dimarts, 29 de març de 2016

" Franco es mort"....tot i que a vegades no ho sembla..

                                                                               


              El 20 de novembre de 2015 va fer quaranta anys des de que Arias Navarro amb cara de solemnitat va pronunciar la coneguda frase " Franco ha muerto". Malgrat que hagin passat quaranta anys el seu esperit segueix "viu" en una Espanya que no ha estat capaç de pasar pagina a una época fosca de la seva historia. Després de la seva mort es va iniciar un procés anomenat "transició" que es el que hauria d' haver servit per transformar la dictadura franquista en una democràcia moderna. Aquest procés però va transcorre sota la por d' una nova guerra civil i contràriament al que van fer a Portugal o Grècia - que van tornar a la democràcia interna casi simultàniament que Espanya -, aquí no es va fer cap "purga"i molts càrrecs del règim franquista van continuar ocupant responsabilitats en els partits polítics, la premsa i el món financer. Espanya - tal com va deixar escrit Franco - passava a ser una "monarquia constitucional" on el cap de l' estat sería el fins aleshores príncep Joan Carles de Borbó - que havia estat al seu costat des de 1969 fins a la seva mort -i aquest sería un càrrec hereditari. Per altre banda el president del govern sería escollit democràticament un cop legalitzats els partits polítics. La necessitat de crear un marc polític democràtic va culminar amb la redacció de la Constitució del 78 vigent avui encara i que molts es neguen a actualitzar. Aquesta Constitució va ser possible després d' un procés de negociacions amb les "families franquistes".

              Tot això de la " transició" hauria d' haver significat una mena de "desfranquització" de l' estat espanyol però res mes lluny de la realitat. La força de les "families franquistes" i el "soroll de sabres" a l'exercit era suficient com perquè aquesta "desfranquització" resultés del tot impossible. De fet la primera iniciativa legislativa es va fer al 2007 amb la "Llei de Memòria Històrica". Aquesta llei declara il·legítim el règim franquista i estableix mesures per tal de retirar monuments i símbols franquistes dels llocs públics, obertura d' arxius oficials, i l' exhumació de les restes de desapareguts i executats tot i que no facilita el camí per a l' anulació dels judicis ni la persecució penal dels responsables d'algun fet punible.

              Amb tot i malgrat aquesta "Llei de Memòria Històrica"no s' ha fet gaire per donar compliment a aquestes mesures. El govern espanyol ha desobeït fins i tot una ordre d'extradició d' Interpol cursada per una jutgessa argentina de 19 ex-ministres franquistes entre els que destaquen Martin Villa, o Utrera Molina, sogre de Ruiz Gallardón.

              Al 2013 la delegada del govern a Catalunya del Partit Popular va participar en un homenatge on es va entregar un diploma a la "Hermandad de Combatientes de la División Azul" que no només era una unitat franquista si no que va lluitar al costat dels alemanys de Hitler a la segona guerra mundial.
Tortosa
De la mateixa manera encara hi ha per tota la geografia espanyola molt símbols, escuts, monuments i carrers que fan al·lusió a Franco. Sense anar mes lluny a Tortosa hi ha encara el monument mes gran que es va fer a tot Catalunya en memòria dels "caiguts del bando franquista" a la batalla de l' Ebre. El monument es troba al mig del riu Ebre al seu pas per la ciutat. Altres pobles on hi ha símbols significatius del franquisme son Gandesa, Lleida, Banyoles i Figueres. Segons un cens fet pel departament d' interior de la Generalitat a Catalunya encara hi ha prop de 7700 símbols franquistes. La majoria son plaques d' habitatge però encara hi han 41 rètols de carrers i places, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus directament vinculats al franquisme.

                                                                           
             Tant el Partit Popular com C's - malgrat que els de Rivera diguin que condemnen el franquisme, tot i que fugen del parlament a l'hora de votar-ho - s'han negat reiteradament a la retirada d' aquests símbols per no reobrir "velles ferides". De la mateixa manera es força habitual a la celebració del 12 d' Octubre que alguns manifestants portin la bandera espanyola de l' ocellot" tot i que es inconstitucional. Aquest fervor franquista s'ha vist augmentat els darrers anys per fer front al procés independentista iniciat a Catalunya. L' últim episodi l'hem pogut veure aquesta setmana santa quan el ple dels ajuntaments de Palafolls i l' Hospitalet en no permetre la desfilada a la "Hermandad de Antiguos Legionarios" a les processons. Manos Limpias s'ha afanyat a posar la querella als dos alcaldes. Finalment han desfilat aprofitant un buit legal que els ha permès organitzar una manifestació per la llibertat religiosa. Durant la desfilada s'han sentit crits  de "Viva Franco" i "Viva la Legión". També han cantat "El novio de la Muerte" que es l' himne de la legió. Al capdavant dels ex-legionaris de Palafolls hi anava Oscar Berman, regidor del PP.

              Els darrers quatre anys de govern de majoria absoluta del Partit Popular han estat en molts aspectes un retorn al passat i han convertit el seu mandat en una "dictocràcia" aprovant lleis per "decret".( La llei mordassa n' es un exemple.). Per tant l'esperit franquista segueix viu quaranta anys després de la seva mort. Afortunadament cada cop son menys numerosos sobretot a Catalunya on només el Partit Popular i C's es reparteixen els seguidors de la dreta catalana.


                                                                                                        Ànec  Lluc

divendres, 25 de març de 2016

Adéu Johan.......Gràcies per tot....

                                                                               


              Ha mort Johan Cruyff. El "crack" del futbol primer com a jugador i després com entrenador no ha pogut superar el cáncer de pulmó que li va ser diagnosticat al novembre passat.

              Va arribar al Barça quan jo tenia 9 anys i venia de l' Ajax d' Àmsterdam i va ser el fitxatge mes car de la historia del futbol fins aleshores. Aquell any "els reis" em van portar la meva primera samarreta del Barça. Després de catorze anys el Barça va guanyar la lliga 73-74. Mai oblidarem  quan al febrer de 1974 Cruyff acompanyat de Rexach, Sotil i Asensi entre altres van aconseguir el 0-5 al Bernabéu davant el Real Madrid. Tampoc es pot oblidar el gol d' esperó que li va marcar a Miguel Reina davant l' Atlético de Madrid al camp Nou i que va fer que se li poses el sobrenom d' holandes volador. Si com ja he comentat va ser un dels jugadors mes brillants d' Europa i del  Mon i va guanyar tres pilotes d' or, també era de tots conegut el seu caràcter fort i rebel. Ja a l' Ajax davant l'impossibilitat de dur el " 9 " va lluir el numero "14 ", cosa molt estranya ja que aleshores només els "suplents" portaven números mes alts del 11. Ja a "can Barça" amb Weisweiller d'entrenador va arribar a anunciar la marxa de l' equip al ser substituït en un partit davant el Sevilla. Finalment qui va plegar va ser Weisweiller perquè l' afició estava amb el Johan.
Després d' abandonar el Barça va marxar als Estats Units i va fitxar per Los Angeles Aztecas i els Washington Diplomats. L' any 1981 va tornar a Espanya i va jugar uns mesos amb el Llevant de segona divisió.
Amb 34 anys va retornar a l' Ajax i es va "inventar" el penal indirecte que fa poques setmanes va executar Messi al Barça de Luis Enrique. A les acaballes de la seva carrera com a jugador va fitxar pel Feyenoord amb qui va aconseguir lliga i copa holandeses.

              Com entrenador va arribar a can Barça el maig de 1988 enmig d'una crisi esportiva que havia desembocat en el motí de l' Hesperia on els jugadors havien demanat la dimissió de Núñez, aleshores president del club. Cruyff va començar un projecte a llarg termini i va renovar bona part de la plantilla. Cruyff amb Charly Rexach d'ajudant a la banqueta i amb Beguiristain, Bakero, Laudrup, Stoitckov, Koeman, Romario, Victor, i algunes joves promeses de la pedrera com Guardiola al camp, van aconseguir quatre lligues i una Copa d' Europa amb una manera de jugar al futbol on primaba l' espectacle. Aquell equip es va guanyar el sobrenom de " Dream Team". Era el que es va començar a anomenar "futbol total" o "futbol control", on la màxima de Cruyff era que " mentre nosaltres tenim la pilota no la tenen ells". Durant els seus entrenaments eren característics els "rondos"per poder jugar al "primer toc" i ràpid. Aquesta forma de jugar a futbol l'ha va continuar Guardiola quan es va fer càrrec de l' equip blaugrana al 2008.

              Tant com jugador com després d' entrenador Cruyff ens ha fet disfrutar als cules de bones tardes de futbol. Va canviar la manera d'entendre el futbol .Al novembre de 2015 ell mateix anunciava que tenia càncer però que estava disposat a lluitar amb l'ajut dels metges. Al febrer en unes declaracions al diari Sport deia que tenia la sensació de que les coses anaven be i guanyaria aquest partit. Malauradament no ha estat així i avui finalment el "seu" partit s'ha acabat, però els cules mai t'oblidarem perquè ja formes part de la historia del club.....Gràcies per tot Johan...


                                                                                                 Ànec  Lluc

dijous, 24 de març de 2016

Girona m' enamora.....però cada cop menys....

                                                                               


              L' investidura del president de la Generalitat va ser un "culebrot" que no es va decidir fins a l' últim moment quan Artur Mas va decidir fer el "pas al costat" que demanava la CUP per fer possible l' investidura del nou president de la Generalitat en virtut dels resultats de les eleccions del 27 S. Amb la seva renuncia Artur Mas va proposar com a nou candidat a president al fins aleshores alcalde de Girona Carles Puigdemont. Aquest nomenament va deixar vacant l' alcaldia gironina. La elecció del nou alcalde ha estat un altre "culebrot".
Isabel Muradàs que anava en segon lloc a la llista de CIU va assumir l'alcaldia en funcions mentre s'escollia el succesor de Puigdemont. Van surgir diversos noms com a possibles candidats a substituir Puigdemont però per sorpresa de tothom es va decidir que l'alcalde fos Albert Ballesta que era el 19 a la llista electoral. Per fer-ho possible han hagut de renunciar a l'acte de regidor les persones que ocupaven els llocs del 11 al 18 a la llista electoral. Per aquest fet, al debat d' investidura Ballesta va rebre dures crítiques de tots els grups municipals excepte de CIU. La crispació va arribar al punt que el  nou alcalde s'oblides de jurar o prometre el càrrec i el ple es va haver de repetir.

               A l' ajuntament de Girona les ultimes eleccions municipals havien donat 10 regidors a CIU, 4 a ERC, 4 a la CUP, 4 al PSC, 2 a C's i 1 al PP. A l'hora de buscar suports per aprovar el cartipàs municipal que incloïa el sou de l' alcalde i el nomenament de càrrecs de confiança Ballesta comptava amb ERC tal com feia Puigdemont, però davant la negativa d' ERC, va voler arribar a un acord amb PP i C's fet que va provocar força polémica fins i tot dins la propia convergencia. Malgrat que aquest pacte amb "la dreta" de PP-C's no es va dur a terme, aquest intent ha propiciat la renuncia de Ballesta. Després de tot l'enrenou per nomenar-lo només ha durat al càrrec un mes i mig.

                En substitució de Ballesta ha estat nomenada alcaldessa Marta Madrenas amb el suport dels vots del Psc amb qui CIU ha arribat a un acord com a "soci de govern". El Psc ha signat l' acord per tal de que l'ajuntament es posi a funcionar per la gent. CIU ha reivindicat, malgrat el pacte amb el Psc, que Girona segueix amb el compromís independentista com ho demostren els 18 dels 25 regidors que te l' ajuntament.
El grup municipal d' ERC ha manifestat que fa dos mesos l'haurien votat però que ara ja no perquè han pactat amb el Psc. La CUP no ha participat a la votació perquè han trobat falta de respecte i transparència mentre que el PP i C's han recomanat a l' alcaldessa oblidar el procés sobiranista i treballar per la gent.


                                                                                                     Ànec  Lluc

dimecres, 23 de març de 2016

Les Caramelles de Súria 2016 ....

                                                                               


              Ara que arriba Setmana Santa és el moment de parlar de les caramelles. Les caramelles són unes cançons populars típiques de la Catalunya Vella i del nord de la Nova, que és canten per Pasqua, per celebrar la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà.
No s'han trobat documents que acreditin com i on va comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebraven al món rural i les caramelles més antigues són les de caràcter religiós dedicades a la mare de Déu del Roser.

          La paraula caramella prové del llatí vulgar "calamella"que és el diminutiu de canya. Així doncs podem dir, que musicalment parlant, caramella és un instrument de vent, fet de canya, d'os o de fusta com la gralla. Per tant podem deduir que el so festiu d'aquesta mena de flabiol ha donat nom al cant de les caramelles. D' aquí ve que les cançons tradicionals i populars s'anomenin "caramella".

          Unes de les caramelles més importants d'arreu de Catalunya, sino la més important, són les que és celebren, el dissabte i diumenge de Pasqua a Súria.
Súria és un poble petit de la comarca del Bages, a uns 15 km.de Manresa que és la capital de la comarca i l'anomenen "el cor de Catalunya". És el poble on vaig néixer i on vaig viure fins que als 18 anys vaig marxar per motius de feina, però sempre que he pogut, per pasqua torno a Súria a veure les caramelles.
El document més antic de les caramelles de Súria daten de finals del segle XVI. En alguns papers del Papa, es parla de la existència a Súria de la Confraria del Roser la qual cosa voldria dir que les caramelles de Súria serien també de les més antigues de Catalunya. D' aquesta època és també un document que parla del "ball de cascavells" que gracies al grup de trabucaires "Tro-Gros"s'ha convertit en un dels trets distintius de les caramelles surienques.
A més de les cançons religioses, amb el pas del temps també és van incorporar cançons amb caràcter festiu per celebrar l'arribada de la primavera. També és van introduir cançons satíriques o humorístiques, sobre temes locals o nacionals.
Durant la dècada dels cinquanta,van entrar a formar part de les colles, les primeres dones, ja que fins aleshores només estaven formades per homes.
Entre els anys seixanta i setanta les caramelles de Súria experiment un gran creixement i als vuitanta ja són una festa reconeguda a tot Catalunya. Avui totes les colles són mixtes i han esdevingut una vía molt important per a la integració de persones procedents d'altres cultures, en les tradicions de casa nostra.

          Com ja he dit abans les caramelles de Súria es celebren el dissabte i diumenge de Pasqua i reuneixen més de 500 caramellaires de diferents pobles d'arreu de Catalunya. Dissabte a la tarda visiten les cases de pagès, on abans eren obsequiats amb menjar i begudes. Els encarregats de recollir aquests obsequis eren els anomenats "lloques", que anaven provistos d'unes cistelles engalanades amb cintes de colors. Actualment aquestes "lloques" amb les seves cistelles son els encarregats de recollir els donatius de la gent, mentre la colla balla o canta. Aquests donatius ajuden a pagar els gastos de cada colla.

                                                                                       
           El dissabte a la nit, al pavelló d'esports es celebra la trobada de caramellaires on les colles ofereixen les seves actuacions. Darrerament s'hi ha afegit la colla castellera de Súria "els Salats"que aixequen pilars.Tots junts interpreten " El Cant del Poble".

                                                                               


          Diumenge al matí, la colla trabucaire del "Tro-Gros"toca diana per començar la festa. A les 9.00 es fa un esmorzar de germanor de Pasqua a la plaça Major del poble vell, on tothom hi esta convidat.
Tot seguit, comencen les actuacions de les diferents colles pels carrers i places del poble. Entre les 9.00 i les 11.00 es fan pels carrers del Poble Vell, i a partir de les 11.00 les actuacions és traslladen als carrers del centre de la vila. A les 12.00 a l' església parroquial s'oficia la missa de Pasqua.
A les 21.00 té lloc el sopar de caramelles que posa el punt i final a la festa


          Un dels trets característics de les caramelles de Súria, es la colla trabucaire "Tro-Gros", que a més de disparar els trabucs, incorporen "el ball de cascavells" que es un dels balls tradicionals més antics de Catalunya,juntament amb el "ball de bastons" present també a Súria.
Ballester
Un altre dels trets més característic i potser el més espectacular es "el ballester". El "ballester" porta un estri de fusta, la ballesta,que una vegada desplegada, pot arribar a una alçada considerable, de fins a un primer o segon pis i és utilitzada per oferir flors a les dones/noies que miren les actuacions des d' el balco o la finestra.


diumenge, 20 de març de 2016

Gràcies Espanya.....però nosaltres anem passant

                                                                               
                                   


              Gràcies Espanya...Per fi, Montoro i el seu ministeri d' hisenda ens ha " avançat" 350 milions d' euros per garantir - com ha declarat ell mateix - que hi hagi cap impagament per part de la Generalitat. Després de reunir-se amb Junqueras Montoro ha assegurat que l' estat espanyol seguirà fent front a les obligacions financeres amb Catalunya per pagar els serveis bàsics dels catalans. Ha intentat tranquil·litzar així els mercats dient que Espanya mai tancarà l' aixeta a Catalunya malgrat el procés tiri endavant perquè això seria dolent per Catalunya i per tota Espanya.
Montoro ha fet aquestes declaracions després de que l' agencia de rating Standard &  de rebaixar la qualificació del deute de la Generalitat per la "reduïda capacitat interna de fer caixa". ( En l' informe però s' han oblidat de mencionar que la generalitat només recapta el 5% dels impostos que es generen a Catalunya i el 95% va directament a l' estat.). Ha recalcat però la fortalesa de l' economia catalana. Albiol ha volgut ficar cullerada i ha dit que si la Generalitat vol que l'estat li pagui les "festes independentistes" que ja es pot anar oblidant dels 1400 milions d'euros.

              Això explicat així a la resta d' espanya i a una "parroquia" que l' únic que coneixen de Catalunya es el Barça, dona la impressió que efectivament Espanya ens ha de "salvar el cul" econòmicament parlant. Però una mentida per molts cops que l' expliquis mai acaba sent veritat encara que molta gent se la cregui. I explicar les coses a mitges es una doble mentida tot i que per fer propaganda i demagogia ja va be.

               Cada any, l' estat que es qui gestiona els impostos dels ciutadans de les autonomies, calcula les partides que ha de donar a cada autonomia per fer front als seus pagaments.A la fí de cada exercici es fa balanç per saber si l' import ha estat el correcte o no. A l'exercici de 2014 l'estat reconeix que a la Generalitat de Catalunya li haurien pertocat 1400 milions d' euros dels que va rebre. Per llei, aquests diners no es retornen fins al cap de dos anys. Per tant i segons la propia llei - si, aquesta que el PP repeteix tant que s' ha de cumplir "Si o Si"- aquests 1400 milions s'haurien de començar a haver rebut el gener de 2016. Montoro, no se sap perquè, ha decidit que aquest pagament el farà al juliol, tret de que es tinguessin necessitats de tresoreria. O sigui que la Generalitat ha de demanar mes a mes, uns diners que l' hi pertoquen per llei. Montoro te la clau dels nostres diners i la fa servir políticament per escanyar-nos.
Si tenim amb compte l' espoli fiscal, - diguem-li espoli o déficit fiscal, reconegut pel propi ministeri de Montoro - de 8500 milions d' euros, ( la Generalitat el xifra en 15000 meur ), haver d' escoltar que Espanya es la nostra salvació económica es una presa de pel descomunal.....Per tant i com diu el títol : Gràcies Espanya...però nosaltres anem passant.....


                                                                                                     
                                                                                                             Ànec  Lluc

             

divendres, 18 de març de 2016

!Bufetades a Podemos per veure qui mana!

                                                                               

              Podemos es un partit nou que va surgir arran del manifest "Moure fitxa" i es presentava com una alternativa als partits de sempre PP-Psoe i per convertir la indignació en canvi polític. Volia ser un partit que regeneres la manera de fer política a Espanya i acabar amb el bipartidisme. Al capdavant del mateix hi havia una colla d' intel·lectuals, molts d' ells professors a la Complutense de Madrid com Juan Carlos Monedero, Jaime Pastor, Bibiana Medialdea etc. Tot i que Pablo Iglesias que també era professor a la Complutense no era un dels signants del manifest, va ser l' escollit per encapçalar el moviment. Es va presentar oficialment a Madrid el 16 de gener de 2014 amb Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero, Iñaki Errejon, Teresa Rodríguez i Miguel Urbàn com a màxims dirigents de la formació.

              Des d' un primer moment van voler deixar clar que no volien ser un partit polític a l'ús, si no que volien representar una nova forma de fer política. Aquest seria l' organigrama de Podemos:

      - L' assemblea ciutadana és l' òrgan amb més autoritat i esta format pel conjunt de ciutadans que estan inscrits a Podemos.
      - Els Cercles son agrupacions voluntàries d' àmbit territorial i/o sectorial que treballen en determinades àrees programàtiques.
      - El Consell Ciutadà es l' òrgan executiu que desenvolupa les decisions de l'assemblea ciutadana i es escollit en primàries obertes.
      - La Secretaria General es qui ostenta la representació política. També es escollit en primàries obertes.
      - La Comissió de Garanties Democràtiques s' encarrega de vetllar pels drets dels inscrits a Podemos, i asegura el bon funcionament de l' organització.

                Tot això es sobre el paper lo que es venia a definir com "Nova política" i lo que pretenia ser Podemos però pocs mesos abans de les eleccions generals del 20D ja va començar a trontollar. Les Primàries per escollir els candidats va ser molt criticada per diversos sectors territorials ja que es feien en base a una única llista a tot l'estat cosa que atorga al "aparell" del partit el poder absolut en la designació. La direcció de Podemos es reservaba el poder de cambiar algun dels candidats escollits si l' acord amb altres formacions així ho exigien. A Euskadi va succeir quan es va decidir posar de cap de llista a Vitoria al líder d' Equo cosa que va provocar la dimissió en bloc de la direcció de Podemos d' Euskadi. A Zaragoza va ser Pablo Iglesias qui va posar directament a un general de l' exercit que no va sortir de cap votació. A Andalusia es va voler posar "a dit" a Pérez Royo que davant el rebuig de bona part de la militancia va renunciar. També van renunciar Sànchez Gordillo i Diego Cañamero. A Catalunya, País Valencià i Galícia es va presentar en coalició amb altres partits. EnComú-Podem, Compromís-Podem i En Marea respectivament.
La impossibilitat de que les confluències territorials tinguin grup propi al Congrés tal com varen prometre en campanya ha creat mala maror entre les diverses formacions de les anomenades Mareas.
Aquesta mala maror s'ha reflectit també en el si intern de Podemos.

              A Galícia els dirigents de Podemos i el seu secretari general Breogàn Rioboo van qüestionar els beneficis de continuar formant part d' En Marea per les properes eleccions autonomiques. En presentar la dimissió els deu membres del "Consell Ciutadà"des de Madrid Sergio Pascual va anunciar la immediata creació d'una gestora per fer-se càrrec del partit i organitzar noves primàries. Davant aquesta resposta Rioboo va dir que ell no dimitia i que continuava amb les seves funcions i responsabilitats. La dissolució del "Consell Ciutadà"deslegitima la nova executiva nomenada per Rioboo. Casos semblants s'han donat a Cantabria, País Basc i La Rioja, tots per desavinences amb les decisions de l'executiva nacional.

              A Catalunya el diputat i aspirant a liderar Podem Albano Dante Fachin avisava a Pablo Iglesias que tot allò que faci el partit a Catalunya s'ha de decidir des de Catalunya. Dante seria un   candidat molt proper a dirigents de l'organització de Colau i tot i que Iglesias veu bé la coalició amb el nou partit que vol impulsar Colau tampoc vol perdre el control de la seva branca catalana. Per evitar que Fachin sigui secretari general de Podem l' entorn d' Iglesias vol que Jessica Albiach presenti la seva candidatura tot i que ella no ho te decidit.

               A Podemos Madrid arran de la dimissió de 10 membres del "Consell Ciutadà" propers a Errejon per, segons ells la deriva de l' organització. Això va fer correr el rumor de que hi havia "mala maror"entre Pablo Iglesias i Iñigo Errejon, tot i que el mateix Errejon va deixar clar que dona el seu suport total al líder de la formació. Fa uns dies però, en una decisió personal, Pablo Iglesias va destituir de manera fulminant al secretari d' organització i nº 3 del partit Sergio Pascual. La causa de la destitució ha estat - segons va dir Iglesias -, la gestió deficient dels problemes que han acabat amb les dimissions en cadena, tant a Madrid com a les territorials. Sergio Pascual era una persona pròxima a Errejon cosa que ha augmentat els rumors de distanciament entre ell i Pablo Iglesias. Des de la cúpula de Podemos intentan negar qualsevol discrepancia i ho atribueixen a la pressió que esta reben la formació morada per facilitar l' investidura del Psoe. Iglesias ha dit al respecte que hi ha alguns sectors que volen acabar amb la bellesa del seu projecte polític. Carolina Bescansa diu que els problemes a Podemos son de caràcter tàctic i la destitució de Pascual s'ha degut a problemes d' organització evidents.

              De tota manera a ningú se li escapa que amb la destitució de Pascual, Iglesias pren el control de l' aparell territorial del partit donat que assumeix el càrrec de secretari d' organització fins que es trobi al substitut de Pascual. La suposada "batalla pel poder" entre Iglesias i Errejon pot tenir el desenllaç aquest divendres a la reunió amb els secretaris territorials. Pablo Echenique i Teresa Rodriguez poden inclinar la balança cap a Iglesias. Alguns dirigents de podemos intentan trencar la relació entre els dos líders per forçar un nou " Vistalegre"per refrendar els càrrecs. En aquest cas Echenique o Rodriguez disputarien el poder amb Iglesias.
Enmig de tot Podemos te la disjuntiva de facilitar un govern del Psoe, punt aquest on també hi han moltes discrepàncies entre els dos grups en que sembla que es troba dividit el partit.


                                                                                                       Ànec  Lluc


           

               

               

dimecres, 16 de març de 2016

A Espanya no hi ha presos polítics però.......

                                                                               
                     


               Fa uns dies va sortir de preso Arnaldo Otegui després d'estar tancat sis anys arran d'una condemna pel anomenat "cas Bateragune". El 13 d' octubre de 2009 van ser detinguts alguns membres de l'esquerra abertzale sota l'acusació de voler reconstruir la "Mesa Nacional de Batasuna". Juntament amb Otegui van ser detinguts alguns membres del sindicat LAB, d' Aralar i de Haika. Segons Baltasar Garzón, Batasuna portava temps intentan que ETA declares una treva amb l' objectiu d' arribar a acords amb Eusko Alkartasuna, Aralar i els sindicat ELA per concorre junts a les eleccions municipals i forals de 2011. En un principi Otegui i Díaz Usabiaga un altre dels detinguts van ser condemnats a 10 anys per pertinença a banda armada i a 8 anys als altres acusats . El tribunal Suprem va rebutjar els recursos de la defensa però va rebaixar les penes a sis anys en considerar que no existien arguments sòlids per considerar-los dirigents d'ETA. Cal remarcar que dos dels cinc magistrats van emetre sengles vots particulars, un demanant l'absolució i l' altre l'anulació del judici.

              La Coalició Bildu que integra Sortu, Eusko Alkartasuna i Aralar  ja li han demanat que sigui el seu candidat a lehendakari a les properes eleccions basques malgrat que sobre ell encara recau la inhabilitació per ocupar cap càrrec públic fins el 2021. Sortu es el partit que d'alguna manera ocupa el lloc deixat per Batasuna desprès de la desaparició d'aquesta fruit de la il·legalització que va patir al 2003 al considerar el govern espanyol que Batasuna era el "braç polític" d'Eta, (Al Regne Unit mai se li va pasar pel cap il·legalitzar al Sinn-Féin quan aquest era el braç polític de l' IRA en el conflicte d' Irlanda del Nord. Però ja sabem que els anglesos entenen la democràcia diferent de com alguns la veuen per aquí.). Des de el PP no es van fer esperar les reaccions contraries arriban a dir que si be Otegui ja ha complert amb la justicia, no ho ha fet així amb la societat i per tant el segueixen considerant un terrorista. En el mateix sentit s'ha pronunciat Albert Rivera de C's. Curiosament ni PP ni C's han condemnat el franquisme - malgrat que Girauta digues que si -.

               A Catalunya ara mateix tenim al expresident de la Generalitat Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau estan imputats per haver posat les urnes el 9 de Novembre per celebrar una consulta sobre la independència quan en qualsevol democràcia escoltar la veu del poble hauria de ser el mes normal del mon i a mes d'una forma habitual. Aquesta imputació va propiciar una baralla entre fiscalies, ja que mentre la catalana no trovaba motius per tirar-la endavant, la fiscalia general de l'estat insistia a fer-ho. Argumentava que s'havia vulnerat la llei, i per tant eren culpables d' un delicte de desobediència. El Tribunal Constitucional s'ha convertit en un tribunal polític que actua sota les ordres del govern de l' estat i tot i que es cert que actua d'acord amb les lleis, aquestes no deixen de ser "lleis polítiques" i per tant la seva vulneració es política, ergo el delicte també es polític. També es veu el caràcter polític en la doble vara de medir. L'estat espanyol ha arribat a fer cas omís de la petició d'extradició d'alguns ex-ministres de Franco reclamats per Interpol a requeriment d'un jutjat a l' Argentina. ( Que ja te nassos que la investigació del franquisme l' hagi de fer un jutjat argentí.).

              L' alcaldessa de Berga ha estat imputada fa uns dies per no haver despenjat l' estelada que hi havia al balcó de l' ajuntament, i alguns pobles son també investigats per l' Audiència Nacional per haver donat suport a la declaració de desconnexió que es va signar al parlament català el 9 N de 2015. Per un altre banda Joan Coma de Capgirem Vic per incitar a la sedició arran d' unes declaracions que va fer en ple municipal on suposadament va demanar actes de desobediència

             Moltes d'aquestes vulneracions de llei, per no dir totes son de caire polític i poden comportar penes que van des de la inhabilitació per ocupar càrrecs públics a condemnes de preso com la que acaba de patir Arnaldo Otegui, de qui no s' ha pogut demostrar mai la seva participació directa en cap acte de terrorisme.

              Amb la " Llei Mordassa" - recentment aprovada pel PP i que el Psoe sembla que no derogarà si aconsegueix fer govern - es cataloga com molt greu tota manifestació que no hagi estat autoritzada i on la policia podrà identificar i fer un llistat amb els "dissidents" mes actius per tal de tenir-los controlats; penalitza les concentracions davant el congrés o el senat així com manifestacions per evitar resolucions administratives o jurídiques com per exemple els desnonaments.

              La ONU va advertir a Espanya - advertiment que el govern s'ha passat per l' entrecuix - de que algunes d' aquestes lleis son molt ambiguas i imprecises sobretot en els ambits d'incitació, justificació o enaltiment del terrorisme i podrien esdevenir en restriccions desproporcionades a la llibertat d' expressió. També propiciaria abusos en el control i prohibició de "material" disponible a internet.

               El Tribunal Europeu de Drets Humans ha sancionat en diverses ocasions al govern espanyol per vulneració del Conveni Europeu de drets Humans signat el 2004.


                                                                                                              Ànec  Lluc

dilluns, 14 de març de 2016

Por a votar ......

                                                                               


               Ja han passat gairebé tres mesos de les eleccions generals del 20 D i a Espanya encara no s'ha pogut fer un govern. Els resultats de les eleccions ja feien preveure que fer-ho seria complicat. Cap partit polític havia aconseguit els escons suficients per assolir el govern i fins i tot els pactes es presentaven difícils.
Malgrat que les eleccions les va guanyar el PP, els seus 123 escons fan impossible que repeteixi govern, ja que ni amb el que a priori era el seu "soci natural"( C's) en tenia prou perquè la formació de Rivera, contra el que deien totes les enquestes a qui atorgaven molts mes escons, només  en va treure 40. 
El Psoe que es va donar una bona castanya al treure el pitjor resultat de la seva historia amb només 90 escons havia de sumar amb Podemos, Compromís, Izquierda Unida, Canaris i Bascos a mes d'aconseguir l'abstenció dels independentistes catalans per poder fer un govern d'esquerres o del "canvi".

               Així les coses i un cop acabades les consultes de Felip VI amb els caps de les formacions polítiques per tal de proposar un candidat a fer govern, Rajoy com a cap del partit mes votat va rebutjar ser proposat perquè no comptava amb suports suficients. El Psoe va criticar aquesta postura acusant al PP de refusar la responsabilitat democràtica de intentar fer govern. Després d'una segona ronda de consultes el Psoe si va acceptar que el rei proposes a Pedro Sànchez per intentar fer govern. Els socialistes van començar aleshores a buscar aliances amb altres formacions perquè els 90 escons quedaven molt lluny fins i tot d' una majoria simple. Sorprenent-ment els socialistes van signar un acord amb C's que fins i tot segueix vigent ara, un cop perdudes les dues votacions d' investidura al Congrés. Al pacte amb C's només hi van poder sumar l' escó de Coalició Canaria. 131 vots favorables enfront de 219 en contra. Un pacte a l'esquerra - com li han dit repetidament des de Podemos o IU - hauria donat Sànchez 161 escons d'entrada, amb la possibilitat de sumar l'abstenció del independentistes catalans, però el Psoe va signar amb C's i de fet ara mateix van junts a qualsevol negociació.

                Sànchez repeteix un i altre cop per defensar el pacte amb C's que això es el que van voler els electors el 20 D. Segons els socialistes el 20D els votants van decidir que volien un govern del canvi i que ara no entendrien que gracies a Podemos Mariano Rajoy segueixi sent president. Tampoc entendrien haver d'anar a noves eleccions perquè això donaria el missatge als votants que s' havien equivocat a l'hora de votar. En aquest darrer punt coincideixen gairebé tots els partits. Sembla que tenen por a votar...

                 Es curios, si mes no, que en un país "democràtic" faci por votar. Diuen que ningú garanteix que unes en unes noves eleccions no es produeixin els mateixos resultats. Cert. I si tots es presenten amb les mateixes cares i els mateixos plantejaments es molt possible que així sigui. Però es que en un "país normal" el cap d'un partit que deixa el govern, i perd 70 escons hauria plegat a l'endemà. I el cap del partit de la oposició que ha tret el pitjor resultat de la seva historia no aniria treien pit i també s' hauria anat cap a casa. Però nois això es "Spain" i aquí pacten esquerres amb dretes, dretes amb esquerres i si alguna cosa no va be la culpa es dels que han votat que ho han fet malament. Si es veritat que a vegades es fa difícil entendre segons quines votacions però això es la democràcia. Votar es escoltar la veu de la gent i el que no es pot fer es interpretar els resultats d' unes eleccions com acostumen a fer els polítics. Fa poc he sentit a Sànchez atribuir-se per a ell els 40 escons de C's dient que el Psoe te 131 escons, mes que el PP. Per sort es va adonar de la "relliscada" i va rectificar. 

                 Malgrat que tots els partits diuen i repeteixen que no volen unes noves eleccions, tot apunta que si no hi ha alguna "jugada mestra" d' ultima hora com ja va pasar a Catalunya amb el govern de la Generalitat entre JxSi i la CUP, tot apunta que anem de cap a noves eleccions. La cadira enganxa molt i ningú la vol deixar. Els polítics haurien de treure conclusions del fet que cap dels que s'han presentat a unes eleccions hagi aconseguit suport suficients i oferir noves propostes i fins i tot noves cares. Malauradament només ofereixen "mas de lo mismo" i persones que son mes vells al Congrés que els lleons de la porta. 


                                                                                                    Ànec  Lluc 

divendres, 11 de març de 2016

Espanya "no ens roba"...."Ens pren per imbècils"...

                                                                               
                                             

              Fa uns dies que la premsa de la "caverna espanyola" - o sigui de Madrid -, es va fer ressò de la petició de la Generalitat al ministre Montoro d' uns diners "extra"per fer front al pagament de la paga de juny dels funcionaris. Els titulars com sempre eren que un cop mes els que volem marxar d' Espanya hem de demanar ajuda perquè ens treguin les castanyes del foc. Això fa augmentar la falsa creença de que la resta d' Espanyols ens paga els deutes. També deixava clara la negativa del ministre d' hisenda a "avançar" els diners. La realitat però es que els 1400 milions d' euros - que es la quantitat de la que parlem - pertanyen a la devolució de 2014 de lo que ja varem pagar els catalans. Segons reconeix el propi ministeri aquesta quantitat que la Generalitat hauria de cobrar al 2014, es pagaría al cap de dos anys. Doncs be estem a març de 2016 i el "Reino de España" no ha pagat. Per tant no estaríem parlant en cap cas d' avançar uns diners si no de pagar un deute que l' estat te amb Catalunya. Dit això es evident la manca de finançament de la Generalitat.

               Per altre banda Oriol Junqueras, vicepresident econòmic de la Generalitat de Catalunya aquest matí en una entrevista al programa de Jordi Baste RAC 1, ha donat unes dades esferidores i preocupants. Mentre el Banc Central Europeu presta diners a un 0.05%, el govern espanyol els presta a les C.C.A.A.- amb el famós FLA que sembla que regali els diners - al 0.834%. Es a dir que el govern espanyol "fa negoci " com si es tractes d'una entitat privada. Per Catalunya concretament aquest increment d' interessos arriba a la xifra de 380 milions d' euros, xifra que supera el cost del "pla de xoc d' emergència social".

                Cal recordar també que des de novembre de 2015 el govern espanyol va endurir les condicions imposades a la Generalitat per accedir al FLA lo que va suposar de fet, la intervenció de les finances catalanes. Aquestes condicions es mantenen fins que "desaparegui la situació de risc per l' interés general"- cosa que decidirà Montoro -. Aquestes mesures inclouen poder "vetar" qualsevol operació d' endeutament en els mercats, cosa que tampoc podría fer perquè actualment Catalunya només es pot financiar a traves del FLA. Resulta curios que s'hagin imposat aquestes mesures a Catalunya i no a la Comunitat Valenciana a qui Brussel·les ha imposat una multa de 19 milions d' euros per falsejar els comptes.

                 O sigui i per acabar com s' acostuma a dir "cornuts i paguem el beure". No només no ens retornen els diners que paguem, si no que no paguen ni tan sols allò que ens deuen d' acord amb la llei espanyola que tant diuen que s' ha de cumplir. Guanyen diners a traves del FLA perquè ens cobren 12 vegades mes que el Banc Central Europeu i a sobre hem d' aguantar que sort en tenim dels  espanyols que ens treuen les "castanyes del foc". Com diu la dita popular, els catalans que portem molts anys fent l' imbècil no hem de deixar de ser catalans si no de deixar de ser "imbècil".


                                                                                                   Ànec  Lluc

dilluns, 7 de març de 2016

Psoe + C's fins que les urnes els separin ...... "Por el Cambio"

                                                                               
                     


              Després de les dues sessions fallides d' investidura del Psoe on només va comptar amb el suport de C's fruit de l' acord signat amb Rivera, totes les formacions van anunciar que a partir del dilluns 7 de març començava un altre període de negociacions per fer govern i evitar les eleccions electorals, que almenys de portes enfora ningú vol.
Malgrat aquesta predisposició a negociar entre tots, menys amb els independentistes catalans a qui ningú ha trucat de moment, el Psoe va voler deixar clar que el seu pacte amb C's seguia vigent i per tant a qualsevol taula de negociació hi aniria de acompanyat de C's. Es a dir que Psoe i C's negociarían junts amb aquelles formacions que vulguin fer possible un govern i sempre tenint com a punt de sortida de la negociació el document de l'acord Psoe-C's.
A mes han començat a sortir de d' el Psoe veus no oficials que deixen caure que en cas de que Podemos no s'avingui a un acord ja sigui votant en contra o amb una abstenció, els socialistes es poden replantejar el suport que donen als ajuntaments del canvi en diverses ciutats espanyoles. Fonts de Podemos veuen en això una amenaça i ja han manifestat que aquest no es el millor camí per començar a parlar. Pedro Sànchez ho ha desmentit però.......

              El PP per boca de Mariano Rajoy ha dit que te previst trucar a Pedro Sànchez per intentar obtenir el seu suport, ara que ell ha fracassat en el seu intent de formar govern. També ha dit que si Sànchez va a la reunió amb el que ara es el seu soci - en referència a Rivera - els rebrà igualment perquè ell no te cap problema amb C's. Dit això ha retret que la formació taronja faci costat al Psoe a l' hora de carregar-se la "bona feina" feta pel PP aquests darrers quatre anys i que considera que el fet que Psoe i C's vagin junts a negociar es un frau electoral perquè no es van presentar junts a les eleccions.

               Izquierda Unida han estat els primers en dir que en cap cas donaran suport i ni tan sols seuran a la mateixa taula on hi sigui C's. No entenen perquè el Psoe ha d'anar de la ma de C's i partint de l'acord que tenen entre ells. Consideren que es posar condicions a una negociació que hauria de començar de zero.

               Rivera ha explicat que el partit ha ratificat aquesta negociació conjunta amb el Psoe però ha deixat clar que aquesta negociació ha de partir de la base del document que ja existeix. Estan oberts a millorar-lo, afegir-hi el que calgui o variar-ne alguns termes.

               El Psoe insisteix una i altre vegada que ells - quan diuen ells, ara ja parlen per Psoe/C's - son el govern del canvi i acusen a Podemos de trair als seus votants que volen precisament aquest canvi. També responsabilitzen a Podemos del fet que Rajoy segueixi sent president - en funcions - del govern.

                Avui Patxi López es es reuneix amb el rei per comunicar-li que Sànchez no ha estat capaç de formar un govern i per tant li toca moure fitxa per veure si encarrega fer govern a un altre candidat o esperar a veure si algú reuneix els suports necessaris per fer una investidura possible.


                                                                                                        Ànec  Lluc

             

     

dissabte, 5 de març de 2016

Crónica d' una Investidura fallida....

                                                                               


              No hi ha hagut sorpreses. La segona sessió d' investidura protagonitzada per Pedro Sànchez ha acabat en un altre "NO" rotund al parlament. Només ha sumat un vot mes als 130 que va aconseguir en la primera ronda. Coalició Canaria que dimecres es va abstenir va votar afirmativament. Els 131 vots afirmatius quedaven molt lluny dels 219 en contra ja que el Psoe no va ser capaç d' aconseguir ni tan sols l'abstenció de cap altre grup parlamentari.

                La sessió va ser curta però intensa. Sànchez va seguir apelan al govern del "canvi" en un darrer esforç per aconseguir algun suport mes encara que mitjançant l' abstenció. També va avisar als parlamentaris que tenien a les seves fer fora Rajoy. Va deixar clar que no esperava res dels partits que volen trencar Espanya fen referència que el que calia per Catalunya era posar fi als problemes de convivencia que hi ha per culpa dels separatistes, i que això s' havia de fer dintre de la llei i del marc de la constitució.
Rajoy va fer servir el mateix to irònic i una mica xulesc que ja va mostrar en la primera sessió. Només pujar al faristol va dir que votaria NO a una investidura que va insistir una vegada mes era una farsa i que Sànchez havia fet servir per la seva supervivencia personal.
Pablo Iglesias va voler treure ferro a la picabaralla amb el Psoe dels darrers dies fent menció a l' inici del discurs del seu petó amb Xavier Domènech, imatge que ha donat la volta al mon. Ja seriosament va dir que votarien NO però de la mateixa manera deixava la ma estesa i convidava al Psoe a començar a negociar un acord per fer un govern d' esquerres.
Rivera va centrar el seu discurs carregant contra el PP i Rajoy. Al líder de C's se'l veia força enfadat perquè Rajoy no ha contestat les cartes i trucades que li ha fet. Rivera segueix defensant que de les mesures que contempla l'acord amb el Psoe, el PP en podría asumir el 90%. ( Curiosament el Psoe diu que de les 200 mesures de l'acord, 140 0 150 son assumibles per les esquerres.). A les formacions d'esquerres els va dir que ja que no votarien "SI" que almenys s' abstinguessin per tal que Espanya pugui funcionar.
Per Esquerra Republicana va parlar aquesta vegada Gabriel Rufiàn que amb el seu to tranquil i pausat va demanar a Sànchez que tingues mes amb compte el parer dels catalans expressat a les urnes el 27 S. També va advertir al Psoe que ni el PP ni C's son bons socis de govern si realment volen fer un govern de progrés i canvi. En excedir-se del temps estipulat per a cada grup, Patxi Lòpez va advertir-lo dues vegades i al final li va "tancar" el micro. Val a dir que Sànchez i Rajoy també es van excedir en el seu torn i en Patxi no els hi va dir res. ( No vull deixar passar l'oportunitat de destacar el fet que La SextaTV que va retransmetre el debat en directe, va tallar per anar a publicitat just quan començava el torn de paraula de Rufiàn. Després la que manipula es TV3 oi Evole & cia.) El debat va continuar amb la intervenció de la resta de grups on un a un anaven explicant a Sànchez els seu vot negatiu amb l'excepció abans esmentada de Coalició Canaria.

               La sessió va transcorre en un clima mes distès que la de dimecres passat fins que un cop acabats els parlaments dels diferents grups, Girauta de C's va demanar la paraula al president de la Congrés perquè s' havien sentit ofesos quan Rufiàn els ha catalogat com un partit que no condemna el franquisme. Va començar aleshores una discussió envers si el reglament del parlament permetia aquest torn de rèplica o no entre Girauta i Lòpez. Al final Girauta va poder dir que la afirmació de Rufiàn era mentida dient que si han condemnat el franquisme. A Catalunya ja estem acostumats a aquests numerets de C's i a les seves mentides però a Madrid encara no. (Ja els coneixeran ). Rafael Alonso del PP va entrar en la discussió posant amb dubte que aquesta intervenció s' ajustes al reglament. Van ser uns minuts de retrets i discussions impropia d' uns parlamentaris que se suposa han de governar un país, i mes en ocasions com aquesta en que alguns ho hauran de fer plegats. Tardà també va voler ficar cullerada i a tothom li va quedar la sensació que la cosa se li escapava de les mans al president del Congrés que finalment va aconseguir posar pau. Va haver de cridar a l' ordre a Joan Tardà que amb els companys d' ERC van fer un conat d' abandonar l' hemicicle.

                 Un cop restablerta la pau es va procedir a la votació que va donar el resultat esperat de 131 vots afirmatius i 219 vots negatius. Havia fracassat doncs l' intent de Sànchez de fer govern. Ara caldrà veure com segueixen les negociacions i entre quines formacions per evitar les noves eleccions que tothom diu que rebutja. Veurem si el Psoe trenca l' acord amb C's, que com ja es preveia no ha servit de res, i s' acosta a les formacions d'esquerres tal i com li demanaven Podemos, IU, i Compromís amb la premisa de que necesiten comptar si mes no amb l' abstenció dels partits catalans.

                 En política res no es impossible i sovint les coses no son com semblen, però aquesta setmana s' han ensorrat molts ponts i les formacions hauran de treballar de valent per refer-los. Veurem si algú es capaç d' aconseguir els suports necessaris perquè el rei el proposi per fer govern. Rajoy no ha llençat la tovallola i Sànchez malgrat el fracàs en el seu intent tampoc sembla disposat a renunciar a res, especialment ara que sembla que s' ha guanyat la confiança dins el seu partit. A partir d' ara comencen dos mesos fins el 2 de maig, data en que es convocarien noves eleccions.


                                                                                                    Ànec  Lluc

                 

dijous, 3 de març de 2016

Investidura Sànchez : Round 1 : "NO"...

                                                                               

               Ahir dimecres 2 de març va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid la primera votació d' investidura de Pedro Sànchez. No ho va haver sorpreses i com era d'esperar i el Psoe de Sànchez només va aconseguir el vot favorable dels 40 diputats de C's fruit de l' acord a que van arribar les dues formacions la setmana pasada. Així doncs el resultat va ser 130 "SI" v.s. 224 "NO" i una abstenció. Malgrat que el resultat no va ser cap sorpresa, si ho va ser però el caire una mica "Barroer" que va tenir el debat previ a la votació.

               El primer en prendre la paraula va ser Mariano Rajoy, en resposta al discurs que el candidat Pedro Sànchez havia fet dimarts a la tarda.
Rajoy va començar el seu discurs amb actitud chulesca, irónica i prepotent cualifican aquesta investidura de farsa i a Sànchez d' haver enganyat al rei en acceptar l' encàrrec de formar govern saben que no tindria els suports necessaris. Rajoy va fer servir algunes expressions que ratllaven l' insult, cosa que va fer enfadar a la "bancada" socialista i al propi Sànchez que si be va començar amb to conciliador, al final tant Rajoy com Sànchez van entrar en desqualificacions i retrets personals.

                Amb l' ambient ja caldejat entre PP i Psoe va arribar el torn de Pablo Iglesias que en la seva primera intervenció feia mes l'efecte que estava fent un discurs de "campanya electoral". Va ser molt crític amb el pacte Psoe-C's i va acusar al Psoe d'haver-se entregat en mans d' un Rivera que al mateix temps esta demanant al PP que s' afegeixi al pacte. A la réplica Sànchez va convidar Iglesias que Podemos presenti propostes que no estiguin al pacte amb C's per incorporar-les, cosa que Iglesias va rebutjar, i va ser a partir d' aquí va ser quan es va iniciar una picabaralla entre Iglesias i els socialistes que el van esbroncar quan aquest va demanar Sànchez que no fes cas a Barons del seu partit com Felipe Gonzàlez, que per cert tenia les mans tacades de "Cal Viva", fent referència a l' època dels Gal. L' esbroncada des de la bancada del Psoe va ser general i Patxi López va haver de posar calma i cridar a l' ordre a socialistes i al propi Iglesias. Aquesta picabaralla fa molt difícil un futur pacte entre Psoe i Podemos tot i que tots dos han acabat dient que deixen la "ma estesa" a possibles acords.

                El tercer a parlar va ser Albert Rivera. Després d' un inici força "agre" i "dur", Rivera va voler posar una mica de pau fent un discurs pausat i tranquil recomanant a Psoe i PP que el que cal ara es posar-se a treballar per "salvar" Espanya, i això ho va fer extensiu a la resta de forces de la cámara. Si va demanar però a Rajoy que potser hauria de fer un pas al costat perquè no creu que sigui ell qui pugui liderar el nou projecte juntament amb C's i Psoe, fent al·lusió concreta a la Gran coalició que sembla que es el que realment interesa al partit de Rivera. Va fer una crida a la unitat d' espanya i per acabar va demanar a totes les formacions que si no es volen sumar al pacte almenys que no posessin pals a les rodes perquè espanya s'ha de posar a funcionar. Sànchez en el torn de replica li va agrair el suport i el va "ensabonar", justificant l'acord de govern "por el bien de España y los españoles".

                 Pel que fa als partits catalans, ERC i DL li van retreure que de d' un primer moment Sànchez hagués manifestat que amb els "separatistes"que volen trencar Espanya no tenia ni tan sols res a negociar. Pedro Sànchez esta tancat en banda i s' atrinxera darrera la llei i la constitució per impedir qualsevol possibilitat de referèndum a Catalunya. L' acord amb C's encara fa mes difícil ni tan sols el diàleg. Cal destacar que Tardà va estar immens quan per acabar els seu discurs va dir a Sànchez que si ell havia de ser el proper president español, li sabia greu pels que es queden a Espanya perquè nosaltres marxem". Va ser sens dubte una de les frases del dia. De igual manera, una de les imatges del dia va ser el "petó a la boca"que es van fer Pablo Iglesias i Xavier Domènech quan aquest baixava del faristol en acabar el seu discurs.

                 La resta de formacions, van manifestar que també votarien NO, perquè el Psoe havia triat pactar amb la dreta enlloc de fer-ho amb l' esquerra. Sànchez repetia una i altre vegada que una alternativa d'esquerres no sumava prou, perquè en tot cas calia l' abstenció de DL i ERC i mai deixaria que el govern d' espanya depengui de partits que volen trencar la unitat d' espanya. Per aquesta raó demanava a les forces d'esquerres posibilitar un govern del "Canvi" que es el que la gent havia demanat a les eleccions del 20 D.

                 Així les coses no sembla que a la segona votació del dia 4 hi hagi algun canvi que faci  variar el resultat. Tal com esta la cosa i després de lo que s'han dit avui al congrés, no sembla gaire possible que Podemos faciliti a Sànchez ser president. Al PP tampoc el veig molt predisposat a donar-li suport. Per tant l' escenari que sembla tenir mes possibilitats son unes noves eleccions malgrat que ningú les vol. ( O això diuen tots.).
Un altre escenari possible podria ser que al final es fes la Gran Coalició PP-Psoe-C's amb una abstenció de PP o Psoe, cosa que decidirien les enquestes, tot i que sembla prou difícil que un dels dos grans faci el "sacrifici". Veurem que pasa a partir del 7 de març quan tot torni a començar....O no.


                                                                                                         Ànec  Lluc

dimarts, 1 de març de 2016

Fer fora Rajoy no es suficient.....

                                                                               

                Avui Pedro Sànchez farà el discurs d' investidura per veure si aconsegueix els suports necessaris que a hores d' ara encara no te. Per fer-ho imagino que seguirà apelan a un govern del canvi. El Psoe ha volgut vendre des d'el mateix moment que el rei Felip VI li va encarregar fer govern que ells farien el govern del canvi per poder fer fora Rajoy. Ja en campanya un dels eslògans dels socialistes era aquest, " Fer fora Rajoy". Es cert que un primer pas pel canvi es fer fora Rajoy però malauradament Sànchez s`ha equivocat al triar al "soci" per fer-ho possible. En el seu afany d' arribar a la presidència va menysprea i deixar de banda les formacions independentistes catalanes rebutjant fins i tot la seva abstenció, malgrat que la seva intenció era formar un govern d'esquerres i l'abstenció de DL-ERC era del tot necesaria per aquest govern d'esquerres.

               Per acabar-ho d' arrodonir Sànchez va tenir molta pressa a signar un acord de govern amb C's que segons el mateix Sànchez va mes enllà de l' investidura fins i tot si aquesta no acaba de tirar endavant, perquè només amb C's només sumen 130 escons, molt lluny de la majoria fins i tot de la majoria simple. Totes les altres formacions al Congrés des de Podemos al PP ja han dit que votaran NO a Sànchez i per tant l' investidura sembla poc probable si no impossible.

                El Psoe ha buscat el suport d' altres formacions al seu acord amb C's presentant-lo com una proposta de govern reformista i de progrés. Ahir dilluns, 24 hores abans del debat d' avui i després de que l' acord amb C's hagi estat ratificat per la militancia i pel Comité executiu del Psoe, Sànchez va oferir una última oferta "personalitzada" a cada una de les formacions que volen un "canvi"al govern. IU, Compromís i les diferents confluències territorials han rebutjat aquesta oferta i Podemos l' ha titllat de pressa de pel i poc seriosa. El Psoe per la seva banda segueix defensant que els que volen el canvi han de triar entre fer president a Sànchez o permetre que ho segueixi essent Rajoy. Oscar López, portaveu del Psoe al senat va dir que qui de veritat vulgui el canvi ha de votar Sànchez i un cop sigui president ja es podrà negociar el que calgui. Dona a entendre que pel Psoe el canvi es només fer "fora Rajoy" i no es això. El canvi real ha de ser aquell que desfaci tot allò que ha dut a terme el PP aprofitant els 4 anys de majoria absoluta. El canvi real ha de ser aquell que escolti les demandes de la gent. El canvi real ha de ser aquell que retorni tots els drets que s' han perdut en els darrers anys.

               Si no hi ha sorpreses d' última hora Sànchez no aconseguirà ser investit president ni en primera ni en segona votació i per tant a partit del dia 6 de març haurà de començar un altre tanda de negociacions. Alguns pensen que el Psoe tornarà a seure amb Podemos i les forces d' esquerres però jo soc dels que pensen que el que arribarà sera la gran coalició PP-Psoe amb C's de "lligam". També es probable que s' hagi d' anar a noves eleccions.

   
                                                                                               Ànec  Lluc