diumenge, 31 de gener de 2016

El Comitè Confederal del Psoe ninguneja als independentistes : Prenem nota.....

                                                                       
                                                           


                Aquest dissabte 30 de gener s'ha celebrat el Comitè Confederal del Psoe on Pedro Sànchez ha presentat la seva proposta de govern, si finalment el rei Felip VI li proposa que intenti formar govern. Aquesta proposta es basa en la idea de que el PP ha de passar a l'oposició i el Psoe fer un govern progressista i reformista amb C's i l'abstenció de Podemos. Es a dir que, tot i que no ho ha dit, rebutja l'oferta que li va fer Pablo Iglesias de fer un govern d'esquerres que molts al Psoe han qualificat d'arrogant. Aquest govern ha dit que defensarà la unitat d' Espanya i aconseguirà una Espanya diversa i unida. Pel que fa a la qüestió catalana ha dit que vol fer un acord de regeneració democràtica per reformar la constitució aquesta mateixa legislatura.

               Sobre aquesta qüestió Iceta ha deixat clar en acabar el Comitè ha deixat clar que qui pretengui negociar la independència o un referèndum d'independència que s'ho tregui del cap perquè son coses innegociables. El president de l' Aragó Javier Lambàn ha dit que el Psoe no te cap intenció de mantenir cap tipus de contacte amb els partits independentistes catalans ni per aconseguir-ne l' abstenció. Ha declarat que si el Psoe aconsegueix l'acord a quatre amb C's, Podemos i IU, la posició que adoptin els diputats catalans d' ERC-DL seria irrellevant.
Aquí li he de donar la raó però de la mateixa manera, espero i desitjo que si no aconsegueix fer aquesta aliança a quatre, perquè algú es despengi i fruit d'una altre combinació de forces sigui necessària com a minim l'abstenció d' ERC-DL, aquests tinguin la dignitat d'engegar-los a "pastar-fang"i els responguin amb un NO amb majúscules. Perquè no se quina cara se li quedarà al Pablo Iglesias quan després de rebutjar la seva oferta el Psoe li demani l'abstenció per fer govern amb C's tenint amb compte que C's ha dit que amb Podemos no van enlloc.

               Clar que si li falla aquesta proposta a quatre i no vol saber res dels independentistes catalans sempre li quedarà la opció de fer govern amb C's i l'abstenció del PP, que potser es el que volen fer en realitat al Psoe, però primer han d' esgotar altres possibilitats de cara a la galeria. Recordem que els "barons" prefereixen fins i tot una "Gran coalició" amb el PP que un govern amb Podemos. Tot i que amb C's i l'abstenció del PP també en tindria prou, caldrà veure com respon el PP a una proposta que ells han presentat al in-reves - es a dir govern del PP amb C's i abstenció del Psoe- i que els socialistes han rebutjat.

              De tota manera i a proposta del propi Sànchez ( al mes pur estil cupaire ), qualsevol acord que es prengui haurà de ser referendat pels militants del partit. També s' ha decidit que les primàries a secretari general seran el 8 de maig on Sànchez sembla que es presentaria a la reelecció avançant al 22 de maig el Congrés que s'havia de fer al juny.
                                                                             

                                                                                                      Ànec  Lluc

dissabte, 30 de gener de 2016

El "Referèndum" de mai acabar .......

                                                                               
FER-LO  SERÀ  MES  DIFÍCIL  QUE  TROBAR-LO





             Ja fa anys que se'n parla del famós referèndum perquè Catalunya pugui decidir si vol ser un país independent o vol seguir dintre d' Espanya. Ha estat els darrers anys quan el desig  de fer aquest referèndum ha cobrat més força però cada cop que s'ha demanat l'autorització per celebrar-lo al Congrés espanyol, la resposta ha estat sempre que NO. Malgrat aquestes negatives el parlament català va acordar el desembre de 2013 fer un referèndum amb una pregunta "inclusiva" (per acontentar als partits que defensaven el dret a decidir, però no tant la independència.) que se celebraria el 9 de Novembre de 2014 i que en un principi havia de ser d'acord amb el govern espanyol. El Parlament de Catalunya va aprovar el 16 de gener una resolució per anar a demanar l'autorització per fer-lo al congrés de diputats de Madrid, amb 87 vots a favor i 43 en contra, cosa que es va fer el 8 d' Abril de 2014 i la proposta es va rebutjar amb 299 vots en contra i 47 a favor. ( Val a dir que la Constitució del 1978 atorga al congrés de diputats de Madrid la facultat de cedir les competències a les CCAA per celebrar referèndums. La raó de la negativa a cedir aquestes competències es que un referèndum per la independència afectaria la sobirania nacional i això s'ha de decidir entre tots els espanyols.).

               Arran d'aquesta negativa de cedir les competències a la generalitat per celebrar referèndums, CDC-ERC van tirar endavant una nova " Llei de consultes", on es pogués emparar la "consulta-referèndum" prevista pel 9 de 2014. Aquesta "Llei de consultes" va ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya", i el 19 de setembre de 2014 va ser aprovada per 106 vots de 135 al parlament de Catalunya, es a dir amb una amplia majoria. El 27 de setembre Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta per al 9 de Novembre. El govern espanyol, en aquest cas del PP, va portar aquesta convocatòria al "Consell d'estat" que va reunir-se de forma extraordinària en diumenge i va aconsellar presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, que ràpidament va deixar en suspens la "Llei de consultes", cosa que deixava en suspens automàticament la consulta del 9N. Finalment Artur Mas va trobar " in extremis" la manera de "posar les urnes" el 9N sense desobeir al TC. Va ser una consulta en forma de " procés participatiu", que van guanyar per golejada els partidaris de la independència. Aquest "procés participatiu" es va fer amb la col·laboració extraordinària de voluntaris i sense cens i les urnes van ser ubicades als centres escolars. Malgrat això Artur Mas. Irene Rigau i Joana Ortega estan imputades per desobediència.

              Després de la celebració d'aquesta consulta que ningú va reconèixer com legal i molt menys democràtica i fins i tot la van arribar a qualifica de "costellada" o "butifarrendum" moltes veus van començar a demanar a Artur Mas que avances les eleccions autonòmiques però que aquesta vegada tindrien un caràcter plebiscitari on els partits portessin al seu programa la opció de la independència. Aquestes eleccions haurien de ser el substitutiu del referèndum tantes vegades demanat com rebutjat. Del govern espanyol van seguir arribant amenaces de suspensió si es tenia la mes mínima sospita de que aquestes eleccions avançades no respectaven la llei i la constitució. Després de moltes discussions sobre les llistes úniques o no, candidatures sense polítics etc. finalment el 27 de setembre es van celebrar les eleccions on van guanyar les dues candidatures independentistes amb el 48% dels vots i 72 escons. Els contraris a la independència van aconseguir el 39% mentre que CSQP defensava el dret a decidir i el referèndum acordat, per tant ni SI ni NO, com ells mateixos deixa clar. ( Després s'han comptat els seus vots com del SI per uns i del NO per altres.). Sigui com sigui comptant escons va quedar un parlament clarament sobiranista amb 72 escons vs 63. La formació d'un govern a partir d' aquí ja es un altre historia.

              Pel 20 de desembre estaven convocades les eleccions generals al congrés dels diputats i a Catalunya es va generar el debat de si els catalans haviem d'anar a votar o no. La Cup va decidir no presentar-se. CDC i ERC ho van fer per separat al contrari que el 27 S que ho van fer plegats sota les sigles de "Junts Pel SI" amb membres de la societat i entitats civils. Per la seva banda la confluència d'esquerres "Catalunya si que es pot"- Icv,Euia,Equo i Podem- va decidir presentar-se amb "BcnEnComú" d' Ada Colau, sota el nom d'EnComú-Podem. Va ser precisament EnComú-Podem qui va defensar aferrissadament com una línia vermella la celebració del referèndum acordat amb Espanya per desencallar la situació de Catalunya. Van dir en campanya que malgrat si tenien els vots suficients tindrien grup propi al congrés comptarien amb la resta de vots de Podemos i la Marea Gallega i Compromís a València per fer possible aquest referèndum. No se sap si va ser per aquestes promeses o per la participació d' Ada Colau en campanya però el fet es que van aconseguir 12 escons, per 9 d' ERC i 8 de DL (CDC).

                Molt aviat però es va veure l'engany d' EnComú-Podem. De grup propi res de res perquè el reglament del congrés es força clar i no atorga diferents grups a una formació que s'ha presentat conjuntament en alguns dels territoris de l'estat. Per tant EnComú, Marea i Compromís s'havien d'integrar dins el grup de Podemos o anar al grup mixt. Compromís ha decidit anar al mixt mentre que Marea i EnComú s'han quedat amb l' Iglesias. Malgrat aquest primer reves Domènech, el cap de llista d' EnComú segueix insistint que el referèndum es possible perquè compta amb el suport de Podemos i espera aconseguir el del Psoe de Sànchez tot i que aquest hagi dit que la unitat d' espanya no es negociable.

                Poc després arribava la proposta de Pablo Iglesias on oferia un govern de coalició on demanava la vicepresidència per a ell i alguns ministeris per Podemos i per IU. A canvi, i a preguntes dels periodistes va dir que el referèndum a Catalunya no era una línia vermella i es podia parlar de tot. Va anunciar la creació del "Ministeri de plurinacionalitat"que previsible-ment recauria en algú d' EnComú-Podem (potser per compensar que no es farà el referèndum). Val la pena recordar que la constitució espanyola no permet fer referèndums que tinguin a veure amb la sobirania nacional i que per canviar-la fan falta 2/3 del congrés.

               Després de tot això surt Errejon i diu que creuen que el referèndum es la única via possible per desencallar la situació catalana i que malgrat Podemos farà tot el possible perquè no vulguem marxar també farà tot el possible perquè puguem votar. Clar que això ho diu quan parla per Catalunya perquè quan parla per la resta d' espanya o per al Psoe diu que estan disposats a escoltar qualsevol altre via que li proposin. (Si en proposen alguna ja no seria la 3ª perquè aquesta fa temps que esta morta.).

                 S'han quedat fora de la Mesa del senat, els han assegut al galliner, però segueixen insistint que el referèndum es farà. Ara ja l'han rebaixat una mica i han dit que es podria fer d'acord amb l'estat mitjançant l'article 92 de la constitució que permet fer referèndums consultius i per tant NO vinculants però que de totes maneres vulneraria els articles que "blinden" la sobirania espanyola. També s'ha arribat a proposar un referèndum per veure si s'ha de reformar la constitució per permetre fer després el referèndum català etc.etc.....i anar donant voltes a la pilota.


                                                                                                             Ànec  Lluc

dimecres, 27 de gener de 2016

Podemos o la cançó de l' enfadós ......

              A podemos li ha durat poc l'alegria pel " Ordago a la Mayor" que llençava al Psoe mitjançant una roda de premsa divendres passat a la sortida de la reunió amb el rei. Primer va haver d'aguantar que Pedro Sànchez no entomes be la seva proposta que alguns dirigents del Psoe van qualificar de xantatge al exigir la vicepresidència pel propi Iglesias i alguns ministeris mes per la formació. Resulta que quan esperava la trucada de Pedro Sànchez, aquest va fer saber que dissabte havia estat parlant amb Albert Rivera tot i que no va transcendir de que van parlar. Finalment va ser diumenge quan va ser el propi Pablo Iglesias qui va haver de trucar Sànchez desprès que aquest hagués fet un tuit dient que no l'hi havia agafat el telèfon. Van parlar 20 minuts però no van dir de que va anar la conversa. Pablo Iglesias va fer un tuit on deia que " informaria en breve".

               Dilluns al mati Pablo Iglesias i Iñigo Errejon deixaven veure el seu enuig perquè els socialistes no donaven el vist i plau a la seva proposta. Argumentaven que Espanya no es podia permetre mes aquesta situació de bloqueig davant l'emergència social que travessa el país. Cal recordar però que els de podemos ja venien enfadats pels pactes a la Mesa de congrés on acusen al Psoe d'aconseguir la presidència per Patxi López a canvi de cedir la majoria d'aquesta mesa a PP i C's. Al Senat la cosa es mes greu ja que podemos s'ha quedat sense representació a la mesa en detriment del PNB. Això venia a afegir-se a la polèmica que s'havia suscitat pels quatre grups parlamentaris que demanava Podemos per poder complir la promesa feta per les confluències a Catalunya, Galícia i València. Finalment i segons el reglament del congrés Podemos tindrà un sol grup, cosa que ha fet que la confluència valenciana s'hagi trencat i els quatre diputats de Compromís hagin acabat al grup mixt.
Qui si ha aconseguit grup propi després de alguns entrebancs i deliberacions han estat ERC i DL, la qual cosa ha encès encarà mes els ànims de la formació " morada" que ja comença a estar negra.

                 Per acabar-ho d'arrodonir avui s'ha fet la configuració del nou parlament i s'han repartit els escons on seuran els diputats si s'acaba investint un president i no es convoquen noves eleccions. En aquesta distribució a Podemos li ha tocat anar al "galliner" segons paraules del propi Iglesias. Efectivament han anat a parar a les ultimes files just darrera dels socialistes, C's, DL i PNB. Això no ha agradat gens a la gent de Podemos que ha qualificat el fet com el fruit del pacte PP-Psoe-C's a la composició de la Mesa del congrés.

                                                                       



                 Aquesta mala maror no es precisament l'ambient mes adequat perquè acabi quallant el pacte d'esquerres entre Psoe i Podem, però amb política mai es pot dir "blat fins que es al sac i ben lligat" i a Catalunya ho sabem per experiència propia i de no fa gaires dies. Ara comença una nova ronda de compareixences amb el rei i la setmana que ve veurem si algú es veu amb cor de fer govern, cosa que sembla que sera força difícil.

     
                                                                                                      Ànec  Lluc

                                                                 















               

dimarts, 26 de gener de 2016

L' oferta "enverinada" de Podemos......

                                                                       



                 Durant tota la setmana passada, el rei Felip VI va rebre als representants del partits amb representació parlamentaria al congrés per tal de proposar un candidat a la presidència del govern espanyol. Arran  dels resultats del 20D cap partit te assegurada la investidura ja que el parlament ha quedat molt repartit i fins i tot les aliances entre partits no son gens fàcils. Malgrat aquestes dificultats tot feia preveure que seria el partit popular de Rajoy qui intentaria la primera sessió d'investidura encara que no comptes amb els suports suficients per tirar-la endavant. Cal recordar que el PP necessita l'abstenció de Psoe i C's perquè Rajoy sigui escollit president.

                  De sobta, el divendres al migdia i mentre Pedro Sànchez era rebut pel Rei, Pablo Iglesias donava una roda de premsa per informar que en la seva compareixença amb el rei li havia comunicat la proposta de fer un govern d'esquerres amb el Psoe. Curiosament el Psoe es va assabentar d'aquesta proposta per boca del rei perquè la formació de Pablo Iglesias encara no ho havia parlat amb els socialistes. Pablo Iglesias va donar tota mena de detalls de la proposta en aquesta roda de premsa. Seria un govern d'esquerres progressista entre Psoe i Podemos i malgrat que va justificar-lo per l'emergència social i no per les cadires, no va trigar gaire a demanar una vicepresidència per ell mateix i quatre ministeris mes per Podemos i algun per "Izquierda Unida"que també formaria part d'aquest govern. Preguntat pel tema del referèndum a Catalunya, Iglesias va dir que no es una línia vermella i si el Psoe te una oferta millor estan disposats a escoltar-la. Per acontentar als d' En-comú-Podem va explicar  que es crearia el ministeri de plurinacionalitat per tal de defensar la diversitat nacional d' Espanya i el dret a decidir, ( o una cosa semblant ).
                 
                 La mateixa tarda de divendres i un cop acabades totes les compareixences Felip VI va anunciar la proposta de que fos Rajoy qui intentes formar govern en la sessió d'investidura. Rajoy va agrair l'oferiment però no l'acceptava perquè com va dir ell mateix encara no te els suports necessaris per ser escollit i donat que hi ha un altre formació que potser si els te, en clara al·lusió a la proposta de Podemos,  li cedeix la oportunitat tot i que no renuncia a presentar-se mes endavant si el Psoe no ho aconsegueix. Aquest anunci va deixar encara més descol·locat a un Psoe que encara no havia assimilat la proposta de Podemos.

                 Durant tot el cap de setmana s'ha especulat amb les possibilitats reals que te la proposta de Podemos. Cal recordar que a part de l'acord entre Psoe-Podemos-IU, necessitaria els vots favorables del PNB i almenys l'abstenció d' ERC i DL. A això s'ha d'afegir la poca disposició dels "barons" del Psoe a qualsevol pacte amb Podemos. Pedro Sànchez i l'executiva del Psoe no s'han volgut mullar i han dit que la obligació de Rajoy es provar ell primer la sessió d'investidura i que renunciar a fer-la ha estat un acte de covardia. El dissabte sembla ser que Sànchez va trucar a Albert Rivera, mentre que era Pablo Iglesias qui esperava que el truquessin. Sembla que al final, el diumenge a la tarda Pedro Sànchez i Pablo Iglesias van poder parlar però sense concretar en res.

                  Així doncs i donat que no hi ha cap formació en disposició de fer govern, el rei començarà aquesta setmana un altre ronda de converses per proposar un altre candidat. La proposta de Podemos, que alguns dirigents del Psoe han qualificat de xantatge, es una bona jugada per Pablo Iglesias ja que si el Psoe l'accepta, aconseguirà ser vicepresident i alguns ministeris, i si no accepta el Psoe quedaria com el dolent que no ha volgut fer fora Rajoy. Per la seva banda, Rajoy que no ha renunciat a intentar fer govern mes endavant esperarà que Sànchez fracassi per fer-ho.

                  ERC i DL per la seva banda haurien d'aprofitar l' oportunitat que tenen per posar tots els pals a la roda per la formació de qualsevol govern a Madrid. Son decisius en la proposta de Podemos perquè sense la seva abstenció els números no surten. I un govern de "gran coalició" PP-Psoe-C's seria un govern feble i amb moltes dificultats per governar. Els catalans hem de fer d'una vegada per totes allò que ens vagi be a nosaltres sense mirar si es "políticament" correcta ni fer cas a la crida de responsabilitat o respecta a la democràcia. Ens han menyspreat  moltes vegades i ara es l'hora de fer el nostre camí.......


                                                                                                Ànec  Lluc

                 

dissabte, 16 de gener de 2016

300 anys del decret de Nova Planta........... però de bon rotllo..

                                                                               

               Avui 16 de gener es compleixen 300 anys des de que Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta de Catalunya que seria l'expressió de l'absolutisme que encarnava el nou model d'estat borbònic. Aquest decret va ser promulgat a resultes de la desfeta militar i política de 1714 i va suposar una gran repressió contra Catalunya amb el desballestament de tota l'estructura institucional anterior. Va significar també l'annexió i assimilació al regne de Castella. ( Això desmuntaria la suposada convivència pacifica i en pau des de fa molts segles entre Espanya i Catalunya.).

               De fet abans que el de Catalunya, Felip V havia signat decrets molt semblants als diversos regnes peninsulars per tal de canviar la "supremacia de la llei" per la "voluntat reial". Per Catalunya va suposar la imposició de l'absolutisme reial per davant de les institucions constitucionals catalanes. Val a dir que va ser una imposició solida desprès de l'experiència dels regnes de València i Aragó. Aquests decrets tenien amb compte sobretot la voluntat del monarca i tenia els seus eixos principals en els nivells polític, fiscal i territorial. A nivell polític el poder era una jerarquia que anava des de el capità general als batlles i regidors. Fiscalment es va introduir l'impost del cadastre del rei, el cadastre personal i el ganancial. Territorialment s'introduïa la figura dels corregiments sota el comandament dels corregidors.

                A grans trets arran del Decret de Nova Planta de 1716 :

                * S' abolien las Corts i el Consell de Cent.
                * Es substituïa al Virrei per un capità general com ja va succeir a la Corona d' Aragó i es va dividir Catalunya en dotze corregiduries en substitució  de les vegueries.
                * Es prohibeixen els somatens.
                * S'estableix el cadastre que grava les propietats urbanes i rurals i els beneficis del treball, el comerç i la industria.
                * L'idioma de l' Audiència deixa de ser el llatí i passa a ser el castella.
                * El català deixa de ser llengua oficial i tots els documents han de ser redactats en castella i malgrat que el català es va seguir utilitzant en documentació i literatura no oficial, la majoria d'autors catalans de l' època van escriure la seva obra en castella.

                  Per tant l' aplicació dels Decrets de Nova Planta van significar la pèrdua de les institucions dels antics regnes de la corona d' Aragó i va transformar les corts castellanes en les corts espanyoles comuns per tot Espanya excepte Navarra que va mantenir les seves fins 1841. Per tant i com diuen alguns dels "prohoms" del PP, espanyols i catalans portem molts segles de convivència i benavinguts es dedueix que aquests Decrets els va signar Felip V de "bon rotllo" com a mostra d' afecte per lo molt que ens estimen.


                                                                                                   Ànec  Lluc

                 

divendres, 15 de gener de 2016

Espanya s'emprenya... perquè veu que marxem.

                                                                       
                                                                       
" CAGONTÓ "


              Catalunya ja te govern sobiranista i una majoria estable al parlament per tirar el procés endavant i complir així el mandat democràtic del 27 S . Això ha estat possible gracies a l'acord a que han arribat finalment "Junts Pel Sí" i "la CUP". A Espanya, i quan dic Espanya em refereixo al govern espanyol, i a tots aquells que defensen la unitat i sobirania espanyola, això els va caure com una "patada" a l'estomac. El Partit Popular de la ma de Xavier Albiol va intentar fins i tot impedir que s'arribes a celebrar el debat d'investidura per evitar la formació de govern ja que el diumenge 10 de gener era el darrer dia per escollir president abans de la convocatòria automàtica d'eleccions.

              El mateix diumenge a la tarda fins i tot abans de les votacions Rajoy va fer una compareixença des de la Moncloa per anunciar que el govern espanyol te totes les eines i les farà servir per combatre qualsevol intent de saltar-se la llei i la constitució espanyoles. Res de nou, vaja. Tant bon punt Carles Puigdemont va ser escollit nou president de la Generalitat van començar els atacs contra la seva persona. De fet els atacs van començar abans i ja en el mateix debat d'investidura va rebre els atacs de l' Arrimadas per part de C's treien de context frases o paràgrafs que havia dit Puigdemont en algun moment. Rabell va titllar de "somiatruites" als que defensen el camí a la independència i l' Iceta el convidava a tornar a la via del federalisme. De l' Albiol millor no en parlo perquè va estar en la línia "xulesca" desafiant i amenaçant de sempre. Vull destacar que malgrat que el castella es perseguit a Catalunya, tant l' Albiol com l' Arrimadas van alternar el seu discurs en català i castella.

              Després  de la proclamació de Carles Puigdemont com a 130º president de la Generalitat, la presidenta del parlament Carme Forcadell va demanar audiència a la Casa Reial per tal de comunicar el nomenament com es protocol·lari. Malgrat no tenir cap altre acte a l'agenda del dia, el rei Felip VI va denegar rebre Forcadell i va demanar-li que fes el comunicat per escrit. Tot i que personalment per mi el rei se'n pot anar a pastar-fang, no deixa de ser un menyspreu cap a la institució catalana. Després s'estranyen quan ve a Catalunya i el xiulem. De igual manera es habitual que la Casa Reial faci un comunicat d'agraïment pels "serveis prestats" al president que ho deixa, en aquest cas Artur Mas. Aquesta vegada tampoc l'ha fet. Moncloa per la part que li toca tampoc ho ha fet. L' emprenyada  doncs, es més que evident.

             A la pressa de possessió del nou president van assistir com a representants del govern espanyol el ministre de l'interior Fernàndez Díaz ( no sabem si acompanyat d' en Marcelo ), i Llanos de Luna, la delegada del govern que no es van aixecar de la cadira en cap moment ni van aplaudir el nomenament. Qui no va estar present a l'acte va ser Inès Arrimadas que com a cap de l'oposició hi hauria d'haver anat. L' Albiol tampoc hi va anar però es menys rellevant.

             La caverna mediàtica no ha tardat tampoc a buscar tota mena de coses, declaracions i fins i tot alguns insults per desprestigiar la figura de Puigdemont. Alguns han gosat fer servir comentaris xenòfobs donat que la dona del president i ara "primera dama" de Catalunya es romanesa.

             Però be tot això no ens ha de fer por i nosaltres hem de seguir la nostra tasca i la nostra feina. Si s'emprenyen que si posin fulles. Això no ha fet res més que començar i els atacs ens vindran per totes bandes i de tots colors. A més si s'emprenyen vol dir que estem fent la feina ben feta i comencen a tenir clar que això ja no hi ha qui ho aturi.


                                                                                                     Ànec  Lluc

             

             












dimecres, 13 de gener de 2016

Podemos.....en fora de joc.....

                                                                               


                Avui es constitueix el congrés dels diputats a Madrid i fruit de l'acord entre PP-Psoe-C's també s'ha repartit la composició de la Mesa. Aquesta Mesa estarà presidida pel socialista Patxi López, tres membres del PP, dos per ciutadans dos per Podemos i un altre pels socialistes. Així doncs s'ha formalitzat el primer gran pacte d'estat entre els "tres del Bunker" com ha qualificat Pablo Iglesias l'acord entre PP-Psoe i C's. D' aquesta manera no s'ha pogut portar a terme una majoria d'esquerres a la Mesa del congrés ja que aquesta majoria la tindrien almenys a priori el PP amb 3 llocs + 2 llocs per C's. Podemos no ha volgut participar a l'acord i per tant ha quedat en "fora de joc" i els dos llocs que ha aconseguit han estat atorgats pràcticament d'ofici. Falta veure si els acceptarà o hi renunciarà per fer palès el seu desacord. Pedro Sànchez va voler convèncer a Pablo Iglesias perquè se sumes a l' acord però l'exigència de Podemos de tenir quatre grups parlamentaris ho ha fet impossible.

                Pel que fa a la demanda de Podemos de tenir quatre grups parlamentaris sembla que també han quedat en "fora de joc" perquè el reglament del congrés no ho permet. En les eleccions generals del 20 D, la formació de Pablo Iglesias es va presentar a diversos llocs en coalició ( EnComú-Podem a Catalunya, Compromís-Podem a València i Marea a Galícia.), amb la promesa de que es constituirien en grups separats al congrés. Malgrat això a l'hora de presentar els resultats de Podemos el 20 D sempre ens han "venut" que la formació lila havia aconseguit 69 escons, que es la suma de les quatre. Aquesta podria ser la raó de que aplicant el reglament del congrés els 69 escons de Podemos estiguin en un sol grup.

                 Pel que fa al tema del referèndum per Catalunya que va ser una de les promeses estrella d'EnComú-Podem el 20 D, Xavier Domènech ha reconegut que el Psoe ja els ha fet arribar que l'oblidin si volen arribar a algun acord. També ha manifestat que aquest referèndum hauria de ser el punt més assumible però que tenen davant tres formacions que no l'accepten. Es a dir que tornen a quedar en fora de joc.

                  Pablo Iglesias aquest mati al Congrés ha deixat evident el seu enuig quan ha tingut dues enganxades amb Albert Rivera i Pedro Sànchez. Els hi ha retret que hagin pactat amb el PP la formació de la Mesa i que hagin impedit que tingues quatre grups propis. Així doncs i tal com estan les coses els de Podemos que estaven molt contents pel resultat del 20 D, de moment "no han pogut" i es queden en " fora de joc ". 


                                                                                                     Ànec  Lluc


             

             

dimarts, 12 de gener de 2016

Gracies president Mas....

                                                                       


                     El diumenge 10 de gener es va celebrar el debat d'investidura del 130º president de la Generalitat de Catalunya. Aquest debat però es celebrava tres mesos llargs desprès de les eleccions del 27 S perquè l'aritmètica d'escons que va sortir de les urnes feia que JxSÍ que va guanyar àmpliament les eleccions amb 68 escons, necessites el suport d'un altre força política per poder investir un president que en principi havia de ser Artur Mas. Tenint amb compte el caràcter plebiscitari que se li va voler donar a aquestes eleccions, la única força que podia donar-li suport era la CUP ja que era la única que es va presentar amb el punt independentista al seu programa. C's-Psc i PP en aquest ordre seguien amb el seu discurs de sempre de mantenir la unitat d' Espanya. "Catalunya si que es pot" nadava en aigua de ningú i apostaven per fer un referèndum acordat amb l'estat que es la tesis que defensa Podemos.

                      La CUP va dir la mateixa nit electoral que amb els resultats obtinguts i amb un 48% de vot independentista no es podia fer una DUI. ( Declaració Unilateral d' Independència). També van dir que no investirien Artur Mas perquè simbolitzava la corrupció i les retallades. Malgrat això ben aviat van començar les negociacions entre JxSÍ i la CUP per tal de fer possible la formació d'un govern encapçalat per Mas, ja que recordem que el triomf de JxSÍ el 27 S va ser molt clar. La segona força que va ser C's va obtenir 25 escons, menys de la meitat que JxSÍ que en va treure 62. La CUP amb 10 feia que el tandem independentista JxSÍ-CUP sumessin 72 escons, però el temps ha demostrat que sumar els 72 no ha estat fàcil.

                      Durant tota la negociació la CUP insistia en que no investirien Mas sota cap concepte i en les dues primeres sessions d'investidura van votar en contra cosa que va fer que les relacions entre totes dues formacions es tornès tensa. Molts pensàvem que desprès d'aprovar la declaració de desconnexió el 9 N, la CUP facilitaria la investidura de la segona sessió perquè només calien dos vots positius i vuit abstencions però el vot na ser negatiu, això si, amb un NO tranquil.

                      Després van arribar les dues assemblees de la CUP del 27 D i el 3 de gener on les bases de cupaires no van fer altre cosa que ratificar el NO a Mas ja que si a la celebrada a Sabadell el 27 D es va produir un " empat tècnic" que va resultar polèmic per les sospites de "Tupinada" en el recompte de vots, a la del 3 de gener va guanyar la de no investir Mas. Aquest NO a Mas era la decisió definitiva de la CUP i donat que JxSÍ descartava fer cap nova proposta que incloguis  un canvi de candidat tot semblava indicar que es convocarien noves eleccions.

                       Des de ERC però no volien llençar la tovallola i Junqueras i Tardà entre altres deixaven entreveure que potser era el moment que algú prengués alguna decisió pel be del país en referència clara sense anomenar-lo directament a Mas. A la petició s'hi afegiria Súmate i l'ANC que demanaven a uns i altres l'acord.
Mas es mantenia ferm de no cedir i tal com ha reconegut després ja ho tenia tot preparat per signar la convocatòria d'eleccions per al març. Però vet aqui que entre la nit de divendres i el matí de dissabte es va anar tancant l'acord entre JxSÍ i la CUP. Artur Mas finalment s'ho havia repensat i es va decidir a fer un pas al costat per no fer nosa. Això desencallava la situació i deixava via lliure per arribar a l'acord per investir un president abans que acabes el termini legal per fer-ho.

                       Artur Mas va explicar en roda de premsa que la decisió havia estat personal després de sospesar que era millor aprofitar la majoria sobiranista que hi ha ara al parlament que anar a unes eleccions incertes al març. També va explicar que tot i que se li havien ofert diversos càrrecs fins i tot al nou govern, ell no n'acceptaria cap encara que estava disposat a ajudar al procés en tot allò que fes falta. També va dir que això no era una retirada de la política i que el fet de no ser investit l'alliberava del compromís de retirar-se de la política en 18 mesos. Per tant no es un adeu si no un fins després.

                       Es retiri o no i malgrat no l'hagi votat mai no puc menys que agrair-li que ens hagi portat fins aqui perquè si bé es cert que el procés no es Mas, una bona part si li devem a ell. Es cert que tant ell com CDC van fer el gir independentista empesos per la força de la gent, no es menys cert que molts polítics no fan cas d'aquesta força. Hem de reconèixer que aquest gir li ha costat un bon grapat de vots, la ruptura de la coalició amb CIU, la persecució de l'estat que fins i tot l'ha imputat per posar les urnes el 9 N. Respecto la seva decisió malgrat que segueixo pensant que era qui millor ens podia portar a la independència, però ahir es ahir i ara hem de mirar al futur. Després de veure i sentir al que sera el 130º president, Carles Puigdemont penso que també sabrà portar el vaixell a bon port.Per tot això i per tot el que a ben segur seguirà fent Artur Mas pel país..... Gracies President. 


                                                                                                  Ànec  Lluc

dilluns, 11 de gener de 2016

Ja tenim acord....i president.....

                                                                               


 
               Doncs si. Aquest diumenge 10 de gener i contra tot pronòstic es va celebrar la sessió d'investidura del 130º president de la Generalitat de Catalunya. Carles Puigdemont va ser escollit amb els 62 vots favorables de "Junts Pel Si" i 8 vots de la CUP. 2 diputats de la CUP es van abstenir.

               El resultat d'aquesta votació va ser fruit de l'acord a que van arribar " in extremis" i per sorpresa de tothom, que ja teniem coll avall que hi haurien eleccions al març. La negociació entre JxSÍ i la CUP durant tres mesos no havien donat cap fruit perquè la CUP seguia demanant el cap d'Artur Mas i aquest no estava disposat a cedir. Malgrat la decisió de l'assemblea del 3 de gener de no investir Mas i l' enrocament de JxSÍ a no canviar el candidat, les dues formacions van seguir negociant tal i com va insistir Junqueras. El dia 5 de gener CDC donava per fet que no hi hauria acord i fins i tot el mateix Mas en una entrevista el dia 7 a TV3 reconeixia que l'acord era gairebé impossible. Les associacions civils van decidir mobilitzar-se demanant un acord. Tot i que se seguia negociant ningú confiava ja en l'acord.

                Però vet aquí que dissabte al migdia va saltar la sorpresa i ens anunciaven un imminent acord que possibilitaria fer el debat d'investidura el diumenge, sense Mas que al final havia decidit fer un pas al costat. Durant tota la tarda van anar sorgint rumors de que l'acord estava fet i no només per investir al president de la Generalitat si no per garantir la governabilitat del govern català en el camí cap a la independència. S'havia d'anar depressa perquè el temps per convocar el debat d'investidura era limitat. Finalment es va convocar pel diumenge 10 de gener a les cinc de la tarda.

                 Després el president Mas va donar els detalls de l'acord explicant que va ser ell qui va prendre la decisió de fer un pas al costat, desprès de sospesar que era millor aquesta opció que les eleccions de març, tant pel procés sobiranista com per posar en marxa el pla de xoc contra l'emergència social. Per la seva banda la CUP acceptava a Carles Puigdemont com a president de la Generalitat a qui donaria suport amb 8 vots positius i dues abstencions. Pel que fa a la governabilitat del nou govern es compromet a no votar en contra de cap proposta de JxSÍ que formi part del full de ruta cap a la República Catalana i fins i tot 2 dels seus diputats estaran i participaran en tot moment a les reunions de treball del grup parlamentari JxSÍ, lo que garanteix que el govern tindrà 64 vots davant els 63 de la oposició per tot allò que tingui a veure amb tirar endavant el procés sobiranista com el pla de xoc.

                   No cal dir que aquest acord va ser com "una puntada de peu al cul"dels unionistes que ja s'havien fet a la idea de que hi hauria eleccions al març, i tots pensaven en una derrota del independentisme. Els mes emprenyats eren els d' EnComú-Podem que ja es veien guanyadors tenint amb compte els resultats del 20 D.
A Madrid la reacció del PP no s'ha fet esperar i Rajoy va fer una compareixença a les 20.30 a TVE amb un to d'amenaça avisant que farà servir totes les eines que disposa l'estat per tallar d'arrel qualsevol intent de trencar la legalitat de la Constitució del 78. Ja ha parlat amb Pedro Sànchez, Albert Rivera i espera fer-ho també amb Pablo Iglesias per tant de fer un "Front Nacional" contra els catalans.
La caverna mediàtica que fins fa poc lloava la CUP per la seva coherència, ha tardat poc a tornar-los a qualificar de filo-etarres amics de Bildu tot i que els cupaires no han trencat la coherència perquè de fet no han investit a Artur Mas. Pablo Iglesias i Iñigo Errejon també han manifestat que rebutgen aquest acord perquè segons ells subordinen la CUP a la dreta catalana. La raó es que l'inici del procés a Catalunya pot precipitar un acord a Moncloa entre PP-Psoe-C's per salvaguardar la unitat d' espanya cosa que deixaria "fora de joc" a Podemos. A mes la no celebració d'eleccions al març deixa al descobert que la "pastanaga" de referèndum no s'aguanta per enlloc.

                 Malgrat que jo vaig dir fa dies que no era partidari d'un "mal acord" i vaig carregar contra la CUP per la seva postura inamovible de no investir Mas, no em dol reconeixer que aquest acord al que s'ha arribat finalment es possiblement millor que anar a eleccions si ambdues parts compleixen els seus compromisos. Per tant passem pagina d'aquests tres mesos i mirem al futur amb optimisme. Queda molta feina per davant i s'ha de fer bé.....!! Visca Catalunya Lliure !!

                                                                                                   Ànec  Lluc