tothom va interpretar les dades a la seva manera. Els partidaris del NO van qualificar la consulta de costellada perquè no respectava la llei, no oferia cap garantia democràtica i els contraris a la independència no hi havien participat. Malgrat ser una "costellada" la fiscalia general de l'estat va engegar una querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació. Milers de persones es van "auto-imputar" davant els jutjats de tot Catalunya. El Dragón Khan puja.
Va començar llavors una picabaralla entre CiU, ERC i CUP per la convocatòria d'eleccions anticipades al 2015. Mas i CiU volien fer una "Llista de país" on anirien tots els independentistes per deixar clar el caràcter plebiscitari de les eleccions. Llista única amb polítics, llista única sense polítics i només amb gent de la societat civil, amb polítics i amb gent de la societat civil, etc. No hi havia manera d' arribar a un acord. Mas i Junqueras feien rodes de premsa per separat que quan acabaven donava la sensació de que parlaven de reunions diferents, la CUP acusant de xantatge a Mas, i Carme Forcadell, presidenta de l' ANC demanant a Mas que "poses les urnes". Tot plegat un bo enrenou. El Dragón Khan baixa.
Finalment es va arribar a l' acord entre CDC i ERC per anar junts a les eleccions amb caràcter plebiscitari que tindrien lloc el 27 S i portar a terme el full de ruta que hauria de portar Catalunya a la independència. Van crear Junts Pel SI, amb polítics de CDC, d' ERC, membres de l' ANC, d' Òmnium, de Súmate i alguns independents. La CUP faria la seva pròpia llista però de la mateixa manera que Junts Pel SI, el punt clau del seu programa era aconseguir la independència. A les eleccions del 27 S les forces que apostaven per la independència van guanyar amb escreix. Junts Pel Si obtenia 62 escons, per 25 de C's que va ser segona força. Amb els 10 escons de la CUP i els 62 de Junts Pel Si, les forces sobiranistes sobrepassaven la majoria absoluta de 68. En Percentatge de vots, els partidaris del SI van assolir el 48%, els del NO el 39%, mentre que un 11% no es volia posicionar. El Dragón Khan puja.
El 9 de novembre el parlament aprova la resolució de desconnexió amb l'estat espanyol i de desobediència a les sentencies del tribunal constitucional fruit de la negociació entre JxSi i la CUP. Malgrat això, la CUP va mantenir la paraula/promesa de no investir Artur Mas com a president de la Generalitat encara que això comportés aturar el procés independentista. Per dues vegades van votar NO a la seva investidura deixant el govern català en funcions, però lligat de mans i peus per poder fer res. Les negociacions van continuar entre JxSi i la CUP per tirar endavant el govern i el procés, però després de dues assemblees, els cupaires es mantenien ferms en el "NO a Mas".El temps legal per formar govern s' esgotava i tothom veia unes noves eleccions al març com inevitables, amb l' inconvenient de que probablement no es repetiria Junts Pel Si. El Dragón Khan baixa.
En l' últim moment però i quan alguns ja preparaven la campanya per unes noves eleccions al març, Artur Mas va decidir fer el "pas al costat" que demanava la CUP. L' últim dia hàbil per fer-ho es va investir com a president de la Generalitat a Carles Puigdemont, després que Artur Mas s' apartés com demanava la Cup, i els cupaires acceptaven donar al govern de JxSi l'estabilitat necesaria per tirar endavant el full de ruta i el pla de xoc d' emergència social. Dos diputats de la CUP es reunirien sovint amb Junts pel Si i participarien de les reunions del grup parlamentari així com es comprometien a no votar mai en el mateix sentit que altres forces al parlament si això posava en perill l'estabilitat del govern. Començava a rutllar la que havia de ser la darrera legislatura autonómica abans de la creació i ratificació d' una Constitució i República Catalanes. El Dragòn Khan puja.
Quan tot semblava que rutllava prou be, la CUP, - si altre vegada la cup - advertía que no aprovaria els pressupostos de 2016, que estava fent Junqueras i el seu equip econòmic. El dia de la presentació dels pressupostos per part d' Oriol Junqueras al parlament la CUP no hi va ser present en protesta del desallotjament del "Banc expropiat" de Gràcia. Dies després anunciaven una esmena a la totalitat, la qual cosa significa que ni tan sols els volen discutir. De res van servir els arguments d' Oriol Junqueras, explicant que eren els pressupostos mes socials de la historia i que aportaven 1100 milions d' euros extra que ara sel' s quedarà Montoro. A l' hora de votar aquests pressupostos la CUP va votar juntament amb PP-C'S-PSC i CSQP, trencant així el pacte que havien signat de no fer-ho. Després van dir que no havien trencat el pacte, si no que aquest havia "mutat". Els pressupostos van quedar rebutjats per primer cop a la historia i tot seguit davant l' aparença de feblesa del govern, el president anunciava que es sotmetria a una qüestió de confiança al mes de setembre.El Dragón Khan baixa.
I així estem. Fa uns dies, no se sap ben be d' on ni qui l' ha portat ha aparegut la figura del RUI, ( referèndum unilateral de independència,), una cosa que ningú sap ben be quin recorregut pot tenir, ni quin recolzament, ni quin reconeixement internacional. L' ANC ha dit que preguntarà als afiliats per aquesta opció. La CUP se l' ha fet seu i convida a totes les forces catalanes a participar-hi. ICV ja ha dit que no el compra perquè mai l' han comprat. Els Comuns i Podem, tot i la davallada de vots del 26 J segueixen apostant pel "seu"referèndum acordat. ERC si es mostra disposat a fer-lo, i CDC s'ho esta pensant. El PSC esta a les ordres del que mani el PSOE i de PP i C's ni en parlem. Ningú ha explicat però com serà o hauria de ser aquest RUI, si seria vinculant o no, i mitjançant quina llei, perquè el que es segur que el govern espanyol l'impugnarà i el TC el suspendrà. Serà un "9N -2" que a efectes pràctics crec que només alentirà el procés que ja fa tard.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada