La mona
de pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i
llonganissa i simbolitza que les abstinències de la Quaresma s’ han
acabat.Bé, això era, en un principi, la mona de pasqua, que com veurem ha
evolucionat al llarg dels anys, fins arribar al punt, on hi ha mones que son
verdaderes obres d’ art.
És
tracta d’una tradició que s’ estén per tot Catalunya, el país Valencià, Murcia i a
la franja de ponent a l’ Aragó. No se sap ben bé de quan data aquesta
tradició, però al “Costumari Català” de Joan Amades, la mona ja és citada amb
aquest nom al segle XV.
Al principat de Catalunya i gairebé tot el país Valencià, la
tradició era que el padrí,o l’ avi, regalessin la mona al seu Fillol i/o nets, el
Diumenge de Pasqua, després de sortir de missa. El dilluns de Pasqua,les families
és reunien i anaven a menjar-se la mona plegats.
Al segle XVIII, la mona ja era l’ obsequi clàssic del padrí
als seus fillols i el nombre d’ ous que tenia la mona, corresponia a l’ edat del
nen fins que arribava a dotze. El pastís que l’ acompanyava era una confecció
sencilla de rebosteria ,coneguda com a “coca de Pasqua”.
Aquestes “coques de Pasqua”, eren rodones i elaborades amb
sucre i altres llaminadures i amb ous durs a sobre. Amb el temps, a
Catalunya, aquestes “coques” van evolucionar cap a un pastís rodó i els ous és
feien de xocolata. Al país Valencià i Murcia, encara manté la forma d’ un
briox, amb l’ ou dur a sobre.
La
tradició de la mona de Pasqua,va molt lligada als flequers i pastissers i des
de mitjans del segle XIX, les mones perden la seva senzillesa i algunes
esdevenen, filigranes arquitectòniques de xocolata. La base de la
mona, s’ enriqueix amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles torrades, anissos
i fins i tot es pinten els ous. A vegades s’ hi posaven ninots o figures, primer
de cartró i després de plàstic.
A Barcelona, van destacar en la confecció de mones, els
pastissers , Massana que feia mones rematades amb figures caricaturesques sovint
inspirades en algún polític de l’ època, i Palet per elaborar mones amb una
fórmula secreta de la casa,que hi donava un sabor especial.
D’ uns anys cap aquí, les mones han evolucionat de manera, que la base de
la mona ha perdut relevancia o fins i tot ha desaparegut, i la mona ha passat a
ser la figura de xocolata, que acostuma a ser algún personatge d’algún conte, o
serie de televisió per infants. També acostumen a ser recurrents els personatges
de les películes de Disney. Els ous de xocolata han passat a ser un complement
més de decoració i no en totes les mones.
Si bé es cert que continua la tradició de que és el padrí el que regala
la mona al seu Fillol ara s’ acostuma a fer el dilluns de Pasqua i no
precisament al sortir de missa tal i com és feia abans el diumenge de Pasqua.
Per acabar només afegir que hi ha pastissers que dediquen moltes hores a
fer una mona de xocolata que és una verdadera escultura a vegades a mida real
d’ un personatge famós o fins i tot se’ n’ ha fet alguna de l’ estadi del Nou Camp
amb tota mena de detalls,que fa que siguin autentiques obres d’ art.
Ànec Lluc
1 comentari:
Hola Pato,
M'ha agradat molt i m'he enterat de coses que no tenia ni idea.
El primer blog del meu "grupu".
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada