Pedro Sànchez : ! Vull ser president ! ....

                                                                               

              Aquesta setmana Pedro Sànchez farà el discurs d'investidura al congrés dels diputats tot i que a dia d' avui encara no te lligats els suports necessaris per aconseguir ser escollit president. De moment només compte amb els 90 escons del Psoe, i els 40 de C's fruit de l'acord signat la setmana passada amb Albert Rivera. A aquests 130 cal afegir al de Coalició Canaria que sembla favorable a aquest acord. Aquest cap de setmana el Psoe ha fet una consulta entre els seus militants per veure si les bases son favorables a l' acord amb C's. La consulta que ha tingut una participació de poc mes de la meitat dels militants, concretament un 51'6 % dels quals un 78% s'han mostrat favorables a l'acord. A Catalunya però la participació ha estat mes baixa i amb prou feines ha superat el 31%. Val a dir que la pregunta de la consulta era força ambigua i en cap moment es mencionaba a C's com part de l'acord si no si aprovaven l'acord amb diverses forces polítiques per conformar un govern progresista i reformista. Aquest dilluns el Comité Executiu del Psoe ha ratificat i validat el resultat de la consulta tot i que aquesta no era vinculant.

               Pedro Sànchez ha sortit reforçat si mes no dintre del propi partit i 24 hores abans del debat d'investidura ha ofert a les formacions d' esquerres una proposta que segons el mateix Sànchez vol que vagi mes enllà de l' acord signat amb C's. Aquestes propostes son personalitzades per cada grup. Les propostes que ha fet arribar a Podemos, Esquerra Unida, les Confluències o Mareas i a Compromís tenen a mes d' unes propostes bàsiques unes altres personalitzades basades en els programes de les diferents formacions. Propostes "a la carta". Pot semblar una broma però no ho es. Sànchez espera així que si no pot aconseguir el seu vot favorable almenys facilitin amb una abstenció la seva investidura per fer el que ell anomena "govern del canvi". Per cert de referèndum a Catalunya ni en parla ni s'espera que en parli.

                Rivera s'ha afanyat a dir que no donarà suport a res que no estigui escrit en el document signat per Psoe i C's i amenaça amb trencar l' acord si el Psoe vol afegir alguna cosa a canvi del vot favorable d' algun altre partit. Això afegeix llenya al foc que crema des de el mateix dia de la firma de l'acord, amb declaracions contradictorias entre Sànchez i Rivera sobre el contingut del document signat. Mentre el Psoe afirma que la reforma laboral es deroga " de facto", C's ho nega rotundament. De fet al document només cambien alguns articles però no parla de derogar res. Ni tan sols la llei mordassa. L' acord mes que un programa de govern es una declaració d'intencions perquè no aporta xifres ni dades concretes ni tampoc diu com es desenvoluparan.

              No sembla però que finalment Sànchez aconsegueixi els suports necessaris per sortir investit president ni en primera ni segona votació i per tant mes enllà del 5 de març tot començarà de nou. Aquesta vegada però el rellotge ja esta en marxa i si cap partit es capaç de formar una majoria suficient per fer govern, anirem a eleccions al juny. De tota manera haurem de veure com es desarrollen els esdeveniments perquè, "mai pots dir blat, fins que es el sac i ben lligat", i en política ni aleshores.


                                                                                                    Ànec  Lluc

Sànchez-Rivera :el "Dream-Team" per no res....

                                                                               

               Sempre s'ha dit que la política fa estranys companys de llit. No fa gaire a Catalunya varem veure com la CUP donava suport al govern de Junts Pel Si - tot i que va ser en l'últim moment i a empentes i rodolons - .

                A Espanya ho hem vist aquesta setmana amb l' acord que han signat Psoe i C's, acord a que van arribar a les dues de la matinada de dimarts segons van explicar Sànchez i Rivera. Pedro Sànchez que va explicar en roda de premsa els termes de l'acord, va "convidar" a Podemos i a altres forces polítiques a sumar-se a aquest acord. Es dona la circumstancia de que la tarda abans l' equip negociador dels socialistes havia estat reunit amb Podemos, IU i Compromís per tal de fer un govern d'esquerres. Aquesta reunió havia acabat sense cap acord però amb la proposta de tornar a reunir-se. Alberto Garzón ha declarat que malgrat els rumors de pacte amb C's els socialistes els van asegurar que tot i que existien converses, no hi havia res definitiu. 36 hores després i davant la sorpresa general van anunciar l'acord que segons Sànchez no es només un acord per la investidura si no que va mes enllà. Es un acord de govern si finalment aconsegueixen el suport d' altres formacions polítiques del tot necessaris, perquè Psoe i C's només tenen 130 escons.

                Sànchez en la seva roda de premsa i davant les insistents preguntes sobre els suports necessaris va dir que confiava en que Podemos pogués afegir-se a l' acord, si mes no amb una abstenció però la formació de Pablo Iglesias es va aixecar de la taula donant per trencades les negociacions. Poc després era IU i desprès Compromís van dir que no donarien suport a un govern on hi estigues C's que es la marca blanca del PP. ( Cal recordar que el propi Sànchez va qualificar C's de ser un partit de dretes).
Arran d'aquesta ruptura de les negociacions, Hernando, portaveu del Psoe va acusar a Podemos de mentir respecte de les causes que va fer servir Iglesias per trencar les negociacions. Va dir que els termes de l'acord eren assumibles per la formació lila, i que no entenien el seu rebuig a un govern socialista, cosa que facilitaria que Rajoy tornés a governar.

                 Pel que fa a l'acord en sí, hi ha hagut tota mena de discrepàncies a l' hora d'explicar els termes del mateix. En un primer moment el Psoe mantenía que es derogava la reforma laboral, la llei mordaza i la llei Wert, tot i que després va haver de desmentir-ho tot ja que des de C's explicaven que no es derogava res si no que es modificaven alguns articles. Un d' aquests articles es el que abarateix la indemnització per acomiadament i redueix els tipus de contracte laboral a dos: un fix i un altre temporal, que ara s'anomenarà d'un altre manera. També s' eliminaran les diputacions i es crearan els consells provincials. Això fa pensar que quan es parlava de "govern pel canvi" es feia referencia al canvi de nom.
Per acabar d' embolicar la troca resulta que si vas a les pagines web de Psoe i C's et trobes que la forma com esta redactat l'acord es diferent d'una pagina a l'altre. Preguntats els partits per aquestes diferencies argumenten que això es perquè s'han fet interpretacions distintes del text però que el fons es el mateix.
Des de l'executiva del Psoe es diu que l' acord te el 80% del programa dels socialistes, que es el mateix que diuen des de les files taronges. Rivera ha afegit que aquest acord el podría subscriure en un 90% el Partit Popular. Des de les files populars però ja han dit que votaran NO a qualsevol investidura que no sigui la de Rajoy.

                Amb tot i des de dimecres fins dissabte els militants del Psoe estan cridats a votar si aproven o no aquest acord mitjançant una consulta que no es vinculant, però que si es tindrà amb compte per prendre la decisió final. ( Donat que l'acord ja esta "dat i beneit"no se si es podran fer enrere en cas d'un resultat negatiu de la consulta.). Val a dir també que la pregunta que s'ha fet publica que es fara als militants es enganyosa. Se li pregunta al militant si "esta d'acord amb la proposta d'acord que han fet a diferents formacions polítiques per conformar un govern reformista i de progrés". Per començar la única formació amb qui han acordat es C's - a qui no es menciona - i un esco de Coalició Canaria. Amb aquests suports no arriben enlloc perquè només tenen 90+40+1=131.
Per tant i  malgrat Pedro Sànchez digui que es que no entenem res els números son prou clars. Un cop descartats els independentistes pel propi Sànchez, i la negativa de Podemos, només li queda el PP - tot i que també ha dit que no -, i un govern Psoe + C's + abstenció del PP es de tot menys reformista i de progrés. Per tant dubto molt que el pacte Psoe-C's aconsegueixi mes suports i vagi a algun lloc.

                 Molts veuen com una estrategia de campanya aquest acord però si es així crec que el Psoe s'ha equivocat i ho pagarà a les urnes. No se com s' agafaran els votants socialistes que Pedro Sànchez hagi escollit per fer un pacte a C's després de tot el que va dir en campanya. De Rivera ens podíem esperar que acabes pactant amb qui havia dit moltes vegades que no ho faria però que ho faci el Psoe pot significar la seva desaparició. El Psc ha sortit en defensa del pacte i s`ha hagut d'empassar que del tema català no hagin acordat altre cosa que mai hi haurà un referèndum a Catalunya. La reforma de la Constitució es un brindis al sol perquè son necessaris els 2/3 del congrés i ni tan sols son capaços d' assolir una majoria per fer govern. Iceta ha dit que malgrat que no surt en el document de l'acord, esta convençut que en el discurs d' investidura de Sànchez si fara esment a Catalunya oferint d' entrada els 23 punts que Mas va demanar a Rajoy. Estarem atents a la votació d' investidura del dia 2 de març, en primera ronda i el 5 en segona a veure com acaba tot aquest "teatre".


                                                                                                      Ànec  Lluc

Vaga general de 1932: Revolució anarquista a l' Alt Llobregat i el Cardener...

                                                                               

              La dictadura de Miguel Primo de Rivera ( 1923-1929), no va solucionar la greu crisi econòmica i social i a mes generà enfrontaments amb l' exercit. L' augment del deute públic i la davallada de la cotització de la pesseta juntament amb l' oposició generalitzada d' amplis sectors de la societat, van fer caure el govern i al dictador a exiliar-se. El general Berenguer i després el govern de l' almirall Aznar van intentar fer un govern de concentració per donar continuïtat a la monarquia. Aquesta continuïtat la va plantejar mitjançant un complex procés d' eleccions en el qual se succeïen eleccions municipals, provincials i estatals. A tota Espanya guanyen les esquerres i donat que no era previsible un canvi de règim immediat, la classe treballadora no volia deixar passar l'oportunitat d' acabar allò que havien iniciat. Barcelona i Eibar van ser les dues primeres ciutats en proclamar la República. Pocs dies després el cap del govern provisional Alcalà-Zamora proclamà la II República.

               La II República arribà en un moment dolç entre el republicanisme i l' obrerisme, el catalanisme i l' anarco-sindicalisme va permetre a les candidatures republicanes d' esquerres assolir amb èxit el poder en la majoria de municipis catalans i a les grans capitals de l'estat, al govern de la Generalitat i al espanyol. La situació econòmica però no era gens favorable i des de l' ensorrament de la borsa nord-americana del 1929 i la crisi castigava tot el món occidental. L'atur creixia i el ministre d' obres públiques estimava en mes de mig milió el nombre de treballadors parats. Això va fer creixa la desconfiança envers els partits progressistes que s'havien pronunciat per un model reformista que pretenia transformar i modernitzar la societat espanyola. El 29 d' octubre de 1931 les Corts van aprovar la Llei de defensa de la República per assegurar la continuïtat del nou règim davant les amenaces dels anarco-sindicalistes de la CNT. Els obrers i camperols que volien reformes mes radicals començaven a mostrar el seu descontentament i van començar vagues arreu on eren freqüents els enfrontaments amb les forces d' ordre. La CNT, empesa pels elements mes radicals estava decididament a favor d' un esclat revolucionari general i maldava per fer-lo el mes aviat possible. ( El meu avi Miquel Bejerano i Crespo, miner, era aleshores president de la Junta Local de la CNT a Súria, escollida el 3 de maig de 1931 ).
                                                                                                                                                                           
           El dilluns 18 de gener de 1932, els treballadors tèxtils del Berguedà es declaren en vaga perquè la patronal no compleix els acords pactats prèviament. Els vaguistes recorren els carrers de Berga i entren en alguns comerços, apoderant-se de productes alimentaris. La protesta es transforma en vaga general. L' endemà els miners de Fígols declaren vaga general revolucionaria i s'apoderen de les armes del sometent i la guàrdia civil es veu incapaç d'aturar-los. Es proclama el comunisme llibertari. Els dies següents la vaga s' estén a tota la conca del Llobregat i el Cardener i arriba a poblacions com Balsareny, Sallent, Navarcles, Cardona, Súria, Sant Vicenç de Castellet i Manresa. A Súria i Cardona els revolucionaris s'apoderen dels Ajuntaments d' on retiren la bandera Republicana i fan onejar la bandera negre i roja, tallen algunes línies de ferrocarril i després de prendre les armes al sometent proclamen la revolució social. En alguns llocs s'aboleix la moneda i es compra per mitjà de vals. Els revolucionaris pensaven que la vaga s' estendria per tot el país i es proclamaria el comunisme llibertari a tot l'estat.
Les autoritats pensen que els revolucionaris volen atraure forces de Barcelona amb la intenció de donar un cop a la capital. Davant els rumors de que es vol declarar una vaga general a Barcelona s'intensifica la vigilància i es produeixen algunes detencions.

               Manuel Azaña, ministre de la guerra diu al congrés que: " La vaga es un dret però l'ordre es un dret i he donat l' ordre a les tropes que solucionin el conflicte". A tal efecte surten cap a Manresa forces de l'exercit i la Guàrdia Civil procedents de Saragossa, Lleida i Girona. El comandament de les forces s' instal·là a l' Ajuntament de Manresa i es desplega als pobles revoltats. Tret d' alguns avalots no gaire importants els militars esclafen el moviment revolucionari.

Tropes republicanes entrant a Súria

               A Súria concretament es van traslladar quatre companyies de la guarnició de Lleida que van entrar pel barri de Fusteret on van trobar una barricada i van haver de continuar a peu. En arribar a les mines foren detinguts uns quants homes armats amb pistoles. Un d'aquests homes va manifestar al comandant de les tropes que si la revolta no ha triomfat a tota espanya s'entregarien perquè no volien entrar en un enfrontament sense cap ni peus. El comandant li digué que tornès al poble i s'encarregues de treure la bandera negre i roja de l' Ajuntament i que fes entregar les armes a tothom que les tingues. El 22 de gener el governador civil diu que a Súria gairebé la totalitat dels revoltats han entregat les armes. El Sindicat Únic ( CNT es dissolt i son detinguts els caps del moviment fracassat). El dissabte 23 de gener la normalitat es absoluta i els treballadors han tornat a la feina. Malgrat això les tropes es van quedar una temporada vigilant les carreteres i per circular calia un permís especial.

Vaguistes detinguts per la Guàrdia Civil

               A tots els pobles on hi van haver la vaga general un total de 214 treballadors van ser detinguts i alguns van ingressar a la presó de Manresa, altres a la Model de Barcelona i alguns foren deportats a les possessions espanyoles d' Africa. Molts treballadors van ser acomiadats i desnonats dels pisos que ocupaven, donat que eren propietat de les mines o les fabriques on treballaven i es va produir una important rebaixa de salaris.



                Aquesta revolta tot i que efímera va ser molt mes que una revolta. Va ser l' exemple de les diferencies entre el sindicalisme i l' anarquisme. Volia mostrar l' esgotament d'una classe obrera decebuda amb la República que tot just feia un any que s' havia proclamat. Va ser un somni que durant cinc dies va fer sentir l' emoció de que es podia tirar endavant una revolta per canviar el sistema, tot i que al final signifiques la decepció de veure-la fracassar i els seus promotors eren empresonats i escampats lluny dels seus pobles.
Frederica Montseny, ( Madrid 1905 - Tolosa 1994 ), que fou la primera dona ministra d' Espanya durant la II República i membre de la CNT va descriure la lluita com "la vida de una flor es tan breve como esos cinco dias de anarquia en Cardona, Berga, Fígols, Súria i Sallent". Van ser cinc dies on es va forjar l'esperança d' un mon mes just.  

             
                                                                                                              Ànec  Lluc

                                                           

                                                                         
       
             

El PP es un Partit CorruPPte.......

                                                                               

              Malgrat que els dirigents del Partit Popular ho neguen per "activa i per passiva" la realitat es molt tossuda i gairebé cada dia es descobreix un nou cas de corrupció que els esquitxa. Els dirigents populars insisteixen que son casos aïllats que no tenen a veure amb el partit, que mes aviat consideren víctima d' unes quantes persones que han utilitzat el partit en benefici propi. Malgrat això sembla que s'ha acreditat per part dels jutges l' existència d' una caixa "B" al partit amb diners provinent de donacions de empresaris afins al partit. Aquesta caixa "B" es la que s'hauria fet servir per finançar il·lícitament el partit.

               Aquesta caixa "B" s' hauria descobert arran de la detenció de Luis Barcenas que va ser el tresorer del partit gairebé 10 anys. A Barcenas se li van incauta unes llibretes on hi havia anotades unes entrades i sortides de diner negre. Son els famosos "sobres" que presumptament feia servir el partit per "pagar" als diputats, senadors i altres membres del partit un complement salarial. En aquestes llibretes figuraven pagaments a Mariano Rajoy, Aznar, Cospedal entre altres membres de la cúpula del partit. No cal dir que tots ells han negat haver rebut cap "sobre" del partit, mes enllà de les retribucions oficials i legals. A Barcenas se li van trobar també comptes a Suíssa de 50M € aprox. que segons va declarar hauria obtingut de diversos negocis familiars. Barcenas va acabar a la presó de Soto del Real, i va ser llavors quan es va fer públic un whatsapp de Rajoy que deia " Luis se fuerte". Tothom va interpretar aquest missatge com una demanda de silenci cap a Barcenas. Cal recordar que Barcenas ja estava imputat pel cas Gurtel.
El cas Gurtel va posar al descobert una trama per aconseguir contractes públics a canvi de comissions mitjançant les empreses Easy Concept, Special Events i Orange Market totes elles dirigides per Francisco Correa. Aquest cas va afectar al Partit Popular de Madrid i València i entre els imputats hi han alcaldes i consellers de les dues C.C.A.A. Actualment aquest cas esta pendent de judici.
                                                                     
               A les Balears ha estat l' expresident Matas qui ha anat a parar a la presó imputat i condemnat per nombrosos casos com el Palma Arena, Ibatur etc. També esta involucrat amb els negocis d' Urdangarin que s'estan jutjant ara a Palma amb el cas Noos. De Jaume Matas, Rajoy havia dit que era l' exemple a seguir i que la seva política era la que volia per tota Espanya.
Hi han hagut casos també a Galícia, Andalusia, Múrcia, Castella-Lleó, La Manxa es a dir a tot arreu on manen. A Alacant el cas Brugal va destapar una trama d'adjudicació del servei de recollida de brossa i de llicencies d'obres que va arribar a enfrontar als dirigents locals i provincials imputats amb la direcció nacional.

               Tornant a Madrid el 2014 la guàrdia civil va detenir 51 persones entre polítics, alcaldes i empresaris dintre de la operació anomenada Púnica acusats d'atorgar serveis públics a diferents poblacions de Madrid a canvi de comissions. Entre els detinguts hi havia Francisco Granados ex-numero 2 del PP madrileny darrera d' Esperanza Aguirre. Aquesta setmana la policia ha tornat a registrar la seu del PP al carrer Genova de Madrid en busca de documentació relacionat amb aquest cas i finalment Aguirre que sempre havia dit que no sabia res de tots aquests casos ha presentat la dimissió com a presidenta dels populars madrilenys tot i que ha dit que no te cap responsabilitat directa en assumptes de corrupció.

                Fa pocs dies també i sota el nom d'operació Taula es posava al descobert una trama de corrupció que ha afectat a la diputació de València i ha estat detingut el seu expresident Alfonso Rus que ja va ser expulsat del PP al fer-se pública una gravació on s'escoltava com contava els bitllets de 500€ suposadament pel cobrament d'una comissió. També han estat imputats TOTS els regidors del grup popular de l' ajuntament de València excepte Rita Barberà per la seva condició de senadora i el seu aforament.

                 Al marge d'aquests casos que com es pot veure impliquen gairebé totes les C.C.A.A. cal afegir que sembla demostrat que les obres de reforma de la seu central del partit al carrer Genova on estaria inclosa la reforma del despatx de Rajoy, es va pagar amb diner negre i sense IVA. Un altre "detall" revelador es que dels sis tresorers que ha tingut el partit des de la seva fundació, cinc estan imputats i Barcenas ha passat dos anys a presó.
Aquests últims dies el PP ha estat imputat pel cas dels discs durs de l'ordinador de Barcenas que van ser esborrats abans de ser entregats al jutjat. En aquests discs durs hi haurien-segons Barcenas-copia dels rebuts i pagaments fets pel tresorer a membres del partit que tothom nega.

                  Sigui com sigui i malgrat es molt possible que moltes coses no puguin ser demostrades el cas es que el partit sense fa un "tuf" a podrit que "tira d'esquenes".Hi ha també altres investigacions en marxa per esbrinar el finançament de les campanyes electorals de polítics populars com son Cospedal, Aguirre o Rajoy......Com a ultima dada diré que Francisco Correa, cervell de la Gurtel, va pagar 32.452€ per diferents serveis d' enllumenat, parking, etc, al casament de la filla d' Aznar quan aquest era president del govern.


                                                                                                       Ànec  Lluc

La "IN-JUSTÍCIA" espanyola...Riure per no plorar..

                                                                               

             La justícia. Si ho busquem al diccionari trobarem que es un principi moral que inclina a "obrar i jutjar" respectant la veritat i donant a cadascú el que li correspon. Justícia es exercir i aplicar les lleis i drets per part dels organismes judicials i els tribunals.
Fins aquí sembla tot molt maco i just. Però pel que fa a Espanya aquesta justícia en els darrers anys, i quan parlo dels darrers anys em refereixo a després de l'arribada de la democràcia ), s'ha convertit en "in-justícia" al servei del govern de torn. Sovint sentim parlar de la separació de poders entre el poder judicial, el legislatiu i l'executiu però ara per ara, aquesta separació no existeix ja que el màxim òrgan de la justícia es el "Consejo General del Poder Judicial"i els seus membres son escollits pel Congrés i pel Senat, es a dir pels partits polítics, cosa que ja dona una idea de la seva independència política. El "Fiscal general de l'estat" que es l' òrgan jurídic que te constitucionalment encomanada la missió d'executar l'acció de la justícia en defensa de la legalitat i dels drets i la llei i vetllar per la independència dels tribunals. Aquesta independència queda en dubte quan aquest mateix fiscal es nomenat pel govern de torn.

               El Tribunal Suprem es el màxim òrgan del poder judicial a Espanya excepte en casos de matèria de garanties constitucionals on intervé el Tribunal Constitucional. Aquest Tribunal Suprem es l' únic que pot jutjar a les persones "aforades", que per cert a Espanya son moltes. També poden anular o ratificar sentencies d'altres tribunals de rang inferior. La composició d'aquest tribunal la decideix el rei a proposta del " Consejo general del poder judicial" que com ja hem vist abans es escollit per congrés i senat,

               El Tribunal Constitucional es l' encarregat de fer complir la constitució i es qui te la "ultima interpretació dels preceptes constitucionals assenyalant l' extensió i límits dels valors superiors com la llibertat, igualtat, justícia i pluralisme polític. Els seus dotze membres, com tots els altres tribunals espanyols son escollits a dit; quatre pel congrés, quatre pel senat, dos pel govern de l' estat i dos pel CGPJ, es a dir, els mateixos de sempre. Per tant la justícia pot ser moltes coses però independent no ho sembla gaire.
                                                               
               Capitol apart mereix la sensació que tenim una gran majoria de la societat de que la justícia no es igual per tothom. En justícia podem aplicar allò de "tanto tienes tanto vales"i no em refereixo només a la possibilitat de contractar mes i millors advocats si no al tracte rebut per l'administració de justícia.Només cal veure el tracte rebut per la infanta Cristina, d'actualitat ara mateix per l'inici del judici del cas Noos. En aquest cas fins i tot el fiscal ha actuat com advocat defensor i si no fos per la valentia que ha demostrat el jutge Castro, la infanta Cristina no estaria asseguda a la banqueta dels acusats. Altres jutges com Garzón o Silva no han tingut tanta sort, i han estat apartats de la carrera judicial per enfrontar-se a l' establishment. La feina de la justícia a Espanya també es molt feixuga i lenta i els processos judicials poden allargar-se anys  fins que surt el judici. Molts jutjats estan col·lapsats i son moltes les queixes de manca de mitjans que fan els funcionaris.

                Aquesta sensació de desori a la justícia es veu reflectida també en algunes sentencies que resulten inexplicables, ja no en el mon del dret si no que ni tan sols tenen sentit comú. Aquests darrers dies hem assistit a l'empresonament de dos titellaires perquè el seu espectacle de titelles fa "enalteix-ament del terrorisme ". Al mateix temps en un altre jutjat s'ha deixat en llibertat amb càrrecs a un monitor després d'haver-se confessat culpable d'abusos sexuals a menors. Es una justícia que de la mateixa manera que deixen en llibertat polítics corruptes que s'han endut milions d' euros de diner públic o que han "estafat"i "enganyat" a milers de persones quedant-se els seus estalvis, (cas Bankia ) , que engarjolen a un pare de família que ha refet la seva vida, per haver robat uns texans fa un grapat d'anys.

                Es una justícia que atorga al govern la possibilitat de concedir l'indult a qualsevol persona condemnada amb sentencia ferma. L'indult es una mesura de gracia mitjançant la qual el govern exclou el compliment de la condemna, tot i que els antecedents penals no desapareixen. En un principi estava pensat concedir-lo per raons humanitàries, de salut o per rehabilitació, però en els últims temps ha estat utilitzat per deixar en llibertat a "personatges" força rellevants d'aquest país. Així doncs, Felipe Gonzàlez va indultar al 1988 al general Armada condemnat pel 23 F, José Maria Aznar va fer el mateix el 1998 amb Jose Barrionuevo i Rafael Vera condemnats pel GAL, i José Luis Rodríguez Zapatero ho va fer el 2011 amb Alfredo Sàenz Abad, numero 2 del Banc de Santander. Ja que parlem del Banc de Santander no vull deixar de recordar que el que fou president de l'entitat Emilio Botin va crear l'anomenada "doctrina Botin" arran d'una resolució de 2007 del Tribunal Suprem que ratificava la decisió de l' Audiència Nacional de delimitar l' acció de les acusacions particulars i no permetre l' apertura de judici oral quan la fiscalia hagi sol·licitat l' arxivament de la causa. D'aquesta manera Botin i tres directius mes del Banc no van ser jutjats pel cas de les "cessions de crèdit". A aquesta "doctrina Botin" han volgut agafar-se els advocats de la infanta Cristina però no ha estat possible i al final ha hagut de seure a la banqueta dels acusats.
El govern de Mariano Rajoy va protagonitzar un dels indults mes escandalosos al posar en llibertat un "conductor suïcida"que va matar a un altre conductor al conduir per una autopista en sentit contrari. Afortunadament aquest indult va ser anulat pel Tribunal Suprem.

                 Durant el mandat de Rajoy i amb Gallardon com a ministre de justícia es va aprovar un avantprojecte de llei per apujar les taxes judicials. La finalitat d'aquesta pujada de taxes era segons el govern del PP disminuir la saturació dels jutjats evitant que arribin a judici els conflictes que es poden resoldre per altres vies. Segons l'oposició es limitar l' accès a la justícia de ciutadans amb pocs ingressos.

                                                                                 

                                                                    Ànec  Lluc

Sànchez es llença a intentar fer govern.....

                                                                               

              El Psoe s'ha llençat a intentar fer govern. Dimarts 2 de febrer i després de que Rajoy declinés per segona vegada l'oferiment del rei per fer govern,- de fet la segona vegada el rei no ha arribat a fer-li la proposta perquè ja se sabia que Rajoy no l' acceptaria -, el rei va proposar a Patxi López, president del Congrés, el nom de Pedro Sànchez perquè intenti fer govern. Pedro Sànchez va acceptar el repte i va tornar a deixar en evidencia la manca de responsabilitat de Mariano Rajoy al no acceptar ser ell qui intentes fer govern que es el que li pertocava al guanyar les eleccions.

              El mateix dimarts a la tarda en roda de premsa Pedro Sànchez va dir que agraia al rei l'oferiment i que entomava el repte amb ganes de poder fer un govern progressista, reformista i de canvi que es el que va demanar la societat espanyola a les eleccions del 20 D. Va estendre la ma a esquerres i dretes deixant clar que vol negociar amb tots els partits amb representació parlamentaria, excepte aquells que volen trencar la unitat d' espanya i naturalment tampoc amb el PP, tot i que va dir que si tenia la intenció de parlar amb tots ells. L' endemà va presentar l'equip negociador que ha quedat integrat per Jordi Sevilla, Rafael Ares, Meritxell Batet, Antonio Hernando, Jose E.Serrano i Maria L.Carcedo. També es va donar a conèixer el calendari de les negociacions amb les diferents formacions per negociar la investidura. Malgrat el que va dir de que parlaria amb tots els partits, tant ERC, DL, BILDU i el PP han quedat fora d'aquesta agenda. Val a dir però que ja va dir en la primera roda de premsa i ho ha ratificat al anunciar el calendari de negociacions que d' els partits independentistes, es a dir ERC, DL i BILDU no vol els vots i ni tan sols l'abstenció.

                Els resultats del 20 D van deixar un parlament molt fracturat i amb els escons molt repartits. Sànchez i el Psoe no ho tindran gens fàcil per sumar una majoria que faci possible la seva investidura com a president. La opció que buscarà primer Sànchez sembla que serà la de un govern amb C's i abstenció de Podemos, o potser un govern amb Podemos i abstenció de C's, però tant Podemos i C's han dit que cap dels dos donaria suport a un govern on hi participés l'altre. En el propi Psoe tampoc veuen amb bons ulls un govern amb Podemos. Per altre banda Sànchez ha dit diverses vegades que no vol ser presidents amb els vots independentistes ni amb la seva abstenció. Una gran coalició amb el PP, no crec que ho aprovessin les bases del Psoe. En fi que la cosa la te força complicada.

                  Sànchez no ho tindrà fàcil per fer govern perquè les pressions li vindran per tot arreu fins i tot del seu propi partit. No podem descartar però que Sànchez sigui prou conscient de la dificultat per aconseguir fer govern i ja estigui començant una pre-campanya electoral de cara a unes molt probables noves eleccions, cap el mes de juny. Això explicaria d'alguna manera el seu rebuig als partits independentistes, tot pensant que això li dona vots a la resta d' Espanya i dintre del propi partit socialista que no oblidem que el 8 de maig farà primàries per escollir secretari general i Sànchez no te assegurada la reelecció. Aquestes negociacions que sembla que seran difícils també poden servir per senyalar algun culpable a l'hora de justificar unes noves eleccions. Si fracassen les negociacions tots diran que no hi ha hagut acord per culpa de l' altre. (D' això en tenim una bona experiència els catalans ). De tota manera haurem d'esperar tres setmanes o un mes, que es el temps que va dir que necessitaria, per veure com acaba tot això.


                                                                                                        Ànec  Lluc

             

El Psoe sembla "Can 60".....

                                                                       

                                                             


                 Avui dilluns i després de que el cap de setmana passat se celebres el Congrés Confederal del Psoe s' han filtrat a la premsa algunes de les discrepàncies que van haver-hi entre els anomenats "barons" o pesos pesants del partit i Pedro Sànchez, que tot i ser el secretari general no sembla que compti amb gaires suports, si mes no de la direcció del partit. Val a dir que aquestes filtracions han sortit perquè algun dels assistents a la reunió les va gravar i ha tingut interès en que es facin públiques. Durant tota la setmana les "velles glories" del partit havien deixat anar la seva opinió sobre pactar amb Podemos, ja que els veuen com l' enemic que poc a poc els va esgarrapant vots i va ocupant el seu lloc en la política espanyola. Una defensora d'aquesta tesis es Susanna Díaz que ha arribat a dir que la proposta de Pablo Iglesias es humiliant pel Psoe. Per altre banda els dirigents territorials del Psoe reiteren una vegada mes que no es pot pactar de cap manera amb partits independentistes, en clara referència a ERC-DL, encara que sense nomenar-los.

                  Susanna Díaz com es pot escoltar en una d'aquestes filtracions, li va retreure a Pedro Sànchez que el 20 D, el Psoe va treure els pitjors resultats de la seva historia i va ser incapaç de guanyar a un PP molt tacat per la corrupció i amb un govern nefast els últims quatre anys. Altres com Fdez. Vara va dir que potser ja es hora de negociar i es podia començar amb Ciutadans, amb una abstenció de Podemos. Aquesta es una de les opcions que te el Psoe de fer govern si finalment el rei li fa l' encàrrec a Sànchez. Cert es que no te gaires possibilitats de quallar perquè tant Podemos com Ciutadans han dit que no facilitaran de cap manera un govern on hi hagi l' altre.
L'altre possibilitat seria Psoe amb Podemos mes IU i Pnb, però aquesta opció faria necessària com a minim l' abstenció dels partits independentistes, però els mateixos socialistes han dit que no volen de cap de les maneres el seu suport.
També podrien fer tandem amb Ciutadans amb l'abstenció del PP, tot i que no sembla gaire fàcil que els populars s'hi avinguin, tenint amb compte que Rajoy no ha pogut ser president amb Ciutadans amb l'abstenció del Psoe.
Una última opció seria la "gran coalició" que han defensat els " Crístos Grossos", Gonzàlez i Aznar, però al Psoe descarten aquesta opció per no trair la promesa de "fer fora" Rajoy. Per tant l' embolic que hi ha a "can Psoe" es dels que pica fort.

                Per si faltes alguna cosa Pedro Sànchez es va treure de la màniga la decisió de que qualsevol acord que surti de les negociacions per formar govern haurà de ser ratificada pels militants en un referèndum intern per tal que després la direcció prengui la decisió adient. Sembla ser que el dia abans del Congrés, Sànchez s' hauria compromès a no proposar aquesta consulta a les bases, per lo que alguns membres de la direcció ho consideren una traïdoria al enfrontar a les bases amb els dirigents.

                 Mentrestant el Psoe amb tot aquest embolic va tirant pilotes fora pel que fa a una possible investidura de Sànchez i continua dient que qui ha de provar-ho primer es el PP de Rajoy, cosa que no sembla gaire probable perquè ja ha transcendit que si el rei li fa la proposta Rajoy la tornarà a rebutjar. Per tant ara per ara el Psoe no sap cap on anar perquè faci el que faci pot sortir escaldat. De moment esta guanyant temps tot i que ha dit que si el rei li encarrega fer govern no declinaran com ha fet el PP i ho intentaran. Que se'n surtin o no dependrà de la capacitat de negociació i de veure qui te mes pes al Psoe, si Pedro Sànchez o l' aparell del partit.


                                                                                                         Ànec  Lluc