.jpg)
Un cop més ha
començat la campanya de la renta,i una
vegada més la Conferència Episcopal Espanyola posa en marxa la seva,perque els
contribuents,marquin la X a la casella de l'esglesia,per tal de que un 0,7 %
dels ingresos vagin a la seva "caixa".
Quan rep exactament l' esglesia de l'estat ? És un misteri,i
com els camins del senyor,els comptes són inexcrutables.Recordem que segons la
constituciò,espanya és un estat "aconfesional",però a la pràctica
sembla que no és ben bé aixi.
Segons el director del "secretariat pel sosteniment de
l'esglesia catòlica",l'esglesia rep exclusivament el que els contribuents
decideixen quan marquen amb la X a la seva declaraciò la casella de l'esglesia.
Aquest any el lema de la campanya per aconseguir fons és "Detrás de cada X
hay una historia", i els bisbes s'han gastat tres milions d'euros en
publicitat als mitjans de comunicaciò i valles publicitaries.Segons la propia
Conferència Episcopal,l'esglesia rep uns 250 milions d'euros,que s'haurien de
sumar als que rep com a ONG catòlica,inclosa en la casella " altres fins
socials".
Segons l' organitzaciò Europa Laica,la quantitat otorgada per les administracions és molt
més alta.Entre subvencions directes i exencions fiscals,( recordem que
l'esglesia no paga IBI pels seus inmobles) ,la xifra pujaria fins als 11.000
milions d'euros.O sigui que fent numeros vol dir que cada ciutadà,sigui catòlic
o no,paga a l'esglesia uns 240 euros a l'any.
Val a dir que hi ha discrepancies en aquestes dades.Anem a
pams :
- D'aquets 11.000 milions d'euros,4900 correspondrien al
pagament dels profesors de Religiò i al finançament dels colegis concertats
catòlics.Els bisbes és defensen argumentan que aquesta despesa és d'educaciò i
seria la mateixa si els centres
concertats no fosin catòlics.Per tant,no és pot "carregar" aquesta
despessa a l'esglesia directament.
- Destinats a l'obra social i asistencial,l'esglesia rep
2000 milions d'euros.900 milions més van a parar als hospitals,i uns altres 600
per patrimoni cultural.
Per justificar aquestes "donacions" l'esglesia diu
que fa una gran tasca social,i per això és necesiten molts diners.L'esglesia
mantè la tesis de que el 75% de la despesa de Càritas,corre a càrrec de
l'esglesia,punt on hi torna a haver-hi discrepancies.
Segons la propia Càritas,la majoria de donacions provenen de
donacions privades,de persones que contribueixen voluntariament,i de
l'administraciò que aporta una quantitat important,tot i que cada cop és més
baixa.Europa Laica quantifica les donacions públiques en 300 milions més,per
pagar esdeveniments religiosos,50 pel pagament dels capellans a
hospitals,cementiris i acuartelaments,i 10 milions per participar en entitas
com l' Obra Pia.
Pel que fa a les exencions fiscals,Europa Laica xifra en uns
2000 milions d'euros els que les administracions deixen de percebre de
l'esglesia en concepte del impost de bens immobles.El representant de
l'Episcopat,ha manifestat que l'esglesia no rep cat privilegi en materia
fiscal,i les exencions que té,són les mateixes de que disposen les
fundacions,els partits politics o els sindicats.La Conferència Episcopal nomès
reconeix rebre de l'estat el que els contribuents marquen a la casella del
IRPF.
El que no han aclarit els bisbes,és si és pot considerar com
a obra social o servei la societat,el
mantenir una televisiò deficitaria com 13 TV,o una cadena d'emisores de radio a
nivell nacional, o fins i tot,sufragar un habitatge de luxe al seu maxim
mandatari quan és jubila.Una de les ensenyances del "mestre",era vot
de pobresa i austeritat.Veient els comptes de l'esglesia,el de pobresa sembla
que no el cumpleixen gaire,i veient bisbes i capellans,el d' austeritat se'n va
a fer punyetes.Cada cop que surt a la llum algu escandol financer,l'esglesia
surt esquitxada.Fa ben poc,una germandat va sortir a la llista de gent amb
comptes a suissa.Hi ha moltes congregacions a qui sels han trobat comptes
milionaris en entitats bancaries.Que si és cert que no és il·licit,gaire ètic
no ho sembla.
Una cosa que no entendre mai,de fet n' hi ha moltes,és que no
sembla molt normal,que amb els diners que fa anar l'esglesia com a
instituciò,la majoria d'esglesies dels pobles estiguin en un estat deplorable
de conservaciò,per manca de manteniment.
Sigui com sigui,i malgrat que la "sagrada" constituciò del
78,diu que espanya és un pais "aconfesional",l'esglesia catolica
segueix reben diners,i forces,de les arques de l'estat.Diners,que mai ningú ha
gosat aclarir de quans és tracta ni per quins conceptes,ni amb que és
gasten,potser perque tampoc ningú s'ha gosat a preguntar,la qual cosa demostra
que l'esglesia segueix tenint privilegis tot i que els bisbes s'afanyen a
negar-ho;.......clar que això de " negar " ja els ve de
lluny,concretament de l'època de Sant Pere.
Ànec Lluc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada