dimecres, 25 d’octubre de 2017

Felip VI: de "preparao" a "absolutista"..........

                                                                               
Felip VI, Generalíssim i cabdill espanyol 2.0 



             Felip VI fins ara s'havia mantingut una mica al marge de la situació política que s'està produint a Catalunya sobre tot les ultimes setmanes. Després de la forta repressió que va fer servir el govern del PP per aturar el referèndum de l' 1 d'octubre on la policia i la guàrdia civil va carregar contra gent pacifica que anava als col·legis a votar, i que va deixar el trist balanç de mes de 1000 persones ferides, la Casa Reial va anunciar que Felip VI  faria una declaració institucional la nit del dimarts 3 d'octubre. El discurs del rei va sorprendre a tothom, ja que lluny de mantenir-se "neutral" s'ha posat al costat de Rajoy i ha culpabilitzat als polítics catalans de la situació que s'està produint a Catalunya. Va acusar al president de la Generalitat d'haver-se saltat la Constitució sistemàticament mostrant així una deslleialtat cap als poders de l'estat. Va donar suport a les actuacions de Rajoy, que han assegurat la vigència de l'estat de dret i d'autogovern de Catalunya. Es va mostrar també totalment compromès amb la Constitució i la unitat d' Espanya. ( La unitat d' Espanya va ser el que li va demanar Franco al seu pare, abans de proclamar-lo rei d' Espanya.).
No va fer cap menció a les dures imatges de les carregues policials que van tenir lloc el diumenge 1 d'octubre, i que es van poder veure arreu del mon, tret d'algunes cadenes i mitjans espanyols que van treure importància als fets. Tampoc va fer esment dels centenars de ferits. L'únic que va dir als ciutadans catalans va ser que fa 39 anys que tenim un estat de dret i una constitució que garanteix la convivència entre tots els espanyols. Als espanyols els va voler transmetre un missatge de tranquil·litat i esperança, i va afegir que tot i que son moments molt difícils però que ens en sortirem perquè creiem en Espanya i ens sentim orgullosos de ser espanyols.

              La premsa estrangera va mostrar la seva sorpresa per l'actitud del monarca que enlloc de mediar per trobar una solució al conflicte va acabar atiant el foc. Liberation fins i tot va publicar un article amb la imatge del rei cap per avall, preguntant-se si s'havia arribat a un punt sense retorn. Le Monde titulava "Catalunya: Espanya a punt d'implosionar". The Financial Times ressalta l'atac encreuat entre el rei i Puigdemont. Fa uns dies en el transcurs de l'entrega a Oviedo dels premis "Príncep d' Astúries", Felip VI es reafirmava en el discurs que ja va fer el 3 d'octubre i encoratjava a Rajoy a aplicar el 155 tant aviat com fos possible per tal de que Catalunya torni a estar dintre la legalitat constitucional. Davant de autoritats espanyoles i europees ha afirmat que "Catalunya es i sempre serà una part essencial d' Espanya". Va dedicar un 25% del seu discurs a acusar als polítics catalans de fracturar i dividir la societat catalana, de dinamitar la unitat d' Espanya, i de fer trontollar la convivència democràtica que ens vam donar tots els espanyols l'any 78. Ambdues vegades aquest discurs es el  mateix que fa servir el PP per acabar amb els drets fonamentals de molts catalans.

                La Generalitat va qualificar aquestes declaracions d'irresponsables i va titllar al rei de portaveu del govern de Rajoy. El Lehendakari basc, Iñigo Urkullu va titllar les declaracions de decebedores i es va mostrar preocupat perquè no va sentir en el rei cap oferta de diàleg. En el mateix sentit es va manifestar Podemos que va afegir que Felip VI havia lligat el seu destí al PP. Alguns regidors i alcaldes del PSC també es van mostrar decebuts i preocupats pel to bel·ligerant del monarca. L'ajuntament de Girona ha vetat en actes municipals la presència del rei, de cap representant de l'estat espanyol o de les seves forces policials.
Es de suposar que si fins ara, les visites a Catalunya de Felip VI eren escasses, a partir d'ara seran minses.


                                                                                                                Ànec  Lluc

dimarts, 24 d’octubre de 2017

La lluita continua ......

            Ja torno a ser per aquí. Després d'un "temps de silenci" per motius professionals que m'han fet impossible escriure res per manca de temps, torno per descriure els esdeveniments que s'estan produint al nostre país i que des de l' 1 d'octubre s'han precipitat amb el pas de les hores. Malgrat haver estat molt enfeinat, he seguit fil parranda tot el que ha passat des de que el president Puigdemont i tot el seu govern signés la convocatòria del referèndum. Un referèndum que es va acabar celebrant el passat diumenge 1 d'octubre, malgrat tots els entrebancs que hi ha posat l'estat espanyol. 10.000 membres de les forces de seguretat de l'estat entre guàrdia civil i policia nacional, no van ser capaços d'evitar que mes de dos milions de persones anessin als col·legis a votar. En les setmanes previes al referèndum, la guàrdia civil va escorcollar impremtes i magatzems, en busca i captura de paperetes, urnes o sobres que pugessin estar destinats al referèndum i fins i tot van entrar a la redacció del diari local "El Vallenc". La guàrdia civil va entrar a enregistrar varies conselleries de la Generalitat. En el transcurs d'aquests escorcolls es va arribar a detenir a alts càrrecs de la conselleria d'economia, entre ells el nº 2 de Junqueras i el secretari d'estat de la hisenda catalana. La gent va sortir al carrer en resposta a la crida que van fer L' ANC i Òmnium. Per aquelles movilitzacions davant la conselleria d'economia, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart son ara a la presó de Soto del Real acusats de sedició.
El dia 1 d'octubre, les forces de repressió de l'estat, que per cert estan allotjats a tres vaixells al port de Barcelona van carregar contra la gent que pacíficament ocupava les escoles per assegurar que la gent podia exercir el seu dret a vot. Van començar a donar garrotades a tort i dret, sense tenir amb compte que hi havia nens i gent gran. Al final de la jornada el balanç de ferits era de mes de 1000 persones. El resultat del referèndum va ser una victòria aclaparadora del SI, amb un 90% dels vots. Ningú, tret dels independentistes, ni a la resta d' Espanya ni del mon va reconèixer els resultats, per la  manca de garanties democràtiques en que es va haver de realitzar el referèndum per les trampes i impediments de tota mena que va posar l'estat espanyol.
Malgrat el NO reconeixement internacional del resultat del referèndum, el president de la Generalitat els va fer públics i oficials al Parlament de Catalunya on va proclamar la República Catalana per tot seguit deixar-la en suspens durant unes setmanes, alhora que feia una crida al president Rajoy per seure plegats i negociar una sortida política. La reacció del govern Rajoy no es va fer esperar i va demanar formalment per escrit a Puigdemont, si en el ple del Parlament havia declarat la DUI o no, perquè no els hi havia quedat gaire clar. Donava un temps al president de la Generalitat, per respondre a la qüestió abans de tirar endavant l'article 155 de la Constitució que permet intervenir i fins i tot suspendre una autonomia.
         
               Puigdemont va respondre a aquest requeriment del govern de Rajoy amb una carta on exposava la oferta de diàleg i la suspensió de declaració d'independència per poder negociar. Pel govern espanyol, aquesta resposta no ha aclarit si efectivament hi va haver o no declaració de independència i per tant posava en marxa els mecanismes per activar l'article 155 de la constitució del 78. Dissabte passat, en un consell de ministres extraordinari, es van acordar una serie de mesures que aquesta setmana ha d'autoritzar el senat on cal recordar el PP te majoría absoluta tot i que el Psoe ja ha anunciat que dona el seu suport a Rajoy perquè apliqui el 155. C's mes enllà de donar també el seu suport a aquestes mesures, ha estat qui mes ha empès al PP a tirar endavant aquest 155.
El govern català davant aquesta reacció del govern espanyol ha decidit fer un ple al parlament aquest dijous, on es podria proclamar la República Catalana o convocar eleccions el mes aviat possible, per evitar que sigui l'estat espanyol, qui, un cop intervinguda la Generalitat les pugui convocar des de Madrid. Enmig de tot aquest enrenou Puigdemont ha decidit que dijous anirà al senat a donar i demanar explicacions. Tot apunta a un últim intent d'evitar l'aplicació del 155.
Membres del PP però, han dit avui  mateix que ara ja no n'hi ha prou amb que Puigdemont convoqui unes eleccions per aturar el 155, que es el que demanava el Psoe. Ara demanen al president català que manifesti públicament  que s'ha equivocat en tot aquest procés i que renuncia explícitament a cap mena de declaració d'independència. Volen que Catalunya es "rendeixi" davant de la força de l'estat i torni a la legalitat de la constitució. Si no ho fa per les bones, hauran de fer allò que no volen fer, (paraules de Rajoy), per tal de restablir l'ordre i la llei a Catalunya.
Rajoy però ha oblidat que aquest procés es un procés de la gent, i es la gent la que passarà per sobre del govern. Si pensen que amb l'aplicació del 155, els independentistes ens anirem cap a casa, i ens resignarem estan molt equivocats i poden trobar-se amb un conflicte que ningú sap com i quan pot acabar.



                                                                                                                    Ànec  Lluc

dimarts, 9 de maig de 2017

Els Pujol son uns lladres......Catalunya "NO"....

          Nou capitol al culebrot de "La família Pujol". Com altres vegades, aquest nou capitol, ha coincidit en el temps amb un nou atac judicial al procés català, en aquest cop la declaració davant el TSJC de Carme Forcadell i altres membres de la Mesa del Parlament. Aquesta vegada ha estat un informe de la UDEF el que ha deixat al descobert que els Pujol s'haurien enriquit en uns 69 MEUR, en els anys 90's. Entre la documentació incautada i presentada per la policia, hi ha una nota manuscrita i "presumptament" signada per Marta Ferrusola, on ella mateixa es declara com la "mare superiora de la congregació" i ordenava al "mossèn" a traspassar dos missals de la seva biblioteca a la del capellà. Sembla que això era un ordre destinada a moure diners d'un comte a un altre. Un cop mes, s'aprofita aquest fet per atacar a l'independentisme i al'hora Catalunya. Cal recordar però, que els Pujol, començant per l'expresident, no es van tornar independentistes, o si mes no, van començar a mostrar simpatia cap l'independentisme fins al 2012, i molt possiblement empesos per la força de la gent.
Per tant vincular "La Família Pujol" amb l'independentisme o el procés i dir que han fet servir l'estelada per tapar les vergonyes es una fal·làcia. Precisament la nota manuscrita a la que he fet referència esta datada al 1995, quan Jordi Pujol i CiU, era qui donava suport als governs d' Espanya, primer amb Felipe Gonzàlez i després amb José Maria Aznar. També seria bo recordar que després del franquisme, Pujol es va "conformar" per Catalunya amb el famós "café para todos". Durant els vint anys llargs del seu mandat, Pujol va oferir el suport al govern de l'estat a canvi de l'anomenat "peix al cove". Ara sabem, que potser hi havia mes d'un cove. Tampoc podem oblidar que els Pujol van cometre tots aquests "robatoris", ( no pagar a hisenda, també es una manera de robar,), durant l'època autonomista i sota el paraigües o si mes no el "mirar hacia otro lado" de l'estat espanyol.
Curiosament, el portaveu del PP ha parlat de la família Pujol, comparant-la amb la família Corleone. Dic curiosament, perquè es el PP qui te a tots els seus tresorers imputats i algun ha estat a presó, (Barcenas), te a dos expresidents de CCAA com son Matas o Ignacio Gonzàlez també a presó, l'ex-numero 2 del PP de Madrid també es a presó, i te mes de 800 imputats a les seves files. Curiosament també, ningú mai ha acusat a cap d'aquests polítics de fer servir l'estanquera, (nom com es coneix la bandera espanyola per alguns independentistes,), per tapar les seves vergonyes.

           Que res del que he dit fins ara, s'interpreti però com cap mena de justificació o disculpa cap a la família Pujol. Si els fets dels que se'ls acusa, son suficientment provats, com correspon en un país democràtic, que ho paguin i que "estirin de la manta "d'una vegada, per fer caure totes les "fruites podrides". Clar que no es pot descartar que al govern de l'estat, l'interessa mes tenir-los així a l'abast, però sense acabar de "rematar" la feina, mentre considerin que els son mes útils així. Només d'aquesta manera s'entén que després d'anys d'investigació no s'hagi pogut esbrinar tota la veritat, i vagin apareixen noves proves i noves dades, coincidint la major part de les ocasions amb activitats judicials que tenen a veure amb el procés independentista.
Una prova d'això es que l'endemà de la compareixença de la presidenta del Parlament Carme Forcadell imputada, com la resta de membres de la Mesa, per haver permès un debat en seu parlamentaria, les portades dels diaris s'omplen amb el cas Pujol. El que es un nou cas de judicialització de la política ha passat quasi desapercebut per aquest nou capitol de la saga Pujol.
Qui no vulgui veure que el Pujolisme reflexa l'espanya sorgida al 78, es perquè no ho vol veure. I si l'estelada s'ha fet servir per alguna cosa, ha estat per intentar tapar que al costat de Pujol, son culpables PP-Psoe, per ser còmplices del saqueig que es va produir, i per cert no només a Catalunya. Andalusia, València, Madrid, les Balears, Múrcia o Extremadura, també tenen la seva part. Sembla que en el "café para todos", alguns es quedaven el "sucre".


                                                                                                              Ànec  Lluc

diumenge, 7 de maig de 2017

Apadrinar urnes ?....Seria un gran error....

                                                                         

          Aquesta setmana Puigdemont i Junqueras van anunciar la creació d'un concurs públic per la compra per part de la Generalitat de 8000 urnes, per tal de fer el referèndum. Potser tampoc calia fer aquest anunci com si es tractés d'un fet excepcional. Com era d'esperar el govern espanyol ha reaccionat al seu estil, amb xuleria, amenaces d'actuació de la fiscalia però sense haver-ho pensat ni dos segons. Es el discurs de la por, que a mesura que s'acosti el dia del referèndum anirà en augment, sobretot perquè no tenen mes arguments. Comprar urnes no es cap delicte, i la fiscalia no pot actuar perquè tingui la sospita de que es faran servir per un referèndum il·legal. Les Urnes serveixen per igual, per un referèndum, o per una consulta per decidir si volem la "paella" de carn o de peix. Son receptacles de metacrilat o cartró amb una tapa i una ranura per on s'introdueixen les paperetes. L'únic que pot ser delicte es la finalitat de la consulta i no pas la consulta en sí mateixa. Per tant l'amenaça del govern central de que la fiscalia actuarà per la compra d'urnes, no es mes que una "bravuconada" que queda en paper mullat. De fet Andalusia, te urnes pròpies des de 2001 i mai s'ha considerat que fos il·legal. Des de les xarxes socials i en algun diari digital ha començat a correr la proposta de comprar les urnes entre els catalans, per deixar-les tot seguit a la Generalitat. Iu Forn al Nacional,cat, llençava la idea d'apadrinar urnes. Val a dir, que als catalans d'enginy no ens en falta, i s'ha de reconèixer que com a conya no esta gens malament. Alguns però, sembla que s'ho han pres seriosament i han arribat a suggerir que l'ANC i Òmnium facin alguna mena de campanya per l'adquisició de les urnes. Crec sincerament que tornem a fer-ne un gra massa.

           Les urnes les ha de comprar el govern i el decret o l'ordre de compra l'ha de signar el conseller de l'àrea que li pertoqui. Si la resta de consellers i fins i tot el mateix Puigdemont vol signar per solidaritat, endavant, però el responsable es el conseller, en aquest cas de Governació, i que les possibles conseqüències-represàlies van incloses al càrrec de cada conselleria. El 27 S la ciutadania va triar 72 diputats per portar Catalunya a la independència, i els consellers quan van acceptar el càrrec, eren conscients que fer-ho comportava riscos. Doncs ara ha arribat el moment. Ara ja s'ha acabat cedir protagonisme als voluntaris, perquè ja el van tenir el 9 N, i cada 11 de setembre des de fa cinc anys. Ara son els polítics els que s'han d'arremangar per fer front al "xoc de trens" que cada vegada esta mes a prop. Qui no estigui preparat per assumir les conseqüències ja pot agafar la porta per no enredar, tot i que també s'ho podien haver pensat abans. D' aqui a la celebració del referèndum els atacs i amenaces per part del govern espanyol seran mes freqüents i durs.

            Ara arriba l'hora de la veritat i es el govern el que ha de plantar cara a les amenaces de l'estat. Hem demostrat sobradament que la majoria del poble esta darrera seu donant-los suport, però es el govern el que ha de posar el que s'ha de posar a sobre la taula per demostrar que això va de debò i que ara ja només queda referèndum o referèndum. Les diferents propostes per apadrinar, o comprar urnes, ho fan amb la bona fe de voler ajudar en tot lo possible, però el fet de no ser la Generalitat qui organitzi i s'encarregui de TOT el que envolta al referèndum, el convertiria automàticament en un altre 9 N, i quedaria des legitimat.
Davant les pressions del govern espanyol, que fins i tot han arribat a les empreses fabricants d'urnes, algunes veus, sobretot a xarxes socials han llençat la idea de comprar-les fins i tot a Xina. No caldrà però, perquè almenys dues d'aquestes empreses, ja han dit que es presentaran al concurs que convocarà la Generalitat per l'adquisició de les urnes. Totes dues empreses han deixat clar que no veuen cap delicte en vendre el seu producte, que en aquest cas son urnes. Ells fabriquen i venen urnes, sense demanar al client, perquè les farà servir.

             L'estat espanyol, torna a fer un ridícul espectacular al anunciar accions de la fiscalia abans de que aquesta es pronuncies. Posa en evidència que la fiscalia actua moltes vegades per ordre directe del govern, la qual cosa fa evident que la separació de poders no existeix a aquest país. Si finalment l'estat acaba ordenant a fiscalia actuacions contra la Generalitat o les empreses pel fet de "comprar" urnes, quedarà "retratat" davant la comunitat internacional. Per tant, deixem al govern que faci la seva feina, que per altre banda es per lo que van ser escollits el 27 S, i deixem-nos d'invents o idees, que tot i ser fetes de bona fe, des-legitimarien el referèndum i al govern.


                                                                                                             Ànec  Lluc 

dissabte, 6 de maig de 2017

C's s'empassa el "cupo basc" .......

                                                                           


             Ciutadans s'ha hagut d'empassar un altre gripau de la "bassa" que te el govern del PP. Aquesta vegada ha estat pel "cupo basc", que la formació Taronja va voler fins i tot eliminar durant la campanya a les darreres eleccions. Doncs ara, i per fer possible l'aprovació dels pressupostos del govern de Rajoy, s'ha hagut d'empassar una millora important d'aquest "cupo". Amb la negativa del Psoe i de la resta de forces polítiques del congrés a donar suport als pressupostos del PP, Rajoy s'ha vist obligat a llençar-se als braços del PNB, que ha posat com a condició "sine qua non" la millora del "cupo basc". Segons va declarar Aitor Esteban l'acord per donar suport als pressupostos de Rajoy inclouen una rebaixa de 500 M€ en el "cupo" que el país basc paga a l'Estat pels serveis que rep i aquest retornarà a Euskadi 140 M€ com a compensació pel que se'ls ha cobrat "de mes" des de 2007. També s'ha aconseguit una inversió de 3800 M€ en la "Y" basca del tren d'alta velocitat. Aquest acord, al que han arribat Cristóbal Montoro i el conseller basc d'hisenda Pedro Azpiazu, tanca 10 anys d'incerteses financeres i assegura la pau fiscal entre els dos governs. Servirà també perquè els cinc diputats del PNB donin suport als pressupostos de l'Estat, assegurant així la legislatura.

            En la votació de dijous, Ciutadans va voler "fugir d'estudi", deslligant el fet de donar suport als pressupostos a aquesta millora pels bascos, argumentant que no es votava el "cupo basc" i en la llei de pressupostos no figura enlloc que aquests estiguin supeditats a cap acord sobre el "cupo" al qual ells s'hi oposaran obertament. Girauta va puntualitzar que estudiaran la llei que posi "en paper" aquest acord amb el PNB, i si creuen que suposa privilegiar a un govern nacionalista i perjudicial per la resta d'espanyols, no li donaran suport. I aqui es on esta "la mare dels ous". Al no incloure la negociació del "cupo" dins del Pressupostos Generals de l'Estat, ha bordejat la línia vermella que hauria suposat pel partit de Rivera haver-lo inclòs. D'aquesta manera el PP s'ha assegurat els 175 vots necessaris perquè els PGE tirin endavant, mentre el "cupo" es negocia en paral·lel.
Malgrat tot, el partit de Rajoy, necessitarà un vot mes quan els PGE tornin al Congrés després de ser debatuts en comissió, i aprovats al Senat, on el PP te majoria. Els 175 vots han estat suficients per rebutjar les esmenes a la totalitat, però per la seva aprovació final, en calen 176. Aquest vot `podria venir de Nueva Canarias, que tot i que va ser un dels grups que va presentar una esmena a la totalitat, sembla el candidat mes adient. Pedro Quevedo ha defensat l'esmena pel maltractament financer que han rebut les Illes Canarias, que ha xifrat en 600 milions d'euros, però s'ha mostrat en disposició de negociar la concessió del seu vot. Montoro li ha estès la ma a aquesta negociació i ha reconegut que Canarias mereix un tracte diferent. Aquest tracte diferent, pot ser semblant al aconseguit pels bascos i el seu "cupo". Aitor Esteban del PNB, ja va explicar que rebutjar els pressupostos i forçar noves eleccions no es cap solució, perquè tot fa sospita que unes terceres eleccions donarien uns resultats semblants als que ja tenim ara. Aquest es un avis a Ciutadans, de que el millor que pot fer pel que fa al "cupo basc", es empassar-se el gripau i mirar cap un altre lloc. A mes, el gripau pot engreixar, si el tracte diferencial. s'amplia a les Illes Canarias. El PP esta atrapat, perquè a mes dels vots de C's, necessita "SI o SI" els de PNB, Coalició Canaria i Nueva Canarias. Si no, se'n va tot a norris.


                                                                                                             Ànec  Lluc