La roda del hàmster es aquell aparell que es col·loca a la gavia i on aquests animalons s'hi fiquen i comencen a donar voltes però sense moure's de lloc.
Els independentistes després del 27 S dona la sensació que hem entrat en una mena de roda de hàmster i no siguem capaços d'avançar. Després de les multitudinàries movilitzacions i després de moltes negatives del govern espanyol a realitzar un referèndum d' independència a Catalunya, el 27 S es celebraven a Catalunya unes eleccions autonòmiques que tenien o havien de tenir caràcter plebiscitari on hi havia per una banda els partits que apostaven pel SI, que eran JxSi i la Cup. A l'altre banda quedaven els del NO, PP, Psc i C's. A terra de ningú, ja que ells mateixos no es volen situar ni a una banda ni l'altre, van quedar els de CSQP, que es una mena de poti-poti entre Podem-Icv-EUiA-Equo i algun partit mes. el resultat de les eleccions i malgrat que el cap de llista de la Cup va reconèixer que no s'havien assolit vots suficients per fer una DUI, els 62 escons de JxSi + els 10 de la Cup feien que hi hagués al parlament després de molts anys una majoria sobiranista. El pas dels mesos, no gaires, ens ha demostrat que no era ben be així.
El 9N es va enregistrar al parlament la resolució de desconnexió que va ser aprovada per JxSi i la Cup i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional en resposta al recurs presentat pel govern espanyol del PP. Malgrat aquest bon començament aviat van venir les desavinences entre JxSi i la Cup. Artur Mas no va aconseguir la seva investidura en cap de les dues sessions. En la segona sessió, Antonio baños va declarar que el seu NO a la investidura era un "NO tranquil".
Les dues formacions es van donar temps per negociar la investidura i la formació d'un govern que desenvolupes el "full de ruta" cap a la independència. Aquest "full de ruta" crearia les estructures d'estat necessàries per esdevenir un estat propi que hauria de ser aprovat en un referèndum per proclamar la independència en cas de guanyar-lo. Aquest "full de ruta", s'hauria de desenvolupar en un màxim de 18 mesos o menys si fos posible.
La no investidura de Mas va fer aturar el procés fins a l'últim dia hàbil per evitar anar a noves eleccions. El pas al costat d' Artur Mas va desencallar l'atzucac i va posibilitar tirar endavant. Semblava que sortíem de la "roda" per començar a caminar. Malauradament només va ser un miratge. L'esmena a la totalitat als pressupostos que va presentar la Cup ha tornat a aturar el procés i ha donat munició als contraris que "tremolaven" al veure que anava de debò. Ara han tornat a agafar aire veient que el govern s'ha quedat sol, sense el suport del seu únic soci en l'aventura independentista. Aquest fet va provocar que el president Puigdemont convoqués una moció de confiança pel setembre per veure si compta amb els suports necessaris per tirar endavant o si pel contrari convoca noves eleccions. Això vol dir que el procés esta novament aturat i nosaltres altre vegada a la roda. Hem de tornar a començar, perquè com va dir el president Puigdemont, la Cup ja no es de fiar. Si han trencat el pacte que tenien ja no hi podrà tornar a confiar. Per tant ha passat un any i encara som a la casella de sortida.
Per acabar-ho d'adobar i fer encara mes evident la "roda del hàmster"aquests darrers dies s'ha posat sobre la taula la RUI . ( Referèndum Unilateral d' Independència.). Fins i tot l' ANC preguntarà als seus socis la seva celebració. De que ha de servir exactament la RUI ?. Quina diferència hi ha entre la RUI i el 9 N ?. Si es Unilateral i per tant il·legal, qui l'organitzarà ? Tindrem reconeixement internacional ?. Al ser considerat il·legal, cap partit del NO hi participarà i per tant el qualificaran de costellada. O sigui que serà un 9 N repetit i ja hem vist que no ha servit de gaire. Depenen dels resultats s'hauria de refer el full de ruta, i tornar a començar. I si ha de servir per comptar-nos quants som els independentistes, tot i que ja ho vam fer el 27S la millor manera es amb unes eleccions on ningú pot quedar al marge i tothom s'ha de mullar, fent que els resultats siguin acceptats internacionalment, perquè desenganyem-nos, la independència si arriba, no ho farà pel reconeixement d' Espanya si no el internacional.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada