" L' imperi contraataca ".........

                                                                                 

                                 

                      " L'imperi contraataca ". Aquest és el titol d'una de les películes de la saga de la guerra de les galàxies, però en aquest cas, em refereixo a un nou atac de l'imperi espanyol contra el proces català. L'estat espanyol, que en un altre època havia estat un imperi, pel que fà a catalunya, segueix comportant-se com a tal, i sovint fà servir "les clavagueres de l'estat", per mirar d'aturar qualsevol cosa que se li escapi de les mans.

                       La guerra bruta de l'estat, o millor dit de l'imperi, va començar a la campanya electoral de 2012, quan el diari El Mundo, va publicar un suposat " esborrany fantasma ", fet per la UDEF de la policia nacional, que és la encarregada d'investigar delíctes econòmics, en el que s'acusava Artur Mas i Jordi Pujol, de tenir comptes a Suissa, no declarats a hisenda, per evitar pagar impostos. Aquest fet és va produir en plena campanya electoral, d'unes eleccions autonòmiques avançades, com a consequència del gir independentista de CiU, en escoltar el clamor popular d'una majoría del poble català, manifestat la diada del 11 de setembre. Curiòsament, per no dir un altre cosa més forta, un cop pasades les eleccions, ningú del ministeri de l'interior, va poder esbrinar d'on o qui havia "filtrat" aquell informe, anònim, i que ni tan sols van ser capaços de trobar. No és va poder demostrar. o més ben dit, sí és va demostrar que ni Mas ni Pujol, tenien comptes a Suissa. El ministre va declarar, que no havien pogut trobar a l'autor de l'informe, i ni tan sols va aclarir si existia de debò. De tota manera, el mal ja estava fet, i la mentida no va tenir cap repercusiò. Com diu la frase de Lucrecia Borgia, "Difama que algo queda".

                       En un altre filtraciò publicada al diari El Mundo, asssegurava que Xavier Trias, alcalde de BCN i que seria candidat a la reelecciò, tenía a Suissa, un compte de 12 milions d'euros. Aquest cop va ser el mateix Trias, qui va demostrar la falsedat de la noticia, aportant un certificat del banc suis on suposadament tenía el compte, que negava l'existencia de cap compte de la familia Trias. Tampòc en aquest cas, la mentida va suposar cap dimisiò ni càstig per ningú. És va arxivar la causa, i aqui no ha passat res.

                       Avui divendres 28 d'agost, la guardia civil, amb un fort desplegament mediàtic, i amb "lluns i taquigrafs", ha anat a escorcollar la fundaciò CatDem, vinculada a Convergència, i després ho ha fet, a algunes seus, també de Convergència. Segons sembla, els escorcolls estarien relacionats, amb el cobrament de comisions, per part de la Generalitat durant els governs de Jordi Pujol. Aquest assumpte, és va posar sobre la taula, fà una pila d'anys, quan Maragall, va parlar del famos 3%, al parlament. També és casualitat, que els escorcolls és facin avui, quan és a punt de començar la campanya electoral del 27S, i el mateix dia en que, "Junts Pel Si", formaciò on és troba integrada Cdc i el mateix Mas, fà el primer acte de pre-campanya. Tot plegat, fà pudor a clavagueres d'estat.



                      No entrarè a debatre si sòn certes o no les acusacions, ja que com predíca el PP, hem de deixar que actui la justicia, però que un cas que fà set, buit o deu anys, que va començar, i que ha estat adormit en algun calaix, sorti a un mes d'unes eleccions, fà pudor de socarrim. Si a això hi afegim, que "algú" va avisar als periodistes, perque fossin presents en el moment de començar l'escorcoll, la pudor ja és de " podrit ".

                      Tot i que la majoría de catalans, ja ens esperem aquest tipus de guerra bruta per part de l'estat, perque ja sabem de quin peu calcen, malauradament hi ha gent que encara s'ho empassa. No cal dir, que els unionistes i " españolitos ", aprofiten per intentar treure-li suc. Soraya ens torna a prendre per imbecils, i a la roda de premsa de després del consell de ministres, ha dit que amb la operaciò d'avui, és demostra que la justicia no te amb compta les dates ni la proximitat d'unes eleccions, i ens vol fer creure, que és pura casualitat, que sempre escampin la merda, quan s'acosten eleccions. Els seus votants, potser s'ho creuran, però nosaltres no som idiotes. Aquesta guerra bruta, ens ha de fer més forts encara. No ens podràn aturar.

                                                                                                                                                           

                                                                                            Ànec  Lluc

                     

Carta oberta als "indecissos"....

                                                                             

                  Aquesta "carta oberta", va dirigida als que encara no teniu prou clar, perque és necesaria, la independència, per poder millorar la vida dels catalans, però també pot anar adressada, a aquells posibles votants del "NO", que s'han deixat convencer per aquells, a qui ja els va bé, l'encaix actual entre Catalunya i Espanya.

En el debat dels pressupostos al congrès dels diputats, i encara que no tocava, Montoro ho ha deixat molt clar, en la seva resposta al diputat d'Erc, Joan Tardà; ha qualificat als catalans, més concretament, als nacionalistes que volem "marxar", de ser minoritaris, i ha assegurat que sempre ho serem, i per tant, no tindrem mai la posibilitat de canviar les lleis, ni la constituciò, que ara per ara, ens impedeixen ser "lliures". Per tant, aquets partits o confluències d'esquerres, que volen canviar Catalunya, mitjançant un canvi a Espanya, ho tenen molt dificil, per no dir imposible, ( i parlo de "Catsiqueespot", concretament, que a travès de Joan Coscubiela, diuen que volen cambiar Catalunya, cambiant Espanya ), perque el Psoe, té la mateixa idea envers Catalunya. Només cal recordar la frase de Zapatero "aprobarè el estatuto i tal i tal", i la d'Alfonso Guerra dient " me cepillao el estatuto".

Podemos, també seria de la mateixa corda, tot i que no ho diuen obertament, però per poder canviar Espanya, la formaciò de Pablo Iglesias, hauría de treure majories absolutes, i francament, no ho veig gaire posible.

                 Això, és vist des d'el punt de vista de la "legalitat" espanyola, que, encara que els set milions i escaix de catalans, ens possesim d'acord, no podriem cambiar, davant la resta de quaranta milions d'espanyols. Per tant, per la via de la legalitat espanyola, no hi tenim res a fer.

                 Pel que fà al tema econòmic, posare quatre dades sobre la taula, que haurien de ser suficients, per convencer als indecisos. S'ha parlat molt, de la sortida de la UE, en cas d'una independència de CAT. El president de l'ANC, aixi ho va manifestar aquesta setmana, a la SER, i els partits unionistes, s'hi han agafat com a un clau roent. Veient que ha pasat amb Grècia, on s'ha fet de tot, per evitar la seva expulsiò, tot i la "fallida tècnica" i la ruina d'aquest país, dubto molt, que a un país potent econòmicament se'l faci fora per haver près una decisiò mitjançant les urnes. Tampòc hi ha cap precedent, que apunti cap a aquesta expulsiò. Tot són especulacions, per "ficar la por", al cos de la gent.

Amb el tema de les pensions, només hem de veure, que amb el sistema espanyol, són els treballadors qui paga les pensions dels jubilats, i per tant, com menys aturats hi hagi, millor finançament tindrà la "bossa de les pensions", una bossa, que en els darrers anys, Zapatero, primer, i Rajoy després, han buidat en un 40%, de les seves reserves. Per tant, que les pensions a Espanya estiguin més garàntides, que en una CAT independent, és més que discutíble.

Pel que fà als impostos que paguem els catalans, i que no s'inverteixen després a Catalunya, el propi ministeri de Montoro, va reconeixer fa poc, un dèficit català de gairebé 9000 M€, xifra que segons la Generalitat, pujaría als 15 o 16000. I això, és cada any. La ministra de Fomento, també reconeixía, que no s'havien complert les inversions en infraestructures que pertocaven a Catalunya, i aixi tenim la xarxa de rodalíes que tenim. Fà poc ha anunciat que s'endarrereix dos anys, el corredor mediterrani, mentre es seguirà invertint en "Aves". Fins i tot totes les iniciatives de "justicia social", que tan insisteixen les esquerres en demanar, les han anulat des de Madrid. Només cal recordar l'impost als diposits bancaris, o el decret de "pobressa energetica", que va voler tirar endavant la Generalitat, i que el Tribunal Constitucional va tirar per terra, a instàncies del Partit Popular, que després diu, que és preocupa dels problemes reals de la gent.

                   Si entrem en l'ambit cultural, el menyspreu de l'estat envers la cultura catalana és esfereidor, sobre tot pel que fà a la llengua. Fins i tot, s'han arribat a "inventar" una llengua com el "Lapao", perque no és pugui dir, que en una part de l'aragò, és parla català.

La Lomce de Wert, tot i que és d'aplicaciò a totes les C.C.A.A., és un atac en tota regla, al català a les escoles, on és vol que si un sol nen ho demana, la clase s'ha de fer en castellà. Molt democràtic, tot plegat.

                    Ens han fet retirar les estelades, i ara volen prohibir la manifestaciò a la Meridiana, de l'onze de setembre. Tot aquest menyspreu, ja fà molts anys que dura, i encara hi ha gent que vol seguir amb aquesta situaciò. Només cal veure, que em hagut de recòrrer a un avançament de les eleccions, perque no hi ha hagut manera que ens autoritzin a fer un referendum per saber l'opiniò dels catalans, i a més, ho hem hagut de fer amb "peus de plom", per tal de que la maquinaría de l'estat, no ens les prohibeixi, i ho engegui tot a rodar, tot defensant la legalitat, la "seva" legalitat. Per tant, indecis, si després de tots aquets "greuges", encara no has arribat a la conclusiò, de que la independència és l'única soluciò que ens queda als catalans, ( que hi tens tot el dret, per suposat ), potser és que et mereixes el que ens esta pasant. I si el 27S, una majoría de catalans, diuen a les urnes, que ja estem bé aixi, els indepes ho acceptarem democràticament, i ens resignarem a seguir amb Espanya, però les consequencies, les pagarem tots plegats.

                                                                                                    Ànec  Lluc   

P.D. : Mentre estava escrivint aquesta entrada, s'ha produit un altre menyspreu cap a Catalunya. Just un dia després que la Junta Electoral Central, rebutges la peticiò de la generalitat d'allargar una setmana el termini, perque els catalans al estranger, poguin exercir el dret a vot, ha aprovat que els militars destinats a l'estranger, si tinguin un termini més llarg per poder votar el 27S......Com deia Shuster:  " no hase falta disir nada mas " .                                              

Artur Mas si no surt es perque s'amaga...... si surt fà propaganda..

                                                                             
                                                                             

             Artur Mas, no s'amaga. Desprès de les vacances d'estiu del govern de la generalitat, i a la roda de premsa posterior a la primera reuniò de l'executiu català, la portaveu del govern, va sorprendre tothom, dient que Artur Mas, compareixería els pròxims dies al parlament, tot i que la càmara ja esta dissolta, per donar les explicacions que calguin, de perque s'han convocat les eleccions del 27S. Això no ha agradat als partits de l'oposiciò, que han acusat a Mas, de fer servir el parlament, com eina electoral.

              És, si més no, curiòs, que fins fa poc, tota l'oposiciò, estaba d'acord en acusar-lo d'amagar-se darrera la llista de "Junts Pel Si ", en un discret quart lloc, per no haver de donar explicacions, dels darrers anys del seu govern. Doncs, ara que sembla que vol donar-les, i que deixarà que els partits facin les preguntes que creguin oportunes, també ho critiquen. Fa pocs dies, que tots demanaven que fos Artur Mas, qui participes als debats electorals, en representaciò de " Junts Pel Si ", com a "presidenciàble", enlloc de que ho faci Raúl Romeva. Que ho faci en seu parlamentaria, no els agrada gents.

               El PPC, per boca d'Albiol, ja ha dit, que ningú del seu partit anirà a la compareixença, i ha acusat Mas de fer politica de fireta, i convertir la politica amb un circ. Doncs, mira, si no hi van, tampòc és perd gran cosa, perque per escoltar les bestieses que diuen, si ens ho podem estalviar, benvingut sia, tot i que en aquest "circ", potser trobarem a faltar als "pallassos". A més, al PP, això de donar explicacions, els ve de nou; ells són més de "plasma", i sense preguntes. També ha demanat a Psc i C's, que no li facin el joc, i no participin d'aquest "espectacle".

                El Psc, no ha dit si hi anirà, però Iceta ha qualificat la compareixença de "despropòsit", perque el parlament ja s'ha dissolt. Ha dit també, que això s'ha de fer en un debat públic, en campanya electoral, però ha obviat, que CDC, no és presenta com a tal, en aquestes eleccions, sino que forma part de la llista "Junts pel Si", que no té res a veure, amb el govern dels darrers anys, com va manifestar el cap de llista, Raúl Romeva. Potser si els socialistes haguesin fet al mateix, quan és va acabar el tripartit, alguns no "piularien" tant, critican les retallades.

                 Joan Herrera també creu que aquets compareixença sera el primer mitin de "Junts Pel Si", però que l'aprofitaràn, per posar al descobert la politica que ha fet Mas i la que pensa fer, si torna a ser president. Rivera ha dit, que no enten, com algú que s'amaga en el quart lloc de la llista, pot fer un mitin com a candidat, quan no és el candidat. Potser ens hauría d'explicar, perque ell surt als cartells de C's, si ni tan sols, apareix a la llista.

                 Sigui com sigui, queda clar, que l'objectiu és Mas. Si surt a donar explicacions, fà propaganda i utilitza el parlament de manera electoralista, i si no surt, és perque s'amaga, per no haver de donar explicacions de les retallades. Això pasa, perque aquest és un país, on els politics no acostumen a donar gaires explicacions pel que fan, i quan la caguen, la culpa és de les circumstancies, que els obliguen a fer-ho. Mai he votat Artur Mas, ni a CiU, però li hem de reconeixer que sempre ha donat la cara, i ha demostrat ser un politic valent, i ha escoltat a la majoría dels catalans, quan hem demanat la independència, fins al punt de trencar el seu propi partit després de "caminar" 30 anys junts. Per cert, Uniò, ha demanat parlar, separadament de Cdc, a la compareixença de Mas, tot i que Espadaler l'habia qualificat de "sobrera", hores abans i que, malgrat la ruptura del pasat mes de juny, segueixen formant un únic grup al parlament.

                                                                                                    Ànec  Lluc

                                                                  

Jo votarè "Junts Pel SI".....y tú ?...

               

                                                                           

   

         

                  Si, ja se que el vot és secret, però, ni aquestes eleccions són com les altres, ni els vots tampòc és comptabilitzaràn igual. Aquestes eleccions, diguem-ne plebiscitàries o no, és decidirà si Catalunya esdevindrà en un termini no massa llarg de temps, en un país independent. Per aquesta raò, jo votarè la llista de "Junts Pel Si", perque aquesta llista, em sembla que és la més transversal de totes. Llastima que la Cup no s'hi sumes al final, tot i que ja ha manifestat, que li donarà suport, si es per trencar amb Espanya.

                  Si guanya la llista de "Junts pel Si", i l'acord existent entre CDC i ERC, digui que Artur Mas serà qui asumeixi la presidència de la Generalitat, ens ha de quedar molt clar, que, tal com diu el full de ruta, per l'endemà del 27 S, només seria president fins a arribar a declarar oficialment la independència de Catalunya, en un termini no superior a 9 o 12 mesos. Tot i ser escollit president, no serà Mas ni CDC, qui impossi el seu mòdel de govern, sino que serà un govern de concentraciò, entre Cdc i Erc, i els representants de la societat civil, escollits com diputats al parlament. Encara que molts insisteixin en qualificar la llista de " Junts Pel Si", com  la llista de Mas, si mirem els noms de la llista, n'hi ha més, dels que podiem anomenar d'esquerres, que de la mateixa Cdc. I si els que només és dediquen a posar pals a les rodes, i em refereixo a "Cat si que es pot", s'hi haguesin sumat, la proporciò esquerra-dreta,fora aclaparadora. Si Icv-Euia, mires per Catalunya, enlloc de fer partidisme, i abraçar-se a Podemos, que al cap i a la fi, és un partit espanyol, la llista "Junts Pel Si", tindría una base molt sólida d'esquerres, encara que com a president, i de manera temporal, Artur Mas fos el president.                                                      
                                                                                     
                                                                             

                  Jo votarè " Junts Pel Si ", perque tinc molt clar, que la independència, es l'única , manera que té Catalunya de tirar endavant, econòmicament, i culturalment també.

                  Jo votarè " Junts Pel Si ", perque voler canviar Catalunya, canviant primer Espanya, només és fer volar coloms. Els catalans mai tindràn suports suficient per canviar res a Espanya.

                  Jo vatarè " Junts Pel Si ", perque aquesta vegada ho tenim a tocar, i no vull deixar pasar aquesta oportunitat, que no és tornarà a presentar.        

                  Jo votarè " Junts Pel Si ", com diu en Junqueras, m'estimo més les incerteses de la independència, que les certeses espanyoles.

                  Jo votarè " Junts Pel Si ", perque estic fart que Espanya ens enganyi amb promeses que mai compleix.

                   Jo votarè " Junts Pel Si ", perque soc " CATALÀ " i el meu país és CATALUNYA.

                                                                      

                                                                                                         Ànec  Lluc                               

Que Votem el 27 S ? ......

                                                                                   

                   Que votem el 27 S ?... Aquesta sembla una pregunta, que a aquestes alçades, tothom l'hauría de saber contestar, al marge d'ideologies polítiques, o del que a cadascú, li va millor interpretar. Que ningú s'enganyi ni és deixi enganyar; aquestes eleccions no són per escollir un president de la Generalitat, perque d'això, ja en teniem un, que tan si era bò o dolent, era el que va escollir una majoría de catalans. Ni tan sols són per escollir un mòdel de govern, com alguns ens volen fer creure. Això vindrà després, perque poc és pot canviar un mòdel de govern, si no tens els recursos necesaris. ( Grècia n'es un exemple.). Aquestes eleccions, són per decidir si Catalunya vol ser un país independent, amb tot el que això comporta o vol seguir com fins ara. En un país minimament democràtic, això s'hauria decidit, amb un referèndum, tal com és va fer a Escòcia, on, per cert,  va guanyar el NO. S'ha intentat per totes les maneres posibles, que l'estat espanyol, autoritzes celebrar el referèndum, fins i tot sense que fos vinculant, però no hi ha hagut manera d'aconseguir-ho. El fet d'haver d'avançar aquestes eleccions, i fer-les com si fossin autonòmiques, ha vingut forçat per la por, que l'estat espanyol, en defensa de la democràcia, impugnés i prohibis fer-les.

                    De la mateixa manera, també quedar clar, que en aquestes eleccions hi ha dos grups, o confluències, com en diuen ara, ben definides; una de la banda del "SI", on hi ficariem la llista de Junts Pel Si i les Cup,( encara que amb matissos,)  i a l'altre banda, trobem els del NO, on se situen PP, C's i Uniò; el Psc, que seria més aviat del NO, no ho vol dir, no fos que els acusin d'anar de la mà de PP i C's, tot i que de fet hi vagin. Els de Catsiqueespot, no sabría on ubicar-los, perque no estan amb el NO, però tampòc podem comptar els seus vots, com un "SI". De fet, crec que ni tan sols ells mateixos saben on van, perque tant aviat diuen una cosa, com la contraria. Carregàn contra Mas i Cdc, ja estan contents. No deixa de ser curios, però, que després de la ruptura de CIU, només segueixen carregant contra Cdc i no contra Uniò.   

    

                    Per tant el 27 S, votem per per decidir allò que no ens han deixat decidir per altres mitjans, perque la nostra constituciò no ho permet. Voler canviar aquesta constituciò, o voler fer un proces constituent, acordat amb l'estat espanyol, es pujar a la "roda del hamster", perque les forces majoritaries, com són PP-Psoe, ja han manifestat la seva postura sobre Catalunya. Esperar que "Podemos" o un altre formaciò emergent, aconsegueixi la força  necesaria per canviar alguna cosa, ens pot portar a 300 anys més d'ofeg econòmic i de seguir repartin engrunes, i barallant-nos entre nosaltres. Per això tenim, aquest 27 S, la oportunitat de canviar-ho més depresa, i aquesta oportunitat, passa per votar "Junts pel SI".

                                                                                                 Ànec  Lluc

                  

                                                                             

Joan Carles I : El Rei "campechano"...

                                                                               

                  Juan Carlos Alfonso Victor María de Borbòn i Borbòn-Dos Sicilias, és el nom de qui fins fà poc més d'un any, ostentava la corona del "Reino de Espanya". Va ser el pasat 19 de juny de 2014, quan va abdicar, i va traspasar la corona al seu fill Felip VI. Joan Carles, conserva de manera vitalicia, la dignitat de rei, i continùa com capità general de les forces armades, a la reserva, i sense exercir cap funciò constitucional, sino només les protocolaries de la Casa Reial. S'ha especulat molt, sobre els mutius de la seva abdicaciò, però els casos de coruupciò en que esta embolicada la infanta Cristina, l'embolic amb la Corina, la cacera d'elefants, i tots els escàndols en que s'ha vist embolicat, l'haurien obligat a prendre aquesta decisiò, per tal de recuperar el prestigi de la casa reial, que estava clarament a la baixa.

                  Cal fer una mica de memòria, i recordar com va ser proclamat rei, després que els seu avi, hagues de fugir per cames, l'any 1931 amb la proclamaciò de la segona república. Juanito, que és com li deien per diferenciar-lo del seu pare, va neixer a Roma, que era on és va exiliar la familia reial.

                  Franco, l'any 1947, que aleshores era el cap de l'estat, al haver guanyat la guerra civil, va proclamar la " llei de succesiò a la jefatura de l'estat ", que feia referència al seu succesor, que sería anomenat per ell mateix i aprovat per les Corts. Aquesta llei, venia a dir que, el seu succesor seria aquell que ell mateix designés. Tant és aixi, que, i degut a les males relacions amb Juan de Borbòn, Franco va decidir, el 22 de juliol de 1969, que Juan Carlos de Borbòn, sería el seu succesor, pasant-se pel forro l'ordre succesori. Aqui començava allò de "todo atado y bien atado". El mateix 22 de julol de 1969, Juan Carlos, és proclamat princep d'Espanya, i succesor de Franco, i fà el jurament de <<fidelidad a los principios del Movimiento Naconal y demàs leyes del Reino.>>. ( Casi nà.). (Mesos abans, Juan Carlos havia declarat que mai acceptaría la corona, mentres el seu pare, fos viu, però, la cadirà és la cadirà. i si, com és el cas, porta una corona, qualsevol la deixa escapar.).
                                                                             
                  El ja princep Juan Carlos, va estar al costat del dictador, fins a la seva mort. Va exercir de cap d'estat, en dues ocasions, per indisposicions de Franco, fins que a la mort d'aquest, el 20 de novembre de 1975, va ser proclamat "cap de l'estat", i va jurar, acatar els "Principios del Movimiento Nacional", i va ser proclamat rei d'Espanya com "Juan Carlos I". Aquest nomenament, va fer emprenyar encara més al seu pare, que no va renúnciar als seus drets dinàstics, fins el 1977, ves a saber, a quin preu. Malgrat haver jurat fidelitat als "Principios del Movimiento", va promoure lo que després és coneixeria com " la Transiciòn", que el pas del temps ens ha demostrat que va ser una enredada en tota regla. És va aprovar la constituciò, que el qualificava com "inviolable", que a la pràctica suposa donar-li carta blanca per fer i desfer. Se li ha de reconeixer, que va ser llest, i va saber sortir-se del mig, transforman Espanya en una monarquia parlamentaria, o sigui que ell és rei, però no governa, sino que governa el parlament. ( Els "marrons" per un altre.). Això si, ell és el "cap de l'estat" i dels exercits. Això és va posar de manifest, el 23F, quan va tirar per terra el cop d'estat, que van voler fer uns quants militars, i un grup de guardias civils, que van entrar al congrés i van retenir als diputats, i ell va ordenar a totes les tropes, defensar la constituciò i la democràcia. Aquest fet, va contribuir a augmentar la simpatia de  molts que no eran precisament gaire afins a la monarquia. Va ser, potser, el fet que va fer consolidar la seva figura, oblidant d'on i com va arribar.
No obviarè. però, que alguns afirmen, que el rei estava assebentat del cop d'estat, i fins i tot hi ha qui asegura que ell hi estava d'acord, i que a última hora, veient que la majoria de l'exercit no s'hi afegía va decidir tirar-lo abaix. Això, no ho sabrem mai. Els que ho saben, callaràn, pels segles dels segles.
                                                                               
                  Arràn d'aqui, la majoría del poble espanyol. va veure Juan Carlos, com un rei proper, que sovint s'escapava del pròtocol de seguretat, i anava a saludar a la gent, o feia sortides en moto, i alguna que altre "escapada" per Mallorca. Aviat és va guanyar la imatge de rei "campechano", que és fotía de morros esquian, o és banyava en pilotes a un iot, i era caçat pels "paparazzi ", etc. El casament de la infanta Cristina, amb el jugador del Barça de handbol, Iñaki Urdangarin, era una mostra més de la senzillesa que volia donar la casa reial. Anys després, aquest casament, ha estat un autentic "mal de cap", i un dels detonants de la caiguda en desgràcia del rei i de la casa reial.                                                      

                  El 27 de febrer de 2012, Urdangarin, que havia estat imputat pel jutge Castro,  pel cas Noos, declarava, que, el rei li havia demanat que deixes els negocis l'any 2006, i que ningú de la casa reial, havia tingut cap participaciò en cap dels seus negocis. Urdangarin, ha asegurat que ni tan sols la infanta Cristina, en tenía coneixement, tot i que al final ha estat imputada. El soci d'Urdangarin, va fer entrega al jutge, d'alguns correus electrònics, on és demostraría, que el rei coneixia, i fins i tot hauría participat d'alguna manera en els negocis. Recordem, que els delictes que se l'imputen a Urdangarin, tenen a veure amb negocis fets amb les administracions públiques. Al final, la infanta Cristina seura a la banqueta dels acusats, al costat del seu marit, Iñaki Urdangarin, i ja els hi han retirat el titol de ducs de Palma.
                                                                               
                  El 14 d'abril de 2012, ens vam assebentar per la premsa, que mentres Espanya estava enmig d'una crisi brutal, i el govern demanava esforç i sacrifici, el rei estava en una cacera d' elefants a Botswana. Per intentar justificar-se, va dir que l'havien convidat uns multimilionaris arabs. La noticia és va saber, perque, és va trencar la cadera, i va haver de ser repatriat a Espanya. En sortir de l'hospital, va pronunciar la famosa frase, " Lo siento, me he equivocado, pero no volverà a suceder". Aquesta frase, amb la de " Porque no te callas", que li va dir a Chavez, pasaràn a la història.

                   La imatge de la casa reial, que ja estava molt deteriorada, tocaría fons, quan el 2013, va sortir a la llum, la relaciò que mantenía el rei amb l'empresaria alemanya Corina zu Sayn-Wittgenstein, que alguns qualifiquen de més que amistosa, i també és va fer públic que la casa reial, va gastar dos milions d'euros de fons públic, per reformar la finca "La Angorrilla", que és on se suposa que va viure Corina.
                                                                               
                   Pel que fa als negocis i les finances del rei, és un dels assumptes que mai s'han pogut aclarir, però sembla ser que, Juan Carlos I, va arribar "pelat com una mona", i la revista Forbes xifra la seva fortuna en 1800 milions d'euros. No està malament, tot i que la casa reial, sempre ha negat aquesta xifra, però no n'ha donat cap altre. El rei ha tingut i té en el seu cercle de confiança a grans banquers, com, Mario Conde, Alfonso Escamez, Los Albertos, i alguns milionaris arabs relacionats amb negocis del petroli, aprofitant la seva amistat amb els monarques d'aquets paísos arabs. Quan tría Mallorca, com a destí de les vacances d'estiu, s'envolta d'un grup d'aristocràtes i empresaris, alguns dels quals, s'han vist emmerdats en negocis no gaire clars, anys després. Un grup d'empresaris mallorquins, va ser qui va regalar a la Casa reial l'ultima "versiò" del iot Fortuna. Un altre dels seus amics empresaris, és Josep Cusí, que és l'armador del veler " Bribon", amb que el rei participava a la "Copa del rei de vela".

                   Tot plegat, va fer que la imatge de la casa reial, acabes molt deteriorada, i a molts sectors de la societat espanyola, agafava força, la peticiò d'un referèndum, sobre la continuitat de la monarquia. Això va fer que, el rei Juan Carlos, valorés seriosament, la posibilitat d'abdicar, per intentar que el seu fill, Felip, afiances la monarquia a Espanya. Aixi, és com, el 2 de juny de 2014, va comunicar al president del govern, Mariano Rajoy, la seva voluntat d'abdicar en favor del seu fill, cosa que és va produir, el 19 de juny. Tot i l'abdicaciò, tant Juan Carlos, com Sofia, segueixen mantenint la dignitat de "reis", tot i que el "titular" de la corona espanyola, sigui a partir d'aleshores Felip VI. També conserva  el grau de capitá general de l'exercit, a la reserva.

                    Arràn de l'abdicaciò, va plantejar-se la questiò de la "inviolabilitat", o impunitat, davant la llei, que li otorgava la Constituciò, cosa que va fer, que el PP, aprovès amb càracter urgent, el seu aforament. Malgrat aquest aforàment, és van presentar algunes querelles en contra seu, una de paternitat i un altre pel 23 F. Des d'aleshores, està disfrutan d'una jubilaciò de luxe, i ha estat vist als Estats Units, per nadal, o asisitin a curses de braus, amb els seus nets, més recentment. Aquesta és la història d'un "rei campechano", que primer va deixar de ser "campechano" i va haver de plegar de ser rei.

                                                                                                Ànec  Lluc
                                                                                 

                 

               

               

Catsiqueespot : "Objectiu Mas ".......

