dijous, 30 de juny de 2016

Anem per feina o seguim marejant la perdiu......

                                                                             


              Ja han passat les eleccions del 26 de juny i els resultats han estat mes o menys calcats als del 20 D amb la única diferència que el PP ha augmentat el seu avantatge gràcies a que ha recuperat algun vot que havia marxat a C's. El Psoe per la seva banda ha pogut mantenir el segon lloc tot i haver perdut 5 escons, mentre que Unidos Podemos no ha pogut treure profit de la seva aliança i ha repetit el resultat que ja van treure IU i Podemos al desembre. Rivera com ja he mencionat abans ha vist com una part dels seus votants ha tornat al "cau" del PP.
A Catalunya els resultats han estat una copia del 20 D. Només hi ha hagut la petita variació d'un escó de Lleida que ha passat dels socialistes als populars.

               Així les coses ha arribat l'hora de la veritat. Els Comuns-Podem hauran de decidir si volen seguir marejant la perdiu amb el tema del referèndum, que ara mateix es una mica mes impossible encara que abans, perquè el PP ha agafat mes avantatge al congrés i el senat. Tant bon punt es van conèixer els resultats, ERC va tornar a tendir la mà perquè EnComú-Podem s'afegeixi al mandat dels catalans del 27 S però sembla que no estan gaire per la feina.

                Domènech celebrava la victoria a Catalunya i es lamentava perquè a la resta de l'estat els resultats de Podemos i les confluències de les que forma part no han estat els esperats i tot seguit es definia com l'alternativa a Convergència per presidir la Generalitat. No es la primera vegada que els comuns miren des de l' Ajuntament l'altre cantó de la plaça però mai ho havien dit tant clar. El seu objectiu almenys sobre el paper era aconseguir el Referèndum acordat per decidir l' encaix de Catalunya en una "nova Espanya". L' arribada d' Iglesias a La Moncloa havia de facilitar aquest referèndum, que al no haver-se complert el fa més difícil, i potser per això fixa ara la mirada en la presidència d' una Generalitat autonòmica. Cal recordar que el 27 S els comuns no van participar a les eleccions catalanes tot i que tenien certa afinitat amb CSQP.

               ICV que es una de les formacions que forma part d' EnComú-Podem ha manifestat que ells opte clarament perseguir lluitant per aconseguir el referèndum tot i reconéixer que sera mes difícil ara que, tot apunta a que hi haurà un nou govern del PP. Ha fet una crida a ERC per poder refer una majoria pel dret a decidir, perquè segons ells la independència unilateral es impossible i per tant el referèndum que ells defensen es la única via pels independentistes. Marta Ribas ha dit que tant ICV com els seus socis lluitaran els propers anys per aconseguir polítiques socials mes justes, el referèndum i una millora de la democràcia i per això volen cambiar Espanya, i fins i tot la UE per poder construir una Catalunya millor. ( " Cuan largo me lo fiais, amigo Sancho ", que deia el Qixot.).

               Per tant els independentistes tenim dues opcions. O tirem endavant amb el full de ruta, si finalment la CUP dona suport al president Puigdemont a la moció del setembre o en cas contrari anem a eleccions el mes aviat possible i que sigui el que les urnes decideixin. El que no podem fer de cap manera es esperar als Comuns-Podem que el que ja hem vist no tenen cap pressa i no fan altre cosa que marejar la perdiu. Els independentistes hem perdut massa temps. Fa quasi be un any del 27 S i dona la impressió que "el mes calent es a l'aigüera". Sempre hi haurà temps perquè pugin al cavall alguns integrants d' EnComú-Podem que es declaren independentistes quan se n'adonin que la independència es l' únic camí possible per fer un país millor, tal i com han fet ja alguns regidors des d' el 26 J. També ho ha fet l'antropòleg Manuel Delgado que es una de les 200 persones signants del manifest que demanava el vot per EnComú-Podem i es declaraven independentistes. Per tant i entenen que s'ha d'eixamplar les bases de l' independentisme, tampoc podem esperar a convencer a qui no es vol deixar convencer.


                                                                                                        Ànec  Lluc
                                                                           


dimarts, 28 de juny de 2016

Podem cau pel seu propi pes..........

                                                                             

              Després del 26J ha quedat clar que Podemos i les seves "confluències" no son res mes que un "Bluff " inflat per alguns mitjans de comunicació afins. Les expectatives generades en aquesta repetició d'eleccions no s'han complert en absolut. La coalició amb Izquierda Unida no ha donat el fruit desitjat. L' únic que han pogut fer es mantenir identics resultats que el 20 D. Iglesias o ha pogut seduïr als votants de Izquierda Unida pel seu projecte. Els últims dies Iglesias ha bassat la campanya e "Fer fora Rajoy" i amb això no n'hi ha prou. Es quelcom que li ha passat al Psoe, que també feia seu l' objectiu de "Fer fora Rajoy" tot i que curiosament durant la campanya s'han atacat entre ells, mes aferrisadament que contra el PP. Es possible que el Brexit hagi tingut alguna cosa a veure en el fracàs dels Podemites, peró no podem oblidar els cops de timó i canvis de rumb de Iglesias, que en aquesta campanya ha passat de representar l'esperit del 15M a dir que el  millor president de la democràcia espanyola ha estat Zapatero a qui li fa consultes quan te dubtes en temes importants. També crec que ha influit l'excés de lideratge d'un Pablo Iglesias que ha acabat fent de Podemos un partit molt semblant a tots els altres.

              Pel que fa a Catalunya i a la confluència amb la que es presenta aqui Podemos que es amb les sigles "EnComú Podem", que agrupa als Comuns de Colau, i als de "Catalunya Si Que Es Pot", han obtingut el mateix resultat que el 20 D. De fet tots els partits han repetit resultats amb la única variació d' un diputat de Lleida, que tenia el PSC i a partir d' ara ha passat a mans del PP.
La premisa d'ECP es "canviar Catalunya", canviant primer Espanya i per això defensen un referèndum pactat per trobar un nou encaix per Catalunya. Aquest referèndum pactat havia de venir de la ma d'un nou govern a Espanya on Podemos tingués un paper molt rellevant amb una gran majoria perquè PP, Psoe i C's s'han mostrat contraris a aquest referèndum en nombroses ocasions. Els resultats del 26 J ha engegat aquesta premisa a fer "punyetes". No només Podemos no ha millorat els resultats si no que ha estat el PP qui ha augmentat els seus. Per tant l' objectiu de canviar espanya es ara una mica mes lluny. La mateixa nit electoral Domènech es va mostrar satisfet per haver guanyat a Catalunya però a la vegada trist per no haver assolit els objectius a la resta d' espanya. Va deixar entreveure que a partir d' ara lluitarien per ser l' alternativa a un govern de CDC, es a dir autonomista. Algus dirigents de Podem o ICV han manifestat el seu desitg de continuar la lluita, tot i que preveuen que aquesta lluita sera llarga perquè no renuncien a canviar Espanya per canviar catalunya. Fins i tot alguns diuen que volen canvia la UE.

               Per tant com es pot veure, els que lluitaven contra la vella política i anomenaven casta a aquells que feien de la política el seu "modus vivendi", un cop arribats a la cadira estan disposats a allargar la lluita el que faci falta per aconseguir els objectius per molt dificils, per no dir impossibles, que siguin. Cobran un molt bon sou de diputat, i alguns han endollat també a la seva parella, es evident que no tenen cap pressa.
Aquest 26 J ha quedat força clar que Espanya no vol canviar si mes no en la direcció que els Podemites voldrien i quan els objectius que persegueixes no depenen de tu si no que depenen d'altres son encara molt mes dificil. No explicar això es sencillament enganyar a la gent, i com deia Abraham Lincoln " pots enganyar tothom un temps, però no pots enganyar a nungú tot el temps".


                                                                                                         Ànec  Lluc

divendres, 24 de juny de 2016

Matar al missatger.............

                                                                           


             Aquesta setmana saltava un nou episodi de les clavegueres de l'estat espanyol. El diari Publico destapava una conspiració que van planejar el ministre de l'interior Jorge Fdez. Díaz i el director de l'agència anti-corrupció de la Generalitat de Catalunya, Daniel De Alfonso en una reunió que va tenir lloc al despatx del ministeri de l'interior ara fa dos anys. Sembla ser que aquella reunió va ser gravada per algú, i ara han estat filtrades i publicades pel diari digital. Dels audios que s'han pogut escoltar fins ara es pot dir que estem davant un dels mes grans atacs al sistema democràtic i davant unes pràctiques característiques de paisos dictatorials. Segons es pot escoltar en els audios que s'han fet públics fins ara, - que només han estat una petita part perquè les gravacions duren quatre hores -, queda força clar que volien atacar als partits polítics sobiranistes catalans i aturar així el procés independentista català.
En els audios, es pot sentir a De Alfonso proposar a Fdez. Díaz un pla per fer caure Artur Mas i posar al front de CDC un home de confiança ( Germà Gordó), amb la clara intenció d'impedir el pacte amb ERC i apartar de la direcció de CDC als partidaris del procés sobiranista. ( Germà Gordó ho ha desmentit i sˋha declarat fidel a Mas i JxSi, per qui ara mateix es diputat.).
També es pot sentir com busquen la manera d'implicar en casos de corrupció a polítics de CDC i ERC i que perquè no es noti que ho estan fent des d'el ministeri, De Alfonso diu que pot convencer al Grup Planeta que li faci la investigació. Fdez. Díaz diu que endavant i que en tot cas la fiscalia li pot "afinar" fent una gestió. De Alfonso també treu pit davant Fdez. Díaz quan diu "Les hemos dado e todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado y estamos jorobándoles el CTT (centre de telecomunicacions i tecnologies de la informació.). Cal recordar els atacs que van patir els sistemes informàtics de la Generalitat i que van afectar als serveis d'emergència, mossos,bombers etc.
En un moment de la conversa li diu a Fdez. Díaz que ell es espanyol per sobre de tot, però que te familia i ha de ballar a Catalunya.

             Les reaccions a aquest escàndol no s'han fet esperar. Davant la gravetat dels fets tots els partits excepte el PP han demanat les dimissions de Fdez. Díaz i De Alfonso. De moment cap dels dos ho ha fet i sembla que no tenen cap intenció de fer-ho. No solament no han presentat la dimissió si no que s'han presentat com a victimes. Fdez. Díaz va dir en un acte de cinisme i "caradura" que l' única conspiració l'havia fet contra ell l'autor de la gravació i de la filtració precisament ara a les portes d'unes eleccions. Fins i tot va riure davant la petició de dimissió que li feien tots els partits. Hores després va anunciar que posava en marxa una investigació per esbrinar l'autor. Del contingut de les converses i la seva gravetat no en va parlar. Com a candidat nº 1 a la llista del PP per BCN, ha seguit fent campanya com si no hagués passat res. Rajoy s'ha limitat a dir que no en sabia res i que se n'havia assabentat per la premsa, tot i que en un dels audios Fdez. Díaz li reconeix a De Alfonso que el president estava al corrent i d'acord amb el pla. Tant ell com tot el PP veuen mes greu la gravació i filtració de les converses que el contingut, i el fet de que es faci a quatre dies d' unes eleccions.

              De Alfonso ha anat encara mes enllà i s'ha presentat a la compareixença al parlament amb una actitud xulesca i de desafiament cap als diputats que l'interpel·laven. Ha arribat a amenaçar amb "tibar de la manta" tot i que no ho ha fet. Només ha fet esment a la visita que li va fer Albert Rivera que segons va dir li va dir que tindria el seu suport si li donava "alguna cosa" dels altres partits. (Rivera ha reconegut la reunió però ha negat que li demanes res a canvi.).
Si ha dit però que te papers de tots els partits polítics amb qui s'ha reunit diverses vegades. Ha comparat aquestes reunions amb la que va mantenir amb Fdez. Díaz i les ha qualificat de normals per desenvolupar la seva feina. No ha entrat tampoc en el contingut de les converses i s'ha mostrat ofès pel fet de que fossin gravades i filtrades interessadament i fora de context. Igual que el ministre ha dit que vol esbrinar qui ha estat l'autor i ha denunciat que fa temps que algú el segueix, entra a casa seva i li punxa el mòbil i el módem. Davant de la petició que li han fet tots els partits excepte el PP ha dit que no ho pensa fer i que recorrerá el procediment que vol emprendre el parlament per destituir-lo.

              Després de la seva compareixença i un cop de Alfonso va abandonar el parlament, la comissió va posar a votació si portava la seva destitució al ple del parlament. Excepte el PP tots els partits van votar favorablement a aquesta destitució.

               Malgrat que estem al segle XXI sembla que a Espanya hi ha gent que s'ha quedat ancorada al passat, on davant de males noticies es segueix matant al missatger. Freud considerava que el fet de " matar al missatger " com una manera marginal de defensa per enfrontar-se a l' insoportable. Afortunadament però avui dia només es una metàfora per culpabilitzar a qui posar al descobert uns fets per desviar-ne l gravetat. En temps remots s'acabava matant al missatger de veritat, sobretot en període de guerra.


                                                                                                         Ànec  Lluc

dijous, 23 de juny de 2016

Educació: No fem trampes al solitari.......

                Fa uns dies les direccions dels centres d'ensenyament de Catalunya van convocar a tot el personal docent a una concentració davant el parlament per protestar contra el que ells consideren noves retallades del departament d'ensenyament. USTEC principal sindicat del sector hi va donar suport. Volen denunciar que la consellera Meritxell Ruiz  en les trobades que ha tingut amb les direccions ha volgut manipular de forma partidista als equips directius per tal de justificar unes retallades que tenen la intenció de desmuntar el sistema públic.....Anem a pams:

                El departament d' ensenyament va advertir que com a conseqüència d' haver rebutjat els pressupostos de la Generalitat pel 2016, mitjançant una esmena a la totalitat aprovada per PP, PSC, C'S, CSQP i la CUP, s'haurien de prorrogar els de 2015, la qual cosa significava perdre uns 1100 M€ dels quals 880 anaven a despesa social i concretament 211 al departament d' educació. Al no poder comptar amb aquests diners perquè tal i com va explicar Oriol Junqueras, uns pressupostos prorrogats no poden augmentar la despesa total de l'any anterior. Es poden fer petites modificacions entre partides però no augmentar el total. Per tant aquests 1100 M€ de mes que rebrà la Generalitat per un augment dels ingressos s`han de destinar "SI o SI" per llei, a reduir el deute, cosa que farà content a Montoro o al ministre d' economia espanyol. Per tot això la consellera d' educació va dir que no es podrien dur a terme les millores en centres de màxima dificultat i per l' escola inclusiva.

                Des de USTEC segons expliquen a la seva pagina web, la consellera menteix perquè diu que el capítol 1 de la llei de pressupostos permet fer ampliacions de crèdit quan s'ha de cobrir serveis bàsics. S' obliden però que aquest crèdit l'ha de autoritzar el govern espanyol que es qui ara per ara te els nostres diners.
També diu que si no n'hi ha prou amb l'ampliació de crèdit es poden fer servir els 1072 M€ de l'augment d'ingressos mes els 850 d'estalvi que ha suposat la baixada d'interessos del FLA, que el govern, seguint la seva ideologia neoliberal vol fer servir per eixugar el deute. "FALS". Aquests diners amb pressupostos prorrogats han d'anar per llei a eixugar part del deute. Això un sindicat ho hauria de saber i si ho sap, es que hi ha mala fe.

                No vull entrar a valorar si aquesta consellera es la que es mereix el nostre sistema educatiu però les coses s'han d'explicar com son. I alhora de demanar responsabilitats hem de buscar als autèntics culpables i no mirar sempre cap a la mateixa banda. No vull treure ni molt menys responsabilitat a JxSi per no haver pogut aprovar els pressupostos, però no oblidem que PSC, CSQP i sobretot la CUP tenen la seva part de culpa per rebutjar uns pressupostos que si mes no, augmentaven la despesa social en mes de 1000 milions d' euros i eren infinitament millors que els del 2015. PSC, CSQP i la CUP no van voler ni tan sols discutir-los/negociar-los al parlament, cosa que es legitima però incomprensible. Volem fer una República per tenir un país mes just i social, però de moment no hem estat capaços tots plegats d'aprovar uns pressupostos que haurien millorat encara que fos una mica la vida de tothom.


                                                                                                          Ànec  Lluc

dimecres, 22 de juny de 2016

El Cinisme d' Albert Rivera.........

                                                                             


              Cínic: Persona que menteix sense amagar-se ni sentir vergonya i que es conscient de que ho esta fent.

              Hem entrat en la recta final de la campanya electoral i alguns comencen a fer servir les mentides contra Catalunya per esgarrapar vots d' aquí i d' allà fora de Catalunya. Fins ara aquestes mentides es basaven en privilegis sobretot en l'àmbit econòmic, que suposadament tenim els catalans. Albert Rivera però, ha traspassat aquest llindar i esta fent servir els problemes de convivència i fins i tot violència que pateixen els castellanoparlants a Catalunya. Primer va ser a Andalusia on enmig d'un míting va deixar anar : "Vengo de una tierra donde hay que partirse "literalmente" la cara para hablar en castellano y para ver partidos de "La Roja" en la calle".

Aquí podem veure que efectivament que els hi estan partint
"literalment" la cara per celebrar un dels gols de la selecció
aquesta Eurocopa. Fins i tot, com es pot veure a la foto del encapçalament Ciutadans ha hagut de fer dos cartells
diferents per la campanya, un per penjar a Catalunya i un altre per penjar-lo a la resta d' Espanya. ( S'han oblidat però que els dos cartells els han fet en castellà.).        

               Per si no n'hi havia prou, en un míting per terres gallegas ha tornat a dir que ha rebut amenaces de mort per defensar la llibertat d' expressió a Catalunya. Ha posat com exemple l' agressió a dues activistes de la selecció espanyola, la interrupció d'un míting de C's per part d'un membre d' Arran i els atacs que han patit les seus de C's. Tots aquests actes son totalment condemnables, però fer-los servir per atiar l'odi i la catalanofòbia per esgarrapar vots es molt miserable.

                El mateix Artur Mas ha rebut amenaces de mort i han estat moltes les seus de tots els partits les que han rebut agressions i han sofert destrosses. Només cal recordar l'atac a la seu Blanquerna, o les pintades i trencadissa de vidres a seus de CDC, ERC i fins i tot a Les CUP. Ja se que això es una mena de " i tu mes" però demostra que brètols n'hi ha a tot arreu i de tots colors. Per tant es patètic que ara faci servir el victimisme, com si ell fos l'únic que ho pateix i es mostra com el garant de la democràcia i llibertat.


                                                                                                      Ànec  Lluc

dimarts, 21 de juny de 2016

Votar EnComú-Podem i ser independentista : Un "Oxímoron"......



             Si votes EnComú-Podem no ets independentista. No vull otorgarme el privilegi de repartir carnets d'independentisme, però si votes a una formació contraria a la independència, la resta "es de calaix". I EnComú-Podem si ha deixat clara alguna cosa es que no es independentista. No ho dic jo; ho diuen els seus líders. En el seu programa mai ha parlat d'independència i només fan referència al "dret a decidir" i el referèndum, però per decidir que ?
Pel que fa al referèndum, tots hauriem de saber que es impossible. Si "Impossible", tot i que alguns s'enfaden quan algú ho diu. Ara explicaré perquè; Podemos ja ha deixat clar, - malgrat que Pablo iglesias & cia. avui diuen una cosa i a l'endemà es contradiuen -, que el referèndum mai serà una línia vermella per negociar govern; Mònica Oltra també ha fet declaracions en aquest sentit; 1 a 0.
Això vol dir que només amb una majoría absoluta dels podemites al Congrés i Senat cosa molt improbable, per no dir també impossible, permetria la celebració del esmentat referèndum. Però mira, avui estic generós i li concedeixo a Podemos majoría absoluta. Tant Iglesias com Errejón han manifestat en moltes ocasions que tot i voler la celebració d'un referèndum, ells i tot l'aparell de Podemos votarien NO, perquè el seu desig es que Catalunya segueixi pertanyen a Espanya. El mateix Xavier Domènech ha admès que votaria NO en l' hipotètic referèndum. Iglesias va recriminar a Pedro Sànchez que titllés a Ada Colau d' independentista quan esta clar que no ho es. ( Si camina com un ànec, te bec d'ànec i fa cua, cua, potser es que es un ànec.). 2 a 0.
                                                                       
         

           Alguns es declaren votants d' EnComú-Podem i a la vegada diuen que son independentistes. Doncs ho sento però o ens volen enredar o s'enganyen ells mateixos. No es pot "menjar molt i pair be" o " no se puede estar en misa y repicando" que diuen els castellans. L'argument que fan servir dient que el referèndum es la única via per anar cap a la independència cau pel seu propi pes. Deixant de banda que no es podrà fer mai acordat amb l'estat, perquè fins i tot Podemos no el deixarà fer si veu un mínim de possibilitats de que guanyi el SI. Esta clar que ningú proposa un referèndum si sap que no el guanyarà. O algú pensa que fins i tot el PP no deixaria fer el referèndum si tingués la certesa de guanyar-lo ?. La veritat però es que els vots que van a parar a EnComú-Podem son vots contra la independència, perquè tal com va declarar Pablo Iglesias el 20 D van derrotar a l'independentisme. (No em puc estar de dir que això va ser posible perquè ERC i CDC no van anar junts, però això ja son figues d'un altre paner.). 3 a 0. 

             
           Xavier Domènech repeteix una i altre vegada com si fos un "mantra" que el 26 J faran fora Rajoy de la Moncloa i que si governen el referèndum es farà. En primer lloc, a nosaltres no ens interesa gaire si a la Moncloa hi ha Rajoy, Sànchez, Iglesias o fins i tot el sòmines del Rivera perquè com va dir Tardà al Congrés, nosaltres marxem. El que si quedar clar es que per l'independentisme l'autèntic enemic de l'independentisme es EnComú-Podem perquè malauradament tot i haver quedat en evidència l`engany del grup propi i el referèndum, (que es va retirar de les negociacions fins i tot abans de començar,), molts votants tornaran a caure en el parany confían que el canvi a Espanya es posible. Això resta vots independentistes i donar força a aquells que diuen que una majoria esta per trobar un nou encaix i no pas per la independència. 4 a 0.

                                                                                               
                                                                                                     Ànec  Lluc

P.D. : Per cert un referèndum mitjançant l'art. 92 de la constitució no seria ben be un referèndum si no mes aviat una consulta no vinculant. De res.

dilluns, 20 de juny de 2016

Educació patirà el veto als pressupostos .......

                                                                           
              Comencen a notar-se els primers efectes del rebuig als pressupostos de la Generalitat i per tant l'obligatorietat de prorrogar els de l'any passat. Concretament han estat a educació. El Departament d'ensenyament ha anunciat que degut a aquesta pròrroga dels pressupostos no es desplegaran les millores previstes als centres complexes i a l'escola inclusiva. Això suposa que no es contractaran els 880 professors. Els sindicats han manifestat que això es una nova retallada. Els directors de les escoles públiques han dit prou i s'han mobilitzat davant el parlament. USTEC ha demanat la dimissió de la consellera d' Educació. UGT ha demanat a la resta de sindicats que s'afegeixin a la vaga que volen portar a terme el 12 de setembre a l'inici del proper curs.

               Caldria recordar però a tota la comunitat educativa, professorat i pares i mares d'alumnes  que els autèntics culpables d'aquesta situació son els que per motius exclusivament polítics van vetar uns pressupostos que preveien un augment de 211 milions d'euros. Aquests 211 milions haurien fet possible millorar la substitució de mestres i els ajuts a l'escola inclusiva. Amb el mateix pressupost que al 2015 només es pot garantir el personal bàsic per no augmentar les ràtios, així com també es garantiran les beques menjador.

                La CUP ha sortit el pas espolsant-se les puces de sobre i dient que aquestes retallades son per voluntat política de JxSi ja que segons ells els 800 milions extres per la reducció dels interessos els poden aplicar a mesures socials. També diuen ara que la llei de pressupostos permeten incrementar partides qualificades com a necessitats bàsiques. Una de les raons de presentar l'esmena a la totalitat era que un cop admesos a tràmit (que no aprovats), ja no es poden modificar les partides. Mentien abans o menteixen ara.

                 CSQP també s'ha queixat d'aquestes noves retallades en educació com si no fossin responsables de la situació al votar en contra d'uns pressupostos que augmentaven en 800 milions la despesa social. Al igual que la CUP la raó del veto a aquests pressupostos ha estat únicament política i ara se'n renten les mans.

                 Divendres però els diputats de la CUP i CSQP van ser escridassats per uns 500 docents que s'havien concentrat davant el parlament ja que els consideren corresponsables juntament amb la consellera d' Ensenyament.

                  Son els primers efectes dela pròrroga d'uns pressupostos que com va dir Junqueras al parlament son molt mes austers i autonomistes que podien ser els presentats pel 2016. D'altra banda s'ha de tenir amb compte que retirar l'esmena a la totalitat no suposa la seva aprovació. De fet es la primera vegada que el parlament rebutja uns pressupostos presentats pel govern. Però tal i com hem aprés fa poc, els pactes de govern " muten" i es possible que torni a passar.


                                                                                                           Ànec  Lluc

dissabte, 18 de juny de 2016

La CUP s'ha trencat .......

                                                                         



              La discrepancia interna a la CUP s'ha materialitzat aquest divendres amb la dimissió de sis dels quinze membres del seu secretariat nacional. Aquestes dimissions s'han produït uns dies abans de que es produeixi la reunió per tal de decidir la renovació de tot el secretariat prevista per dilluns de la setmana que ve. Els sis dimissionaris han explicat en una carta les raons que els han portat a prendre la decisió de dimitir i malgrat que tres pertanyen a "Poble Lliure" han deixat clar que ha estat una decisió personal. Una de les raons que han apuntat, es que cal un nou funcionament de l'organització perquè en els darrers mesos han estat testimonis d'actituds sectàries i maquiavèl·liques que desvirtuen el caràcter assembleari i participatiu de la formació i posen com exemple que una part del secretariat nacional s'ha fet seva  l'oficialitat de la CUP per difondre el seu relat envers la propera renovació del secretariat.

               De fet aquestes discrepàncies internes ja van quedar clares en els debats d' investidura d' Artur Mas al gener, on en les diferents assemblees es produïen uns resultats una mica estranys. El mes estrany de tots va ser l'empat a 1515, que es va donar a l'assemblea de Sabadell per la investidura d' Artur Mas. Van correr tota mena de rumors sobre una posible tupinada per tal que guanyes la opció de no investir-lo. En aquella assemblea a la que no es va permetre l'entrada a la premsa es dona la circumstancia que un dels assemblearis - descobert pel periodista Quico Salles -era un antic militant de C's. A mes l'assemblea que en un principi s'havia de celebrar a Girona es va traslladar a última hora a Sabadell, afavorint l' assistència a determinats militants en detriment d'altres. El resultat final d'empat a 1515 ja va ser del tot "surrealista". Clar que els que criticàvem aquestes pràctiques e
érem "convergents híper-ventilats" que no sabíem com funcionava la CUP. Per aquesta manera de "funcionament" el govern i el país va estar aturat mes de tres mesos.
Finalment i per tal d'evitar noves eleccions Artur Mas va fer el pas al costat. Aquella decisió també es va emportar per davant el "cap" d' Antonio Baños, cap de llista de la CUP el 27 S que amb la seva dimissió mostrava el seu desacord amb la decisió presa.

                El veto als pressupostos de la Generalitat ha fet vesar el got i als darrers dies els fets s'han precipitat. Després de la decisió de mantenir l'esmena a la totalitat dels pressupostos i d'haver trencat, perdó...d'haver "mutat" el pacte d'estabilitat van surgir les primeres veus discordants amb la direcció. "Poble Lliure" juntament amb alguns dels dirigents històrics de la Cup van fer veure la necessitat de cambiar l'actual secretariat nacional i donar un tomb a l'estratègia política que segons el seu parer s'havia allunyat del principal objectiu de la Cup que tenia que ser clarament la independència dels paisos catalans.

                 De les declaracions dels dimissionaris podem treure la conclusió que el funcionament assembleari potser no era tan democràtic com ens volien fer creure. La lluita pel control del partit havia portat a pràctiques poc democràtiques a l'hora d'escollir els càrrecs dels òrgans nacionals i de fer els debats, i s'han fet interpretacions interessades dels estatuts per afavorir el posicionament d'algunes organitzacions.

                  Per la seva banda la resta de membres del secretariat nacional han dit que respecten la decisió dels dimissionaris tot i que no la comparteixen i mantenen la reunió de dilluns per decidir si es renova ara el secretariat nacional o es deixa per mes endavant, però aquestes dimissions poden precipitar les coses. De les acusacions no n'han volgut fer cap valoració però si han deixat clar que totes les decisions s'han pres sempre respectan les màximes garanties democràtiques i transparents.


                                                                                                  Ànec  Lluc

divendres, 17 de juny de 2016

La Catalanofòbia de Susanna Díaz .......

                                                                       

              Susanna Díaz ha tornat a carregar contra els catalans en campanya per esgarrapar uns vots a Podemos. Si fa uns dies advertía a Pablo Iglesias
que els vots dels andalusos no servirien per pagar privilegis a la Colau ni als independentistes, ara ha fet esment a les hipoteques i/o diners que tenen els andalusos a "La Caixa" que segons ella mateixa ha reconegut es la primera institució a la Comunitat. Ho ha fet criticant la possibilitat de la creació de la Hisenda catalana argumentant que el que volem fer es trossejar la riquesa d' Espanya. Algú li hauria de dir a la Susanna que els catalans fa molts anys que paguem alguns privilegis a la resta d' Espanya " per solidaritat" amb les C.C.A.A menys afavorides. Faria be la Susanna de mirar d'arreglar la seva Andalusia que 30 anys després de governs socialistes continua tenint un dels nivells d'atur i de pobresa infantil mes alts de tot l'estat i deixar-nos als catalans amb pau. Clar que quan nosaltres parlem d' això  o fem esment al PER, un subsidi agrari que s'ha fet etern, s'emprenyen i ens titllen d'insolidaris. A nosaltres però ens maltracten i menystenen per demanar allò que es nostre. Si "La Caixa" es la primera institució a Andalusia sera perquè les  condicions seran mes favorables que les que ofereixen les institucions andaluses. Que demanin hipoteques a Unicaja. (Quins Collons.).

              Per cert que aquestes declaracions li fan un flac favor al Psc, que hi hauria de dir alguna cosa. De moment però els socialistes catalans s'estimen mes callar, i mantenir les poques cadires que els hi queden. El mateix Sànchez hauria d'estar amoinat perquè el que vol realment Susanna Díaz es el sdu lloc i te el suport de molts barons del Psoe. Es trist però veure com una vegada mes es fa servir la catalanofòbia per mirar d' obtenir un grapat de vots a la resta d' Espanya. Això deu ser perquè ens estimen.


                                                                                                  Ànec  Lluc

dijous, 16 de juny de 2016

Podemos : Dos cartells, dos programes, un engany...

                                                                           

             "EnComú Podem-Guanyem el canvi" es la franquicia o com ells l'anomenen la confluència de Podemos a Catalunya. Es un coalició de les anomenades de la "Nova política" però que cada cop s'assembla mes a la vella. Esta formada per Barcelona en Comú, Podem Catalunya, ICV, EUiA, Equo i el partit pirata. Malgrat aquest poti-poti de sigles a ningú se li escapa que qui "talla el bacallà" a la formació son Pablo Iglesias i Ada Colau, tot i que el cap de llista es Xavier Domènech. A les eleccions del 20 de desembre van obtenir 12 diputats al Congrés i van fonamentar la seva campanya sobre dues promeses que no han pogut cumplir : tenir grup propi al Congrés i el referèndum per Catalunya. Tant bon punt es va constituir el Congrés dels diputats es va constatar que el grup propi era impossible d'acord amb el reglament. Compromís que formava part de la "confluència valenciana" va trencar amb Podemos per pasar al grup mixt. El referèndum per Catalunya va deixar de ser "línia vermella" tant bon punt van començar les negociacions per fer govern amb el Psoe.

              De cara a la repetició de les eleccions el 26 J, EnComú-Podem torna a prometre el referèndum i ha declarat que buscarà algún "forat" legal que li permeti tenir grup propi. Aquesta vegada però no han esperat a després de les eleccions a dir que el referèndum no serà una línia vermella a l'hora de fer possibles pactes de govern amb el Psoe. Així ho va deixar clar Pablo Iglesias en el debat a quatre quan va respondre a una pregunta de Pedro Sànchez. També va dir que no es pot acusar d'independentista a Ada Colau perquè no ho es. Pablo Iglesias també s'ha definit com el "salvador" de la unitat d' Espanya, disputant aquest títol a Rajoy i Rivera. IU que ara va amb coalició (absorció) amb Podemos ha deixat anar que un referèndum a Catalunya hauria de ser amb totes les garanties i sota l'art. 92 de la constitució. Clar que tot això ho diuen quan fan campanya a la resta d' Espanya perquè quan venen a Catalunya defensen aferrissadament el referèndum. Doble discurs. Engany.

              Per fer mes creíble l'engany, un "grup d'independentistes d'esquerres" van fer un manifest on recomanaven el vot per "EnComú-Podem" com la opció que representa millor els valors de l'esquerra sobiranista. Segons la llista dels signants que va publicar el diari ARA la majoria son d' algún dels partits que formen "EnComú-Podem"; es a dir, com " Juan Palomo".

              Al marge de les contradiccions sobre si el referèndum SI o NO, val a dir que per fer-lo possible caldrien els 2/3 del Congrés i majoría al senat, cosa que es molt poc probable per no dir impossible. Crida l'atenció també que el programa de Podemos defensa un "eix aragonès" que reobriria la línia ferroviaria Can-franc-Oloron i dona l'esquena al corredor mediterrani. EnComú-Podem ha declarat que per Podemos "el corredor mediterrani" es un eix fonamental en les comunicacions amb Europa però al seu programa només s'hi fa referència al tram de Murcia. Per tant a mes del doble discurs, també hi deu haber dos programes.

             Per acabar-ho d' adobar també s'ha fet un doble cartell. A Espanya fan servir el lema "La sonrisa de un País", mentre que a Catalunya l'han anomenat com "El Somriure dels pobles". Curiosament però als dos cartells surt la fotografia d' Ada Colau, tot i anar a l'últim lloc de la llista d' EnComú-Podem per Barcelona. Malauradament i malgrat aquests enganys, sembla que tornaran a guanyar a Catalunya.


                                                                                                     Ànec  Lluc
             

dimarts, 14 de juny de 2016

" La roda del hàmster "...........

                                                                       


            La roda del hàmster es aquell aparell que es col·loca a la gavia i on aquests animalons s'hi fiquen i comencen a donar voltes però sense moure's de lloc.

            Els independentistes després del 27 S dona la sensació que hem entrat en una mena de roda de hàmster i no siguem capaços d'avançar. Després de les multitudinàries movilitzacions i després de moltes negatives del govern espanyol a realitzar un referèndum d' independència a Catalunya, el 27 S es celebraven a Catalunya unes eleccions autonòmiques que tenien o havien de tenir caràcter plebiscitari  on hi havia per una banda els partits que apostaven pel SI, que eran JxSi i la Cup. A l'altre banda quedaven els del NO, PP, Psc i C's. A terra de ningú, ja que ells mateixos no es volen situar ni a una banda ni l'altre, van quedar els de CSQP, que es una mena de poti-poti entre Podem-Icv-EUiA-Equo i algun partit mes. el resultat de les eleccions i malgrat que el cap de llista de la Cup va reconèixer que no s'havien assolit vots suficients per fer una DUI, els 62 escons de JxSi + els 10 de la Cup feien que hi hagués al parlament després de molts anys una majoria sobiranista. El pas dels mesos, no gaires, ens ha demostrat que no era ben be així.

             El 9N es va enregistrar al parlament la resolució de desconnexió que va ser aprovada per JxSi i la Cup i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional en resposta al recurs presentat pel govern espanyol del PP. Malgrat aquest bon començament aviat van venir les desavinences entre JxSi i la Cup. Artur Mas no va aconseguir la seva investidura en cap de les dues sessions. En la segona sessió, Antonio baños va declarar que el seu NO a la investidura era un "NO tranquil".

          Les dues formacions es van donar temps per negociar la investidura i la formació d'un govern que desenvolupes el "full de ruta" cap a la independència. Aquest "full de ruta" crearia les estructures d'estat necessàries per esdevenir un estat propi que hauria de ser aprovat en un referèndum per proclamar la independència en cas de guanyar-lo. Aquest "full de ruta", s'hauria de desenvolupar en un màxim de 18 mesos o menys si fos posible.

          La no investidura de Mas va fer aturar el procés fins a l'últim dia hàbil per evitar anar a noves eleccions. El pas al costat d' Artur Mas va desencallar l'atzucac i va posibilitar tirar endavant. Semblava que sortíem de la "roda" per començar a caminar. Malauradament només va ser un miratge. L'esmena a la totalitat als pressupostos que va presentar la Cup ha tornat a aturar el procés i ha donat munició als contraris que "tremolaven" al veure que anava de debò. Ara han tornat a agafar aire veient que el govern s'ha quedat sol, sense el suport del seu únic soci en l'aventura independentista. Aquest fet va provocar que el president Puigdemont convoqués una moció de confiança pel setembre per veure si compta amb els suports necessaris per tirar endavant o si pel contrari convoca noves eleccions. Això vol dir que el procés esta novament aturat i nosaltres altre vegada a la roda. Hem de tornar a començar, perquè com va dir el president Puigdemont, la Cup ja no es de fiar. Si han trencat el pacte que tenien ja no hi podrà tornar a confiar. Per tant ha passat un any i encara som a la casella de sortida.

          Per acabar-ho d'adobar i fer encara mes evident la "roda del hàmster"aquests darrers dies s'ha posat sobre la taula la RUI . ( Referèndum Unilateral d' Independència.). Fins i tot l' ANC preguntarà als seus socis la seva celebració. De que ha de servir exactament la RUI ?. Quina diferència hi ha entre la RUI i el 9 N ?. Si es Unilateral i per tant il·legal, qui l'organitzarà ? Tindrem reconeixement internacional ?. Al ser considerat il·legal, cap partit del NO hi participarà i per tant el qualificaran de costellada. O sigui que serà un 9 N repetit i ja hem vist que no ha servit de gaire. Depenen dels resultats s'hauria de refer el full de ruta, i tornar a començar. I si ha de servir per comptar-nos quants som els independentistes, tot i que ja ho vam fer el 27S la millor manera es amb unes eleccions on ningú pot quedar al marge i tothom s'ha de mullar, fent que els resultats siguin acceptats internacionalment, perquè desenganyem-nos, la independència si arriba, no ho farà pel reconeixement d' Espanya si no el internacional.

                                                                                 
                                                                                                   Ànec  Lluc

           


diumenge, 12 de juny de 2016

Cupaires: el parlament us ve gran......

                                                                               


               Les CUP sempre s'han declarat una formació independentista i quan es van convocar les eleccions del 27 S que suposadament havien de ser plebiscitàries no van voler integrar-se a la llista unitària per la independència perquè havien de ser els garants de que el procés tires endavant. Aquelles eleccions us van donar 10 escons que multiplicava per tres els resultats que havieu aconseguit fins aleshores. Això juntament amb el fet de que JxSI s' hagués quedat en 62 escons us posava en una posició decisiva per tenir majoria sobiranista al parlament i fins i tot la clau perquè JxSI pogués fer govern, tot i haver guanyat les eleccions de llarg. La negociació per la investidura va ser dura i es va haver d'arribar fins a l' últim dia per tal d'evitar noves eleccions. De res van servir totes les ofertes de polítiques socials ni plans de xoc d'emergència social que els va fer JxSI perquè el que volien era el " cap" d' Artur Mas. Finalment l' últim dia Mas va decidir fer "el pas al costat", i signar un pacte d'estabilitat amb les CUP per tal de garantir l'estabilitat del govern i com deia el punt nº 1 les cup es comprometien a " NO votar mai i en cap cas en el mateix sentit que PP-Psc i C's.

             Al llarg d' aquests cinc mesos el govern de JxSI ha perdut moltes votacions però la gota que ha fet vesar el vas ha estat la presentació de l'esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat. Un cop acabada la sessió al parlament on aquests pressupostos van ser rebutjats gracies a que vareu votar amb PP-Psc-C's, trencant així l'acord amb que li veu "tallar" el cap a Artur Mas al gener; el vostre diputat Joan Garriga deia que us havia sorprès la repercussió que havia tingut la vostra decisió. Això demostra que la política que es fa al parlament us ve gran. El parlament no es una comunitat de veïns ni una associació de barri. Allà s'hi fa política amb majúscules i heu deixat clar que no esteu preparats. I quedi clar que el de menys son els pressupostos perquè es prorroguen els vells i avall però el que mes mal fa es que veu mostrar un "tantsemenfumisme" i un hihi-haha com si això fos un pati d'escola i com que no es juga com vosaltres voleu us emporteu la pilota. Els unionistes van escarní i ridiculitzar al president Puigdemont i amb ell a tots els independentistes i es va veure obligat a dir que al setembre presentaria una moció de confiança. Éreu els que havieu de garantir el procés i resulta que sou els que l'han aturat.

             Després heu donat tot tipus d'explicacions per tal de justificar la "cagada" però fins i tot aleshores se us ha vist el llautó. En un principi veu dir que no us havien avisat per negociar aquests pressupostos. A l' endemà "l'amic" Salellas fa un vídeo on explica que si es van negociar però que CDC va impedir cap acord, deixant a ERC i als independents com ninots en mans de CDC. La mateixa tarda que Puigdemont anunciava la moció de confiança, alguns diputats de les CUP deien o piulaven a Twitter que tenien plena confiança en ell. Per acabar-ho d'arrodonir veu dir que no havieu trencat el pacte si no que aquest havia "mutat ". Tot plegat dona la sensació que no esteu a l' alçada.

               No se si sou conscients de la ferida que heu provocat al independentisme quan es la primera vegada en 300 anys tenim un govern netament independentista i compromès amb la llibertat del país que la vostra inconsciència ha posat en perill donant aire als unionistes espanyols. Vull pensar que no en sou conscients i que tot això us ve gran, perquè si ho fóssiu seria encara mes greu. Després de no complir l'acord signat qui tornarà a fer confiança per pactar amb vosaltres si resulta que els "pactes CUP " muten i es poden deixar de complir ?. D'altre banda la singular manera de funcionar de les CUP on tot es decideix en una assemblea on per cert, últimament queda palesa la divisió interna que hi ha a la formació i acaben decidint organitzacions trosquistes que anteposen la revolució a la independència. Per tant crec que la millor solució es anar a eleccions tant bon punt sigui possible perquè no trobarem nous aliats que ens acompanyin cap a la independència i esta clar que les Cup no sou de fiar.


                                                                                                    Ànec  Lluc

           

           

dijous, 9 de juny de 2016

Chaves i Griñàn imputats pels Eres a Andalusia.......

                                                                               



              Finalment i després de moltes declaracions i actuacions judicials dos expresidents socialistes de la Junta d' Andalusia han estat imputats ( ara investigats) pel cas dels Eres fraudulents que ja te imputades 300 persones, entre elles 52 ex-alts càrrecs de la Junta, sis ex-consellers i ara els dos expresidents Chaves i Griñàn.
Cal recordar que el cas dels Eres va esclatar fa cinc anys quan es va posar al descobert un sistema que atorgava ajuts amb diner públic a diverses empreses amb dificultats econòmiques i es veien obligades a fer Eres amb prejubilacions i acomiadaments. Segons la jutge Alaya que es qui porta la investigació que va començar al 2011, en aquests Eres es van incloure persones que mai havien treballat a cap de les empreses afectades. També es va incloure a persones que no havien treballat mai en les prejubilacions d'aquestes empreses. També s'ha demostrat que moltes empreses rebien subvencions sense cap control i amb decisions que la jutgessa ha qualificat d' arbitraries. Moltes d'aquestes persones estarien vinculades al Psoe i per això el cas dels Eres ha esdevingut el major cas de corrupció política dels socialistes andalusos que governen la comunitat des de 1980.

                Chaves i Griñàn que fins ara havien pogut mantenir-se al marge del cas però que ja van haver de dimitir dels seus càrrecs com senador i diputat respectivament per responsabilitat política han estat imputats pel jutge per un delicte de prevaricació continuada i en el cas de Griñàn s'hi afegeix el de malversació de diners públics. No s'han fet esperar les reaccions de suport cap els dos expresidents. Felipe Gonzàlez ha dit que posa la ma al foc per tots dos, que recordem van ser ministres del seu govern. Pedro Sànchez i Susanna Díaz també han dit que confien en que son innocents i que no s'han endut ni un €. Antonio Hernando ha confirmat que tot i saber-se innocents els dos han demanat la baixa voluntàriament del Psoe fins que s'aclareixi el cas per tal de no perjudicar al partit sobretot a 20 dies de les eleccions.

                 El Psoe sempre ha mantingut que aquest cas dels Eres com el dels fons per cursos de formació d'aturats eren casos aïllats manegats per quatre "golfos"que tot i ser del Psoe van actuar a títol personal per enriquir-se, sense que el partit tingués cap implicació. Curiosament al Partit Popular quan s'han descobert alguns dels grans casos de corrupció com Gurtel, Púnica, Taula etc. ha fet servir el  mateix argument dels "casos aïllats". En tots dos casos el "pressumpte frau" no te res a veure amb la finançament il·lícit dels partits i els "jefes" d'aquests "quatre golfos", mai van tenir coneixement de cap actuació irregular.
Aquest fet contrasta molt amb el cas Pujol on la presumpta corrupció va servir per finançar CIU, i de retruc a tot l'independentisme català i on Artur Mas a qui algú va anomenar com el setè fill de Jordi Pujol estava al corrent de tot. Els catalans som així.


                                                                                                     Ànec  Lluc

dimarts, 7 de juny de 2016

Cas Quintana : Tancat en fals.........

                                                                               


               El "cas Quintana" tal i com es coneix el cas en que Ester Quintana va perdre un ull com a conseqüència de l'impacte d'una pilota de goma llençada per un escopeter dels mossos d' esquadra en el transcurs d'una manifestació a Barcelona durant la vaga general de 2012. En un primer moment l' aleshores conseller d'interior va negar que els mossos haguessin disparat cap pilota de goma aquell dia. Va ser arran d' un vídeo a les xarxes socials que es veia un antiavalots baixant de la furgoneta dels mossos i com dispara una amb una llançadora de les que es fan servir per llançar pilotes de goma. Els infermers que van atendre a Ester Quintana van descriure la ferida com una "ferida neta i llisa" compatible amb la que produiria una pilota de goma. El jutge va admetre la denuncia de Quintana i va imputar al comandament i al escopeter de la furgoneta que apareixia al vídeo.

               Des d'un començament i des de dins el cos de mossos es va actuar de manera no gaire clara. Durant mesos es va mantenir que no es van disparar pilotes de goma quan després s'ha pogut comprovar per proves d' àudio que van ser dos trets i no un els que es van disparar en qüestió de segons, la qual cosa fa indicar que va disparar mes d'un escopeter, donat que aquestes armes es carreguen a ma i es triga una mica mes de temps. També es va posar amb dubte que el projectil fos una pilota de goma o un projectil de "foam"que son els substituts de les pilotes de goma i teòricament mes segures. Amb aquests dubtes raonables el jutge no ha tingut mes remei que absoldre als dos acusats perquè no s'ha pogut demostrar ni l'arma, ni el tipus de projectil ni el mosso que va causar la lesió perquè alguns testimonis apunten que hi va haver un tercer tret. Per tant la defensa dels mossos ha fet servir el "dubte raonable" o com diuen en llatí "In dubio, pro reo".(En cas de dubte, favorable a l'acusat.).

                La investigació d'aquest cas ha estat ple d'irregularitats i la conselleria va oferir un grapat de versions fins que va acceptar que la lesió va ser fruit de l'actuació policial tot i que sense concretar gaire cosa mes. La mateixa advocada d'un dels acusats ha deixat caure que algú al cos de mossos no ha dit la veritat al judici. El comissari en cap reconeix que des d'un principi es van fer les coses malament perquè degut a les preses per donar explicacions es va donar informació no contrastada. El cap dels mossos reconeix que hi ha agents que no han dit tota la veritat i que l'autor del tret s' esta amagant. Per acabar de rebla el clau, el secretari general del sindicat de comandaments dels mossos l'inspector Jordi Dalmau ha declarat a Rac 1 que l'escopeter que va disparar menteix i s'amaga i tot i que sospita qui pot ser, no pot demostrar-ho. També va reconeixer que hi ha molts casos en que es te la certesa de que algun mosso ha comés un delicte però no es pot provar.

                 Per la seva banda Ester Quintana en conèixer l' absolució dels dos agents ha manifestat que el cos dels mossos no han aportat al jutjat totes les proves al seu abast. Des de mossos ho han desmentit i han anunciat que reobriran la investigació si apareixen noves proves o indicis. De moment però s'ha tancat en fals, sense aclarir res del que va passar i això ha deixat la sensació de certa impunitat de la policia en fets com aquest. Fets com aquests que desprestigien l' imatge de tot el cos i son deguts a un excés de "corporativisme" mal entès.


                                                                                                        Ànec  Lluc

               

dilluns, 6 de juny de 2016

Mala peça al teler......

              Doncs si. Es només una opinió però els catalans, els que volem la independència tenim mala peça al teler. Els resultats del 27 S van deixar una distribució aritmètica al parlament capritxosa. Aquelles eleccions es van plantejar en clau plebiscitari , si mes no pels partits que duien la independència al seu programa, es a dir Junts Pel Si i la Cup. Al final però so s'ho va creure ningú.
El resultat de 62 escons per JxSi i els 10 escons de la Cup superaven la majoria absoluta (68), del parlament català i per tant feia que hi hagués a la cambra catalana una majoria sobiranista. Malgrat això, els que vam sumar els 62 de JxSi + 10 de la Cup ens vam equivocar.

               Els problemes van començar a  l'hora de fer govern. La Cup es va negar sistemàticament a investir Artur Mas, i quan tots pensàvem que anavem a noves eleccions al març, el candidat de JxSi va fer el pas al costat que li exigien el cupaires i es va poder proclamar Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Amb aquest acord, JxSi amb el "sacrifici polític"de canviar Artur Mas per Carles Puigdemont obtenia per part de la Cup l'estabilitat necessària per tirar endavant el full de ruta que ens ha de dur a la República Catalana. A l'hora de la veritat però aquesta "suposada"estabilitat ha fet aigües per tot arreu quan arran de la presentació dels pressupostos de la Generalitat, la Cup va dir que no només no els aprovaria si no que presentaria una esmena a la totalitat. Van argumentar que no eren uns pressupostos per trencar amb la legalitat espanyola i recomanaven a Junqueras a presentar uns pressupostos independentistes. Des de JxSi no s'entén aquesta decisió i han fet una crida a la Cup perquè retiri l'esmena amb el compromís de renegociar-los durant el seu debat al parlament. La Cup ha insistit que no la retiraran si no es fan les modificacions que demanen.

                 La mala maror entre JxSi i la Cup no comença amb els pressupostos. Uns dies enrere en una assemblea dels cupaires les bases van decidir que s'hauria de trencar l'acord amb JxSi perquè els "encotillava"i no deixava desarrollar la seva política. Després van matissar que el pacte seguia endavant i només havia estat un "toc"d'atenció perquè JxSi es poses les piles ja que consideraven que no feia tot el que havia de fer per la desconnexió i tampoc havia desarrollat la declaració del 9 N. Tampoc van acudir a la presentació oficial que va fer Junqueras dels pressupostos en protesta per l'actuació dels mossos en el desallotjament del banc expropiat de Gràcia.

                 Des de JxSi, s'ha criticat aquesta actitut de la cup sobretot per part dels diputats de CDC, mentre que des d' ERC s'ha intentat dialogar per la retirada de l'esmena. Junqueras ha fet algunes rectificacions que ha fet arribar a la Cup, però l'han tornat a rebutjar. Les discrepàncies internes entre els diputats de la Cup ha fet que es convoqui el consell polític per demà dimarts per tal que siguin les bases qui decideixin si retiren l'esmena o no.

                  Malgrat que com apunten algunes veus, demà guanyi la opció de retirar l'esmena i finalment comenci el debat de pressupostos al parlament això només seria un pedaç. S'hauria de discutir/negociar cada partida i només allargaria l'agonia. Ningú es refía ja de que la Cup sigui el millor soci per JxSi. L'objectiu pot ser el mateix, la independència, però la manera d'arribar-hi es totalment oposada. JxSi vol fer les coses ben fetes "poc a poc i bona lletra"com diuen els catalans. Els cupaires volen iniciar la desconnexió amb l'estat  ja, i per això volen desobeir el topall de dèficit i el pagament del deute. Els independentistes sabiem que no seria fàcil però no vam pensar que ens barallariem entre nosaltres.

                   De tota manera tant de bo m'equivoqui i aquestes reflexions només siguin les opinions sorgides de la decepció, cabreig i decensis  de que tot se'n vagi a norris per culpa de partidismes que ara no toquen. Ara toca anar plegats per aconseguir la independència; la tenim molt a prop per deixar que s'escapi.


                                                                                                           Ànec  Lluc

               

dissabte, 4 de juny de 2016

Si us plau : Eleccions Catalanes Ja .....

              Les eleccions catalanes s'han de repetir. El resultat del 27 S va deixar al parlament una majoria independentista, o almenys això semblava en un primer moment amb 62 diputats de Junts Pel Si i 10 de la CUP. Ara ja hem vist clar que no va ser així. De res li ha servit a Junts Pel Si el "pas al costat" que va fer Artur Mas per acontentar a la CUP i evitar unes noves eleccions al març. Tres mesos després de les eleccions del 27 S arrancava amb empentes i rodolons el procés que ens havia de portar a la República Catalana. Amb el pas al costat de Mas i l' investidura de Carles Puigdemont semblava que la CUP donaria al govern l'estabilitat per tirar endavant el full de ruta. Es van comprometre a no votar en contra del govern i es precisament el que han dit que faran en el debat de pressupostos als quals han presentat una esmena a la totalitat. De debò que a la CUP no agrada res d'aquests pressupostos ? Podia haver presentat esmenes parcials o a algunes partides per discutir-les al parlament amb les altres forces. Aquests son uns pressupostos realistes i segons va explicar Junqueras els mes socials de la historia. S'augmenta la despesa social en mes de 800 milions €. Pels cupaires no n'hi ha prou i han demanat a JxSi que inclogui com ingressos els impostos suspesos pel TC tot i que saben que no es podran cobrar.

                Es cert que els resultats del 27 S van donar la "clau" als cupaires i van deixar a JxSi a les portes de la majoria absoluta. Molts dels vots de la CUP que va passar de tres escons a deu van ser dels anomenats "prestats" que van optar per aquesta opció per assegurar la independència. Molts es penedeixen i es per això que calen noves eleccions. Vist en el temps queda clar que va ser un error oferir el cap d' Artur Mas, però si mirem el cantó positiu, ara ja sabem de quin "color" es cadascú. Dins la mateixa CUP hi ha discrepàncies i alguns sectors no estan d' acord amb aquest enfrontament pels pressupostos, però la branca dominant que es "Endavant" d' Anna Gabriel es qui "talla el bacallà" ara per ara, a les assemblees de la CUP. No fa gaire en una d'aquestes assemblees es va aprovar deslliurar-se de l' acord amb JxSi, tot i que després van voler matisar que només era un "toc d' atenció" cap el govern per tal que es posi les piles.

                 Totes aquestes picabaralles només fan que afeblir un procés que necessita de la unitat de tothom per tirar endavant. Des de la CUP diuen una i altre vegada que no volen carregar-se el procés ni la legislatura però no fan altre cosa que posa pals a les rodes. Calen unes eleccions per posar a cadascú al seu lloc, ara que tothom ha ensenyat les cartes. La CUP s'acosta cada vegada mes als Comuns-Podem que ja van guanyar a Catalunya les generals del 20 D, malgrat que com han declarat ells mateixos no son independentistes i defensen seguir a Espanya amb un nou encaix.
Els cupaires han dit moltes vegades que volen eixamplar les bases del independentisme però de moment el que estan aconseguint es que molts "baixin del carro" farts de tanta comèdia. JxSi no ha de cedir mes i per tant, si no es poden aprovar els pressupostos, es prorroguen els que tenim i a l'agost o setembre es convoquen noves eleccions. Que no aconseguim un altre majoria sobiranista ?. Potser no però deixarem de fer el ridícul que es l' únic que no es pot fer en política.


                                                                                                        Ànec  Lluc



dimecres, 1 de juny de 2016

CUP, una de freda...una de calenta....

                                                                               



               La CUP com ja ens te acostumats n'ha tornat a fer una de freda i una de calenta en aquest camí cap a la República Catalana. Ahir dimarts 31 de maig, la CUP juntament amb el que se suposa es el seu "soci de govern", Junts pel Si, - lo de soci ho poso entre cometes perquè de vegades no ho sembla -, van enregistrar al Parlament la llei que ha d'establir les bases de la futura Seguretat Social Catalana. Aquesta llei de Seguretat Social Catalana ha de permetre en una Catalunya independent a gestionar la recaptació i redistribució de contribucions, impostos i pensions. Aquesta llei es una de les tres fonamentals per la desconnexió amb l'estat imprescindibles per caminar cap a la ruptura.

                Quasi al mateix temps la CUP registrava també al parlament una esmena a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat per al 2016 que va presentar JxSi la setmana passada. Mes enllà d'enregistrar aquesta esmena a la totalitat la diputada cupaire Eulàlia Reguant ha demanat al Govern que retiri la proposta de pressupostos i en prepari uns de nous que incorporin les seves demandes. Entre aquestes demandes hi ha desobeir el topall de dèficit marcat per Montoro, incloure com ingressos els impostos suspesos pel Tribunal Constitucional, revertir privatitzacions i qüestionar el pagament del deute i del FLA. Aquestes propostes o demandes de la CUP son irrealitzables. Mentre no tinguem  la independència haurem d'estar sota Montoro perquè no ens talli l'aixeta. Els impostos suspesos pel TC no es podran cobrar i per tant es "fer volar coloms".
Pere Aragonès ha avisat a la CUP que es necessari aprovar els pressupostos ja que en cas contrari  no es podran fer les estructures per arribar a les portes de la independència i ha descartat incomplir l'objectiu de dèficit perquè això augmentaria el deute. Pel que fa a l'augment de recaptació també ha deixat clar que qualsevol variació de l' IRPF no entraria en vigor fins al 2017 i pel que fa a impostos suspesos pel TC ha reblat que tal i com va dir Junqueras, no es poden incloure ingressos que se sap que no es podran cobrar.

               Des de JxSi han dit que hi ha temps per negociar fins al últim moment però la CUP per contra ha dit que malgrat tenir alguna reunió a l'agenda, ells no modificaran el seu posicionament. Després de preguntar-li si la seva posició pot tenir efectes en el full de ruta independentista Reguant ha dit que el seu objectiu no es carregar-se la legislatura ni el procés. Malgrat aquestes declaracions, des de fora sembla tot al contrari perquè només fan que posar pals a les rodes.

                A JxSi confien en que es podrà arribar a un acord encara que sigui en el últim moment. Potser si, però ho hem de fer sempre així ?. Ens hem de barallar cada dos o tres mesos per al final arriba a un  acord "in-extremis"?. Potser si que al final en el debat al parlament s'aconsegueixi aprovar els pressupostos però la sensació que quedarà es que s'ha fet a "empentes i rodolons".


                                                                                                          Ànec  Lluc



P.D. : De cara al 26 J i donat que la CUP no es presentarà a les eleccions generals en aquesta ocasió han dit que aposten per l'abstenció fent cas omís a la petició de Gabriel Rufiàn de que si no es presentaven, que demanessin el vot per ERC, com a força independentista i d'esquerres. Això es tornar a regalar la victoria de les eleccions a Catalunya als "Podemites"que s'han declarat en mes d'una ocasió No-independentistes.