dijous, 30 de juliol de 2015

Espanya ens roba......

                                                                             


                Montoro i el seu ministeri d'hisenda, han publicat aquets darrers dies, unes balances fiscals corresponents a l'any 2012, on tot i estar precuinades, reconeixen un deficit a Catalunya de 7439 milions d'euros. Catalunya és la segona CCAA més espoliada, darrera de la de Madrid, que segons els càlculs del ministeri, va tenir un dèficit de 19015 milions d'euros, mentre que la tercera posiciò, en quan a dèficit, la ocupa el País Valencià, amb 1453 milions d'euros. A l'altre platet de la balança, és sitúen per aquest ordre, Andalusia, Galicia, Canaries, Castella i Lleò, Extremadura, Castella-la-Manxa, Astúries, que reben més del que aporten. Curiosament, algunes d'aquestes CCAA, que son clarament beneficiaries dels impostos que paguem els catalans, són les que diuen que Catalunya demana i ells paguen. Algunes d'aquestes CCAA, subvencionades, és permeten el luxe, de rebaixar impostos, donar pagues especials, a aturats i pensionistes, ( crean aixi, el que és coneix, com a "vot captiu"), i fidelitzant l'electorat, sota l'amenaça de la por.

                 Després, resulta, que quan la generalitat no pot fer front als seus pagaments, ha de solicitar un préstec al govern central, que Montoro, ens presta generòsament, això si, a canvi d'uns interesos. Hisenda fa efectiu aquets préstecs, a través del FLA, ( Fons de liquiditat autonòmica ), que és financía, amb el deficit de les CCAA, és a dir, amb bona part, amb els 7000 i escaitx milions d'euros, que surten de Catalunya i mai tornen....Bé, de fet, si que tornen: amb forma de préstec, a retornar amb interesos. S'ha de reconeixer, que el sistema, és collonut, per qui remena els calers. Ens deixa uns calers, que li hem entregat abans, perque els hi tornem amb interesos. A més, Montoro, pot fer el fatxenda, dient, que ha de "pagar" els deutes de la Generalitat, perque els catalans som uns maldestres, i ens pategem el que Espanya te a bò de donar-nos, quan reparteix, ja que ni tan sols respecta, el que està pactat a l'estatut, pel que fa a inversions a Catalunya.

Malgrat això, encara n'hi ha que defensen que el referèndum per decidir si Catalunya, pot esdevenir un estat independent, ho hauria de votar tot espanya. Clar que si, i la pregunta podria ser: Vols deixar escapar la gallina dels ous d'or, i que els catalans, deixin de pagar  la festa ?. El resultat del referèndum, seria prou previsible.
                                                                             

                  Val a dir, que aquestes balances de 2012, que ha públicat ara el govern espanyol, estan calculades amb el sistema, càrrega-benefici, ideat per l'economista Àngel de la Fuente, proper a C's, i si ens reconeixen un deficit de 7439 M€, vol dir que probablement l'autentic deficit, s'acosti als 16000M€, que dona el càlcul fet per Sala i Martin, i per la propia Generalitat. Si tenim amb compte, que tothom acostuma a escombrar cap a casa, podriem fer un " ni pa ti, ni pa mi", i deixar-ho, en uns 12000M€, que de tenir-los a caixa, permetrien pagar les farmacies, la sanitat, l'educaciò, i potser s'acabarien les retallades.

                   Per tant, i segons com reconeix el propi govern espanyol, Catalunya tè un deficit de 7500M€, pel cap-baix, que segons sembla, resulta de la "solidaritat entre regions"; el que no diuen mai, és que tota solidaritat ha de ser voluntaria, perque quan deixa de ser-ho, la solidaritat, és converteix en espoli, i tot espoli, és una forma de robatori, ergo "Espanya ens roba".....i al qui no li agradi que s'hi posi fulles....Quedi clar, que quan dic "Espanya ens roba", em referixo a l'estat en si, no als espanyols, que prou castig tenen amb el que posa el seu D.N.I..

                                                               
                                                                                             Ànec  Lluc

                 

dimecres, 29 de juliol de 2015

Sancions per la xiulada al rei .......

                                                                           
     


                Després de la sanciò interposada al Barça, per part de la Uefa, per les estelades que és van poder veure a la final de la Champions a Berlin, ara s'ha pronunciat la comissiò antivioléncia, per l'expedient que va obrir, arràn de la xiulada que és va produir al Nou Camp, just abans de començar la final de la copa del rei, quan Felip VI, va ocupar el seu lloc a la llotja, i per la megafonía sonava l'himne espanyol, tot i que costava sentir-lo, degut a l'eixordidora xiulada.Un dels arguments de la comissiò, per obrir expedient i ara sancionar, és que és va voler convertir un acte esportiu, en una reivindicaciò politica. La presència a la llotja d'un militar d'uniforme, deu ser el més esportiu que hi ha.

               La comissiò, ha proposat sancions econòmiques per tothom, però de diversa quantia. La pitjor parada ha estat la federaciò espanyola, com organitzadora de la final, amb una multa de 123.000€; pel Barça, proposen una sanciò de 66.000€ i per l'Athlètic de Bilbao, 18000€. Resulta curiòs, que tot i segons, la venda d'entrades, les dues terceres parts de l'aforament de l'estadi, eren afeccionats bascos, el club basc, és el que te la sanciò "més barata". També ha proposat sancions per les entitats sobiranistes que van donar suport a la xiulada, que van des de 70.000 a 100.000€. En el cas concret de Catalunya Acciò, el seu president Santiago Espot, podría ser multat amb 90.000€, ja que la policia el considera instigador de la xiulada, per haver redactat el "Manifest per la xiulada a l'himne espanyol i Felipe de Borbòn", al que van donar suport una dotzena de col·lectius.

               De moment, només són propostes de sanciò, donat que qui ha de sancionar són les autoritats competents, i la fiscalia, però, aquestes és basaran en l'expedient de la comissiò i dels informes policials, lo que vol dir, que les sancions no diferiran gaire de les proposades.

               Les reaccions a aquestes sancions no s'han fet esperar. Preguntat per Naciò Digital, Santiago Espot ha manifestat que des del Manifest Comunista de 1984, cap altre manifest havia estat tant perseguit. Ha acusat al PP, de perseguir-lo per escriure un text, sense que cap dirigent de cap altre partit hagi dit res. Quan és tracta de "la unidad de destino en lo universal" tots són iguals, Rajoy o Pablo Iglesias. Tè molt clar que Espanya fa el que vol, perquè tè la llei, els jutges i la fiscalía i actua en conseqüencia. Tè assumit que la batalla serà llarga i dura i el cop el tornaràn. També ha deixat clar que, ni Catalunya en acciò, ni ell a nivell personal, pensen abonar les multes, ni fer cap recollida de diners per fer-hi front, ja que les consideren "una acciò de repressiò contra el moviment nacional".

                El Barça, per la seva part, considera que la sanciò de 66.000€ és injusta i inacceptable, i ha manifestat que posarà en marxa tots els recursos jurídics necesaris, i que defensarà la llibertat d'expresiò dels seus socis. Pel que fa a la sanciò per incompliment de les obligacions exigibles en seguretat, el club també presentarà les al·legacions oportunes, ja que l'organitzaciò del partit era respónsabilitat de la RFEF.

                Rafael Català, ministre de justicia, ha manifestat que les propostes de sanciò, són una mostra més de que " l'estat de dret funciona amb tota normalitat". Després d'aquestes declaracions, queda força evident, que les "propostes " de sanciò, és faràn efectives. Segons aquestes paraules del ministre, un estat de dret que funciona, és aquell, on quan apareix el seu cap d'estat, que no ha estat escollit democràticament, sino posat a dit, tothom aplaudeix i li fa reverències. Això pot ser "normalitat" en un estat de dret, com l'espanyol, que a quaranta anys de dictadura, li han seguit uns altres quaranta d'una "dictadura disfressada de democràcia", però a la que se li acaba veient el llautò. Queda clar que surt més "barat", llençar un afeccionat rival al riu, després de donar-li una pallissa, enmig d'una batalla campal, que xiular al rei, o portar estelades al camp, que pel que sembla, són armes de destrucciò masiva.

                Un cop imposades les sancions, que hi seràn, haurien d'explicar. com és pot evitar, per part dels clubs o les entitats, que la gent entri al camp amb xiulets. Al cap i a la fí, les entitats van proposar o donar suport a la xiulada, però després van ser, tots i cadascún dels que van xiular, els que ho van fer de manera voluntaria i lliure....Clar que " voluntaria i lliure " són dues paraules que no figuren en el diccionari pepero.

                De tota manera, si pensen que amb sancions, aconseguiràn el respecte que tan demanen, és que són més rucs, fins i tot del que molts pensem. Molts, ja estem esperan la propera oportunitat que sen's presenti, per tornar a xiular a Felip VI. Tant de bò, la propera vegada que vingui a Catalunya, el puguem xiular com a cap d'estat, d'un país estranger.


                                                                                                    Ànec  Lluc

dimarts, 28 de juliol de 2015

La Constitució s'ha de complir.....o no...

         
                                                                               

               Poc després de que Franco, passes a l'altre barri, Espanya va acabar sent una democràcia, o això ens van voler fer creure, i és va dotar d'una constitució, que sovint, els "hereus del franquisme", ens recorden que va ser aprovada per una majoria del poble espanyol, i també pels catalans. ( Si ho diuen aixi, potser és que tampoc ens consideren espanyols d'arrel.). S'obliden de dir, que l'alternativa a aquella constitució, era seguir amb la dictadura de la que acabarem de sortir, tot i que personalment crec que encara hi som. Els militars, no veien de bon grat, la transició cap a una democràcia parlamentaria, encara que el rei Joan Carles I, posat pel dictador, fos el cap d'estat. Aquesta pressió dels militars, és la única raó, que explicaria alguns dels articles d'aquesta constitució que tenim. No deixa de sorprendre, que una constitució, que se suposa ha de garantir els drets fonamentals de la democràcia, a Espanya prohibeixi un dels més fonamentals, com és que el poble pugui votar, ja sigui de forma vinculant o no.

                 Després de quaranta anys, i un cop apaivagats els militars, degut a un canvi generacional fruit del temps que ha passat des de que va morir el dictador, la constitució segueix tal i com és va aprovar en aquells anys de por i soroll de sabres, que envoltava l'exercit. Ningú pot negar, que l'ombra del "caudillo" encara planejava a moltes casernes militars, i a ningú se li escapa, que molts dels comandaments militars, ja hi eren amb Franco. De fet, l'exercit, va ser protagonista de dos fets puntuals, que de poc, si no tallen d'arrel, el camí cap a la democràcia. Un va ser, quan Adolfo Súarez, aleshores president del govern, va decidir legitimar el Partit Comunista de Santiago Carrillo. Els alts comandaments militars, ho van veure com una traició, ja que sembla ser que, Súarez els havia garantit, que això no passaria mai. Aquesta vegada, és va parar el cop, però el 23 de Febrer de 1981, els militars tornaven a intentar donar un cop d'estat, i mitjançant la guardía civil, van entrar al congrés i van retenir als diputats, tota la nit, metralleta en ma, fins que el rei va instar a les tropes sublevades, que és retiressin. Això va reforçar la imatge del rei, com a garant de la democràcia, tot i que algunes fonts, apunten al propi rei, com instigador del cop. Potser, mai sabrem tota la veritat, del paper del rei aquell dia.

                De tota manera, allò queda lluny, tot i que el Partit Popular, sembla que s'hagi proposat tornar a aquells temps, però crec que fora bo, que aquella constitució, que s'ha quedat obsoleta, s'adapti al pas del temps, i els espanyols puguin decidir lliurament i sense pors, si li donen suporto no. El rei Felip VI, deia fa uns dies, que la llei s'ha de complir. Te raó, però quan la llei esdevé injusta, s'ha de canviar. Per cert, caldria recordar a SSMM Felip VI, que ell també s'hauria de sotmetre a un referèndum, per saber si el poble espanyol, el vol com a rei, perquè potser ha oblidat que els seu pare fou nomenat rei d' espanya " a dit ", per Franco, saltant-se el dret successori, ja que a qui li hauria "tocat" ser rei, era al seu avi, el compte de BCN. Així doncs, lliçons poques.

                                                                       
                Pel que fa a una reforma de la constitució, PP-Psoe, estan d'acord que és molt complicat, però deu ser només, pel que fa al tema territorial, perquè no oblidem que tots dos partits majoritaris, van trigar 24 hores a reformar l'article 135, per tal de prioritzar el pagament del deute públic, per sobre del benestar de la gent.
Ja van estar a punt de reformar-la, per canviar la linea successora a la corona, depenen del sexe del segon fill/a del príncep Felip, que ja tenia una nena. Al fina no va ser necessari reformar-la,perquè va néixer un altre nena.

Ara ens amenacen amb l'article 155, que és un dels que fa referència al àmbit territorial d' espanya, si el 27S fem alguna cosa contraria a la constitució. El govern del PP s'ha declarat decidit a fer-la complir amb tots els mecanismes de que disposa.
No el veig tan disposat però, a fer complir altres articles d'aquesta "santa" constitució, com per exemple l'art. 47, que diu, que tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada, i res més lluny de la realitat. No tan sols no tothom disposa d'una vivenda, si no que hi ha gent a qui els bancs desnona de casa seva, fruit d'una llei hipotecaria espanyola, que la própia UE ha titllat d'abusiva, i ha instat al govern espanyol a reformar-la, cosa que l'executiu de Rajoy, fins ara no ha fet.

L'art.35 diu que tots els espanyols tenen dret al treball, amb llibertat per escollir professió o ofici, i a rebre un sou suficient per satisfer les novetats bàsiques, i les de la seva família, sense que és pugui fer discriminació per raó de sexe. Amb 5 milions de persones a l'atur, no sembla que aquest art. 35 sigui dels que s'han de fer complir.
Hauriem de repassar fil-par randa la Reforma Laboral, del Psoe, com la del PP, per veure que hi diu el Tribunal Constitucional, encara que, tal i com s'anomenen els membres d'aquest tribunal, un s'imagina fàcilment la sentencia.


                  En definitiva, no fan falta gaires coses, per adonar-nos, de quin peu calça la constitució espanyola, i quin és el tipus de democràcia que tenim en aquest país. Ara és l'hora dels adeus, i espero que el 27S. puguem dir adeu a espanya i començar a construir la nova República Catalana.

                                                                               


                                                                                           
                                                                                                    Ànec  Lluc                      
                                                                                         

dilluns, 27 de juliol de 2015

Constituciò del 78 : L' Article 155 .......

                                                                           
                                                                                 



               Fins no fa gaire, ningú donava " dos-rals", pel proces. Ni a Catalunya ni a la resta d'Espanya, sospitaven que agafes la dimensiò que ha acabat agafan, i el propi Rajoy, ha actuat com si el "cas català", acabaria caient pel seu propi pés. Va ser arran de la consulta del 9N, que tot insistir que no tenia cap validesa, va ser impugnada i suspesa pel " tribunal constitucional ", a instancies del Partit Popular. Per substituir aquesta consulta, la Generalitat va convocar un "proces de participaciò ciutadana ", per fer posible que el 9N hi haguesin urnes, i que els catalans i catalanes, puguesin votar. Tot van ser riotes i menyspreu, qualificant el 9N, de "charlotada", "democracia de fireta"etc.etc., però, ves per on, l'endemà, al veure l'exit aclaparador del 9N, el govern del PP, va correr a querellar-se contra tot i tots els que van fer posible que anesim a votar. Arran d'aquella "costellada", el president Mas, i les conselleres Rigau i Ortega, estan imputats, per un delicte que els pot acabar inhabilitant.

                   Després hem hagut d'escoltar, que el proces no porta enlloc, que si carrerò sense sortida, deliris de Mas i Junqueras, etc.etc., i tot i reconeixen, que potser si que hi ha hagut alts i baixos, ara sembla ser que, arran de l'acord CDC-ERC i les entitats socials per anar plegats el 27S amb la llista "Junts pel SI ", que encapçala Raul Romeva, i compta amb politics i gent valuosa de la societat civil, comencen a veure que això va de debò.
La primera en donar un toc d'alerta, va ser l'Alicia Sanchez Camacho, que és va oferir per liderar una coaliciò entre els partits del NO. Això vol dir que ja accepten, que el 27S, són quelcom més que unes eleccions autonòmiques. Sense adonar-sen estan donan al 27S, el caracter plebiscitari que fins ara havien negat. Ara el govern de Rajoy ens amenaça amb aplicar l'article 155 de la constituciò. Molts periodistes i mtjans de comunicaciò, ja havien demanat a Rajoy que l'apliques en diverses ocasions.
Però....que diu exactament l'article 155 ?

          art. 155...

                   1) Si una CCAA no cumpliere las obligaciones que la constitucion u otras leyes le impongan o actuare de forma que atente gravemente contra el interes de España, el gobierno, previo requerimiento al presidente de la CCAA, y en el caso de no ser atendido, con la aprobaciòn por mayoria absoluta del Senado, podrà adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
                    2) Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el gobierno podrà dar instrucciones a todas las autoridades de las CCAA.

                Aquest és el famòs art. 155, del que tan s'omplen la boca, alguns mitjans de comunicaciò, i aquets últims dies, també han mencionat, encara que de forma no explicita, alguns membres del govern Rajoy. Llegint el contingut de l'article, no veig que convocar unes eleccions el 27S, suposi cap perill ni atenti greument contra l'interès general. Per tant, l'aplicaciò d'aquest art. 155, no és podria dur a terme fins uns dies després de les eleccions, i en funciò de les actuacions que és fesin, que dependran dels resultats.
Si aquets resultats, han estat molt clars el 27S, la UE podria aplicar a Espanya, l'art. 7, del tractat de la uniò europea que diu que la UE té l'obligaciò de defensar els drets democràtics si un estat membre amenaça de violar-los. També podria aplicar-lo, si el govern espanyol, tingues els nassos de voler impugnar la convocatoria pel 27S, que coneixen a Artur Mas, crec que serà impecable. Per tant, l'aplicaciò del 155, no serà tan fàcil com ens volen fer creure. Ho fan servir, per fer-nos por, però no s'adonen que la por ja l'hem perdut, perque no tenim res a perdre.


                                                                                                       Ànec  Lluc

diumenge, 26 de juliol de 2015

No entenen res....ni ho volen entendre...

                                                                                 



                  A aquestes alçades del proces, encara hi ha gent que creu que tot el tarrabastall que esta originant el proces cap a la independencia, o si més no, per esbrinar d'una vegada si la majoria del poble català vol que Catalunya esdevingui un nou país, és fruit o "culpa" d'Artur Mas. No sere jo, qui posi amb dubte, la feina feta pel president d'ença dos o tres anys cap aqui. També és probable, que sense l'Artur Mas, no s'hauria arribat tan lluny, i com estem  ara. Dic, probable, perque això no ho podrem saber mai. El que si sabem, és on som ara, i perque i com s'hi ha arribat. Però, i de la mateixa manera, crec que si no l'haguesim empentat entre tots, tampoc hauria fet el gir que ha fet CDC cap a la independencia, que a més de la perdua d'escons, l'ha obligat a trencar amb Uniò. Artur Mas, s'ha vist obligat a iniciar aquest camí, després que Mariano Rajoy li dones carabasses, quan va anar a "pidolar", el pacte fiscal, i més tard, un nou sistema de finançament autonòmic, que tot sigui dit, fins l'Alicia Sanchez Camacho i el Rivera de C's, reconeixen injust per Catalunya. Les ultimes diades de Catalunya del 11 de Setembre, també van ser majoritaries, és va fer la Via Catalana, i la "V" a Barcelona. La sociètat catalana, va manifestar-se en gran numero, sino majoritariament, a favor d'iniciar un proces per aconseguir la independencia.

                Des d'el primer moment, el govern central del PP, el Psoe, i la resta de partits espanyols, i també alguns de catalans, van identificar i subordinar el proces a Mas. La "caverna mediàtica"també va atribuir el proces, a una dèria de Mas, obviant les manifestacions d'una amplia majoria de catalans. Obviant també que ni la CDC de l'epoca de Pujol i molt menys amb Uniò de la ma, havien estat independentistes. (Alguns segueixen pensant que ni ara, després de desfer-es d'Uniò ho siguin.) Malgrat això, Mas ha estat la diana de tots els atacs que ha patit el proces fins ara. Alguns diaris van inventar-se suposats comptes a Suissa d' Artur Mas, per tal de desprestigiar-lo i fer-lo caure. Després de multituts d'ocasions, en que el poble català ha demostrat que és el que esta darrera d'aquest proces, alguns segueixen entestats amb personalitzar-ho en la figura de Mas.

                 Podemos per la seva banda, ja va anunciar que faria servir l'odi personal que te envers la figura del president, per tel de derrotar-lo. Sembla que un dels objectius del partit de Pablo Iglesias sigui derrotar a Mas. Icv, s'ha afegit a aquesta campanya, i juntament amb podem han creat la marca "Catalunya si que es pot" per presentar-se el 27S, amb l'unic objectiu de que Mas no sigui president.
Aquesta setmana, ha estat Revilla, president de Cantabria, qui ha tornat a carregar contra Mas, i fins i tot ha amenaçat amb tancar el pantà del Ebre, si el president és posa "tonto".

                 Uns volen creure que darrera del proces només hi ha Artur Mas i els seus deliris de grandesa, i altres que volen creure que Mas ha provocat tot això per salvar-se ell. En tots dos casos, és personalitza el proces i el desitg independentista, amb la persona d'Artur Mas, quan precisament va ser ell, el primer que va entendre que si no escoltava el crit de la majoria del poble català, li pasariem per sobre.

                 El govern espanyol, amb qui encara hi ha algú, que insisteix a dialogar, a cada acciò que s'ha fet des de Catalunya, ha respost amb querelles i denuncies al Tribunal constitucional. Ha tombat lleis fetes al parlament, com la de la pobresa econòmica o l'impost a diposits bancaris. No entenen ni volen entendre, que fets com aquets, augmenten el desig de fotre el camp, i fins i tot, transformen el desitg en necesitat.
Els constants atacs a la llengua catalana i l'espoli que patim, són raons més que suficients per voler marxar, per no parlar, del menyspreu constant, a que estem sotmesos. A canvi, només rebem amenaces d'un estat que fa servir la constituciò en contra d'una part significativa de la poblaciò, quan hauria de servir, precisament per garantir-ne els drets. Però, com diu el titol d'aquest article, no entenen res ni ho volen entendre. Tant de bò el 27S tinguem un bon resultat de cop, i a partir d'aleshores, ho començaràn a entendre per força.



                                                                                             Ànec  Lluc
               
                 





dilluns, 20 de juliol de 2015

Primàries a Podemos...

                                                                             



               Aquests dies Podemos ha posat en marxa les seves primàries per escollir els candidats per les eleccions generals. És un sistema una mica "peculiar" de primàries, ideat per la direcciò de Podemos, més concretament, per Iñigo Errejon, i el mateix Pablo Iglesias. Dic que és peculiar perquè només és fa una llista de circunscripció única i no per provincies i ni tan sols comunitats autonòmiques. És a dir, que s'escolliràn candidats a nivell nacional i, per tant, no són els votants de cada provincia qui escull els seus representants, sinó que tothom escull tothom. Això que, a priori, pot semblar molt més democràtic que altres primàries té trampa. Per triar aquests candidats, que és fa telemàticament, per internet, o presencialment,  és podrà fer triant llistes ja fetes, (planxa), o individualment, fins a un màxim de 350 candidats. Aquest sistema de primàries afavoreix que és voti a les llistes "planxa" ja fetes perquè és més sencill i ràpid que votar individualment als candidats. No és dificil suposar que les llistes "planxa" més votades seran aquelles on vagin els noms forts del partit, començant per la del propi Iglesias.Tampoc és difícil de suposar qui confeccionarà o donarà el vist i plau a aquestes llistes.

              Aquest sistema ja ha rebut tota classe de crítiques des de dins mateix del partit, sobretot des de les delegacions territorials andalusa i navarra, que veuen aquestes primàries com un intent de Pablo Iglesias de controlar tot el partit. S'han mostrat molt crítics perquè la circunscripció única fa difícil la inclusió de candidats territorials a la llista.
A principis de juliol els crítics de Podemos, uns 500 càrrecs, van fer un manifest anomenat "Por una consulta popular sobre las primarias de Podemos", demanant al Consell Ciutadà i al propi Pablo Iglesias, revisar aquest sistema de primàries perquè el votessin els simpatitzants del partit.

               Un altre dels aspectes que no queden gaire clars és el fet que, al ser llistes nacionals, és pugui posar a algú de Madrid, a diputat de Cordoba, o a un de Sevilla, com a representant per La Corunya, per posar dos exemples. Els crítics, creuen que les llistes s'haurien de fer amb criteris de proximitat a escala provincial o de comunitat, per tal de poder escollir persones que viuen, coneixen i són més properes a la gent, que és el que cal per guanyar unes eleccions. També han criticat força que s'hagin fet ara al juliol, sense fer un debat previ amb les bases que és on comença tot procès d'unitat popular.

               Des de la direcció de Podemos, va estar el mateix Pablo Iglesias, qui va contestar en una roda de premsa envoltat d'alguns membres del Consell Ciutadà, posan de manifest  que aquest és el mateix sistema que és va fer servir per escollir els Consells Ciutadans i només s'hi han afegit uns correctors territorials i de gènere, manifestant també que si fan servir aquest sistema és, perquè no poden fer servir el que va ser dissenyat per les corts franquistes precisament per aturar un canvi polític a espanya. També va dir que, la circunscripció provincial fa que, un sistema que té una fórmula proporcional, com la llei d'Hondt, tingui resultats majoritaris a provincies menys poblades.
Respecte de les llistes " planxa" , Carolina Bescansa, que és l'analista de sistemes democràtics, va asegurar que aquestes primàries són obertes i lliures, a tots els ciutadans que volguin presentar la seva candidatura, i que els electors, poden marcar/desmarcar, a aquells candidats que prefereixin. També va deixar clar, que a la llista de Pablo Iglesias, només hi figuren 65 noms, dels 350 posibles que podia haver-hi, perque la idea és que puguin ser escollits, persones d'altres llistes.
Potser si és cert que aquesta és la idea, però ves per on, resulta que a Andalucia, Sanchez Gordillo, de la "Candidatura Unitaria de Trabajo ", i alcalde de Marinaleda, ha presentat amb Cañamero del " Sindicato Andaluz de Trabajadores", la seva llista a aquestes primàries, amb 60 candidats a diputat, però sense candidat a president del govern, perque tots dos consideren a Pablo Iglesias, com el millor candidat a "ocupar" la Mòncloa. Per tant, podem deduir, que tot i que aquesta llista no és del Pablo, tampoc és contraria.

               Sigui com sigui, aquestes primàries han creat mala maror dintre de Podemos.A la llista del secretari general, al marge de Pablo Iglesias, van els pesos pesants de la formaciò, com Íñigo Errejón, l'ex vocal del Consell general del poder judicial, José Manuel Gomez Benítez, l'advocat David Bravo, conegut per la lluita contra els drets digitals, i l'ex-candidata per Izquierda Unida, Tánia Sánchez, tot i que no fa gaire deia que de cap manera aniria a les llistes de Podemos. No hi ha, però, cap dels que pertanyen al sector crític o que hagin manifestat desacords amb la direcciò. En això, tampoc sòn gaire diferents als partits de la casta.

               En fi, com que aquets candidats, sòn de cara a les eleccions generals espanyoles, i per quan es celebrin, espero que ja no ens importin un rabe, o no més que les que es puguin fer a França, Itàlia o Portugal. Això voldrà dir que el 27 S ha anat bé, i estem a punt de marxar, si no ho hem fet ja. Pel que fa a Catalunya, Podemos només ens pot fer la guitza, de la mà d'Icv-Euia i del "procés constituent", si al final s'adhereix també a "Catalunya si que és pot, que aquest matí s'ha presentat en societat, amb la defensa del "dret a decidir", per "decidir-ho tot", quan seguint amb Espanya, només podràn decidir el tipus de "bledes" que es fotaràn per sopar.  



                                                                                                      Ànec  Lluc                                               




divendres, 17 de juliol de 2015

"Catalunya si que es pot......"

               "Catalunya si que és pot", és el nom que ha triat la coaliciò que de moment formen Podemos, Icv, EUiA, i Proces Constituent, per presentar-se a les eleccions del 27S. La coaliciò aposta per fer un proces cosntituent per decidir l'encaix de Catalunya amb Espanya i el model econòmic i social. Es a dir volen tornar a la casella de sortida, abans de que s'acordes fer la doble pregunta a la consulta del 9N.

               El que no expliquen, és que aquest proces constituent, per decidir l'encaix amb Espanya esta supeditat al permis de l'estat espanyol, i com ha deixat ben clar Podemos en mès d'una ocasiò, la constituciò no ho permet fer, i Catalunya no te competencies ni per fer DUI ni referèndums. Tampoc han fet públic, qui serà el cap de llista, ja que cada formaciò tè el seu propi candidat.
Aixi doncs, tot i que algunes veus apunten que podia ser algún independent, qui encapsalarà la llista, Podemos presentarà Dante Fachin, Icv proposarà Joan Coscubiela, EUiA a Nuet i Proces Constituent a la Forcades. De tota manera, Pablo Iglesias, ja va dir en una entrevista, que tot i que no volia influir en l'elecciò del candidat, no veia a la Forcades com a candidata, i va qualificar Herrera, Camats i Nuet, com integrants de la "vella politica", i que Dante Fachin si li feia el pes, tot i que insistia en que l'elecciò és faria per primaries. Veien com és fan les primaries a Podemos, i veient el pes que te Pablo Iglesias a Podemos, no és gaire dificil saber qui acabarà encapçalan la llista.

               Tampoc expliquen, que sense la independencia el model social que podran triar, serà per repartir d'una altre manera allò que espanya tingui a bé donar-los, perque espanya mai s'avindrà a negociar res més que l'autonòmia, encara que Podemos aconseguis guanyar les generals. Clar que potser a ICV-EUiA-PC ja els va bè seguir queixant-se de les retallades, i anar a remolc de Podemos. Quan diuen "si que es pot", potser haurien de mirar que esta fent a Grecia els seu " amic i colega" Tsipras, que després de fer servir la cantarella del " si se puede", i fer un referèndum, on el poble grec va manifestar-se en contra de les retallades, s'ha pasat el resultat per l'entrecuix i les acabarà fent igualment, "obligat", això si, per la troika. ( Un altre que és veu obligat a fer una politica que no vol ni desitja, però no dimiteix. O sigui que fa el mateix que faria la casta.).

               No és res estrany, que Romeva fa poc mès d'un any, optès per abandonar Icv, desprès d'haver estat molts anys europarlamentari per aquesta formaciò. Des d'Icv, els seus ex-companys de partit, s'han afanyat a criticar-lo per haver acceptat encapçalar la llista unitaria, i l'han acusat de fer-li el joc a Mas. No entenen, o més aviat no volen entendre, que, com ho ha explicat aquest matí el propi Romeva a CatRadio, aquesta llista no és de Mas, ni de Junqueras, ni de Omnium, ni de l'ANC, sino que és una llista "excepcional" per unes eleccions "excepcionals" que és fan per substituir el referèndum que no ens han deixat fer de cap altre manera.

               Suposo que en els proxims dies o setmanes, ens faràn cinc centims del seu programa, perque fins ara, nomès han deixat clar el seu odi a Mas, perque el discurs social que ens volen vendre, com he dit abans, és vendre fum; si no pots gestionar els teus recursos, i això nomès s'aconseguirà amb la independencia, el marge de maniobra queda reduit a redistribuir les engrunes. Icv i Proces constituent, són a temps d'afegir-se al proces sobiranista, si de debò volen fer quelcom per Catalunya. Si continuen amb Podemos, quedaràn ben retratats, perque el partit de Pablo Iglesias és d'ambit espanyol, i sap que anar contra Catalunya dona redit a la resta de l'estat. De tota manera, estan en el seu dret de fer el que volguin. Com sempre, el temps posa les coses al seu lloc, i el 27S, les urnes, donaràn i treuràn raons. De moment les PAH catalanes ja han denunciat públicament l'us partidista que han fet del lema " si que es pot", ja que ès el que fa anys que fan servir.

                                                                                                   Ànec  Lluc

dijous, 16 de juliol de 2015

27 S...Ara va de debò.......

                                                                             



             Ha estat gairebè com un part. Han hagut de passar nou mesos des de l'èxit de participaciò que va suposar la consulta "butifarrendum"que va ser el 9 N, on més de 2 milions de persones varem anar a exercir un dels drets fonamentals en tota democracia, com ès el vot. No va ser fàcil, perque el govern espanyol, i el seu "braç armat legislatiu" que ès el Tribunal Constitucional, hi van posar totes les trabes possibles i mès. Des de les hores, el proces ha tingut alts i baixos, per culpa d'uns i altres, i pels interessos partidistes de cadascuna de les parts. Afortunadament, això ha quedat enrera, i no serè jo qui ara faci retrets a ningú. Ara ès l'hora d'anar tots junts, i mirar cap endevant.

             Ahi és va coneixer que CDC i ERC, juntament amb les entitats socials, faràn una llista conjunta, on a mès de persones de la societat civil hi seràn Artur Mas i Oriol Junqueras. La Cup, per mutius que no comparteixo, no s'hi ha afegit, i anirà amb llista pròpia, tot i que ha manifestat el compròmis no escrit, de fer costat a la opciò independentista, i a portar-la explicitament al seu programa. Per tant, hi hauran dues llistes, que potser ès pitjor que una, però ès millor que tres. De tota manera, la llista en solitari de la Cup. pot servir per arrabassar vots a Podemos/Icv.

             Avui s'han donat a coneixer els 5 primers noms de la llista unitaria d'entitats per Barcelona i la sorpresa  agradable, ha estat saber que un home molt valuòs pel proces l'encapçalarà. Ès tracta de Raúl Romeva, ex-icv, que ha estat molts anys europarlamentari, i per tant ès força conegut a Europa. En el segòn lloc, trobem Carme Forcadell, Muriel Casals ocuparía la tercera plaça, i Artur Mas i Oriol Junqueras a continuaciò. David Fernàndez i Quim Arrufat, podrien haver estat en aquesta llista, que si tenim amb compte que cap dels dos anirà a la llista de la Cup, s'hi podrien incorporar com a independents, tot i que ho veig pòc probable.

             De moment només han trascendit aquets cinc noms, i de fet, encarà no ens han explicat l'acord al que s'ha arribat, i nomès en coneixem quatre detalls. En els proxims dies, ens explicaràn en que consisteix l'acord amb "pels i senyals", i coneixerem tambè, mès noms que conformaràn la llista. Un dels que ès mereix ser-hi, ès Eduardo Reyes, de Sumate, que ha fet una gran tasca, per difondre la necesitat que té Catalunya d'independitzarse, per aconseguir un nou país pels nostres fills.

              Les reaccions no s'han fet esperar. Des d'icv, veuen una llista de dretes, confeccionada perque, Mas sigui el president i pugui seguir fent la seva politica de retallades i privatitzacions. Coscubiela i Camats han fet diverses piulades critican l'elecciò de Romeva com a cap de llista, i han negat que aquest fet pugui restar vots a la confluencia que faràn ells amb podemos, però la veritat ès que tenen por de perdre la cadira.
La Camacho ha fet una crida als partits constitucionalistes, a unirse per fer oposiciò al sobiranisme. Tambè han manifestat, que el PPC ès postula com a unica alternativa pel 27 S.
Montoro i Margallo, han mostrat estranyesa davant l'acord, entre CDC i ERC, quan sòn dos partits que tenen poques coses en comù. PP i Psoe, ès veu que en tenien moltes, quan van fer la pinça al país basc, perque el PNB no fes govern, tot i haver guanyat les eleccions.
       
               Sigui com sigui, la questiò és que l'acord, ha fet agafar un nou impuls al proces, i ara tot apunta a que el 27S podem guanyar. Sembla ser, que dins de l'acord, s'han donat sis mesos de temps per proclamar la independencia. Tant de bò sigui aixi, i Sant Jordi del 2016, el poguem celebrar com un nou país.

   
                                                                                                   Ànec  Lluc

dilluns, 13 de juliol de 2015

LLista 27 S.....L 'art de complicar les coses

                  Estem a mitjans de juliol, i malgrat el "caloret" que està fent aquets dies, pel que fa al proces, el més calent és a l'aigüera. Després de la proposta que va fer el president Mas a les entitats civils, per tal de demanar unitat, i després que tant l'Anc, Omnium i l'Ami, és mostresin favorables a la proposta de fer la llista AMB el president, que no la DEL president, Junqueras va posar sobre la taula, una proposta per agrupar partits d'esquerres per la República Catalana, que tot sigui dit, no va tenir gaire resò. Acte seguit, i en vista de la intenciò de les entitats d'anar plegats a una llista civil única i d'unitat, va fer una segona proposta : llista unica i unitaria, però només amb gent de la societat civil. Els politics en quedarien al  marge.

                     La Cup, s'hi va posar a favor, però hi va afegir, que si el 27 S guanya aquesta llista civil, els diputats escollits, no farien res al parlament, ni votarien cap president, fins al cap de dos mesos, en que es disoldria un altre cop el parlament,per tornar a avançar les eleccions, aquesta vegada amb politics.
Tot plegat, sembla que ho compliquem una mica massa. Fer unes eleccions els 27 S, per fer-ne unes altres, dos mesos després, a que treu cap ?. Tal com va dir el president Mas, i ha tuitejat LLuis Llach, hi ha moltes incognites, que caldria tenir molt clares, davant tot el que ens juguem el 27 S.

- Si els 27 S, guanyes per majoria absoluta, com tots els independentistes desitjem, quina seria l'excusa per no fer res al parlament, no escollir govern ni president, i mantenir un govern amb funcions, durant dos mesos, per acabar avançant de nou les eleccions, aquesta vegada amb politics ?

- Una llista civil, amb aquets propòsits abans esmentats, no les anularia el govern espanyol, com apunten alguns ?.

- En cas de que el 27 S, la llista civil no resultes la guanyadora, ens trobariem amb un parlament sense cap politic sobiranista, fins almenys quatre anys...

- Si a la votaciò amb politics, dos mesos després del 27 S, no treiem majoria els sobiranistes, voldrà dir que el 27 S no haura servit per res ?.

              Són moltes incognites, per un proces que ja és per si mateix complicat, per fer-lo nosaltres encara més complicat. Tot aquest merder, ve arran de que algunes enquestes, venen a dir que amb tres llistes separades, els partits sobiranistes no sumen prou. La millor opciò, seria una llista unitaria avalada per CDC-ERC i CUP. Si les entitats civils, hi estan d'acord, sembla que la decisiò és sencilla. De cap manera. Erc i Cup, insisteixen en una llista sense politics, quan el que volen dir és que no volen que hi sigui Mas.Això és aixi.

                Sincerament, crec que s'equivoquen. Mai he votat Ciu, ni a les municipals, i sempre he pensat que Artur Mas és un politic molt "murri", capaç d'enredar-te, que convenç, i com s'acostuma a dir, capaç de vendre neveres als esquimals. Però això no treu, que li reconeguem el que ha fet per arribar on som ara. Perque no oblidem, que tot i que el proces és del poble, Mas mai s'ha fet enrera, quan ha sentit la voluntat del poble. Va donar a Ciu, el gir independentista, que li ha costat la meitat de diputats, i la ruptura amb Uniò, després d'anar 37 anys plegats, i fins i tot ha acabat imputat amb varies querelles, amb les que pot quedar inhabilitat o fins i tot a la presò. Després de tot això, alguns segueixen dient que Mas ho ha fet tot per salvar-se ell, quan la pòstura còmoda de Ciu hagues estat no fer res, no escoltar la voluntat del poble, i seguir amb el peix al cova, com havia esta fent fins aleshores, perque aliats no n'hi haurien faltat.  No vull dir que per tot això, hagi d'apropiar-se del proces, ni hagi de condicionar la llista, ni molt menys, però fer-lo fora, com si fos l'enemic, tampoc. Deixant a banda que no s'ho mereix, estic convençut que és un actiu molt valúos pel proces, com també ho són Oriol Junqueras i David Fernandez.

                Si em sorpren, que dos partits que venen demanan la independencia des de fa anys i panys, posin en risc aconseguirla, pel sol fet de que una persona, en aquest cas Mas, vagi a una llista o no, perque desenganyem-nos, la independencia sense Ciu, ara per ara és imposible. Tal i com esta el panorama politic català i espanyol, amb els de Podemos,Icv i Proces constituent ni hi podem comptar ni els convencerem, per molt que alguns insisteixin en fer-ho.

Les "elits" de Podemos han deixat ben clar que Catalunya te dret a decidir, però sota acord o mandat espanyol. La DUI, no tenim competencies per fer-la, i un referèndum no cap a la Constituciò. A aquets hem de convencer per fer la independencia el 28 S. Icv i la Forcades, van a remolc del Pablo, Ubasart, Fachin i companyia....

              Els veritables "enemics" són els unionistes/espanyolistes, i aquets no s'estan d'osties a l'hora d'anar contra Catalunya, i no miren si són d'esquerres o dretes, i van tots a una. Tant de bò m'equivoqui en tot el que he escrit aqui, i m'hagi de menjar totes aquestes bajanades amb patates. Res em faria més feliç, però ara per ara ho veig aixi. Tant de bò, aqueta setmana s'arribi a un acord entre CDC-ERC-CUP, per anar tots junts, amb politics, sense o disfressats de pallasso, però siusplau, anem per feina perque el 27 S és a tocar, i si no guanyem, la ostia que ens fotarem, pot ser històrica....... Visca Catalunya.

                                                                                                          Ànec  Lluc
                                                       




dimecres, 8 de juliol de 2015

Pel bon cami.....per gunayar el 27 S

                  Llegint el titol, pot semblar que aquest és un article sobre el PP. Doncs no. És sobre el proces, que ens ha de portar a votar el dia 27 S, i que sembla que per fí, agafa embrensida, per aconseguir la llibertat i esdevenir un país independent. Després que el president Mas, llences la seva proposta a les entitats civils, com són l'Anc, Omnium, i l'Ami, de presentar una llista amb gent de la societat civil, on no necesariament hi hauria de ser-hi ell, aquestes entitats, després de consultar als seus afiliats, i amb l'aprovaciò majoritaria d'aquets, han decidit recolçar la proposta.

                    Per altre banda, després que Junqueras fes la proposta d'una Aliança d'esquerres per la República Catalana, sense gaire exit, tot sigui dit, ha fet una nova proposta d'una llista civil, sense politics, que en un principi, sembla de l'agrat de tothom. CDC ja ha manifestat que encara que no hi hagin politics de CDC, aquesta es la seva llista; Erc també ha dit que la recolçaran totalment, i les Cup també sembla que hi estan d'acord, tot i que diuen que potser és una mica precipitat, per la  manca de temps. No cal dir, que les entitats civils hi estan d'acord, perque aixi s'aconsegueix la unitat tan desitjada.
Aquesta unitat, fa por als unionistes, que la veuen com un perill real, i comencen a veure que el 27S va de debò. Tant es aixi, que Ramon Espadaler, ha fet unes declaracions, en les que diu que esta preocupat per un possible "tripartit", entre CDC-ERC-CUP, per després del 27 S. Això és perque saben que si anem units, això no hi ha qui ho pari, per molt que avui Mariano Rajoy, hagi dit que mai aconseguirem separar espanya ni acabar amb la solidaritat que ens uneix amb els espanyols. Val a dir que ha fet aquestes declaracions a la fundaciò Faes, al costat del Ansar, que molt probablement, també li ha preparat el discurs. Iceta per la seva banda, ha començat un acostament a C's, i de Podemos/Icv, crec que ja esta tot dit.

                   Precisament, fa uns dies el diari Ara, publicava una enquesta, encarregada per Omnium, amb tres escenaris de llistes possibles. Una primera, amb llistes separades, un altre amb una llista conjunta CDC-ERC sense les CUP, i una tercera de societat civil, recolçada per CDC-ERC-CUP. La opciò que resulta més favorable, seria la de la llista civil, amb recolçament de tots tres partits sobiranistes, amb 75 escons, i un 49% de vot. La opciò més desfavorable, seria la de llistes separades. Una vegada més, sempre segons aquesta enquesta, és demostra que la Uniò fa la força. 



                                                                                  


                      Per tant, aviam si ens deixem de "collonades" i anem d'una vegada per feina, perque el 27 S el tenim a sobre, i encara queda molta feina per fer. Tant els partits com les entitats s'hauran de posar d'acord, en la manera de confeccionar la llista, sense politics, tot i que jo penso que Mas, Junqueras i Fernandez, haurien de ser-hi, encara que l'encapçales algú de la societat civil, però crec que els tres donarien un valor afegit a la llista. Sigui com sigui, ha de ser aviat, perque sen's acaba el temps. El 27S és a la cantonada, i s'ha de mirar d'explicar, sobretot a la gent gran, que viu enganyada amb el discurs de la por, els aventatges de la independèndcia, que hi son. Només aixi, ho podrem aconseguir, perque si no les consequencies poden ser desastroses.

                                                                                                   
                   

                                                             

diumenge, 5 de juliol de 2015

" Si se puede "......depèn de qui ho demana...

            
                                                                            
                                               



              "Si se puede", és el lema de Podemos, que vol significar, que el canvi és posible, però de moment, esta demostrant que es pot fer, allò que decideix Pablo Iglesias, perque no ens enganyem, Podemos es Pablo, o Pablo es podemos. Ara acaban de fer public el sistema de primaries que faran servir de cara a les eleccions generals, i han decidit fer una circunscripciò única per tot espanya, amb una sola llista encapçalada per Pablo Iglesias, i on la resta de candidats, segons el lloc en que quedin a la llista, podrà escollir per quina provincia és presenta, o sigui que el candidat de Barcelona, depenen el lloc on quedi, pot decidir ser el candidat per Sevilla. Estrany, de collons. A la pràctica, vol dir que Pablo Iglesias, i Iñigo Errejon, que és l'ideoleg o inventor d'aquest sistema, controlen la unica llista que hi haura, i per tant controlen a tots els candidats. Gaire assambleari, no ho sembla oi ? .

               L'ombra de tupinada de la direcciò ja planeja sobre Podemos, i aixi ho han manifestat alguns cels caps regionals/provincials, com Teresa Rodriguez d'Andalusia, o Pablo Echenique de l'Aragò. Ambdos, han manifestat que no els sembla un bon sistema de primaries.

               Pel que fa al proces català, tot i dir que creu que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur, afegeix a continuaciò que, ara per ara, la cosntituciò no ho permet. ( De que em sona això ?.). També afegeix que Catalunya no te competencies per fer una Declaraciò Unilateral d'Independeència. Resumin, que pels catalans, aconseguir la llibertat "no se puede".

               Som molts, els que pensem, que podemos, ha estat concebut per fer veure que les coses cambien, però en el fons no cambia res. Si mirem el mapa politic que ha quedat després de les eleccions del 24 M, veurem que, les dues forces que havien d'acabar amb el bipartidisme, podemos i C's, son les que han afavorit que segueixin governant els mateixos que tan criticaven, i aqui acusaven de ser "casta". És veu, que només son casta, sempre i quan no pactis amb ells. Ara comencem a entendre, que les TV, els fecin les campanyes de promociò que han tingut tot aquest temps. Com s'acostuma a dir, el temps posa a cadascu al seu lloc, i a podemos, tot i que alguns ja ho veniem avisan, se li veu el "llautò".

               No m'ha agradat gents, la manera com ha tractat a Izquierda Unida, i al seu lider A. Garzon, menysprean qualsevol tipus de negociaciò. El taranna prepotent i a vegades xulesc de Pablo Iglesias, no semblen els més correctes ni adients, per un politic que diu estar proper al poble. Tampòc és pot menystenir a David Fernandez, per abraçar-se a Artur Mas, en el contexte que es va produir l'abraçada, dient que ell mai s'abraçaria a un personatge com Mas, però li fa regalets al rei Felip VI. Aprofita els mitjans de TV, per, al mes pur estil PP, acusa Mas de tenir comptes a suissa, quan qui va tenir de fer una complementaria i fins i tot va acabar plegant del partit, va ser el seu nº 3, Monedero, que tenia 425.000 €, sense declarar. Clar que ells és defensen, dient que tot es una campanya de desprestigi, perque ens fan por.Estan convençuts, d'arrasar a les urnes, però de moment, els reusltats obtinguts, només els han permés donar suport al Psoe, que tan havien criticat.

               Per tant, i si la cosa no cambia, això del " si se puede" no es res més que fum, perque res ha cambiat. Com va dir el propi Monedero, quan va marxar de Podemos, han perdut, l'esperit del 15 M, i han de mirar de recuperar-lo, per tornar a apropar-se a la gent.
Per cert, Pablo Iglesias, que és eurodiputat, sembla ser que va poc per Brusseles. Bé anar-hi hi va, però no és queda; només signa el registre perque li paguin la dieta que tenen asignada ses senyories, i torna cap a Madrid. Sense anar més lluny, mentre al europarlament és votava sobre el TTIP, -un dels cavalls de batalla de podemos i del seu lider catala Dante Fachin-, ell estava sent entrevistat a la cadena Ser.

               Fa pocs dies, els matins de TV3, entrevistaba Iñigo Errejon, -malgrat que alguns segueixen dient que TV3 no és plural-, i va deixar anar algunes perles :

       -  Que Catalunya faci una DUI ? "No se puede".
       -  Que Catalunya faci un referèndum ? "No se puede".
       -  Fer un proces constituent al marge d'espanya ? "No se puede".

                Doncs per sort, aquets són els del " si se puede", encara que algú ens hauria d'explicar que es el que si podem els catalans.

                                                                                                Ànec  Lluc


                                                                             


No Fos Cas Que ....( sobre el proces)

                  Acaba de sortir una nova enquesta del Ceo, i els contraris a la independencia, s'han afanyat a donar-li tota la credibilitat del mon, i part de l'estranger. L'independentisme esta baixant. Fa un grapat de mesos que els unionistes van cantant la mateixa cançò. Ja sembla la cançò de l'enfadòs :

     _ A la via catalana, només hi havia quatre gats, però direm que feien servir ninots de cartrò per semblar més nombrosos .....No fos cas que ....  

     _ El procès no porta enllòc, però per si de cas no deixarem fer un referèndum .....No fos cas que....      

     _ La consulta no és pot fer perque és inconstitucional però la portem al TC .....No fos cas que .... 

     _ El 9N es una votaciò de costellada, però també la portem al TC .....No fos cas que....

     _ 2'3 milions de persones a les urnes, és un fracàs però imputarem Mas, Ortega i Rigau .....No fos cas que ....            

     _ L'independentisme perd força, però portem el consell asesor per la transiciò nacional al TC  
     _ El 27 S són eleccions autonómiques normals i no plebiscitaries, però portem al TC les estructures d'estat .....No fos cas que ....  
    
     _ Els espanyolistes diuen que les enquestes els donen la raò de que el "NO" guanyaria però seguim sense deixar-los votar, .....No fos cas que ....   

     _ Pensen que abans és trencarà catalunya que espanya, però els partidaris del "NO", fan pinya tots plegats .....No fos cas que ....   

      _ Diuen que Mas esta sol i no se'n sortirà, i porta a Catalunya a un carrerò sense sortida i però no paran d'atacar-lo .....No fos cas que ....  

                   Quan tenen tants ....."No fos cas que "...., es perque s'han adonat que la cosa va en serio, i el 27 S poden tenir una sorpresa, al veure que marxem de debò i sense mirar enrera. Però no em de badar, i encara tenim molta feina a fer. Tant se val, si amb una, dues, tres llistes, o una sense politics, el que hem d'aconseguir es el més gran nombre de vots, per arribar al gran objectiu de la independencia i la llibertat.

                                                                                                       Ànec  Lluc
                         
  



dijous, 2 de juliol de 2015

ICV.....el preu d'una cadira.....

                                                                               


                Iniciativa per Catalunya Verds, és un partit, o millor dit era un partit, que podriem considerar com hereu del partit comunista, o per ser més exactes del Psuc. En els ultims anys, però, ha iniciat una deriva, que si no hi posen remei, i no veig que els seus dirigents hi posin gaires ganes, acabaràn desapareixen del panòrama politic. De fet, en les darreres eleccions municipals, a la ciutat de Barcelona, ni tan sols s'han presentat amb les seves sigles, i han anat de "comparsa ", a una nova formaciò, liderada per Ada Colau, que ha aprofitat la seva popularitat com a ex-presidenta de la PAH, per fer el salt a la politica. A l'ajuntament de Barcelona, ICV, sempre ha tingut un paper rellevant, tant en el govern, amb els alcaldes del Psc, com a la oposiciò, a la era Trias. En aquesta ocasiò, s'ha limitat a cedir a BCN en comù, els espais que li pertocaven com partit amb representaciò al consistori, aixi com el finançament de la campanya, graciès a uns credits amb "La Caixa". A canvi, ICV, ha pogut sentar a les cadires de l'ajuntament, a algun dels seus "correligionaris", provinents del observatori DESC, que sembla ser està sota la orbita d' ICV. No obstant, abans de que BCN en comú, acceptes la incorporaciò d'ICV, aquets va haver de renunciar a que Gomà, formés part de la llista. Tot te un preu.

                Pel que fa a la independencia, ICV, i els seu lider, Joan Herrera, s'ha mogut sempre en un SI però NO. Van estar a favor del dret a decidir des d'el primer moment, però darrerament s'han afegit al dret a decidir però per decidir-ho tot, que és la mateixa cantarella que fan servir els de Podemos, BCN en comú, o el Proces Constituent de la Forcades. Aquest és un argument trampa, perque sense independència no és pot decidir res. ( Junqueras ens ho ha recordat aquesta setmana.).

                De cara al 27 S, esta a punt de tancar un acord amb Pablo Iglesias, de Podemos, per anar junts a les urnes, la qual cosa implica deixar les sigles amagades un altre vegada, ja que una condiciò que ha posat Pablo Iglesias per poder anar plegats, és que la marca " podemos" no renuncia al seu nom ni va acompanyat d'altres sigles. També ha demanat, que  ni Herrera, ni Camats ni Nuet, poden tenir un paper rellevant dins la coaliciò, perque els considera de la "vella politica". Herrera i Camats ja s'han apartat del mig i han proposat a Coscubiela ( que esta visquen de lo públic des de 1984). De tota manera en una entrevista, Pablo Iglesias, va deixar clar que tot i que ho decidiran  més endavant, el que li agrada per liderar la coaliciò es Dante Fachin, es a dir, el seu. Per tant, ICV, torna a renunciar a les sigles, i accepta o acceptarà les condicions de Podemos, per tal que els deixin anar plegats. Després l' Herrera ens ho vol vendre com un exit de ICV. Bé, són maneras de veure les coses, i qui no és consola és perque no vol.

              De tota manera, ha sortit un grup independentista,- o almenys això diuen-, que és mostra critic amb la direcciò, i aposta per la independència, encara que continuen supeditandola a un canvi de govern a Espanya. Aquest grup, tot i que no coincideix amb la direcciò d'ICV, ja que aquesta prioritza l'eix sòcial a l'eix nacional, no és plantejan abandonar la formaciò i crear-ne un altre clarament independentista. Diuen que volen aixoplugar als del SI-No, i als del SI-SI - depen, però no aclaren de que depen. Segueixen la linea ambigua de la propia direcciò.

              En fi, i això és una opiniò personal, penso que, ICV, ha entrat en un proces d'autodestrucciò, i li pot pasar el  mateix, que li ha passat al Psc, o més recentment a Uniò. L'ambiguitat o les ganes d'acontentar tothom, mai han donat bon resultat. De fet, les enquestes ja fa temps que pronostiquen una  perdua de vots, i per això busquen aliances per poder salvar els mobles, i aconseguir les "cadires" que puguin. A les darreres eleccions municipals, no s'ha pogut veure, si hi ha devallada o no, perque com he dit abans, no han donat la cara, i s'han amagat darrera l'Ada Colau i BCN en comú. Pel 27 S, vol tornar a amagar-se, aquest cop darrera Pablo Iglesias i Podemos, sota el paraigues de Catalunya en comú.



                                                                                                  Ànec  LLluc           

             

dimecres, 1 de juliol de 2015

La UE....un gegant amb peus de fang...

       
                                                                               


                Des d'un primer moment, ens van "vendre la moto", de que és feia imprescindible l'entrada d'espanya a la Uniò Europea, que pretenia fer una Europa forta, per mirar de fer front i poder competir, sobretot amb els EEUU. El Psoe de Felipe Gonzalez primer, amb l'entrada a lo que era el Mercat Comú Europeu, Màastricht i tota la camama, i més tard el PP d'Aznar, ens van fer creure que amb l'entrada a la que es ara Uniò Europea, tots hi sortiem guanyant, perque en cas de que un país membre tinguès problemes, el gruix de la Uniò, acudiria al seu ajut, i això beneficiava tothom. El temps ha demostrat que això va ser una enredada de cal ample, i Grècia n'es un exemple.  

                  La UE, a través del Banc Central Europeu, va obrir l'aixeta, deixan diners als paisos dels sud d'Europa, entre els que és troben Espanya, Portugal, Italia i la  mateixa Grècia. Els diferents governs van actuar, com si aquets diners no s'aguessin de tornar mai, quan la realitat és que el Banc Europeu, no només els reclama, sino que cobra alts interessos. És dona l'agravant, que aquets prèstecs que feien alguns bancs centrals dediferents paisos, sobretot en el cas grec, servien per comprar serveis o productes del país del propi banc, lo que vol dir, que a mes de contraure un deute, feia que rutlles l'econòmia d'aquets paisos. Enredada doble. En el cas grèc, sembla ser que el govern falsificava els numeros, fins que ha estat inevitable el rescat financer. També deixa en evidència que els organismes de control de la troika, no han funcionat.

                   Aquest rescat financer, que a Espanya tambè hi es, per molt que Rajoy i companya diguin que no, no surt de franc, ni molt menys. Tant el Fons Monetari Internacional, com la propia UE, van imposar unes condicions molt dures a Grècia, que ha fet que la gent ho hagi passat molt malament. La UE, ha abocat molts milions d'euros, (una altre enredada, això de l'euro,), però paradoxàlment, aquets diners no han contribuit a millorar la vida dels grècs, ni tan sols ha estat per reactivar una econòmia tan malmesa com la grega, sino que el gruix s'ho han menjat els interesos del deute, que és ara més alt que abans del rescat. La situaciò ha arribat a un punt límit, i l'amenaçan amb fer-la fora de la UE, si no s'acceptan les noves mesures que ha proposat la UE al govern de Tsipras. Aquestes mesures, suposen més retallades i pujada d'impostos a un país que ja ha patit molt.

                    Aquesta amenaça d'expulsiò de la zona euro, no és del tot creible, ja que segons alguns econòmistes, la sortida sobtada de Grècia, faria trontollar l'estabilitat del Euro, i comportaria que els acreedors dels grecs deixesin de cobrar. També és temut pels liders europeus, que és pugui produir un efecte contagi, en alguns paisos. Per això, Junkers segueix oferint vies de dialeg i negociaciò amb el govern grèc, per tal d'evitar la sortida, o millor dit l'expulsiò de Grècia.

                     Per tant, i vist el que estem veient, ni la UE era el paradis que ens van vendre, ( per uns quants, potser si,), ni l'euro era tan fort com semblava, si és veritat que la fallida d'un pais com Grècia, que té un PIB molt minso dins la UE, pot fer trontollar tota la instituciò.

                      No és d'estranyar, que el Regne Unit, que ja no va voler entrar a la moneda unica del euro, és planteji fer un referèndum, per veure si surten o no de la UE.
Aquesta UE, i l'euro, va ser plantejada per Alemania, perpoder fer front alelevat cost de la seva reunificaciò, que vam pagar entre tots, i que sembla que ja s'ha oblidat. La implantaciò del euro, pel que fa a espanya, va ser un altre enredada, perque de cop i volta, tot allò que costava 100 pts., va pasar a costar 1 €, quan al canvi, eren 166 pts. Els sous en canvi, és van mantenir, i degut al rescat, de la banca que ZP posava a la Champions, els han rebaixat. PP i Psoe, van haver de modificar la Constituciò a demanda de la Merkel, que és qui talla el bacallà a la UE. El PP, va fer una reforma laboral i va aplicar unes retallades, per aconseguir que la " prima de risc" baixes. Ara estem en stand-by, perque s'acosten eleccions generals, però alguns diuen que el govern ja té preparades una serie de mesures exigides per "la troika" que aplicarà el PP si torna a guanyar les eleccions. ( Deu volgui que no.).

              Als catalans, ens han amenaçat moltes vegades, que en cas de assolir la independència, això comportaria l'expulsiò inmediata de la UE, i ens costaria molt tornar a entrar. Veient el que pasa, crec que no vull pertanya a una UE, que no mira per l'interès general i el benestar de la gent, sino que prioritza els números i s'estima més salva bancs que persones. El Parlament europeu, només serveix com a "cementiri d'elefants", perque els partits hi coloquin a aquells politics, que per la raò que sigui, ja no són utils al seu pais, o millor dit, ja no són utils "pel partit". Tret d'algunes excepcions, que sempre n'hi ha, tenen un bon sou, bones dietes, i poca feina. Això és la Uniò Europea.

                                                                           
                                                                                              Ànec  Lluc