         
                                                                             

             Cada cop, falta menys pel  27 S, i les diverses formacions que s'hi presentaràn, van ensenyant les seves cartes. Pel que fa a "Catsiqueespot", fa uns dies, va presentar la seva candidatura. Al capdavant, ja se sabía fa unes setmanes, que hi aniria, Lluis Rabell. Darrera seu, va l'escriptora Gemma Lienas, que va donar suport a Montilla en el seu moment, i a "BCNencomú" a les darreres municipals, en tercer lloc, Joan Coscubiela, d'Icv, a qui sembla ser, que els seus atacs a Artur Mas, li han servit per alguna cosa, i a continuaciò, ve Albano Dante Fachin, de Podemos, i Joan Josep Nuet, Marc Bertomeu, David Companyòn, algun membre més de Icv, i alguns independents.

En un primer moment, aquesta confluència, havia d'estar formada, per Podemos, Icv, Equo i Proces Constituent, però finàlment, la formaciò de Forcades, no s'hi ha sumat, i  ha decidit no presentar-se el 27S. Aixi doncs, "Catsiqueespot", ha acabat sent una coaliciò entre Podemos-Icv-EUiA i Equo.

             Des de que és va formalitzar la branca catalana de Podemos, els seus liders, han focalitzat la campanya, en atacs a la figura d'Artur Mas, tal com va dir la dirigent "Podemista" Gemma Ubasart, quan va manifestar, que en campanya, farien servir l'odi a Mas. Un cop s'ha concretat la confluència de "Catsiqueespot", Icv, ha adoptat la mateixa tàctica, i només cal veure les declaracions, de Dolors Camats, Joan Herrera, Joan Coscubiela o Joan Josep Nuet, per comprobar-ho. LLuny de fer propostes del seu project de país, s'han limitat a criticar les dels altres, i en particular, la de "Junts Pel si", que ells han batejat com la llista d'en Mas. L'únic que sabem, del seu ideari, és que odièn amb tot l'anima a Mas, i el fan responsable de tots els mals de la humanitat. Pablo Iglesias, ja ho va posar de manifest, quan va criticar durament a David Fernàndez, per abraçar-se a Mas, ( per l'exit del 9N), dient que ell no ho faría mai.Ell es més de fer regals al rei Felip VI, o dir que els Botin, no són casta, perque volen el benestar de la gent. Ara és Errejón, qui ha dit, que són els únics que poden derrotar Mas, i acabar amb les seves polítiques de retallades. No ha fet esment però, de la causa d'aquestes retallades, que no és altre que l'espoli que pateix Catalunya, per part d'espanya, però això no ho pot dir, perque va contra els seus interessos a espanya, que són els que realment els interesen. També ha dit que el sobiranisme, ni tan sols ha estat un plantejament a "Catalunya si que es pot", i ha negat que hi hagi hagut cap acostament cap a Erc. L'objectiu, segons Errejòn, és caminar cap a un pacte de totes les forces que pretenen posar fí a les retallades i programes d'austeritat. Per fer-ho, derrotan a l'Artur Mas, ja en tenen prou. ( Tot lo "deMAS", és secundari.), No sé a qui volen enganyar.

             Pablo Iglesias, ha deixat clar en més d'una ocasiò, que "Catsiqueespot", no és independentista, i que Catalunya no te competències per fer una DUI. Rabell, va manifestar fà uns dies, que si no hem estat capaços de fer un referèndum, menys farem una DUI. Proclamen que no contemplen la independència, sino la sobiranía de Catalunya, i posen molt enfàsis, en volen millorar i molt l'eix social, abans que l'eix nacional. O són uns ignorants o tenen mala llet, perque tothom sap que sense  el segon, no hi pot haber el primer. Fins que no administrem TOTS els nostres diners, no podrem decidir en que gastar-los millor. Això resulta comprensible en un partit com Podemos, que al cap i a la fí, és un partit espanyol, i no vol trencar la unitat d'espanya, entre d'altres coses perque necesiten que catalunya tibi del carro, però no s'enten tant, en una formaciò com Icv-Euia, que semblava eren els hereus del Psuc, però estàn demostràn, que no tenen res a veure. Jo només hi trobo una explicaciò, i és intentar mantenir la cadira, tal i com ja van fer amb Barcelona en comú, al ajuntament de Barcelona.

           Espero, que després de veure que ha pasat a Grècia amb Syriza, i la manera en que Tsipras, s'ha pasat pel forro, totes les promeses de campanya, i fins i tot un referèndum on una amplia majoria de grecs, van dir que no acceptesin les demandes de la troika, no siguin gaires,els que es deixin entabanar pels cants de sirena, d'aquets "revolucionaris", que ho volen cambiar tot sense cambiar res. Voler fer un proces constituent per tenir plena sobirania, amb un encaix acordat amb espanya, és "no tenir collons", de dir que no volen la independència, i volen seguir amb les mateixes engrunes que tenim ara, això si, repartides mes "socialment".Quan no sigui posible, la culpa serà del altre, que no els deixa,......o de la herència d'Artur Mas, que en això de carregar-li les culpes, hi tenen la mà trencada.

                                                                                                      Ànec  Lluc

P.D. : Per cert....No és Mas qui ha portat a una majoria de catalans cap a la indepèndencia, sino que una majoria de catalans, li han portat a ell.

           

                                                                     

Tetra-Campions ....

                                                                                     

                  La cuarta ja és al sac. Aquest Barça de Luis Enrique, va camí de repetir, l'irrepetible: guanyar sis titols, en un mateix any. Almenys semblava irrepetible, quan ho va aconseguir amb Guardiola, o això pensavem la majoria de futboleros.

                 Aquest quart titol, ha estat la Supercopa d'europa, davant del Sevilla C.F., en un partit jugat dimarts 11 d'agost, a Tiblisi, ( Georgia). Va ser un partit força disputat, tot i que el Barça va fer una molt bona primera part, i a la mitja part, tothom pensava, que el partit ja estava sentenciat. Després de remontar un gol del Sevilla, que va marcar Ever Banega al minut 3 de partit, però dos gols de Messi i un de Rafinha, deixaven el resultat en un 3 a 1, favorable al Barça, a la mitja part. Nomès arrancar la segona part, Luis Suarez, marcava el 4 a 1, que semblava posar fí, a qualsevol esperànça del Sevilla. A partir d'aleshores però, el Sevilla va reaccionar, i enmig d'una "pajara", tremenda, que va agafar el Barça, va fer posible, que s'arribes al final del partit, amb empat a quatre. Ningú, ens ho podiem creure. És cert, que l'arbitre, va estar una mica més que discutit, per l'equip blaugrana, però això no pot ser excusa, per deixar escapar un partit, que s'habia posat tant de cara.

Va arribar la pròrroga, i Pedro, que habia sortit, feia pocs minuts al camp, va marcar el 5 a 4, que donava el titol al Barça. Aquest gol de Pedro, ha estat molt important per l'equip, ja que ha servit per guanyar un titol, però ha estat molt més important per ell, a nivell personal, donat que els ultims díes, s'ha parlat molt dela seva marxa del equip blaugrana, posiblement al futbol angles. Abans del partit, Robert Fernandez, havia dit, que Pedro li hauria manifestat el desitg de marxar del Barça, ja que tot i que al Barça és casa seva, vol jugar més minuts. Després del partit, Pedro s'ha mostrat molest, amb aquestes declaracions.

               Aquest matí, l'expediciò blaugrana ha arribat de Tiblisi, i gairebé sense temps per descansar, l'equip de Luis Enrique, ha de preparar a correcuita, la Supercopa d'Espanya, que haurà de jugar, divendres a San Mamés, davant l'Athletic de Bilbao. Aquesta vegada, és tracta del partit d'anada. La setmana que ve, és juga el partit de tornada al Camp Nou.

               El partit amb el Sevilla, ha servit, per veure, que, tot i que és un gran equip, encarà té algunes mancances, que el mateix Luis Enrique, va dir que s'havien de corretgir. No oblidem, que encarà estem en pretemporada, i a alguns jugadors encara els hi falta, una mica per arribar a l'estat optim de forma. Cal tenir amb compte, que dues peces importants de l'equip, com són Alba i Neymar, estàn a l'infermería.

               Però bé, com que això no ha fet més que començar, no farem de "tribuneros" abans  d'hora, i  mirarem cap endavant amb optimisme. Aquest cap de setmana, entre divendres i dilluns, podem guanyar el cinqué titol, de la temporada, però, per si de cas, "no direm  blat, fins tenir-lo al sac i ben lligat.

                                                                                                       Ànec  Lluc                                                   

Que diu en Rajoy que "España va bien".....

                                                                               

               "España va bien"....Aquesta frase, la va acunyar l'Aznar quan era president; si home, és aquell que no torna, perque mai va marxar, el que posava els peus sobre la taula, quan prenia cafè amb el Bush, el que s'ha fet un fart de buscar armes de destrucciò masiva a Iraq, i les úniques que ha trobat són les estelades a Catalunya...Doncs aquest. Ara, la fa servir, Rajoy i la seva camarilla, per "vendre la moto", de la recuperaciò econòmica, que els treballadors no sabem/volem veure. Fà uns dies, hem conegut els beneficis dels bancs espanyols, dels primers sis mesos del 2015.

       Beneficis del bancs, els primers sis mesos de 2015:

       El Santander ha augmentat el benefici interanual un 57%.
       CaixaBank ha aconseguit un 75% més, després d'incorporar els beneficis de Barclays Bank.
       El Sabadell ha obtingut una pujada del 55%.
       Unicaja un 33%, i fins i tot, Bankia ha millorat els números.
       El BBVA, ha doblat, els beneficis.

Malgrat això, quasi bè tots, han decidit que a partir d'ara, cobraràn comisions, per fer servir, els seus caixers, si no ets client de l'entitat. Pobrets, ja no saben que fer, per augmentar els beneficis. Per abaratir costos, tant CaixaBank, com BBVA, han engegat un Ere per tal de tancar oficines i reduir plantilla, després de quedar-se, Barclays i CatalunyaCaixa, respectivament.

               La taxa d'atur no para de baixar, ( que estiguem a l'estiu, no té  res a veure), i que molts dels contractes siguin per hores, i no arribin ni a 20 hores setmanals tampòc. A veure si ara li espatllarem l' il·lusiò a Rajoy, de dir que Espanya és el país que més creix de la UE. A qui l'importa, que els sous siguin de miseria, i que malgrat la reforma laboral, el 90% dels contractes, siguin tèmporals ?. Són petits detalls, tampòc serem tiquismiquis ara.

                  Que el deute públic hagi pujat del 70%, a un 98%, o fins i tot més, també és un detall sense importancia. Tampòc farem gaire cas, que en els últims tres anys, s'hagin "pulit" el 40% del fons de les pensions, que és o era, el fons, per garantir el pagament de futures pensions, que segons les dades més optimistes, s'acabarà en cinc o sis anys.

                   En els presupostos generals de l'estat, que ha presentat Montoro, és preveu una baixada d'impostos, un augment del 1 % als funcionaris, i la devoluciò d'una part de la paga extra, que els van deixar de pagar el 2012, cosa que demostraria que la recuperaciò va de debò, si no fos, perque aquest any, és any d'eleccions...( Ups, crec que això últim, no ho hauria d'haver dit, però tan se val, per dir mentides, ja tenim als populars.). Diuen les males llengües, que la UE, ha ordenat a Espanya, fer més retallades de cara al 2016, i per això alguns econòmistes, ja han qualificat aquets presupostos, no es podràn cumplir. Clar que, potser han estat fets sota la idea, de que el PP no repetirà govern, i quedaràn en un calaix, i si, contra pronòstic, tornen a guanyar, tindràn quatre anys més per anar tirant i de tant en tant, repetir això de " Espanya va bien", perque malauràdament, hi ha molt "babau" que s'ho segueix empaçant.

                                                                                             
                                                                                                      Ànec  Lluc

27 S : Plebiscitàries o no ?....

                                                                             

               Les eleccions del 27 S, seràn plebiscitàries o no ?, Aquesta és la pregunta que podriem catalògar, com la del miliò d'euros, per la dificúltat que molts posen a la resposta, tot i que, quasi bé tothom ho té molt clar.

               A efectes legals i de convocatòria, la resposta és NO. Unes eleccions plebiscitàries, no tenen cabuda dins la constituciò espanyola, i per tant no existeixen com a tal. Vet aqui el mutiu, pel qual, el president Artur Mas, va signar el decret, com si és tractesin d'unes eleccions autonòmiques ordinaries, ja que, d'altre manera, haurien estat impugnades pel govern central, i suspeses després pel Tribunal Constitucional.

               Els favoràbles a la independència, ho hem tingut sempre clar. Aquestes eleccions són, a la pràctica, el referèndum, que Espanya no ens ha deixat fer. Han de servir, per saber d'una vegada per totes, quants som els que volem que Catalunya sigui un estat independent, i quants volen sguir forman part d'Espanya. Això que sembla tan fàcil d'esbrinar, no hi ha hagut manera de poder saber-ho, perque qui ho ha d'autoritzar, sempre s'hi ha negat en rodò, potser perque tenen força coll aball, que perdrien.

                Al altre platet de la balança, han tret sempre el càracter plebiscitàri d'aquestes eleccions, encara que cada formaciò, ho ha fet, argumentant diverses causes o raons. Al marge de que totes coincideixen, en dir que no ho són, per Ciutadans, només són unes eleccions autonómiques, per escollir un govern autonòmic, que com ja li va respondre Artur Mas, si només fos això, tampóc caldrien,perque govern ja en teniem un, fins al 2016.
El Psc, també ho veu aixi, i creu que si Mas ha avançat les eleccions, és perque s'ha ficat en un carrerò sense sortida. Per al PPC, només són autonòmiques, perque són les úniques que permet la llei, i la llei s'ha de cumplir. A "Catalunya si que es pot", a més de negar el càracter plebiscitàri, diuen que aquestes eleccions, aixi com la llista "Junts pel si", han estat concebudes per salvar el cul d'Artur Mas, que ha enredat a Erc, i a les entitats socials, perque li donin suport.

                En fí, que n'hi ha per tots els gustos, per triar i remenar. De tota manera, els que no creuen que siguin plebiscitàries, han començat a buscar aliances per frenar la llista unitària. Primer va ser l'Alicia Sanchez Camacho, abans de que la fotesin fora del PPC, - o més ben dit, que no la deixesin ser candidata -, qui va posar sobre la taula, una aliança unionista. Ara ha estat Arrimades de C's, qui ha fet una crida a PP i Psc, buscan suport per després del 27 S. Als de "Catalunya si que es pot", no sels hi ha adresat ningú, perque encara no sabem ben bé, a quin costat de la balança els hem de posar. Crec, que no ho saben ni ells, perque cada dia, diuen una cosa, que després han de rectificar a correcuita.

               El càracter plebiscitàri, el tindrà, quan és coneixi el resultat. Si guanya el "SI", començarà el proces cap a la independència, i voldrà dir que han estat plebiscitàries. Si guanya el "NO", seràn els que ara el neguen, qui li donaràn aquest càracter.


                                                                                                    Ànec  Lluc



             

De "Gúrtel" a "Púnica" i tiro perque em "Bàrcenas"...

                                                                         

 
                                                                         

                   El primer gran escàndol, que va esquitxar al PP de plè, per un cas de corrupciò, va ser el cas "Gúrtel". El cas és va destapar, arràn d'una denúncia, d'un ex-regidor de Majadahonda, que és, entre altres qui va descubrir el "pastis". En un primer moment, és va encarregar del cas, la fiscalia anticorrupciò, però més endavant va pasar a mans de Baltasar Garzon, a l'audiència naciònal. Aquesta trama de corrupciò, que funcionava a les Comunitats de Madrid i de València, estaba dirigida, per Fco. Correa. (Per cert, el cas és va dir "Gúrtel", perque Gúrtel es Correa, en alemany. Algun dia haurem d'estudiar, com, qui i perque tria els noms dels casos a investigar.)

                   El cas, és va destapar, com ja he dit abans, arràn de la denúncia d'un ex-regidor, que hauria rebut de Correa, 260.000€. Va aportar, gravacions i documentaciò, dels negocis que haurien fet, amb entitats públiques, sobretot, ajuntaments, per aconseguir saltar-se les lleis mediambientals i urbanístiques, que afectaven als seus negocis inmobiliaris, mitjançant regals i soborns a funcionaris i autoritats públiques. Entre els noms que figuraven en la documentaciò entregada, destaca el d'Alejandro Agag, gendre d'Aznar, i diversos politics vinculats al PP. Malgrat això, no s'ha pogut demostrar, el finançament irregular del PP, mitjançant una caixa "B", que controlaria Barcenas, aleshores tresorer del PP
. Si s'ha demostrat, però, que les empreses de Correa, organitzaven actes de tota mena, pel PP. Fins i tot, s'ha arribat a dir, que Correa, va ser qui va pagar, el casament de la filla d'Aznar, amb Agag. Aznar va dir, que només havia pagat l'enllumenat dels jardins, uns 35000€ de res, com a regal de noces.

A mesura que avança la investigaciò, van sortint més polítics del PP esquitxats, sobretot alcaldes i regidors, que, davant les proves aportades, reconeixen haver rebut regals i diners per part dels "capos" de la trama. ( En els llibres de comptabilitat, Correa va demanar als seus empleats, que a ell l'anotesin com "Don Vito", en alusiò a Vito Corleone.).
      

                   Per la banqueta d'acusats, han passat, polítics i empresaris, tots ells vinculats al PP, que malgrat que tot apunta al contrari, mai s'ha pogut demostrar, que el partit s'hagi beneficiat d'aquesta trama, ni l'existencia de cap caixa "B".

                   A la C.C.A.A. de Madrid, que aleshores presidía Esperanza Aguirre, van presentar la dimisiò tres alts càrrecs, que, presumptament, van rebre pagaments, a canvi de contractes. Arràn de les investigacions, van ser expulsats del partit, nou alts càrrecs mès, imputats per haver rebut regals i pagaments en negre. Entre aquets, hi havia Luis Bàrcenas i Jesus Sepulveda, ex-marit d'Ana Mato, que desprès ha estat ministra de sanitat amb Rajoy. Ana Mato, apareixía a les llibretes de Correa, com receptora de diversos viatges, 6000€ en confeti, pel cumpleanys del seu fill, i un viatge a Eurodisney, que, preguntada pel jutge, va afirmar no saber qui ho havia pagat. Tampòc sabia d'on va sortir un "Jaguar", que va apareixer un dia al garatge de casa.

                  A la C.C.A.A. de València, les empreses de Correa, va ser l'aleshores president de la comunitat, Francisco Camps, qui va rebre regals a canvi d'adjudicacions i contractes. Ricardo Costa, secretari general del PP valencià, habria rebut alguns rellotges, mentre que a Camps, li pagaven els trajes.

                  A Galicia, en l'epoca de Manuel Fraga, van ser una vintena d'empreses, acabades de crear, o sense activitat, les que van ser utilitzades per alts càrrecs del PP, per obtenir adjudicacions d'obres. Val a dir, que els contractes, és fracturaven, per evitar haver de fer concursos públics.

Malgrat que tot apunta a un finançament irregular del PP, en almenys tres C.C.A.A., la veritat és que mai s'ha pogut demostrar, i de moment, Aznar, Rajoy, Aguirre i Camps, s'han pogut escapar de qualsevol acusaciò.

                   Amb el cas Gúrtel, encara calent i a l'espera de ser jutjat. esclata el cas "Púnica", que té igual o més rellevancia, si tenim amb compte a les persones implicades. En aquesta ocasiò, el cervell de la trama, ha resultat ser Francisco Granados, que va ser la mà dreta d'Esperanza Aguirre, conseller en diverses ocasions i vicepresident de la C.C.A.A., de Madrid. Ell i el seu amic i soci Marjaliza, cobraven comisions, per otorgar contractes a varies empreses, entre les quals és trobaven Cofely, filial de GDF Suez, i Indra. La guardia civil, va escorcollar diversos ajuntaments del voltant de Madrid, i va detenir en un primer moment uns quants alcaldes del PP, per la seva implicaciò en la trama. A més de a la C.C.A.A. de Madrid, també hi hauria implicacions a Múrcia i a Castella-Lleò. Durant els interrogatoris, als principals acusats, han aparegut els noms d'Isabel Carrasco, i del seu succesor Marcos Martínez, de Castella-Lleò, el del ex-alcalde socialista de Cartagena Jose Antonio Alonso, i també de membres del PP naciònal, com Floriano, o Zaplana. Tot i que Francisco Granados, s'ha mantingut ferm, en que el partit no tè res a veure amb el cas, el jutge Velasco, creu que al marge de la finalitat de lucre personal, hi pot haver finançament irregular del PP madrileny. L'ombra de la caixa "B", torna a planejà sobre el partit.

                 Les darreres declaracions d'alguns dels acusats, sobretot del "conseguidor" de la trama, Marjaliza, han implicat a dos ex-consellers que ocupaven el càrrec, fins fà poc. Salvador Victòria, i Lucia Figar, han estat  imputats pel jutge Velasco. Com en el cas de la "Gúrtel", fins ara, el partit popular, i la seva cúpula, han mirat cap un altre banda, i no s'ha pogut demostrar cap finançament irregular, ni cap vinculaciò amb els implicats. De la mateixa manera, i malgrat que molts dels imputats, són de l'entorn d'Esperanza Aguirre, ella n'ha sortit indemne, dient que no en sabia res.

                                                                           
                En un "país normal", qualsevol partit, que s'hagues vist, emmerdat en tants casos de corrupciò, no solament estaria ilegalitzat, sino que molts dels seus dirigents ja serien a la presò. A "Españistan", de moment nomès ha entrat a presò un dels tresorers del partit, Luis Bàrcenas, tot i que tambè estan imputats, els seus antecesors.
Barcenas, va protagonitzar tambè, un altre cas de corrupciò, però aquesta vegada, se l'ha menjat ell solet, de moment. El partit en aquest cas, s'ha personat com a victima, i ha acusat a l'ex-tresorer d'estafa, i de quedarse amb diners del partit. Segons Barcenas, amb els diners de les comisions, efectuaba pagaments en negre, a membres del partit, tal i com apareix anotat en els famosos "papers"que va públicar El Pais. De tota manera, el jutge no acaba de donar credibilitat a aquets papers. El que si sembla demostrat i confirmat per hisenda, és el pagament en negre de les reformes de la seu del carrer génova a Madrid. Rajoy, ha dit no saber res d'aquest pagament, tot i que a les obres, havia la reforma del seu propi despatx.

                  Ves per on, el partit que demana el compliment de la llei, i és vanta de la seva transparència, está de merda fins al coll. Malauràdament, el PP, no és l'unic embolicat en assumptes de corrupciò. Els Psoe, també té lo seu, a Andalusia, amb el merder dels Eres i els cursos de formaciò. A Catalunya, també tenim la nostra part, amb casos que impliquen a Cdc, el Psc, a Uniò, etc.amb els casos dels Pujol, Bustos, Pretòria, Pallarols, etc. Això no fa mès que demostrar, que el poder corromp, i que quasi tots els que toquen poder, acaven emmerdats, de manera proporcional al poder que aconsegueixen.

                                   
                                                                                           Ànec  Lluc

               


                                                                

Manos Limpias.....Feina Bruta...

                                                                           

            "Manos Limpias", és un colectiu de funcionaris, conegut popularment com "sindicato Manos Limpias", o senzillament "Manos Limpias". Aquest sindicat, va neixer al 1995, com a representaciò sindical dels funcionaris publics. Això, és el que diu,almenys, la seva pàgina web. És proposa com a objectius, la defensa dels legitims interesos dels seus afiliats. Estan regulats, per uns estatuts interns, dipositats al ministeri de treball, i figuren com a president Francisco Jimenez Luis, i com a secretari general, Miguel  Bernad Remon. Fins aqui, si sembla un sindicat, en aquest cas de funcionaris. Però, si llegim la seva pagina web, trobem coses, si més no, curioses, per no dir estranyes per un sindicat.

              A més de defensar els drets dels seus afiliats, que és el que pertoca, hi ha un paràgraf a la seva web, que diu el següent:

" Lluitarem sempre, per la defensa del ordre constitucional del nostre país, enfront dels moviments separatistes que vulguin disgregar-lo. Per tant, entenem, que els simbols espanyols, han d'ocupar un lloc fonamental en els espais fisics, on hi hagi representaciò de qualsevol administraciò pública. També vetllaràn perque és compleixi l'estat de dret i per la transparència i dignitat dels poders públic, i interposaràn tota mena de denúncies, davant les corrupcions polítiques o econòmiques, que perjudiquin l'interés general." 

              Que voleu que us digui, però a mi això, em grinyola força. Podem veure que fa esment explicit, a "moviments separatistes". Més que un sindicat, sembla una eina feta a mida, per combatre el proces d'independència dels catalans. Poc tenen a veure, amb la defensa dels drets dels treballadors, ni els moviments separatistes, ni la inclusiò de simbols nacionals a indrets concrets.

En els darrers temps, ha presentat moltes denuncies en contra del proces català, contra la generalitat, i contra el propi Artur Mas. Tot i que també ha interposat denuncies, arreu de l'estat, no és pot obviar, que la major part, són en contra del proces d'indepndència català. Ha demanat, a Rajoy,que s'apliqui a Catalunya l'article 155, i s'intervingui la generalitat, que s'incloguin en el nou "codi penal", articles referents a convocatories d'eleccions, consultes o referèndums, ha denunciat el jurament irregular que van fer alguns alcaldes catalans, en la presa de possesiò del carrec. Ha denunciat Artur Mas, per desobediencia, pel 9N; a Carme Forcadell per associaciò ilicita, i proposar la secesiò; al cap dels mossos d'esquadra, i a dos mossos, per tinença il·licita d'armes; ha denunciat també la xiulada al rei i al himne, i com no podia ser d'un altre manera, contra la "saga Pujol". La última ha estat demanar la detenciò d Mas i la suspensiò de l'autonòmia. Com és pot deduir, sembla ser que l'activitat d'aquest sindicat, no és un altre que interposar denuncies. I, com hem pogut veure, una gran majoria, són en contra del proces catalunya.

                Manos limpias, va saltar a la palestra, per les denuncies que va posar contra les decisions de les institucions publiques, administrades per partits d'esquerres. Per aquest mutiu, ha estat qualificat d'ideologia d'ultradreta. El seu dirigent Miguel Bernad, va ser militant i responsable de l'organitzaciò "Frente Nacional" i ha estat nomenat Caballero de honor de la fundaciò Francisco Franco, pels seus serveis en defensa dels ideals del moviment. Malgrat es diguin "Manos Limpias", algunes investigacions policials en diversos casos de corrupciò urbanistica, han relacionat Miguel Bernad, amb algunes operacions, no gaire clares. Com no pot ser d'un altre maners, des delsindicat, ho han negat tot. Algunes fonts de la investigaciò, també relacionen a Miquel Bernad, amb els moviments feixistes, que van intentar perpetuar les politiques de Franco després de la transiciò. Per tant, i tenint amb copmte, que només té dos dirigents coneguts, i uns 5000 afiliats, no ens equivocarem de gaire, si diem, que és una associaciò, disfressada de sindicat, hereva de les politiques de Franco, que algun dia, potser ens explicarà, d'on surten els diners, per tanta querella.

                                                                                                          Ànec  LLuc                                                 

Pressupostos 2016....Espanya ens torna a robar....

                                                                           
                                                                               

                 Cristòbal Montoro, ha presentat avui els pressupostos generals de l'estat pel 2016, i una vegada més, ha tornat a demostrar, allò que molts cridem des de fa molt de temps, i que des d'espanya ens neguen. Segons aquets pressupostos, Espanya té previst invertir a Catalunya, 1072 milions d'euros, que tot i que suposa un increment, envers l'any passat de 105 milions d'euros, continua estan molt per sota de l'aportaciò al PIB de Catalunya.

Catalunya aporta al PIB espanyol, al voltant del 19% del total, i per l'any 2016, la inversiò presupostada  per l'estat a Catalunya, és de només el 9,75% , per tant un 10% per sota. Aquest fet, és veu agravat, perque és habitual, que del total pressupostat, s'acabi executan, un 50 o 55%, com a màxim, amb lo que l'espoli-robatori, és d'escandol.

                  Aquestes xifres, són les que ha fet oficials, el ministeri d'hisenda, i tot i que demostren l'ofeg, que pateix Catalunya, encara hi ha gent, i hem refereixo aqui a casa nostra, que culpa de les retallades a Artur Mas, que fa servir l'estelada, per salvar el cul. Després, quan els diners no arriven per pagar farmacies, escoles o la sanitat, la culpa es d'aquets quatre "pelacanyes" que demanen la independencia, només per tocar els collons.

                   Artur Mas, ha qualificat aquets pressupostos, com un nou menyspreu cap a Catalunya. Com sempre, unes inversions molt per sota, del que pertocaria, si tenim amb compte, el pes econòmic i de poblaciò.
El Psc, mitjançant el diputat, Joan Rangel, ha manifestat, que aquets pressupostos, són una demostraciò més, que el maltractament a Catalunya, segueix existint. Ha reconegut, que la inversiò és infima, i ha criticat al govern del PP, que ni tan sol fa electoralisme. Ha culpabilitzat al govern espanyol, però també al català, per no haver-se preocupat gaire, els últims quatre anys. Malgrat això, el Psc, aposta per seguir dialogant amb Espanya.
Uniò, per la seva banda, els ha qualificat d'electoralistes i de no tenir amb compte Catalunya, Picò, diputat d'Uniò al congrès, ha dit tambè, que son uns pressupostos que no ajudaran a la recuperaciò.

                   Tampoc han agradat gaire a la resta de l'oposiciò, ja que els han titllat d'electoralistes, i dificilment realistes. Preveuen baixades d'impostos, i una major despesa social, aixi com més inversions en educaciò, sanitat i cultura. Tenint amb compte, que les exigencies de deficit de Brusseles, el numeros no quadren. Clar, que potser a les properes eleccions, el PP surt d'una patada al cul, i tampoc hauran de posar-los en marxa.


                                                                                                    Ànec  Lluc