Espanya tampoc ho te fàcil per fer govern......

                                                                       

                      El 20 D es van celebrar a espanya les eleccions generals al congrés i al senat i com va passar el 27 S a Catalunya els resultats no van ser ni de bon tros per llençar coets pel que fa a poder formar un govern una mica estable a l' estat espanyol. Com era d' esperar el Partit Popular va perdre 80 escons i es va quedar amb 122. El Psoe de Sànchez va obtenir el pitjor resultat de la seva historia i es va quedar amb 90. La castanya del Psc també va ser sonada i es va quedar amb 8. Podemos de Pablo Iglesias i la "confluència" de les territorials va aconseguir 69 escons que tot i ser un bon resultat, va ser una mica curt i no li permet gaire marge de maniobra. Albert Rivera va ser el "perdedor" de la nit perquè els 40 escons que finalment va treure quedaven molt lluny del que pronosticaven les enquestes que fins i tot el feien "president". Això passa per vendre la pell de l'os, abans de caçar-lo.
A Catalunya el guanyador va ser la coalició d' "EnComú-Podem", que no es mes que una reedició de CSQP del 27 S amb els "Colauers" de "BCNenComú", per aprofitar la popularitat d' Ada Colau que va participar activament en campanya i va treure 12 escons, sent la força mes votada. S'ha de dir que van prometre fer un referèndum vinculant a Catalunya que m'agradarà veure "Com","Quan" i amb "QUI" el poden fer, perquè una cosa es cridar " si se puede" i un altre fer-ho. En segon lloc va quedar ERC gràcies a la bona campanya de Gabriel Rufiàn i Joan Tardà. La coalició DL de Quico Homs va aconseguir 8 escons, els mateixos que el Psc de Carme Chacón. El PP en la seva línia a Catalunya va treure només 5 escons i la patacada de la nit va ser de C's de Girauta & cia. que només va treure 5 escons igualant al PP i perdent 300.000 vots en comparació al 27S.

                     Amb aquests resultats la formació d'un govern sembla força complicada. Rajoy com a candidat de la força més votada ha començat a cridar a la resta de caps polítics per veure les possibilitats d' arribar a pactes i evitar repetir eleccions. Amb Pedro Sànchez ho van enllestir en vint minuts perquè el cap del Psoe li va deixar clar que de cap manera facilitaria la seva investidura perquè segons al seu parer els ciutadans el 20 D van demanar un canvi. El seguen en passar per la Moncloa va ser Pablo Iglesias que segons va dir ell mateix, després de dues hores de reunió, van parlar de tot. No es cap sorpresa però que les polítiques de PP i Podemos son com l'oli i l' aigua, al marge de que la linia vermella de Podemos es el referèndum català, i el PP no l' acceptarà mai. Rivera es l' únic que estaria disposat a abstenir-se - que no donar suport - a una possible investidura de Rajoy, en cas que el Psoe també ho fes, perquè ell sol no pot fer res.

                      Els barons del Psoe encapçalats per Susanna Díaz han avisat a Sànchez que ni se li passi pel cap un pacte amb Podemos, perquè la unitat d' espanya no es negocia i el partit d' Iglesias, com ja he dit abans, vol fer un referèndum a Catalunya. Pedro Sànchez te a mes una lluita interna ja que Susanna Díaz li esta movent la cadira i agafant posicions de cara al congrés socialista que s'ha de fer al febrer.

                      Pablo Iglesias, a la roda de premsa que va fer a la sortida de la reunió amb Rajoy va deixar entreveure que no li desagradaria una nova convocatòria d'eleccions, perquè el seu discurs semblava mes un discurs de pre-campanya que una explicació de com havia anat la reunió. Podemos que ha anat a les eleccions del 20D amb els representants territorials de les "mareas" te les mans lligades al compromís que va fer de celebrar el referèndum català, cosa que cap mes partit esta disposat a acceptar.

                      Ciutadans esta disposat a facilitar que governi la llista mes votada que ha estat el PP, però ell sol no pot fer-ho i per tant ha ofert al Psoe una mena d'aliança a tres bandes PP-Psoe-C's per tal d' assegurar la unitat d' espanya que la única cosa en que tots tres estarien d'acord a la vegada que deixarien sol a Podemos, en la voluntat de fer un referèndum i de reformar la constitució. El Psoe però, almenys en principi no sembla que estigui gaire disposat a fer-ho.

                       Una darrera alternativa seria que Podemos i el Psoe pactessin entre ells tot i que sembla força complicat perquè necessiten el vots dels partits d'esquerres autonòmics i l'abstenció de com a mínim Democràcia i llibertat, cosa força difícil perquè hi ha interessos contraposats. Cert es que en política no hi ha gairebé res impossible i coses més estranyes s'han vist però si a Catalunya tot apunta a eleccions anticipades al març tot fa sembla que a Espanya van pel mateix camí.


                                                                                                          Ànec   Lluc

La CUP segueix marejant la perdiu....

                                                                       

                   Doncs si. La Cup segueix marejant la perdiu. Ja fa tres mesos que es van celebrar les eleccions del 27 S que en un principi es van convocar com si fos un plebiscit per la independència, com a substitut del referèndum que no ens ha deixat fer Espanya, i que mai ens deixaran fer per molt que Podemos asseguri que si. A la pràctica però d'  aquell plebiscit per la independència s'ha passat a un plebiscit per la figura de Mas. Les eleccions del 27 S van deixar un resultat bo per l' independentisme però "maleit" a la vegada perquè va donar a JxS, que recordem portava a Mas com a candidat i tothom ho sabia, 62 escons, i a la CUP 10, que feien un total de 72 escons independentistes al parlament, quatre per sobre de la majoria que son 68. 1er error.

                   Poques setmanes després del 27 S va arribar el primer acord entre JxS i la CUP que van signar i aprovar al parlament la declaració de ruptura i desobediència a l'estat espanyol. Totes les forces unionistes van posar el crit al cel i van arribar a qualificar-ho de cop a l' estat de dret, i el govern del PP va recorre aquesta declaració al TC, que la va deixar en suspens ràpidament. Mentrestant a Catalunya Mas es preparava per la primera sessió d'investidura que si be ja se sabia que la CUP no hi donaria suport, molts esperavem una abstenció com a gest inequívoc que estaven amb sintonia amb JxS per començar el camí cap a la independència. 2on error.
La CUP va votar negativament a l' investidura juntament amb PP-Psoe-C's-CSQP. Es cert que la CUP va dir en campanya i els dies després de les eleccions que no facilitarien l' investidura de Mas però molts pensàvem que posarien per davant l' interès de Catalunya per davant del partit. 3er error.

                    Va arribar la segona sessió d'investidura i sorprenentment per alguns, almenys aleshores perquè ara ja qui mes qui menys sabem de quin peu calcen i com funciona la Cup, van tornar a votar negativament, això si, amb un " NO tranquil" que encara ningú sap que vol dir.  Es va obrir llavors una negociació entre Junts Pel SI i la CUP per mirar de desencallar la formació de govern perquè recordem que Catalunya esta amb un govern "en funcions" i amb les mans lligades, i malgrat que es va demanar "silenci i discreció" per aquestes negociacions no van faltar declaracions d' una i altre banda de la taula. Aquestes declaracions feien que el "possible"acord entre JxS i Cup, passes a estar molt a prop un dia i molt lluny a l' endemà. La CUP ja havia deixat clar després del "NO tranquil" que no decidirien res fins l'assemblea del 29 de novembre a Manresa. Pocs dies abans d'aquesta assemblea l' ex-diputat de la CUP David Fernàndez deia en una carta que potser era el moment de fer el pas per Catalunya i permetre l' investidura de Mas. Malgrat això a l'assemblea de Manresa, tot i que ja havien dit que el que es debatis allà no seria vinculant, sembla ser que la majoria era favorable al NO a Mas. Sigui com sigui posposaven la decisió a un altre assemblea que s'hauria de fer el 27 de desembre, cinc dies mes tard que les eleccions espanyoles del 20 D.
S'ha de dir que, la CUP ja tenia decidit no presentar-se a aquests comicis argumentant que les eleccions espanyoles no tenen res a veure amb Catalunya i la millor manera de començar la desconnexió es no presentar-se. Dies després Quim Arrufat, un altre ex-diputat deia que en cas d'anar a votar ho faria per "EnComúPodem". Ho va dir a nivell personal però a ningú se li escapa que pot tenir certa influencia en el vot "cupaire".

                     Des de l'assemblea del 29 N a Manresa fins el dia 22 de desembre, en que JxS va entregar la proposta d'acord a la CUP perquè s'aproves si s'esqueia a l'assemblea del 27D, tant JxS com la CUP feien reunions de treball quasi diaries per preparar una proposta que si no "consensuada" fos del grat de tots. A la roda de premsa que va fer la CUP per comunicar que JxS els havia entregat la proposta semblava que ells no havien anat a la negociació. Van deixar clar que la proposta era només de JxS i ells ( els 10 diputats cup) ni defensarien ni rebatrien i ni tan sols votarien la proposta perquè a la CUP això ho fan les bases.

                     Doncs be, arriba l'assemblea del 27S que finalment es fa a Sabadell desprès de canviar de lloc varies vegades per motiu d'aforament. En aquesta assemblea com totes les que fa la CUP, els assistents votaven els punts a mà alçada tret que un 25 % demani que el vot sigui secret com va acabar sent en aquest cas. Sorprenentment en aquesta ocasió els periodistes no van tenir accès al interior del recinte tot i que van acabar saben que passava a dins. Primer hi va haver la presentació de la proposta de JxS seguit pels parlaments dels assistents on tothom hi va poder dir la seva. Tot seguit van venir les votacions i es aquí on  va començar el Show. Les dues primeres van estar molt renyides però va ser la tercera la del escàndol. A l' hora del recompte van trigar mes que en les altres dues en comunicar els resultats. Finalment quan els van anunciar resulta que hi havia un empat "tècnic" de 1515 vots al SI i 1515 vots al NO. La probabilitat de que això passi deu ser mínima si es que existeix. (Personalment no m'ho crec, però ho hem d'acceptar). Per acabar d' adobar-ho la roda de premsa que havien convocat a les 20.30 es va endarrerir vint minuts que juntament amb la condició de no acceptar preguntes va destapar tota mena d' especulacions i v deixar a l' ambient certa pudor de socarrim. Quan finalment van sortir, va ser una mena de roda de declaracions on varis membres van comunicar que donat l' empat, no podrien adoptar cap decisió i l' ajornaven a dissabte 2 de gener on el consell nacional prendria una decisió amb les conclusions a que hagin arribat les territorials. ( O una cosa així perquè la CUP funciona d'una manera "especial"). En resum que no es decidia res. La guinda del despropòsit va arribar quan des del faristol la CUP emplaçava a JxS a proposar un candidat alternatiu abans del 2 de gener. !Quins Collons!....

                    Es evident que JxS te la seva part de culpa en aquesta "comèdia" que ja dura massa i no per no oferir un candidat alternatiu com demana la CUP si no per no deixar clar que Mas era "linea vermella" innegociable i que si per ells també, no calia negociar res més i anar a eleccions el mes aviat possible enlloc de fer el "paperot" que estan fent tots plegats. No oblidem que tindrem que anar a Europa i la resta del mon a buscar reconeixement i suport i fins ara estem fent el "pena", quan hauriem de demostrar unitat i força.

                   I aquí estem, aturats a port - parlant amb argot mariner - sense poder salpar cap a Itaca perquè els nois de la Cup no es decideixen a prendre una decisió. Els màxims defensors de la urgència de la posada en marxa del pla de xoc per l'emergència social son precisament els que allarguen la seva decisió impedint que es posi en marxa qualsevol mesura ja que un govern en funcions no pot fer-ho. Ara hem de tornar a esperar al dissabte 2 de gener a veure si arriben a un acord o segueixen marejant la perdiu que dit sigui de pas ja no s'aguanta dreta.


                                                                                                      Ànec  Lluc

Des-acord en com anomenar el pre-acord que no es acordat perquè ho ha d'acordar l'assemblea..

                                                                               

LA   CUP   I   "JUNTS PEL SI"  LLEGINT  EL   PROJECTE D'ACORD....O EL QUE SIGUI.

               Ahir al migdia coincidint amb el sorteig de la loteria nacional, els rotatius de premsa anunciaven que hi havia un pre-acord entre "Junts Pel Si" i la Cup. Molts ens vam quedar sorpresos per la noticia però contents perquè al final semblava que es desencallava l' atzucac en que esta Catalunya des del 27S. Poc va durar però aquesta, si em permeteu dir alegria, perquè ja no se si es bo que s'arribi a un acord o no.

               Els negociadors o portaveus de "Junts Pel SI" van fer una roda de premsa per explicar que el que van entregar a la Cup era la proposta d'acord que feia JxS perquè en l' assemblea de diumenge els cupaires diguin si estan d'acord o no. Es a dir que tot el "paperam" de 63 pagines que conformen aquest document es únicament de propostes del programa de JxS, al que s'han afegit propostes del programa de la Cup i propostes coincidents dels dos programes.

               A la tarda la Cup va fer un altre roda de premsa, per estar a l'alçada de "Junts Pel Si"- segons paraules de Benet Salelles- i la veritat es que no van dir grans coses. La manera de fer de la Cup no permet als seus diputats fer cap valoració del pre-acord, que no es pre-acord si no una proposta de JxS que l' assemblea dirà si l'accepten o no. En cas de que l' assemblea decideixi acceptar-la es reunirà el consell de govern cupaire on es decidirà com es tradueix aquesta acceptació al parlament.

                O sigui i per resumir-ho perquè tampoc hi ha gaire més, resulta que tres mesos de negociacions només han servit perquè JxS ofereixi una oferta que no se sap si la Cup acceptarà, tot i que personalment crec que no perquè escoltant aquest matí a l' Anna Gabriel, tinc la impressió que aquesta proposta no els fa gaire el pes ni tan sols als que l'han negociat. Per tant i si molt no m' equivoco crec que anem de dret cap a eleccions al març, que vist el que ha passat a les generals del 20D tampoc es tan dolent, perquè alguns s'han tret la careta i a altres s' els veurà el llautó, i ja s'haurà esvait el fum.


                                                                                                 Ànec  Lluc

Personatges il·lustres (2) : El Cuiner d'enquestes....

                                                                       

              Cada cop que es convoquen unes eleccions apareixen per tot arreu enquestes amb els possibles resultats d'aquestes o de l' intenció de vot. Aquestes enquestes altrament dites sondejos les fan empreses qualificades d' àmbit privat que les fan per mitjans de comunicació o pels mateixos partits per veure la necessitat de fer algun canvi en l' estratègia a seguir. Gesop, Metros-còpia o Sigma-2 son algunes d'aquestes empreses que realitzen aquestes enquestes. Després també hi han les "oficials"- per dir-ne d'alguna manera- que son les que fan organismes oficials com el CIS (centre d'investigació sociològica ), que depen del govern espanyol o el CEO ( centre d'estudis d'opinió), que depen de la Generalitat.

              El mètode d'aquestes enquestes es senzill i força fiables i encertats, tot i que hi ha vegades que s'allunyen molt del que acaba succeint. S'ha de tenir amb compte que poden tenir lloc certes imprevisions, ocultació de vot, canvi de parer o senzillament engany per part de l'entrevistat. La llei espanyola prohibeix fer publicà cap sondeig des de cinc dies abans de les eleccions i per tant aquests imprevistos poden ser mes freqüents. Si be la finalitat de les enquestes es plasmar l'opinió dels ciutadans també son utilitzades per crear opinió i marcar tendència. Aquí es on apareix el "cuiner d'enquestes ".

              El cuiner d'enquestes es aquell que, com els seu nom indica "cuina" les enquestes segons qui les encarrega. Per això varien tant d'unes a altres i es que tot depèn del mitja que les publiqui perquè no faig cap descobriment si dic que els mitjans tenen les seves preferències polítiques, per no fer esment a les subvencions que reben. Preguntats al respecte, aquests "cuiners", diuen que es un mecanisme necessari per ajustar les desviacions del mostreig, es a dir els imprevistos de que parlava abans. A Catalunya per exemple s'atribueix al PP un vot ocult que fa que a les enquestes si afeixeguin votants. També es fan servir altres variables com poden ser casos de corrupció, el % d' indecisos, així com el nivell de popularitat del candidat. Malgrat això a ningú se li escapa que els partits polítics fan servir la "cuina" per mirar d'arreplegar aquest % d' indecisos que poden finalment fer decantar la balança cap una banda u altre. de tota manera i al marge de voler crear tendència o no, un alt percentatge del resultat de les enquestes es basen en l'estimació i la ponderació de paràmetres sociològics i per tant seran susceptibles a l'error, el marge del qual sera mes gran, a mesura que el desplegament del mostreig sigui mes petit.
                                                

                    

                   Ànec  Lluc

Personatges il·lustres (1) : " El Mitinguero".....

                                                                                 

                       El "mitinguero" : es aquell personatge que sovint acostuma a ser militant d'un determinat partit polític tot i que pot ser només simpatitzant. Surt quan comença la campanya electoral i també se'l pot veure en algun acte de partit. Se'l reconeix de seguida perquè porta tot un "merchandising" amb els colors corresponents a la seva opció política; bandera, samarreta, gorra i alguns fins i tot ulleres. Són molt fidels en el vot ja que rarament canvien la opció de vot, per molt malament que ho hagin fet els seus. Va a tots els mítings que es fan al seu poble/ciutat i rodalies i es posa tot l' endavant que pot per tal d'estar a prop del líder de torn. Acostuma a fer-se fotos per deixar constància de la seva assistència. Malgrat que ja el sap de memòria escolta atentament el programa que van explicant al faristol els oradors, i aplaudeix cada vegada que l'orador apuja el to de veu.
Un cop acabat el míting torna ple de joia cap a casa on ja te el vot preparat. Esta content perquè ha pogut veure de prop al seu líder que per ell es tot un ídol.

                                                                                                   Ànec  Lluc

P. D. : Mai he entès la finalitat d'un míting on només hi acostumen a anar militants/simpatitzants del partit que l'organitza i per tant ( teòricament) el vot dels assistents ja el tenen garantit.

                                                                             

El 20 D....jo votaré ERC....

                                                                       
                                                                       

                    Ja se que el vot es secret o almenys això diuen. Però com que aquests últims dies surten moltes enquestes i fins i tot l' ex-diputat de la Cup, Quim Arrufat ha manifestat a qui donarà el seu vot si finalment decideix anar a votar, doncs jo també ho dic. He de dir però que fins fa pocs dies dubtava d'anar a votar o no però finalment he decidit que hi aniré i votaré en clau independentista. com ja vaig comentar en un altre article d'aquest bloc només ERC i Democràcia i Llibertat ( Cdc, Reagrupament i Demòcrates ), son opcions valides per defensar l'independentisme. La Cup ha decidit no presentar-se a aquestes eleccions perquè diu que no hi ha d'anar a fer res a Madrid, però ves per on alguns cupaires s'han mostrat mes disposats a donar suport a " En Comú Podem"que a Esquerra Republicana.

                   Segons les enquestes la victòria el 20 D a Catalunya estaria en un frec a frec entre C's i "En Comú Podem". Sembla ser que molts s'han empassat la promesa o millor dit la "quimera" de que si guanya Podemos faran un referèndum. No diuen però que per fer-lo necessiten 270 diputats al congrés i les enquestes n'hi donen 60-70 en els millors dels casos. Tampoc diuen  que si s'arribes a celebrar el referèndum, ells defensarien el NO, perquè - segons diu Pablo Iglesias - amb ell de president els catalans ja no voldrem marxar.
Rivera per la seva banda ha declarat que si el 20 D a Catalunya C's treu un sol vot mes que ERC+DL voldrà dir que el procés sobiranista s'ha acabat.

                   Això m'ha acabat de convèncer per anar a votar. Donat que el 27 S vaig ser votant de JxS m'hauria agradat que també el 20 D ERC i CDC haguessin anat junts al congrés ja que tots van a defensar el mateix, que no es altre cosa que el mandat democràtic sorgit de les urnes el 27 S. Pels motius que siguin han decidit anar per separat i per tant en aquesta ocasió votaré ERC perquè crec que de la mateixa manera que crec que Mas es el millor president que podem tenir per aconseguir la independència penso que Rufian, Tardà, Vidal i la resta de candidats formen la llista d'esquerra republicana formen el millor equip per defensar a Madrid la victòria independentista del 27 S. No vull dir amb això que Democràcia i Llibertat no siguin un bon equip però jo soc mes d'esquerres. El que no puc entendre es que alguns que es declaren independentistes puguin donar suport a formacions que han manifestat estar en contra de la independència.

                                                                                                 
                                                                                                   Ànec  Lluc

                   

Votar "EnComú-Podem" el 20 D ?....... Si ets independentista no pots....

                                                                       

     

                Tothom sap de quin peu calcen PP-Psoe i C's pel que fa a la independència de Catalunya. Molts sabem també que "EN Comú-Podem es mou en el terreny de l' ambigüitat perquè no s'atreveix a manifestar-se clarament pel SI o el NO, i es queda en terreny de ningú. Els independentistes ho hauriem de tenir clar. Son la única formació que aposta pel referèndum peró també son la única formació que resta vots als partits sobiranistes.

               A les eleccions del 27 de setembre la formació de Pablo Iglesias, Podemos, es va presentar a Catalunya juntament amb Icv-Euia i Equo sota el nom de " Catalunya si que es pot". En aquelles eleccions ja van deixar clar que la seva candidatura no apostava per la independència de Catalunya si no per celebrar un referèndum acordat amb l'estat. Aquella candidatura va obtenir 11 escons al parlament, que ho podem qualificar de petit fracàs si tenim en compte que quatre anys abans, Icv n'havia aconseguit 13 en solitari. El 9 de novembre quan al parlament es votava la declaració de desconnexió amb l'estat espanyol signat per "Junts Pel Si" i la "Cup", els 11 diputats de "CatSiQueEsPot" van esgrimir unes pancartes demanant el referèndum. La reivindicació d'un referèndum i el dret a decidir es el que sempre ha defensat Pablo Iglesias des de la fundació de Podemos.

               Per les eleccions generals del 20 D, la formació de Pablo Iglesias a Catalunya repeteix la coalició d'esquerres amb Icv-Euia i Equo als que s'hi ha afegit "Barcelona En Comú" per aprofitar la popularitat d' Ada Colau, flamant alcaldessa de Barcelona. Aquest cop però concorreran a les eleccions amb les sigles de "En Comú-Podem". El programa electoral es el mateix de Podemos a nivell de l'estat amb la variació que en el de Catalunya hi han afegit a "corre-cuita" un punt on s'explica que es facilitarà la celebració d'un referèndum perquè els ciutadans de Catalunya puguin escollir l'encaix amb Espanya. En un primer moment aquest referèndum ni tan sols figurava al programa i si es va afegir va ser degut al enrenou a les xarxes socials. De tota manera preguntat el nº 1 per Barcelona Xavier Domènech, sobre que votaria en un hipotètic referèndum, no ha volgut contestar, com tampoc ho ha contestat Ada Colau. Si han manifestat en mes d'una ocasió que no son independentistes i per tant mes que per la independència estan per aconseguir un millor encaix dintre d'una espanya millor. El mateix Pablo Iglesias ha manifestat que ell esta en contra de la independència però d'acord en deixar votar als catalans. Joan Tardà d' Erc els ha manifestat que el referèndum ja es va fer el 27S i per tant es una pantalla que els independentistes ja hem passat.

               Per tant i com dic al titular els independentistes "No Podem" votar una formació que ha dit per activa i per passiva que no esta per la independència......Ah, i lo del referèndum es un brindis al sol perquè si ha de ser acordat amb l'estat espanyol es impossible perquè ni tan sols amb una majoria absoluta de Podemos a Madrid es podria fer, perquè es necessiten 2/3 del congrés i a curt o mitja termini ni de conya.


                                                                                                      Ànec  Lluc

Del 4 al 20 de desembre FUM,FUM,FUM.....

                                                                         

     

                    La Nadala popular catalana diu " el 25 de desembre Fum,Fum, Fum"...Aquest any però Mariano Rajoy va convocar les eleccions generals al congrés per al dia 20 de desembre. Així doncs el divendres 4 a les 12 de la nit, va començar la campanya electoral, on tots els partits però bàsicament els quatre que opten a priori a la presidència del govern, han començat a vendre "fum". Tant se val que el fum sigui blau, vermell, taronja o morat.

                     El Partit Popular fa campanya apel·lant a la suposada recuperació econòmica que la gent del carrer no sabem veure. Clar que si comparem dades de com estem ara a com estàvem quan el PP va guanyar les passades eleccions veurem que les coses no van millor si no tot al contrari. Treuen pit dient que hi ha menys aturats que quan van arribar al govern però amaguen que també hi ha menys treballadors perquè molts han marxat o no estan registrats a l' Inem. Tampoc faran esment a que en aquests quatre anys s'han polit el 40% del fons de la S.S. per pagar pensions, i tampoc reconeixeran el rescat que es va donar als bancs i que trigarem anys a pagar. No faran cap menció tampoc a cap dels casos de corrupció en que s'ha vist embolicat el partit. Si ens avisen però del perill que representa per la "recuperació", el votar a altres formacions que sigui el PP. Ha acusat al Psoe d'haver arribat a un pacte amb C's i Podemos per fer un tripartit, per impedir que ells repeteixin govern si guanyen sense la majoria suficient. La unitat d' espanya però no es toca ni es negocia ...... Fum, Fum, Fum...  

                     Els socialistes de la ma de Pedro Sànchez ofereixen fer tot allò que no van fer quan van ser al govern durant l'etapa de Zapatero. Des de la llei de l'avortament, passant per la dels matrimonis gais, a la reforma fiscal i sobretot a la reforma de la constitució per fer d' espanya un estat federal. Es presenta com la única opció de canvi tot i que a Catalunya de la ma són "la solució". ( Això ja ho deien en temps de Felipe González). A diferencia de llavors, ara l'han anomenat "el cambio que une", en clara referència al procés català. Rebutja formar un govern tripartit amb Podemos i C's en cas de que el PP sigui la llista més votada. Anuncien que garantiran un minim vital per families sense ingressos, modificaran el subsidi d'atur per donar una major cobertura, garantir i apujar en lo possible les pensions i millorar la sanitat i la educació. Es a dir que tot allò que no van fer mentre van ser al govern ho faran si tornen a manar. Ha dit també que retocarà la reforma laboral - menys en l'aspecte de les indemnitzacions per acomiadament, que les deixa als sindicats - (mama por). Això si, com pel Partit Popular, la unitat d' espanya però no es toca ni es negocia........ Fum, Fum, Fum... 

                     Ciutadans o Ciudadanos, que ja no se com s'ha de dir, ha decidit presentar-se a unes generals després d'haver estat una decada només a Catalunya. Albert Rivera es el candidat "taronja" a la Moncloa, i si fem cas a les enquestes pot ser tercera o fins i tot segona força més votada el 20 D. La formació de Rivera ofereix la regeneració política i la fi del bipartidisme. (Això de la fi del bipartidisme ho ha deixat clar al donar suport a PP i Psoe a Andalusia i Madrid ). En l' àmbit  laboral proposa un únic model de contracte i amb unes indemnitzacions per acomiadament creixents que fan riure per no plorar. ( Per tenir dret a 33 dies/any com ara, faran falta 9 anys.). Abaixaran l' IVA general del 21% al 18% però apujaran el bàsic del 4% al 7%. En materia d'educació uniformitzar l'ensenyança a tot el territori espanyol i garantir l'educació en dos idiomes (castella i anglès) o en tres a les autonomies amb llengua propia. Promoure un sistema de préstec de llibres de text per evitar despeses als pares. La reforma de la constitució que ha presentat C's hauria de servir per limitar les competències de les CCAA i un nou sistema de financiació que inclouria retirar els privilegis - que tenen en forma de concert - El País Basc i Navarra. Deixen clar que la unitat d' espanya però no es toca ni es negocia........ Fum, Fum, Fum...

                     Podemos es l'altre formació que participa en unes eleccions generals i malgrat que les últimes enquestes enquestes mostren una petita davallada en intenció de vot, la formació de Pablo Iglesias seguiria ocupant la quarta posició al congrés. Podemos ha fet un programa que molts titllen de "populista" perquè diu allò que li agrada a la gent. També el defineixen com a "programa para el cambio". Per fer-ho han anunciat un "Pla de rescat ciutadà"paralitzant desnonaments, garantint llum, aigua i gas, a més de un pla de rescat contra el "sobre-endeutament"on si no hi ha acord sera un jutge qui decidira els pagaments o rebaixes del deute. Implantaran un sistema de renda minima garantida per als mes necessitats. Sanitat pública,gratuita, de qualitat i universal. Recuperar aquells serveis sanitaris que s'hagin privatitzat. En educació garantiran l'alimentació a les escoles infantils augmentant les "beques menjador". Paralitzaran tot els processos de privatitzacions a les Administracions i serveis públics. També reduiran l'atur i amb ocupació de qualitat.....Vaja que sera l' ostia i lligarem els gossos amb llonganissa. La única "pega" es que no han dit com pensen fer tot això, però sonar, sona be. A diferencia de PP-Psoe i C's , Podemos deixaria que els catalans féssim el referèndum per decidir l'encaix que volem amb Espanya. ( Tampoc ha dit com ho faria perquè calen 2/3 del congrés i dubto que els aconsegueixin)....... Fum, Fum, Fum...

                     Els catalans, o millor dit i perquè no s' enfadi ningú, els catalans independentistes hem de tenir clar que només tenim dues opcions a votar: Erc o Democràcia i llibertat perquè són els que han deixat clar que van a Madrid a defensar el mandat que va sortir de les eleccions del 27 S, i que no es altre que iniciar la desconnexió amb l'estat espanyol que ens ha de a la independència.


                      De tots es sabut que de PP-C's i del Psc - que no es res més que una sucursal del Psoe - podem esperar res ni tan sols pel dret a decidir . D' en Duran i LLeida i la seva " Unió"quasi ni en parlem, perquè es molt possible que quedin fora del congrés com ja van quedar fora del parlament.
Podemos a Catalunya es presenta amb coalició amb la formació de "BCN en comú" i "Catalunya si que es pot", amb les segles de "En Comú-Podem", però tal com ha dit Joan Tardà estan a una "pantalla"que els independentistes ja hem passat perquè defensen un referèndum per decidir l'encaix amb espanya i això ja ho vam decidir el 27 S. De tota manera i tot i que quan s' els hi pregunta que respondrien al referèndum defugen la resposta, tant com Pablo Iglesias com Xavier Domènech (nº 1 per BCN), s'han declarat no-independentistes, i que tot i defensar el dret a decidir dels catalans faran el possible perquè no vulguem marxar d' espanya........ Fum, Fum, Fum...
                   

                                                                                                               Ànec  Lluc

L' Acord gairebé impossible.......

                                                                               

                   Han passat dos mesos des de que es van celebrar les eleccions del 27S i com acostumem a dir els catalans el més calent es a l'aigüera. La nit del 27 de setembre els independentistes estàvem força contents perquè si bé es cert que Junts Pel Si va quedar a molt poc d'aconseguir la majoria suficient per tirar endavant el procés constituent que ens ha de portar als catalans a la independència, els resultats obtinguts per la Cup de 10 diputats feien que els sobiranistes estiguéssim optimistes ja que JxS + Cup sumaven 72 diputats al parlament, mentre que els Unionistes en sumaven 63, si hi contem als de CSQP, que de moment s'han mostrat partidaris d'un referèndum acordat amb l'estat que no ens deixaran fer, almenys a curt o mig termini.

                   Aquest va ser el primer error al meu modo de veure que vam cometre els partidaris de JxS, creure que teniem 72 diputats i comptàvem els de la Cup com a nostres. El temps ens ha ensenyat que no es així. Malgrat que tots pensàvem que la prioritat de la Cup era la independència hem vist que no. A l'endemà de les eleccions tant JxS com la Cup es van posar a treballar per arribar a un acord que permetis la investidura d' Artur Mas com a president del govern "transitori" per un període de no mes de 18 mesos per tirar endavant el procés constituent i engegar les estructures d'estat que possibilitin que Catalunya fos un nou estat, prèvia celebració del referèndum final que hauria de referendar la feina feta aquests 18 mesos o menys si fos possible.

                    Durant la campanya la Cup va dir en repetides ocasions que amb els seus vots no investirien a Mas com a president, però també van dir que de cap manera farien descarrilar el procés perquè per ells la prioritat es la independència. Donat que els resultats de les eleccions van donar una majoria insuficient a JxS per no necessita els vots de la Cup, la resta de partits del parlament van pressionar i gairebé exigir a la Cup que complís la "promesa" de no investir Mas. La cup va dir que per descomptat que amb els seus vots Mas no seria president. Llavors va arribar l'acord per presentar al parlament una resolució de desconnexió i desobediència al TC, que es va aprovar el 9N amb els vots de JxS i Cup. Semblava que les negociacions entre les forces sobiranistes anaven força bé, malgrat la Cup insistia en que no recolzarien la investidura de Mas. Val a dir que dies enrere s'havia escollit Carme Forcadell com a presidenta del parlament així com la formació de la Mesa, on la Cup va rebutjar formar-ne part.

                    A la primera sessió d'investidura la Cup tal i com havia dit va votar en contra del que se suposava era el seu "soci" parlamentari, encara que només sigui temporalment en el camí a la independència. Fins a cert punt era previsible perquè en primera votació es necessita majoria absoluta per ser investit. ( Personalment creia que s'haurien d'haver abstingut per no votar amb PP-Psc o C's).
La segona sessió dos dies desprès em va deixar descol·locat perquè començava a no entendre res.
Van tornar a votar amb PP-Psc i C's en contra de la investidura. Val a dir que aquest segon cop JxS només necessitava 2 vots dels 10 que te la Cup però els hi van negar. Molts independentistes no enteníem que passava i per contra els "espanyolistes" d' aqui i d' allà es fregaven les mans. Baños va voler matisar que era un " NO tranquil". Molts no sabem que coi es un "NO tranquil". I així estem.

                   La Cup que en un principi va voler mantenir un silenci sepulcral envers la negociació insistia una i altre vegada que no investirien a Mas al mateix temps que deien que el QUI no tenia importància, i que prioritzaven el QUE, el COM i el QUAN. El QUE, tothom (els de JxS) pensàvem que era la independència; el COM era el que s'estava negociant i el QUAN era el més aviat possible. Doncs no. Resulta que el més important era el QUI o més ben dit el QUI NO. La clau de volta es Atur Mas no. De fet han arribat a presentar candidats alternatius de la mateixa CDC sempre i quan no fos Mas. Clar que sempre ho han fet sense preguntar abans al interessat si volia ser-ho. Junts Pel Si s'ha mantingut ferm en que el seu candidat es i serà Artur Mas. La Cup apel·la a la coherència per no investir-lo i JxS apel·la a la seva per no canviar-lo. La Cup reclama que Mas faci un pas enrere i JxS reclama que s'investeixi a Mas. Per tant podem dir que hi ha un empat tècnic amb la petita diferencia que JxS son 62 i la Cup només 10. Com va dir Lluís Llach hauria de ser mes fàcil que canviessin de parer 2 diputats de la Cup que 62 de JxS, a canvi lògicament de punts programàtics de la Cup que no oblidem es troben a les antípodes dels de JxS, tret de que ambdós volen la independència. La resolució que es va signar el 9N porta el segell Cup, malgrat que els cupaires diguin que era al full de ruta de JxS.

                    Sigui com sigui ens trobem en un carreró sense sortida que veient el que va passar diumenge 29 de novembre a l'assemblea que va fer la Cup em sembla a mi que fa molt difícil que l'acord pugui arribar. Van tornar a deixar clar que no investiran a Mas de cap manera alhora que Baños deia després que "tot es possible". Segueixen marejant la perdiu. JxS ha ratificat que el seu candidat segueix essent Mas. Totes dues formacions s'han mantingut molt ferms en les seves postures com perquè s'arribi a un acord. No veig que cap de les dues tingui la mes mínima intenció de recular i de tota manera si finalment s'arribes a l'acord seria molt feble per enfrontar-se a un estat que intentarà matxucar-nos com ja ho est fent ara. No se si eleccions al març es una bona idea perquè podem perdre bous i esquelles però que voleu.... els catalans som així, com mes a la vora ho tenim mes aviat ho deixem escapar.

                    El Tribunal Constitucional ha anul·lat la resolució de desconnexió aprovada el 9N tot i que tampoc calia que s'afanyes tant perquè sense govern només es paper mullat. La negociació continua però la Cup ha fixat l'assemblea per decidir si investeixen Mas pel 27D. JxS ja ha dit que no pensa fer cap més proposta. Per això penso que l'acord ja es gaire bé impossible perquè tant JxS com la Cup s'han aferrat fortament en les seves postures i ja es difícil que facin marxa enrere. El que ara cedeixi serà acusat d'haver-se venut i al qui no cedeixi se li preguntarà a canvi "de que", ha aconseguit fer que l'altre hagi canviat de postura. S'ha arribat massa lluny penso jo en l'enfrontament de tipus personal cap a la figura de Mas. Tant la Cup com JxS han dit que no deixaran de negociar per aconseguir l'acord però jo sincerament no ho veig gens factible. Esperarem al 9 de gener que es la data límit per arribar a un acord.


                                                                                                     Ànec  Lluc

INDEPENDÈNCIA ......O AUTONOMIA

                                                                             

DILEMA 

                Fins no fa gaire, jo pensava que tothom tenia clar que les eleccions del 27S eren unes plebiscitàries per poder saber si el poble de Catalunya voliem la independència o no.
Aquestes eleccions venien a substituir el referèndum que l'estat espanyol mai ha permes fer, ni ho permetrà a curt termini argumentant que la constitució no ho contempla. Per aixó es va fer una llista conjunta entre CDC, ERC, Òmnium, Súmate, L' ANC, i alguns independents i es va dir Junts Pel Si. La Cup no es va voler sumar a aquesta llista i va optar anar en solitari però amb la independència com a punt principal al seu programa. Es a dir que el 27S hi havien dos bàndols ben definits: el del SI i el del NO. A la banda del SI com ja es sabut hi era JxS i Cup, mentre que al bàndol del NO hi eren el PP, Psc i C's, queden entre el SI i el NO Catalunya si que es pot. (Aquests encara no s'han definit i en diuen una de freda i una de calenta.).

                  Els del bàndol del SI queda clar que apostaven per la independència. JxS va fer un full de ruta en que si guanyaven les eleccions s'obriria un procés constituent amb un govern "transitori" d' entre 10 o 18 mesos, presidit per Artur Mas i que hauria de servir per fer efectiva la desconnexió amb Espanya i iniciar el camí que ens hauria de dur a la independència. A aquest govern podria entrar-hi la Cup, donat que el seu fi era el mateix: la independència. Això es el que pensàvem molts dels que vam votar JxS i molts dels que van votar a la Cup. Doncs ens vam equivocar de ple.

                   Els resultats del 27S van ser força bons pels independentistes perquè JxS va treure 62 diputats que si be es cert sumaven menys que els de la oposició que en tenien 63, els 10 que tenia la Cup donaven a les forces sobiranistes, almenys a priori, la majoria de 72 diputats al parlament. L'endemà de les eleccions van començar les negociacions de JxS i la Cup. Malgrat que la Cup insistia a dir un i altre cop que no investiria Mas com a president molts confiàvem que finalment arribarien a un acord per fer-ho possible. El 9N JxS i Cup van aprovar al parlament la resolució de desconnexió i desobediència que al govern espanyol i als partits de la oposició al parlament els hi va fer tremolar les cames. Malauradament l'alegria va durar poc i en la primera sessió d'investidura la Cup va votar amb el PP-Psc-C's-CSQP en contra de la investidura. A la segona sessió on només es necessitava que dos diputats votessin a Mas i els altres vuit s'abstinguessin la cup es va estimar mes tornar a votar amb els unionistes.

                   Els arguments per vetar Mas com a president han anat cambian amb els dies.Al principi era per no votar algú que tingués a veure amb les retallades i la corrupció obviant que la majoria de retallades venen imposades pel govern de Rajoy que controla els nostres calers. Per altre banda, per la única cosa per la que esta imputat Mas es per posar les urnes. També s'ha dit que Mas es un fre perquè altres formacions se sumin al independentisme, tot i que totes les altres formacions han dit que no son independentistes. A l'assemblea o debat que va fer ahir la Cup, ja es demanava a mes un pla de xoc de mesures socials i amb caràcter urgent com si el futur govern fos autonòmic i no per fer un procés constituent. Em de pensar que sense govern i amb Montoro ofegant-nos econòmicament l'únic pla de xoc que es pot fer es el de la pista d'autos de xoc de les fires.

                    Per tant tots els que pensàvem que el 27S eren unes eleccions per saber si volem independència o no estàvem equivocats. Tenien raó l' Arrimades, Albiol, Iceta i demés "fauna" quan deien que eren eleccions autonòmiques. La Cup prioritza un govern autonòmic d'esquerres per davant d'una República de tots. Ahir a Manresa, almenys en les imatges que s'han vist el que menys es cridava era independència. El que si es cridava era "convergència se'ns acaba la paciència". El tò emprat per alguns dels membres de direcció de la cup no va ser el mes adient per algú que diu que esta enganxat a la taula de negociació. La ultima proposta que han fet els de la Cup ja es de "traca". Enlloc de Mas proposen a Pi i Sunyer que ni tan sols es diputat.Quin serà el proper ? "Doraemon" o "Xin-Xan".

                   O la Cup es decideix d'una vegada si vol la independència o una autonomia governada per esquerres o no sortirem d'aquest atzucac que no condueix a res, perquè encara que finalment hi hagi  un acord entre JxS i la Cup serà un acord agafat amb pinces sigui amb Mas o sense com a president i els propers mesos no seran fàcils. Necessitem un govern fort com tots reconeixen, i sincerament no el veig gaire fort si es que al final n'hi ha.

                    Fa uns dies ha sortit un manifest signat per un grup de persones per donar un gir a l'esquerra al procés i apartar Mas de la presidència sense tenir amb compte que sense Mas es molt probable que es perdi a CDC, i sense CDC no hi ha independència. Si no s' entén això, les esquerres només podran aconseguir com a màxim un govern d'esquerres per governar l'autonomia. Es a dir un Tripartit 3.0 amb CUP+CCSQP i ERC si trenca Junts Pel Si i s'afegeix a una possible "confluència d'esquerres que per cert ja va fracassar en l'intent d'anar junts al 27S.

                   Si anem a eleccions al març es possible que haguem d' acontentar-nos amb continuar com una autonomia però el que es segur es que ens matxucaran, sobretot si tenim amb compte que el 20D es possible que repeteixi govern el PP, acompanyat del Rivera, i llavors si que...."cagada pastoreta".


                                                                                                     Ànec  Lluc

           P.D. : Espero equivocar-me al 100% i ben aviat pugui escriure un article celebrant l'acord entre JxS i la Cup no només per investir Mas si no per engegar el procés constituent cap a la República Catalana. M'omplirà "d'orgull i satisfacció" poder menjar-me totes aquestes paraules. Les patates ja les tinc a punt..........