Nova politica, vella politica. Fa un
temps que amb l'apariciò a la politica de formacions com Podemos, o més
recentment, Barcelona en comù, Ahora Madrid o Guanyem Badalona en comù, s'ha
començat a parlar d'una "Nova politica", que tenia que substituir a
la "vella politica", que fa més de tres dècades que fan el Partit
Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol. Ciutadans, el partit d'Albert
Rivera, tot i que ja feia anys que és presentava - sense gaire èxit, tot sigui
dit -, també sen's va presentar com de la "nova politica", al fer el
salt a la politica a la resta de l'estat.
Tret de Ciudadans que ja comptava amb
estructures de partit, degut a la seva presència a Catalunya, les altre
formacions és presentaven com a moviments assamblearis. Podemos des d'el primer
moment, és va presentar com l'esperit del 15 M. Pablo Iglesias, va asumir de
seguida el rol de lider, d'aquest moviment assambleari, càrrec que ja no ha
deixat, i continua exercint, ara que Podemos ja s'ha constituit com un partit
politic, a l'ùs. Al costat de Pablo Iglesias, podiem veure a Juan Carlos
Monedero i Iñigo Errejon, nº 2 i 3 de la formaciò de Podemos. Tots tres, com la
majoria de membre de la direcciò, que s'han anat incorporàn després, provenen
del mon universitari. La raò de ser de Podemos, segons explicaven ells mateixos
era acabar, amb la "vella politica", ja que ells portaven un altre
manera de fer politica més participativa i propera a la gent. També volien
acabar amb el bi-partidisme, que feia que des de 1982, PP i Psoe, és repartisin
el pòder. És va posar de moda allò de "acabar amb la casta". Gràcies
aquest discurs, i a les promeses que han anat varian, cada cop que s'acostaven
unes eleccions.
Tant
Podemos, com Ciutadans, han aprofitat els microfons i la tv, que els han donat
molta més presència que a qualsevol altre, i han sabut vendre la imatge de
regeneraciò i lluita contra la corrupciò. Malauradament, tot ha quedat en
paraules. Ni regeneraciò politica, ni lluita contra la corrupciò. Valgui com a
mostra, el suport que han donat ambdues formacions, a politics que porten 30
anys al pòder, i alguns imputats per corrupciò, i aqui estan. El propi
Monedero, va haver de fer una complementaria, per uns diners que habia cobrat,
i no habia declarat. Almenys però, aquest ha plegat del partit.
Ja a
les primaries que va fer Podemos arreu de l'estat, hi va haver moltes
irregularitats, i acusacions de "tupinada" a diverses federacions
provincials o regionals. No és va poder demostrar res, però és curios que a tot
arreu guanyes el candidat "oficial" que comptava amb el suport de la
direcciò de Pablo Iglesias. Ho deixarem en curios. Després i malgrat les
reiterades acusacions de casta, cap al PP-Psoe, s'ha reunit amb el Psoe, amb
qui ha pactat, li ha fet regals al rei Felip VI, s'ha fet la foto amb
l'eurogrup del PP, vaja, que esta fent el que tant criticava.
Ciutadans, que també volia ser el regenerador de la politica, amb els
mateixos arguments que Podemos, ser l'alternativa als partits que portaven
governant molts anys. Estranya manera de fer-ho, és donar el suport necesari,
perque a Andalusia i a Madrid, tornin a governar Psoe i PP, respectivament, i a
més, tots dos emmerdats en els dos grans casos de corrupciò a la politica
espanyola. Aixi doncs, de regeneraciò i lluita contra la corrupciò, res de res.
Els vots que han aconseguit, han servit per facilitar que tornin a manar els
mateixos.
En
l'ambit municipal, dues formacions han revolucionat el panorama politic. Al
Ajuntament de Madrid, Manuela Carmena de Ahora Madrid, que sembla ser una
formaciò vinculada d'alguna manera amb Podemos, tot i que Carmena ho nega, li
ha pres l'alcaldia a Esperanza Aguirre, tot i que el PP va ser la força més
votada. El Psoe de A. Miguel Carmona, va donar l'alcaldia a Carmena, tot
confiant amb la "nova politica". Pocs dies després de agafar el timò
de l'alacaldia, Carmena va fitxar a dit al marit de la seva neboda. Ja
comencem. Més sagnant és però el cas de BCN on Ada Colau ha
"endollat" al seu marit, el nº 2, Pisarello a la seva parella, i
Janet Sanz, a la seva. No és il·legal, però és lleig, molt lleig.
A
més, sembla ser que en el cas d'Ada Colau, pren decisions sense consultar res
amb la oposiciò. Cal recordara, que Ada Colau és alcaldessa, gràcies al suport
de partits que, tot i quedar-se a la oposiciò, van votar favorablement la seva
investidura. Precisament, Albert Bosch d'esquerra repúblicana, que va ser un
dels que va votar favorablement, ha escrit una carta oberta a Ada Colau, a Vila
web, on és queixa de la prepotencia amb que pren decisions, quan només, va
treure 11 regidors, lluny dels 21 de la majoria absoluta.
Aixi doncs, els màxims exponents de la que s'anomena "nova politica",
només ho són de cara a la galeria. A l'hora de la veritat, el pòder és el
pòder, i un cop s'agafa, s'entra en la mateixa dinàmica, que tenen els politics
que tan has criticat abans d'arribar. Potser si, que entren amb bones
intencions, i potser si volen lluitar contra un sistema, que cada dia queda més
clar que no funciona. El problema ràdica, en que volen combatre el sistema des
de dintre, i acaben "engollits" pel propi sistema.
A
Catalunya estem inmersos en un proces, que ens ha de servir per construir un
nou pais, per evitar aquest tipus de coses. No sé si ens en sortirem, però per
ganes que no quedi.....
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada