La Llengua de Catalunya és el Català (part 2)

            Esplendor,decadència i Renaixença :                                                                                     Al segle XV el català és trovaba en plena expansió com a llengua:

  a) Àmbit territorial: Havia estés el seu domini més enllà dels limits del pricipat de Catalunya i València ja és convertía en un gran centre económic i,sobretot cultural.És parlava català a les illes Balears,a part de Sardenya,Sicilia,Nàpols i a Neopàtria (que era una part de la Grècia actual);és a dir en els dominis de la Corona d' Aragó.Sens cap dubte va ser el moment de màxima difusió de la llengua catalana.

  b) De l'administració: Tots els documents de la Cancelleria Reial,organisme encarregat de redactar els documents oficials dels reis de la Corona d' Aragó,és feien en català (de vegades també en llatí i en aragonès).La llengua,doncs,era utilitzada per manar,prohibir,legislar,.....Igualment és feia servir el català per a totes les transaccions comercials,per a les relacions de contractes de treball i de serveis,per als pleits als tribunals,per actes notarials etc.La vida quotidiana s' expressava en català.

  c) En la cultura: El català era present en tots els àmbits:en la poesia,la prosa i les altres manifestacions literàries;en la historigrafia;en l' ensenyament;en les traduccions d' altres llengües al català;en qualsevol manifestació cultural.

                    Simptomes de decadència :

En passar del segle XV al XVI el panorama canvia i apareixen símptomes o indicis d' una pèrdua de vitalitat de la llengua.Aquets indicis han portat a alguns autors a parlar de decadència;però cal matisar molt aquest terme,ja que el català es va utilitzar per part del poble,en la vida quotidiana,a l' administració i en l' ensenyament fins ben entrat el segle XVIII.
És sobretot en la literatura culta i com a vehicle de comunicació de les classes altes que el català decau o deixa d' usarse.
Pel que fa a la literatura,les lletres catalanes baixen notablement la qualitat als segles XVI,XVII i XVIII.Ja no hi ha grans autors capaços de marcar una època o de crear una escola.
A més,la invenció i difussió de la imprenta permet una més gran divulgació dels llibres però es difonen sobretot en castellà,ja que les tirades son més rendibles.D' altra banda,les matèries cultes com la filosofia,la ciència,la teologia,l' astronomia.....s' escriuen i es divulguen en llatí,com passa a tot Europa,sota l' impuls de l' humanisme.

         Pèrdua del Roselló: Pel tractat dels Pirineus,al 1659,França incorpora als seus dominis el Roselló i una part de la Cerdanya.A partir d' aleshores aquestes terres s'allunyen del que havia estat la base comuna.Un conjunt de prohibicions recau sobre l' us de la llengua catalana,que és bandejada de qualsevol us públic i reduïda a l' àmbit familiar.Al mateix temps,el català al Roselló accentua els seus trets diàlectals i rep una gran influència del francès.

         Influencia del castellà: Durant aquests segles,el català rep notables influències del castellà.En la literatura molts escriptors utilitzen amb tota "normalitat" castellanismes,italianismes,llatinismes , etc....i per mitjà del teatre,arriben a l' ús popular.

Felip  V

        Pèrdua de les llibertats: El 1714 les tropes castellanes acavaven amb els privilegis i les lleis que havien regit fins aleshores a Catalunya i a Mallorca.Abans,al 1707,habia passat el mateix amb València.El rei Felip V va instaurar una època de centralisme i uniformització de tots els pobles d' espanya.La imposició d' aquest centralisme politic va anar acompanyada de la imposició del castellà,com a llengua oficial en tota mena d' actes i documents.L' ús del català va ser prohibit en tots els àmbits:des de l' escola fins a l' esglesia:des de les relacions comercials fins als tribunals,etc...
Durant tot el segle XVIII i XIX el català va ser perseguit i bandejat de tot àmbit que li pogués donar cert prestigi.La llengua va perdre posicions i era cada vegada més oblidada com a instrument de cultura.Cal destacar la promulgació a principis del XVIII dels decrets de Nova Planta:Pais València 1707,Principat de Catalunya 1716,illes Balears 1717,excepte Mènorca que estaba sota dominació anglesa.Amb aquets decrets s' inicia una etapa de profundes repercusions en la historia politica i lingüística dels paisos catalans.
La questió de l' ús de la llengua catalana quedà definit en l' article quart del decret:l
es causes en la "Real Audiencia se sustanciaran en lengua castellana".El català deixa de ser llengua oficial amb aquest article.

             Malgrat tot.el català no és perdé del tot i en els nivells populars és va continuar usant i és d' aquestes èpoques la gran riquesa de la literatura popular :rondalles,cançons, versos,romanços, auques,goigs,nadales,corrandes,col·loquis,sainets......etc. son géneres interessants en que s' expressa la sensibilitat popular.
A Catalunya diversos autors van continuar escrivint en català.Fins i tot alguna institució va impulsar la reedició d' autors clàssics,de diccionaris català-castellà i d' estudis d' historia de Catalunya.
Durant el primer terç del segle XIX apareixen alguns simptomes clars de recuperació;és publica una gramàtica el 1814,és tradueix el Nou Testament el 1832,surt un diccionari important el 1839.
El més important però és que un grup d' intelectuals encapçalats per Rubió i Ors tiren endavant diverses iniciatives culturals:publicació de poemes en diaris i revistes;aparició de la primera revista en català.

                    La  Renaixença :

Jacint Verdaguer

Tot aquest moviment és concreta,sobretot,en l' esclat que va tenir la poesia i la literatura al llarg del segle XIX.A partir de 1833,van ser constants les iniciatives per restablir el conreu de la poesia.La més important va ser la restauració dels Jocs Florals,el 1859.És tracta d' un certamen poètic que recollia la forma que havia tingut a l' edat mitjana:premi a la millor poesia dedicada a la fe,a la pàtria i a l'amor:el símbol d' aquesta recuperació en el camp poètic l' encarnà el capellà Jacint Verdaguer.

Angel  Guimera

          Un nou clima cultural va impregnar tots els àmbits:no solament la poesia,també els altres gèneres literaris:Narcis Oller en novel·la i el teatre amb Pitarra i Guimera,van rebre un notable impuls durant el segle XIX.Però més enlla de la literatura,la premsa i altres àmbits culturals van començar a sentir una gran pressió a favor de la normalització.

                   Aquest moviment de recuperació cultural rep el nom de Renaixença.





            Modernització cultural i lingüística: Al final del segle XIX,a Catalunya,un grup d' escriptors i d' intelectuals és van proposar un objectiu clar:modernitzar la cultura catalana.Aquest moviment és conegut amb el nom de "modernisme" i va tenir força repercusions importants per la llengua.

             Un dels objectius del programa modernista era convertir la llengua catalana en una llengua de cultura moderna i apta per a l' expressió de totes les idees.Això volia dir,fer que el català tornés a ser la llengua nacional de Catalunya;que recuperés definitivament tots els àmbits.Que fos la llengua oficial i privada de tots els habitants dels paisos catalans i que la nostra cultura fes sentir el seu pes a Europa.

            Cal recordar aquets fets:

                a) Celebració del primer congrés internacional de la llengua catalana l' any 1906.
                b) Creació del Institut d' estudis catalans,organisme que regula les normes del català l' any                        1907.
                c) Publicació de les normes ortogràfiques entre 1913 i 1917.

Aquestes fites és van poder dur a terme,en bona part,gràcies a la voluntat col·lectiva de recuperació impulsada per la renaixença,pero és va concretar per la mancomunitat presidida per Enric Prat de la Riba.

Enric Prat de la Riba

                     Pompeu  Fabra :

D' entre les moltes persones que van contribuir amb el seu esforç,a la recuperació i normalització del català,cal destacar Pompeu Fabra.

Pompeu  Fabra

La seva aportació fou decisiva perque la nostra llengua tingues una base sólida.Va participar en la revista L' avenç,que pretenia modernitzar la cultura catalana.Va participar en el congrés internacional de la llengua catalana al 1906 i va entrar a treballar al institut d' estudis catalans,del qual va arribar a ser president.

                     a) Va contribuir a dictar les normes ortogràfiques el 19013.
                     b) Va publicar el primer diccionari el 1917.
                     c) Va escriure i publicar diverses normatives ortogràfiques                                   catalanes.
                     d) Va publicar el primer diccionari normatiu el 1932.
                     e) Va investigar diversos camps de la filologia i la lingüística.

                     La llengua catalana al segle  XX :

                 Bona part del segle XX ha estat marcada per la tensió entre la recuperació i la prohibició i persecució del català.És va anar recuperant els primers vint anys del segle gaciés a l' impuls de la mancomunitat,la creació de l' institut d' estudis catalans l¡ obra de Pompeu etc.....
Des de 1923 fins al 1930,el català fou perseguit per la dictadura de Primo de Rivera,que tenia com objectiu barrar el pas al nacionalisme càtala.

                 A la segona república,de 1931 a 1939,l' ús social del català experimentà un notable avenç:ús oficial.....radio,premsa i educació es feren en major part en català.
Al 1939 però amb la victoria a la guerra civil per part del general Franco i la posterior dictadura impossada per ell,el català torna a viure una època de prohibició,represió i persecució.La creuada contra la llengua catalana de franco fou força encarnissada.Aquesta situació s' agreujà amb l' arribada de centenars de milers d' immigrants castellanoparlants i la falta d' institucions iorganismes per acollir-los de manera adequada.
Durant tota la dictadura franquista ,el català va estar limitat a un ús privat i en l' àmbit més aviat familiar.

                 Des de la mort del dictador,la llengua catalana és vol recuperar poc a poc,pero pateix atacs constants des dels governs d' espanya,sobretot quan hi ha al govern,partits que defensen fins a la màxima expresió la unitat d' espanya i la indivisibilitat del seu territori,fent servir tot el que tenen al seu abast per aconseguir-ho.
En els darrers anys i graciés a la politica d' immersió lingüística de la generalitat de catalunya el català s`estaba refen com a llengua de referéncia a Catalunya.L' actual govern del PP ha començat una creuada per tal de tornar a imposar el castellà,aprofitant la majoria absoluta de que disposa al congrés dels diputats..........La lluita continua.

                                                                                                                            Ànec  Lluc